Resposta a una consulta per e-mail.

Voldria respondre a una consulta realitzada a través de les xarxes socials d’un ser que està vivint des de fa temps una situació que l’està empenyent a replantejar-se canvia a la seva vida, però que la cultura i la societat on viu, la mantenen en dubte constant en si donar el pas que sent en el seu interior o no. Avui son unes paraules basades en un missatge rebut per Isabel des de Mèxic.

 

Hem de mantenir la nostra dignitat en tot moment. No sempre podem triar el que vivim, però si el com viure la situació que la vida ens ofereix. Les fortes influències del nostre passat fan que sovint ens oblidem de nosaltres mateixos i ens deixem portar i acceptar situacions que ens degraden com a sers humans.

Encara que els inicis d’una relació de parella no hagin començat amb uns pilars ferms, sí que podem obrir-nos al gran aprenentatge que ens aporta. És cert que, pel motiu que només la nostra ànima pot saber, hem atret, o ens va captivar en el seu moment, la presència de qui ara és la nostra parella. Quan van passant els anys i veiem que la situació ens va allunyant més i no es correspon amb el que nosaltres volem o pensem que ha de ser una parella, llavors, potser ha arribat l’hora d’agafar altres camins que no sigui el que estem portant ara d’acceptació, sumisió, solitud, incomprensió, desamor i desig de ser estimada per algú que vetlli per la seva família.

Ignorar la nostra presència en aquest món, és dir a l’univers: “jo no val res, i per tant, no em mereixo el millor”. És això el que vols? El nostre entorn ens empeny a no fer res, i a mantenir un paper per l’home i un altre per a la dona, i sobre tot en alguns països on la dona encara no se la valora com el ser que és.

No oblideu la vostra dignitat. Tu també et mereixes ser feliç i ser estimada! Quan aquell qui està al nostre costat ens ignora, es desfoga amb nosaltres, mostrant-se agressiu, violent o amenaçant-nos tant física com oralment, només queda un camí, degut que els pilars inicials de la vostra relació no van ser el suficientment sòlids com per a compartir les vostres vides. La persona que en el seu moment vas decidir que entrés a la teva vida, potser ja t’ha mostrat tot el que t’havia de donar. Si encara continues amb ella malgrat el poc respecte vers la teva persona, i tenint present que cada vegada, tu ets més conscient que o està anant bé la vostra relació,.....escolta el teu cor, perquè ell t’està parlant molt clar des de fa temps, però que potser, no vols escoltar-lo.

Saps el que fer. No tinguis por. Sigues tu! Les pors ens cohibeixen i ens limiten. Les pors no ens deixen ser feliç. Quan més esperis a donar el pas que el teu cor t’està dient, més temps et trobaràs sense saber de la Felicitat i l’Amor a la teva vida.

Per a trobar l’Amor, primer hem d’estimar-nos a nosaltres mateixos. Quan sentim l’Amor en nosaltres, llavors irradiarem Amor i atraurem Amor. Mentre nosaltres no ens estimem, amb la nostra actitud no permetrem que aquest sigui en nosaltres, no estem sent mereixedors del millor per a la nostra vida.

El canvi depèn de nosaltres mateixos.

En el seu moment prenem una decisió, la que sigui. Ara també la podem prendre. Tenim por davant el desconegut. A vegades allà on vivim hi ha grups de recolzament per a per persones que estan sent maltractades, tant física com psicològicament. Aquests grups ens poden ajudar per a no perdre la dignitat que abans he comentat.

Sou sers amorosos, perfectes, i per tant, podeu canviar la vostra vida i ser honestos i íntegres amb aquell qui en veritat sou.

T’imagines tota la teva vida així? Segur? Alguna cosa millor està esperant-te, però no pot arribar si abans tu no li dones permís perquè entri a la teva vida. Estima’t! Escolta el teu cor! Ell és savi, la teva brúixola per a dirigir-te a la teva nova vida plena d’estabilitat, comprensió, amor i assossegament.

No tinguis por a fer el que el teu cor et dicta. T’està parlant des de fa molt de temps, i tu, comences a adonar-te que has de fer alguna cosa. Busca la Pau en el teu interior. Sent l’Amor dins teu. En aquests estats podràs trobar la força per a obrir les portes de la teva nova vida, més en acord a com sent el teu cor de com viure la vida.

Quan acceptem una situació d’inestabilitat, aquesta energia la traslladem als nostre fills, i ells pensen que és el normal, perquè ens imiten, per tant, les seves parelles també tindran el patró de la teva parella o el teu, però si és el teu, començaran a sentir-se, també, no acceptades, no estimades e incompreses, atraient a parelles inestables. Aquest cercle el podem tallar si nosaltres canviem.

Amor atrau Amor. Desamor atrau desamor. Què vols per a tu, i per tant, com a conseqüència, també pels teus fills? És aquesta la vida que vols portar? No tinguis por. No estàs sola.

Estimeu-vos, estimades ànimes, estigueu on estigueu d’aquest meravellós planeta. No importa el que visqueu, el que sentiu o l’ambient que us trobeu,....l’important és que vosaltres aprengueu a ser vosaltres estigueu on estigueu. Busqueu i trobeu el centre en vosaltres. Estimeu-vos i mostreu al ser mereixedor d’una Dignitat Íntegra. La passivitat en moments com aquests, atrauen més desolació, i humiliació. Més us anul·leu.

Penseu que res ni ningú pot alterar-vos i influenciar-vos si vosaltres no li doneu permís. No cediu el vostre poder a ningú ni a cap situació! Vosaltres sou sers perfectes, complerts i plens d’Amor. Sentiu aquesta plenitud en vosaltres, aquesta pau i l’Amor del qual procediu. Reclameu el que us pertany! No sou els altres! Tu ets tu.

Quan veiem que la nostra vida no està funcionant o no està anant com voldríem, és que, a algun nivell, nosaltres no estem sent nosaltres i hem d’obtenir algun aprenentatge.

Aquells que ens envolten ens ajuden, sense saber-ho, sovint, que nosaltres siguem nosaltres mateixos. Són miralls de la nostra vida. No t’agrada el que veus? Tu pots canviar la teva vida, independentment del que et diguin els altres. Ells no saben el que tu estàs realment vivint i sentint.

Hem vingut per a ser feliços, i no patir. Quan apareix el patiment, la desil·lusió, l’apatia o la desmotivació per a viure, és que ens hem allunyat de nosaltres mateixos, de la nostra ànima. Sempre podem donar passos per a tornar a connectar amb ella, com quan érem petits i vàrem néixer en aquest cos.

No temeu i escolteu el vostre cor, perquè ell ja us està indicant el camí a seguir. Si nosaltres no donem aquest pas, el nostre ser anirà “morin en vida”. no hem vingut per a no ser nosaltres, sinó per a trobar el camí de la nostra integritat, i així arribar a la Felicitat. Tots poden. Tu també!

Hem vingut a portar i sentir la VIDA!

L’Amor tot ho pot, començant per nosaltres mateixos. Després, tot serà segons el nostre cor.

 

Per a aquells que esteu patint o vivint moments d’incertesa però que sentiu que alguna cosa heu de fer,.....endavant! No temeu i penseu queno esteu sols. Els vostres germans de la Llum estan amb vosaltres.

 

Des del meu cor, una forta abraçada per a tots, i que l’Amor, la Pau i la Fortalesa siguin en tots vosaltres per a arribar a connectar amb el DÉU tots sou.