Els enfadaments

 

 

Avui voldria dir-vos unes paraules relacionades amb l’ enfadament. 

Abans, però hauríem de saber que tot enfadament procedeix del resultat obtingut no sent com un voldria. Això comporta una actitud de victimisme y de voler que tot sigui segons un vol.

En els enfadaments amb algú, no és aquest algú el responsable de la situació que un està sentint dins d’ell. Tot enfadament procedeix de l’interior d’un mateix conforme vol que tot sigui, o aquella situació sigui com ell voldria. Cadascú és el responsable del que viu i sent, perquè cadascú atrau allò que necessita per a enlairar la seva vibració i no continuar mantenint-la com fins ara ho ha estat fent.

Sentir-se enfadat no és culpa de l’altre, o de la situació que li fa sentir malament, sinó que la inestabilitat emocional obtinguda procedeix d’un mateix. Un és el responsable del viscut i sentit interiorment perquè la seva energia no es correspon amb l’estabilitat a la vida.  

Molts sers han tingut una infància o joventut d’imposicions i dominis per part d’aquells que els envoltaven. Quan així és, a mesura que aquest jove va creixent va volent imposar tot allò que vol per a sí mateix, perquè no li tornin a tractar com quan eren nens o nenes.  

Un enfadament és un reacció del ser per no aconseguir el volgut, volent imposar el seu domini sobre la maner de fer segons ell. Això representa una no acceptació,  un no respecte i igualtat amb l’altre o la situació.

Així es comencen a crear les diferències socials, l diferència entre uns i altres, predominant l’establert i lo inculcat en un al llarg de la seva vida. Moments viscuts com aquests,, ens haurien de portar a una reflexió i un aprenentatge del per què, sovint, a un li succeeix el que li succeeix no volent viure-ho.

L’enfadament representa el no ser un mateix. Quan la nostra vida procedeix del nostre entorn, llavors, és quan el victimisme apareix i l’ enfadament es manifesta sovint a la vida d’un.

L’enfadament no procedeix d’aquell qui en veritat som, sinó d’aquell qui no som, degut que a la nostra vida predomina el nostre exterior i ens fem com a propi tot lo establert en el nostre entorn, o gran part d’ell.

Moltes vegades ens centrem en tot allò que no és, diguem positiu; per tant, quan més ens centrem en el que no ens pertany com a innat, més el nostre estat emocional s’exaltarà i activarà.

 Què fer en aquests casos?

Procura percebre el que t’està aportant, i si lo imposat et fa sentir bé o no. Si és que no, representa que aquest no és el camí a seguir, i per tant comença a saber de tu, d’aquell qui en veritat ets. Comença a endinsar-te en l’autoconeixement i en els resultats amorosos que t’aporten pel teu procés evolutiu. Llavors t’adonaràs que tot allò que no és volgut, és una benedicció.

L’enfadament només és una mostra de no ser un mateix.

És com mirar-se en un mirall i veure la teva cara enutjada reflectida en ell. El mirall no és el culpable del teu malestar, perquè el que veus en ell, ets tu. per tant, tot depèn d’un mateix. Quan més un sigui ell mateix, menys enutjos manifestarà a la seva vida, arribant a la constant pau i acceptació en tot el que visqui.

Els grans Mestres espirituals d’aquest món en el que ens trobem, no s’enfaden i s’adonen del que representa el viure allò no volgut per un. Degut a això, la tranquil·litat, la pau i l’assossegament s’activen en el seu interior.

L’enfadament només és una benedicció per a adonar-te que tu no ets qui vols ser, sinó aquell qui sent en el seu interior el xiuxiueig del seu cor, de la seva veritable essència: l’Amor. Quan som nosaltres, la nostra presència és una font de respecte, humilitat i felicitat. Quan així és, llavors, els enfadaments  s’alliberen de la teva vida, predisposant-te a saber la Veritat de tot el que vius, i la satisfacció i alegria d’haver obert la porta de la teva Integritat.

No vivim res que ens faci sentir malament perquè si. Tot és fruit de la nostra energia interior. Cadascú atrau unes energies a la seva vida segons la seva pròpia vibració. No hi ha res perquè si. Tot té el seu sentit.

Quan aprenem d’un enfadament, evolucionem, enlairant la nostra vibració interior pel nostre procés evolutiu.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.