Balanceig

Com una nana que la nostra mare pot tararejar-nos, així se sent la meva ànima, balancejant-se per les mans tendres i lluminoses de la creació.

Em deixo anar, abandonant-me als seus braços, sabent i sentint l’Amor que té cap el meu ser. Em sento segur, protegit, alimentat, respectat i amb l’espai necessari per a poder fer segons senti en el meu interior.

Em sento entre les mans de qui m’ha creat, adormint-me, descansant de tot el realitzat fins el present, per a poder obrir els ulls del cor novament i jugar amb les eines que la vida em dóna, a través del meu abandonament ple de confiança i sabedor que tot el que necessiti em serà donat.

 Quan la creació torna a deixar-me suaument sobre la Terra, sabré en tot moment de la seva presència en mi i al meu entorn. Cóm puc tenir por tenint als meus germans de la Llum al meu costat? Cóm no delitar-me amb el que faig, si la Mare m’ha portat fins on em trobo en aquests moments? Només em queda posar la meva atenció en el meu present i gaudir-lo. El meu nen interior no veu més enllà del que visc a l’ara. Sé de la meva trajectòria, però aquest saber no pertany al present, sinó fruit de viure l’ara i aquí en tot moment.

Continuo sentint la melodia dolça i amorosa de la meva Mare Divina, bressolant-me entre els seus braços, i rebent les vibracions del seu pit a l’entonar els sons de la vetlla amorosa, protectora, vers el seu fill. Els sons celestials amainen el meu ser, abandonant-me i confiant plenament en qui m’ha creat. Són moments d’unicitat amb la Font d’on procedeixo.

Tinc els ulls tancats però sento i veig, a la vegada, a tots aquells sers que estan amb mi en aquest estat. El meu nen interior somriu i dóna el consentiment que tots ells siguin amb ell. Aquesta és la Llar d’on procedeixo. Tots els presents em són familiars i sento un profund respecte i unió amb cadascú d’ells, arribant cada vegada més, aquí on em trobo.

Els meus ulls es tanquen i deixo que l’espai- temps desapareguin de mi. Sóc Un en els braços de l’Amor. Sóc Un amb la Creació.

Em trobo dins d’un  cos, aparentment indefens, però el que sento dins meu pertany a la veritable Llar, de la qual tots pertanyem.

Hi ha un cor de Llum xiuxiuejant al meu cor, i jo, endinsat en els mons onírics de la meva somnolència, produït per la melodia i el balanceig de la meva Mare, sento la veritable Llar en aquest espai on he anat a parar. Veig àngels envoltant-me i animant-me per a recordar al veritable ser que sóc. Aquí sóc un amb ells, però quan els meus ulls s’obrin, em sentiré estrany, i serà llavors, quan aquestes veuetes hauré de recordar per a saber que la meva presència en aquesta vida té una finalitat Superior. Mentre, deixo que els dolços somnis creats per la meva plena confiança i deixadesa absoluta als braços de la Mare, m’encoratgin per quan visqui els moments de desconcert que es produiran al meu entorn.

Somric i jugo amb els meus germans de la Llum. Sé quins són. Sé qui sóc, quan em trobo amb ells en moments com aquests. Ay, quina pau!

La mà celestial bressola el meu ser, sentint la tendresa de la seva intencionalitat. Sóc fort. Sóc savi i sé qui sóc. Així és quan el meu ser és Un amb la Llar.

Visc una realitat dins d’una il·lusió. El meu cos em fa adonar-me que, on estic, no és com jo sento quan em trobo a Casa. Hi ha una condició humana en mi que emmascara la veritable essència que sóc. Amb paraules dolces i tendres, els meus germans de la Llum en parlen de tot això. Amb ells res temo. Sé que en el seu moment m’adonaré de tot el que viuré, i llavors, ja podré estar amb ells novament, traspassant les limitacions de l’humà. Quins xiuxiueigs! Quines veus! Càntics procedents d’on sóc són interpretats per a mi, per a recordar que aquesta és la meva Llar, i que sempre hi serà, esperant el meu retorn amb el despertar de la consciència!

El “ronroneig” del pit de la meva Mare, relaxa el meu esperit i em porta més enllà d’on em trobo. Viatjo lluny, agafat de la mà d’una gran i intensa Llum que guia els meus passos. Darrera, tota una cort de sers lluminosos, sentint el seu Amor vers el meu ser. Estic sent portat, i en tot moment, puc veure altres formes de vida en altres llocs del que coneixem com univers. Amor, només sento Amor, i és aquest Amor el que s’incrusta en cada cèl·lula de la meva existència terrenal per a no oblidar-la ja més.

Durant la meva estància en aquest planeta, de tant en tant, he anat tenint instants de familiaritat amb sers que m’he anat trobant i amb situacions que m’han portat a activar aquesta essència amorosa en mi.

El meu cos ha anat creixent, i continua sent balancejat en el bressol celestial de la Mare de la qual tots pertanyem. L’activació de la unió amb la Font Creadora de Tota Vida, ha fet, amb el temps lineal, obrir els meus ulls del cor i adonar-me que, encara que sembli que estigui molt lluny de Casa, en el fons, ara i aquí, estic en ella, i que ella, mai ha estat lluny de mi, o jo d’ella, perquè Jo Sóc la Llar, i en tot moment m’he retrobat en ella, encara que els meus ulls físics veien que no es corresponia amb els records i sentiments que tenia quan no em trobava en una biologia.

Quina placidesa, tendresa, pau i amor quan ens deixem anar als braços de qui som!

És llavors, quan la vida comença a tenir sentit i tot torna als seus orígens prístins. És llavors, quan el fill pròdig torna a la Llar que sempre ha pertanyut.

Amor, només existeix l’Amor.

Només hi ha Amor.

Confia la teva vida al veritable ser que ets, i deixa que tot sigui.

Amor atrau Amor. tu ets Amor, i només des de l’Amor, pots crear felicitat, alegria i obtenir la comprensió de la teva dimensió actual.

Llavors, el nadó obra els seus ulls, veu els de la Mare i somriu perquè la reconeix.  

Per tot això, com a germà de la Llar, desitjo el millor per a tu, i que l’Amor i la Pau siguin en tu.