Més enllà de la nostra mar, habitava una terra on
residien diferents aldees d’indis nord-americans.
En una d’elles, havia arribat l’hora que un dels
seus membres anés a la recerca de la seva nova terra per a fertilitzar les
ànimes que allà es trobaria.
Havia arribat l’hora d’Iuca.
En el silenci del seu cor, i amb les paraules de
benedicció vers el seu Creador, es va dirigí cap el seu cavall, i junts,
començaren el camí que tant de temps havia estat somniant i els seus ancestres
li permeteren veure. El va acaronar i d’un salt va pujar al seu llom, agafant
les regnes d’aquell que el portaria on el temps es va encarregar d’anunciar.
Necessitava emprendre ara el viatge per a arribar en el moment adequat de la
seva vida.
De l’aldea es va veure allunyar-se un dels grans
genets que tenien. Des de les portes dels seus tipis, els seus germans del
campament, en el silenci, els seus cors es van alegrar al veure que un d’ells
emprenia el viatge, per a potser, ja no tornar. No importava si així era,
perquè en els somnis sempre es trobarien i podrien mantenir els seus llaços des
de l’ànima.
En el silenci i la força dels seus cors, el nostre
indi va anar allunyant-se fins on la seva silueta va començar a fer-se petita
fins a la seva desaparició.
Havia desitjat tant de temps aquest moment que la
seva ànima va requerir l’estimat silenci per a mantenir la seva connexió amb la
guia del seu cor que l’indicava a cada instant, la direcció a seguir.
Iuca sentí que el seu avanç el portaria a la terra
somniada durant les nits dels darrers temps.
Havia desitjat tant aquests moments! Ara, sota
només el mantell que el guiava més enllà del que els seus ulls podien veure, va
poder sentir l’alegria del seu interior i un alliberament per a iniciar una
nova realització xiuxiuejada al llarg del temps. Els estels el guiaven, els
animals li indicaven quin camí agafar en un encreuament.
El nostre indi mai va estar sol al llarg de tot el
viatge. Estava connectat amb la terra i l’univers. Es relacionava i comunicava
amb altres sers del nostre estimat planeta. Plantes, rèptils, aus i mamífers
van ser par d’ell, i ara, després de creuar les extenses praderes del seu
procés va trobar els primers indicis del lloc on arrelar la seva nova vida.
El silenci li transmetia la saviesa existencial,
sentint amb gran força la seva essència dins d’ell. Sentia l’Amor, la
Familiaritat de no estar sol i la Claredat del que estava fent o havia de fer
en tot moment. La serenitat el va acompanyar en tot el trajecte.
Iuca va haver de posar-se a les mans del seu
Creador. Amb el temps va adonant-se que la seva vida no li pertanyia i que ell
no era segons es pensava. Un dia, estant a la seva aldea, va veure una llum al seu costat, un altre
dia, estant en el rierol on havien instal·lat les tendes va veure a dos sers,
com translúcids, que l’observaven i li digueren:
-
La teva mort està a prop. Els teus somnis
aviat es faran realitat.
El nostre indi va tancar els ulls i els va tornar a obrir. Allà on li va
semblar veure a dos sers que li parlaven, ara no havia ningú.
Varen passar dies i nits des que se’n va anar,
quan una nit, acampat i tapat amb la seva manta en aquest viatge vers la seva
missió, va escoltar una veu ferma, serena i familiar que li deia:
-
Ha arribat la teva hora. A partir d’avui
deixaràs de buscar. Allò vers on et dirigeixes, ho trobaràs i la teva vida
s’arrelarà, on els millors fruits de la teva ànima brotaran per a alimentar a
tots aquells que se t’aproparan. Tots s’alimentaran i el teu tronc, sota la
teva copa, acolliràs a tots aquells que necessitin una bona ombra o un refugi
on estar i sentir el seu cor. A tots els acolliràs i la teva Llum s’irradiarà
per tota la terra dels germans encarnats. De lluny et vindran, perquè les
àligues ho anunciaran i la brisa escamparà la noticia del teu estat i
arrelament. Els teus fruits alimentaran la nova Terra perquè totes les races i
sers que l’habiten siguin Un. (Pausa). Lleva’t, perquè la teva hora ha arribat!
El nostre indi es a llevar, recollir la seva manta
y acaronar al seu cavall, i junts novament, varen prosseguir el camí fins a
desaparèixer en ell a la llunyania.
Iuca, a llom del seu company fidel, sentia la
importància que ell tenia per a arribar allà on havia de plantar les noves
llavors. Junts havien aconseguit sortir airosos de diferents trobades amb
tribus invasores. Per a ell no era un cavall, sinó el seu germà, amic i una
ànima enviada per a portar-lo al seu gran somni. Iuca li tenia molt de respecte
i estima. Havien lluitat junts. L’havia guarit quan es va produir certes
ferides al defendre’l d’un atac de coiots. Va ser el seu defensor. Era més que
el seu acompanyant. En el seu moment li va posar el nom de “la llum que defèn”. Era esvelt, fort i
fidel. Percep els estats d’ànims en els dies més grisos i l’alegria quan el sol
irradia des del centre del seu cor. La
llum que defèn és Un amb Iuca, i Iuca és Un amb ell. Els dos són una
mateixa ànima a la recerca de la Voluntat Superior en ells.
Finalment arribaren a una terra on varen ser ben
rebuts, i al saber d’on procedia, el convidaren a quedar-se amb ells. La seva
presència alegrà a totes les ànimes que allà vivien. Els va ensenyar a sentir
les seves ànimes i a connectar amb la terra i el cel. Va fer que els seus cors
s’obrissin per a rebre i comunicar-se amb d’altres germans i ancestres que ja
havien transcendit, així com amb sers d’altres dimensions. Els va ensenyà,
també, a veure’s cada un des d’una altre visió més enllà de la convencional i a
veure’s les seves existències, no des del conegut per la transmissió cultural,
sinó des dels seus cors i la seva veritable essència.
Iuca va arrelat la seva llum en aquella nova
terra, i la seva vibració va arribar més enllà del territori en el qual es
trobava. Van sentir parlar d’ell i multituds van voler conèixer-lo i anar
davant d’aquell ser que els parlava de la seva procedència i els feia sentir la
seva veritable Llar parlava de la veritable Família de la qual procedien.
Tots arribaren a conèixer al nostre estimat indi
portat per al Voluntat Superior vers aquelles noves terres per a ell, però tan
familiars per a la seva ànima.
Per fi, el nostre estimat genet, guerrer i
somniador, posant-se a les mans del seu Creador, va ser dirigit vers la
realització de la seva vida, sent una font de connexió amb l’Univers i la
Terra. Cel i Terra es van unir a través d’ell.
Tot aquell que se li va apropar i es va alimentar
de les seves paraules, llum i amor, varen trobar novament el sentit inicial de
viure i l’alegria i gratitud d’haver arribat fins el present.
Iuca va creà una nova terra on Cel i Terra
s’unificaren, creant una entrada i allotjament per a tota la resta de la Gran
Família i Germanor Celestial.
La teva vida té un sentit i un camí molt concret a
seguir.
El teu cor t’indica en tot moment els passos a
donar.
Obrir-lo i escoltar la seva veu, et portarà a la
teva plena realització.
Tu pots ser algú com Iuca, estiguis com estiguis
en aquests moments de la teva vida, vivint el que vius.
Fes que el teu cor et parli. Escolta’l i deixa que
et guiï.
La humanitat actual et necessita perquè ets part
important de la Família. No estàs sol/a.
Gràcies pe ser i estar aquí on ara estàs.
Gràcies.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada