Sóc un ser de poques paraules, però quan la meva
presència està servint a la Divinitat, llavors aquestes, flueixen de la meva
boca, lligades i donant sentit a la meva presència allà on em trobi.
Sóc un ser discret que m’agrada estar amb mi
mateix i en silenci, sentint la immensitat de la creació i de la meva
existència, trobant-me com a casa, com en la meva veritable Llar, no la
terrenal, sinó la d’on tots procedim, més enllà de tota densitat.
No m’agrada parlar per parlar i em trobo bé en el
silenci i el cor obert. Poder sentir la meva vibració, la meva veritable
essència obre les portes de la realitat i de la Veritat el sentit de la nostra
presència en aquest món que vivim.
El meu interior s’expandeix i sent l’amorositat de
la nostra veritable essència. Sent aquell qui sóc i diverses llums apareixen davant meu. La majoria
les reconec com a llums angelicals, els meus germans de la Llum, i d’altres,
molt més intenses, sento la familiaritat de la Llar que es troba amb mi en
aquests moments. Estar amb ells sempre aporta una harmonització de tot el teu
ser al sentir l’Amor que transmeten i reps. És una reafirmació de l’Amor que tu
ets al sentir-lo, perceps d’altres sensacions i sentiments àlgids, els més
subtils i enlairats que puguin arribar a existir, i per a alguns d’ells, no
sempre trobo paraules per a expressar-los. Van més enllà de tot coneixement
racional. Són purs, profunds i amorosos, sentint-te recolzat, respectat i
protegit, entre d’altres sensacions a un nivell absolut, sabent que res pot
succeir-te i només el millor pots arribar a esperar que t’arribi.
A vegades semblo un observador de mi mateix a
l’adonar-me de la facilitat d’expressió que puc arribar a tenir quan estic
complint la missió que he vingut a fer. És com si hagués dos ses en un, però
els dos estan, alhora, de servei constant. Un és com si fos per lo terrenal, el
més proper, incloent els cercles que tinc a la meva vida quotidiana i l’altre
és com si fos per a transmetre la Voluntat Superior, els missatges procedents
de la nostra veritable Llar, i presentar-los, així com la nostra procedència
aquí en aquest món de matèria.
Sóc conscient de la meva vida i del meu camí.
Sento la guia del meu cor xiuxiuejat per la Llar de la qual tots procedim.
Em trobo bé sol, en contacte amb la natura i els
nens. Sento el meu resplendor i la immensitat que hi ha en mi i sóc. Sento la
meva veritable naturalesa i l’Amor que habita en el meu interior i en tot el
meu ser, transmetent-me la seguretat i la confirmació dels moments que cada
instant visc i sento.
Una de les coses que he anat aprenent al llarg del
meu procés, és el d’ajudar sense intervenir. Quants miracles realitzat sense
cap paraula ni cap intent d’apropament conscient per a fer que la situació o
aquells sers canviïn! Els miracles són possibles sense cap intervenció física.
Tot depèn de l’energia.
En lloc de voler donar passos vers la persona o
situació necessitada d’estabilitat, dins d’un ambient terrenal amb un gran
arrelament mental, racional, respecte la seva decisió i els moments que viuen.
Som font emanant Llum, Amor i Pau quan estem disposats a acceptar-la, preparats
per a disposar-se a canviar, a alimentar-se espiritualment d’una altra manera a
com ho venien fent fins ara, llavors, veuran la font que tenen a prop de sí, i
s’obriran a tu per a sentir i veure materialitzat en les seves vides, allò que
sentin en el seu interior, relacionat amb la seva voluntat.
Som font Divina emanant l’energia sanadora pel
nostre camí i el dels altres, quan la nostra consciència sap del camí de la
nostra ànima o està disposada a arribar a ella, a connectar-se, després d’anys
d’allunyament, i sentir l’estabilitat en un mateix.
En aquests casos, només serveis la màxima
presència del teu ser. Sigues tu! Sigues tu! Sigues tu! Els que estiguin
preparats s’adonaran de la teva presència. Tu estàs aquí per a aquells que
vulguin continuar el seu camí i obrir-se al procés vers el seu veritable ser.
No estem aquí per a aquells que no volen canviar! Hem de respectar el seu
lliure albir per a l’evolució de la seva ànima!
Fins fa pocs anys, es volia convèncer a tots
perquè canviessin, i dedicàvem molt de temps perquè així fos. A vegades ens
creava malestar degut que veiem que no ens feien cas i ens consideraven persones
estranyes, rares i amb unes “creences perilloses”, sense tocar de peus a terra.
“La vida no és així, a veure si despertes d’una vegada i baixes dels núvols! –
ens van arribar a dir, fent burla en algun moment sobre la nostra manera de
ser”. Sé el que és això perquè ho he viscut a la meva vida.
Va arribar un dia on comences a adonar-te que no
has d’anar i arribar a tots els que t’envolten, sinó que, l’únic que has de
fer, és SER TU, on la teva llum i el teu amor ja arribaran i seran percebuts
per a aquells que estiguin preparats per a donar aquest canvi i obrir la porta
del seu interior, del seu cor tancat en el més profund del seu ser, ferit i
desconfiat pel viscut fins llavors. Quan és un qui dóna el pas, llavors tot és
possible. Quan vols que un el doni sense estar preparat, ell no ho sent, i per
tant, serà una pèrdua de temps, energia, alimentant l’ego de qui insisteix en
voler que arribi on un vol.
Sabeu? Les ànimes que ens envolten, els nostres
familiars, amistats, parella, fill,...necessiten una energia pura i de més alta
vibració per a seguir els seus camins. Quan la troben o la senten, tots ells
començaran a obrir-se, i al fer-ho s’adonaran d’on estaran les fonts, i de
saber discernir en els seus camins, el que és llum o foscor, el que és Amor o
por. Poc a poc s’aniran decantant per tot el que emani del cor, perquè
començaran a viure, no des de la ment racional sinó des de la guia dels seus
cors. Quan així comença a ser, només el millor poden esperar a les seves vides.
Aquell qui viu obert de cor, sentint la vida des
d’ell, sabrà de tu i de l’univers aquí a la Terra.
Sigues tu i sent tu, arribaràs als altres i els
podràs ajudar, a l’irradiar l’energia de l’amor procedent de la Llar de la qual
tots procedim. Serà a través de l’Amor que els miracles succeeixen. La teva presència
amorosa, sent conscient de la teva essència i sentint-la, alliberarà a les
ànimes de les resistències, les pors i les densitat que els envolten com si
estiguessin en una gàbia, limitant el seu procés i permetent que les pors i els
egos enterrin el camí a seguir vers la llum i la realització a la nostra vida.
Sent tu, alliberaràs qualsevol intent de
submissió, dominància o limitació en el teu camí i en el dels altres. Quan
tenim l’aire adequat pe a respirar, la humitat perquè les llavors puguin
activar el seu creixement, així nosaltres, els sers encarnats, fruit d’una
Intencionalitat Superior, albergant una Divinitat en el nostre interior, quan sentim
la nostra veritable essència, l’Amor que som, la Pau que habita en nosaltres, i
el nostre potencial espiritual, llavors, obrirem el nostre cor i ens
desprendrem del nostre passat, recuperant l’empoderament com Déu que som,
vivint una experiència en aquesta dimensió.
Som Divinitat encarnada. Som ànimes en procés
d’evolució per a arribar a manifestar, d’una manera plena i majestuosa, la
nostra presència, la nostra realització al món, a tota la humanitat, com a part
de l’univers que som, i permetre que totes les lleis espirituals existents en
ell, també puguin ser aquí, aplicant-se lliurement i a voluntat dels seus
habitants en procés d’evolució.
Sigues tu!, i deixa que tot sigui.
Sigues tu!, i sentiràs la Divinitat manifestant-se
i enlairant als qui t’envolten.
Sentiràs l’Amor vers tots ells, i els respectaràs
i valoraràs per viure el que viuen pel seu major bé. Seràs el recolzament que
necessitaran, sent, senzillament tu.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada