Una vegada...

 

Una vegada, una nòia va trobar un anell al terra, anant pel carrer. El va recollir i va veure que era com nou, per la seva brillantor i netedat. Va mirar al seu entorn per si algú venia a ella per a recollir-lo per si se l’hagués caigut, però no  veure a ningú.

La nòia va voler posar-se’l i es va adonar que li venia perfecte pel seu dit. Se’l va tornar a treure i se’l guardar a la seva bossa.

Aquella nòia feia temps que volia fer canvis a la seva vida. Tenia moltes ganes de fer coses que sentia dins d’ella però que fins ara no ha pogut portar-les a terme.

Passà el dia, i a la nit se’n va anar a dormir. En ella, els somnis van fer presència d’una manera constant. En un d’aquests moments, va somniar que irradiava molta llum des del seu plexe solar. Va mirar la seva mà dreta i veié que tenia un anell semblant al que havia trobat al carrer. En aquest somni, es va veure com vestida de núvia d’un color blanc molt resplendent. Llavors veié com uns àngels descendien del cel i l’acompanyaren per allà on anava.

La nòia es despertà impressionada pel que havia somniat. Mai havia tingut un somni com aquest. Es relaxà una estona i es tornà a dormir. Llavors, ja endormiscada sentí com si la cridessin, dient el seu nom:  

-         Laura! Laura! Laura!

La nòia es tornà a despertar pensant qui li estaria cridant.

Aquest cop, la nòia es quedà una estona més desperta, recordant que li deien el seu nom. Al cap d’una estona, tornà a adormir-se.

Arribà un altre moment mentre dormia, que tingué un nou somni on veia que no vivia allà on ara es trobava, sinó en un altre lloc on ella se sentia molt millor que fins ara on vivia. Hi havia gent que l’acceptava, l’estimava. Ella se sentia molt feliç i contenta per ser allà on es trobava en el somni. En ell veié un gran arbre molt robust i alt, un pi gros. Era tan preciós! Se’l quedà mirant veient com es realitzava la posta de sol.

Quan va ser l’hora de llevar-se, s’aixecà i recordar aquests somnis que havia tingut. Durant tot el dia va estar pensant en ells i recordant-los literalment tal com els va tenir i se li van presentar.

Al final, després de buscar per a saber de les seves interpretacions, es va adonar que la vida la cridava per a iniciar una nova etapa, una nova vida diferent a la que havia tingut fins ara. Es va adonar que el cel estava al seu costat, i que el món angelical estaria amb ella per a ajudar-la en el seu nou procés.

També es va adonar que iniciaria una nova etapa molt millor i més enlairada de la que ara tenia. La puresa en ella es manifestaria en tot allò que fes i visqués.

La nova vida que iniciaria seria en un altre lloc al que ara estava vivint. Allà on anés, se sentiria molt millor que aquí on es trobava ara. Seria molt més acceptada, estimada, i amb una gran sensació de motivació i alegria.

Estava finalitzant una vida, i aquesta finalització l’estava portant a la seva plenitud i grandesa interior.

Quan Laura es va adonar de tot això, llavors va entendre perquè va trobar l’anell al terra. Només va ser un inici, una mostra de l’univers, advertint-li que la seva vida canviarà totalment segons ella sentia. S’uniria amb aquella qui en veritat era. Ara va entendre tot el somniat.

Els somnis tenen el seu sentit.

A la nostra vida tot té el seu sentit i tot detall en el dia a dia ens porta al coneixement de nosaltres mateixos.

Laura es va deixà portar per la seva vida, i amb en el seu moment aquest pas es va donar. Al viure’l, es va adonar que era molt més de com ella es pensava de com seria.

La nova vida es va iniciar en ella.

A tots us espera una nova vida en aquests temps de grans canvis que esteu vivint. Els detalls del vostre dia a dia, per més insignificants que siguin, tenen el seu sentit, anunciant-vos el nou pas, o nous passos que es produiran a la vostra vida.

Obriu el vostre cor per a sentir i percebre aquests moments tan esperats en un mateix i els detalls que l’univers us farà arribar com a la Laura el fet de trobar un anell. Aquest anyell va ser un nou compromís davant la seva vida, portant a terme allò que sentia dins d’ella.

A tots els hi arribarà el moment igual, com a Laura.