La Font del Cim

 

Una vegada, un jove va sortir cap el bosc per a poder arribar a un font que es trobava en el cim d’aquella muntanya. Va començar a caminar, i quan ja portava un temps fent-lo, es preguntà si es trobava en el camí adequat. Al tenir aquesta sensació s’aturà un moment i en aquell instant se li aparegué un home que sortia d’aquell bosc.

El jove li preguntà:

-         Perdona, ....el camí per a arribar a la Font del Cim és aquest?

L’home li respongué:

-         Continua per aquest camí. Hi haurà moments que semblarà que s’haurà tallat o finalitzat, tenint la sensació que no podràs continuar, però tu continua en la mateixa direcció. El camí tornarà a aparèixer. Arribaràs a trobar un parell de direccions apart de la que estaràs seguint, però tu sempre pren la de la dreta. Vas bé. Aquest és el camí, si.

-         Gràcies – li digué el jove.

De sobte es quedà quiet després d’escoltar tot el que se li havia dit, tenint la sensació conforme aquell home el coneixia molt bé. Quan va girà el cap per a tornar a mirar a aquell ser, ja no el va trobar.

Es quedà pensatiu en relació a tot el que li havia dit.

De sobte va fer un somrís i li va arribar la sensació conforme arribaria a la Font del Cim com ell volia.

Aquest és el procés de la nostra vida. Hi ha vegades que es perd el camí que un sent que ha de seguir. Sembla com si s’hagués obstaculitzat, però sempre hi ha una sortida, i per més que un pugui sentir-se perdut amb un malestar interior per no suposadament poder arribar allà on sent, en el fons, tot és una prova per a aprendre a confiar, activar el poder d’aconseguir arribar allà on un sent que ha d’anar.

Aquest jove de la història, seguí el seu camí. Efectivament, arribà un moment on semblava que el camí finalitzava, trobant-se obstruït, no havent aparentment, una continuació per a arribar a l’objectiu.. la terra estava tota remoguda, però el jove, passà per sobre dels troncs abatuts i a continuació, a uns metres més endavant, va veure com si hagués el camí que estava seguint per a poder continuar en ell.

Es trobà també durant dues vegades, com el camí es bifurcava. Ell  prengué els de la dreta, tal com se li va dir. Al final arribà al cim d’aquella muntanya, on va poder divisar la Font del Cim, que és com se li coneixia. Allà va trobar a aquell home que l’ajudà en la seva guia, bevent d’aquella aigua. El jove se sorprengué perquè quan el va veure per primera vegada, era com si descendís de la muntanya.

L’home li somrigué i li digué:

-         Enhorabona! Escolta el teu interior, perquè ell et portarà allà on hagis d’anar per a arribar a tu. igual com aquest camí ha estat com el teu mestre al dir-te que prenguis en les bifurcacions, el camí de la dreta, així has de fer a la teva vida. Escolta al teu cor i ell t’enlairarà per a arribar a la font del teu ser: aquell qui en veritat ets.

El jove contemplà la bellesa de la vista que havia des d’on es trobava.

Va girar el cap per a tornar a mirar a aquell home, i ja no estava. Va fer un gran sospir i sentí una gran pau en el seu interior.

La pujada de la Font del Cim va ser una gran lliçó per a la vida que encara havia de viure. El jove se sentí immers en la infinitat i bellesa del paisatge que tenia davant.

Al final, sent nosaltres mateixos, trobarem a tots aquells que ens podran ajudar i poder materialitzar el sentit de la nostra vinguda a aquest planeta, Gaia.

Escolta el teu interior, perquè el teu cor sempre et xiuxiueja per a saber quin camí prendre quan així ha de ser. A l’escoltar-lo, la Llum es manifesta en nosaltres i podem veure d’una manera nítida i clara la nostra direcció a seguir, per a materialitzar el sentit de la nostra vida actual.

Al final arribarem al nostre Cim.