Ajudant als altres

Continuo rebent paraules vostres preguntant-me sobre diferents aspectes del nostre procés com a ànimes en evolució que som.

Una de les preguntes que em feu és:

“Cóm puc ajudar als altres, sentint dins meu aquesta impuls de fer-ho?”

És cert que arriba un moment en el camí de cadascú que sent l’impuls de voler ajudar als altres. Aquest només és l’inici d’un trajecte que s’anirà perfilant al llarg del temps, així com la teva actitud davant d’ell.

Ajudar als altres, és innat de tot ser. Quan comencem a connectar amb nosaltres mateixos amb la nostra veritable essència, comencen a emanar l’altruisme per a tot aquell que veiem que ho necessita. Ara bé, realment aquesta persona ho necessita o és la nostra visió, potser, a vegades interessada per a fer-nos sentir bé, la que ens fa voler dedicar-nos als altres per a “ajudar-me a mi mateix”, omplint la meva vida?

Veus a algú i creus que la seva situació té una sortida, creient que l’altre no la veu i tu pots indicar-li el camí.

Veus a un grup de persones que ho estan passant malament i, en el moment, sents la necessitat d’anar al seu costat per a acompanyar-los en el procés i donar-los el teu recolzament i ajudar-los en tot el que puguis.

És cert que encara hi ha molt de dolor en el món.

Saps? Allò que veiem al nostre entorn és un reflex de l’interior del ser humà. Tot té un inici que porta a un resultat, que és el que podem veure en aquests moments.

No hi ha un pas que no sigui volgut per la nostra ànima. Tot té el seu sentit, i és l’actitud d’un mateix el que pot fer de la teva participació en alguna cosa bloquejada, limitada o una mà on agafar-se per a sortir de la foscor que es pot arribar a trobar.

No per molt ajudar, solucionarem la situació. Personalment he seguit un procés a la meva vida, i continuo avançant per ell. En ell, també vaig sentir la necessitat d’ajudar als altres, sentint que tot el que havia rebut com a instrucció d’autoconeixement i saviesa no havia de quedar-m’ho per a mi, i sí transmetre-ho a tots aquells que estiguessin preparats per a rebre-ho.

Vaig començar a voler ajudar a persones que podien segons jo, necessitar una mà per a ressorgir del pou que es trobaven. Les seves vides es trobaven atrapades en mig d’una impotència i desolació, a vegades, no sabent què fer per a deixar enrere els moments que estaven vivint. Haig de dir que alguns d’ells eren de profund dolor. A vegades l’ajuda pot ser d’ajudar a entendre una situació, d’altres, de donar passos al seu costat per a enlairar la seva capacitat de ressorgir, i d’altre, senzillament poden ser d’una necessitat d’ajuda material. Hi ha tantes maneres d’ajudar! Jo vaig aprendre molt sobre la manera d’ajudar als altres. No és com inicialment creia. Vaig aprendre, fins i tot, a adonar-me que la millor manera d’ajudar, a vegades, és no fer res per l’altra persona.

Hi ha un altre punt a tenir present en aquestes situacions de l’ajuda voluntària, sense que la persona ens ho hagi demanat però que veiem que la podem “treure-la de la situació que està vivint”, i és el de si la persona està preparada o no per a rebre la nostra ajuda. Volem que tot vagi bé i la gent sigui feliç, que ens oblidem de la importància a la nostra vida del lliure albir. Amb això vull dir que hi ha alguna cosa de gran importància a la nostra vida, i és que no vivim res que no haguem de viure. Cada experiència ens porta a un aprenentatge, a una sanació a algun nivell.

Hi ha experiències al llarg de la història conforme una ajuda inicial va portar a adonar-se que els ajudats tornaven a recaure a la mateixa situació novament, o en d’altres més doloroses encara. L’important no és que els ajudis, sinó que ells estiguin preparats per a rebre la teva ajuda. Quan volem intervenir sense més, perquè creiem que el podem ajudar, a qui sigui, no tenim en compte si la persona està preparada per a sortir de la situació que es troba, dins del seu procés d’evolució.

Vull donar una altra pauta de reflexió, a tenir present, i és el fet de quan algú no és ell, és a dir, no està connectat amb la seva ànima, amb el seu veritable ser, tota suposada ajuda que se li vulgui donar, no sempre va dirigida a la persona adequada. Haig de dir que sobre aquest fet tinc certa experiència, degut que estic convivint en un entorn molt terrenal. Amb això vull dir que quan menys siguem nosaltres, o dit d’una altra manera, quan menys consciència tinguem, menys recordarem qui som, més necessitats tindrem a la vida; més limitats ens trobarem i la nostra actitud serà de victimisme degut a les creences que hem adquirit al llarg de la nostra existència actual.

Hem d’ajudar, doncs, als altres? Clar que sí!, i sobre tot quan algú ens vé a demanar ajuda, ara bé, l’ajuda que li podem donar, no sempre és la que ens comenta, sinó la de responsabilitzar-se de la seva vida i aprengui de la situació que està vivint. L’ajuda que li podem donar és ensenyar-li a estimar i a veure la seva vida des del cor, per a poder-la arribar a entendre i aprendre.

Nosaltres no podem fer el que a ell li correspon fer. Cadascú ha de fer la seva part. Quan algú ve a vosaltres d’una manera constant durant molts anys, plantegeu-vos si realment l’esteu ajudant o li esteu creant una dependència vers vosaltres. Per sort, cada vegada més, les sessions de teràpia o autoajuda en el món professional, ja no duren dos, tres o més anys. Quan ajudem a algú i necessitem molt de temps, alguna cosa no està funcionant. Nosaltres no hem de fer la seva part. Ell no ha de dependre de nosaltres per a viure.  

La veritable ajuda és quan el ser comença a alliberar-se del seu passat i responsabilitzar-se de la seva vida, donant els passos adequats segons ell és i sent.

El concepte d’ajuda i sanació ja no és el mateix que fa anys enrere els temps han canviat, així com les energies. Ara hem de tenir present el lliure albir de cadascú.

Trobar-nos en moments baixos pot ser un inici vers una nova actitud i una vida de benestar, sempre i quan nosaltres siguin conscients del que vivim i del per què. A vegades no sabem d’aquest per què. Jo us diria: aprengueu a sentir pau i benestar, viviu el que viviu.

Ensenyeu a cadascú que sigui ell mateix! No feu la part que a ell li correspon! Mentre no sigui així, la nostra suposada ajuda només servirà per a continuar mantenint una energia de baixa vibració a la vida dels altres, ....i a la nostra.

Quan més conscients siguem del nostre ser, la nostra existència, més ens adonarem del sentit, no tan sols de la nostra vida, sinó també la dels altres. Entendrem el per què cadascú viu el que viu. Sent conscients de la nostra vida, sentint l’Amor i la Pau en el nostre interior, llavors, ens adonarem a qui dirigir-nos, de quina manera ajudar-lo, i com transmetre-li el que haguem d’expressar-li o donar-li.

El lliurament als altres, no representa l’anulació d’un mateix. No tots estan preparats per a rebre l’aliment que volem donar-li a la seva situació. Moltes de les ànimes que ens envolten i veiem que les seves vides neden en un dolor constant, així ho van triar elles per a la seva evolució. Quan escoltem el nostre cor ens adonarem si la necessiten o no, i què exactament.

Els temps estan canviant, i això fa que hi hagi molts canvis a la vida de cadascú. Aquests canvis representen sovint, deixar el passat, deixar aquell qui no eren, pera donar pas a qui en veritat són. Aquest alliberament comporta un treball, una responsabilitat personal per a arribar a viure segons un sent en el seu interior.

Sent conscients del nostre camí podrem arribar a l’estabilitat tant emocional, física com mental. El veritable camí per a superar tot el viscut és l’Amor. Comencem a estimar-nos nosaltres mateixos, i aquest Amor ja s’irradiarà vers tots aquells que el poden arribar a necessitar. La nostra Llum els il·luminarà.

Ells ha d’estar oberts i predisposats. Si així és, ....tot serà.

En aquests darrers anys, he pogut constatar, i ha estat quan persones del meu entorn tancades en sí mateixes han començat a obrir-se i canviar la seva actitud davant la vida, o aspectes de la vida.  Quan menys he volgut intervenir, més elles han canviat. Han necessitat la meva energia, no les meves paraules o acció vers ells. Respecte absolut. Estimar-los tal com eren i vivien.

Ha estat un període on he aconseguit realitzar més miracles sense la meva intervenció. És quan he vist els resultats més sorprenents en el meu servei a la humanitat.  

He après que sent tu, senzillament sent tu, pots ajudar als altres.

A tots els que voleu ajudar als altres, a fer un món millor, dedicar-vos a recordar qui sou i a escoltar el vostre cor, que ell us dirà què fer en tot moment. Estalviarem temps, energia i impotència per no poder-los convèncer, ajudar, segons nosaltres creiem.

Només existeix l’Amor, i és des de l’Amor on el gran canvi individual i planetari està sent possible.

Sentint l’Amor en tu vers ells, amb tot el que això comporta, els ajudareu més que intervenint sense haver-ho demanat.

Que l’AMOR i la PAU siguin en tots vosaltres.