Resposta a un e-mail rebut

 Avui voldria donar resposta a una consulta realitzada per Jesús des de Mèxic. Alguna que altra vegada ja he escrit sobre les consultes que vaig rebent de tots vosaltres. Abans que res, gràcies pel vostre seguiment i les vostres paraules de benedicció i agraïment vers el meu ser. És recíproc. Sense vosaltres, el missatge transmès no tindria sentit. A tots, Gràcies novament.

Jesús em comentava el següent:
 

“Potser en algun moment, si és que hi cap la possibilitat, puguis parlar-nos de com separar els pensaments de l’ego, dels pensaments de l’ànima o jo superior, degut que m’ha costat molta feina saber discernir entre els dos i també com saber quan estàs fent contacte amb lo diví quan fas meditació o et mantens en silenci. M’esforço en fer-ho però em decebo  al no aconseguir res des de fa un any i mig. La veritat, sento com si alguna cosa fallés en mi o que no ho faig de la forma constant”.

 

 

Personalment, en el seu moment, vaig haver d’aprendre a controlar la meva ment. Amb els anys vaig aconseguir-ho, no sense abans, ser conscient cada dia de les aparicions d’ella a cada instant, quan volia intervenir, i quan era jo qui la controlava. S’ha de ser un observador de nosaltres mateixos i de quan la nostra ment, programada des de la nostra infantesa perquè actuï segons el permís que nosaltres li vàrem donar en el seu moment de la nostra vida.

Els pensaments de l’ego, com dius, es noten perquè sempre estan basats en unes creences del passat i t’aporten malestar o estan associats a la por. Amb la pràctica es percep aquest estat amb molta notorietat. Quan allò que pensem o li donem voltes al cap ens aporta ens aporta malestar, del tipus que sigui, vol dir que prové de la ment, de l’ego, de la nostra identificació amb el nostre passat. En canvi, quan els pensaments o sensacions que tenim ens porten benestar, pau, tranquil·litat i seguretat, per exemple, aquestes procedeixen del nostre cor, del nostre veritable ser. És fàcil discernir. Què sents, amor o pau? Inquietud o por? El primer procedeix del cor y el segon de la teva ment, de les teves pors.

Referent a la següent qüestió que planteges, et diria que ara, ja o és necessari que meditem com abans. Ja no. Les energies en el planeta han canviat, i la manera de meditar ja no ha de ser com abans. Ja no és necessari meditar en posició de loto o assegut. Podem meditar en qualsevol moment, quan tu vulguis o en qualsevol lloc.

Hem de tenir present que quan estem en aquest estat d’interiorització, de silenci i quietud interior, és quan podem obrir les portes del més enllà del nostre present i de la condició humana. Per això hem d’estar calmats, tranquils i no crear cap expectativa o voler forçar sentir alguna cosa, perquè quan més ho provoquem, més bloquejarem el procés per a arribar fins allà on haguem d’arribar en el nostre procés.  No esperem. No ens creem cap expectativa, senzillament sent la pau i l’amor en tu. A partir d’aquí, tot podrà ser,....sense més. La connexió amb la Llar o amb la vostra veritable essència sorgeix del no-fer, no-esperar, no-estar-atent-a-veure-què. Res d’això, senzillament: SIGUES TU! Allibera’t de tot allò que no et deixa ser tu, i abandona’t a les mans del que hagi de ser, sense esperar res. Així, arribaràs molt lluny, estimat Jesús, i tots aquells que esteu llegiu aquestes paraules. Així de senzill. No es necessiten grans tècniques, només assossegar-te i sentir aquell qui ets. Sent la calma i l’harmonia en tu, i el que hagi de ser,....serà.

Voleu sentir que Déu o la Llar, els vostres germans de la Llum estan en o amb vosaltres, o rebre informació més enllà del racional? Bé, doncs no facis res. Deixa’t emportar per aquest estat de quietud i benestar interior. No tinguis presa. Primer has de connectar amb tu mateix i estimar-te i acostumar-te a aquest estat.

SIGUES TU!, i pensa que allò que volem aconseguir, ja ho tenim, només hem de ser nosaltres, i tot es mostrarà davant nostre.

Què et sembla anar a passejar per la muntanya o el bosc i apreciar el que veus? Això és meditació.

Què et sembla escoltar els ocells amb els ulls tancats, per exemple? Això és meditació.

Què et sembla ser conscient al planxar la roba o cuinar i deixar-te emportar pel que sents en aquell moment? Això és meditació.

Quan tu et sents bé i ets conscient de l’estat interior de benestar, plenitud,...això és meditació, perquè DÉU s’està manifestant en tu.

Meditació no és res metafísic, ritualístic, esotèric o sagrat.

Meditar és ser tu mateix per a sentir aquell qui ets. Només t’aportarà benestar.

A vegades, per a sentir a qui ens envolten o acompanyen del món de la Llum, necessitem saber estar amb nosaltres, sentint aquell qui som, notant com l’amor, la pau i la tranquil·litat, sense més, habita en nosaltres. NOSALTRES SOM AMOR, PAU I SERENITAT. Tot el que no sigui això, és la nostra ment que està intervenint.

Una abraçada Jesús, i a tots.  Ànims!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres, estimats pilars del meu camí.