La Puresa

 

Amb Jesús sobre els ocells

 

Pujant la pendent de la natura, m’adono que quan més alt arribo, millor em sento podent veure, desprès, la claredat del dia i del meu interior.

Darrerament ja no ho faig caminant; tot i així, continuo pujant amunt des del meu interior. Mentre pujo i arribo al cim, veig com germans celestials m’acompanyen, i a vegades, ja a dalt de tot, estic amb un mestre ascendit. El que rebo és tan gran que sovint m’emociono pel que em transmeten i el rebre les seves energies.

No estem sols.

Les seves presències et fan sentir la plenitud d’aquell qui tu ets.

En aquests moments veig com Jesús se m’apropa per darrera, pel costat dret i al sentir la seva energia tocant-me, l’he sentida, inconfusible, conforme era ell, i això ens ha aportat a l’abraçada feta. Li agrada tant a ell també les abraçades!

Sempre que ens trobem aquí a dalt de tot d’aquesta muntanya, ens seiem sobre unes pedres i comencem a parlar, a transmetre.

-         Què em diries dels ocells? – li pregunto.

En aquest moment, arriben tres ocells aquí on són. Ens miren tranquils, i després que Jesús els mirés, respongué:

-         Tot el que hi ha en aquest món, tot el que t’envolta, és una metàfora del teu procés i del teu ser. Quan neixen, no saben volar. Necessiten el seu temps per a emprendre el primer vol. Mentre, van aprenent a com fer servir les ales, durant un temps. Ells vindrien a ser l’esperança de cada ànima. Són sers jovials, podent anar allà on vulguin. Res els hi falta. Tot el que puguin arribar a necessitar ho troben. Ells són  ells, i per tant, res els hi falta. Donen vida a aquest món, i sobre tot quan ve el bon temps. Estar amb ells i contemplant-los ens fa sentir feliç. És com si ens alliberéssim de tot el nostre interior.

En aquest moment hi ha un dels ocells que es posa a la cama dreta de Jesús.  

-         M’agraden els ocells, cert! – expresso. M’agrada observar-los i ser a prop d’ells. Recordo una vegada, anys enrere, on vivia en una població tocant a la platja, que em trobava en un gran descampat i no entenia perquè no havia ocells allà. Sé que els ocells són molt sensibles a les energies. Així que vaig pensar que havia de netejar energèticament aquell camp – li dic a Jesús. Quan vaig acabar de fer-ho, al cap de poc vaig veure com els ocells començaven a venir a aquell lloc. Em vaig alegrar molt. Vaig sortir satisfet d’allà.

-         Ells – digué Jesús, són part de la nostra essència. Necessiten alliberar-se i volar lliurement. Així les ànimes han de fer. Ells són part de nosaltres. Cadascú pot volar en el seu procés, enlairant la seva ànima i podent estar i tenir allò que senten.

A continuació, hi ha un dels tres ocells, que es posa sobre la  pedra on jo sóc assegut. El miro. Ell em mira, i sembla com si els dos somriguéssim per a estar un a prop de l’altre. La meva experiència amb els animals és molt propera. Podria parlar d’altres aspectes i la meva relació amb d’altres tipus d’animals, però avui he volgut tractar amb Jesús sobre el tema dels ocells.

La teva puresa enlairarà el teu ser. Sigues com ells.

La sala dels miralls

Una vegada, algú va anar a un parc d’atraccions, i en ell, va entrà en una sala on es trobaven diferents miralls. La seva sorpresa va ser que en el primer on es va veure, es quedà sorprès pel que veia. En ell va veure com si el seu cos fos una peça de puzle. S’estranyà molt al veure el que veia perquè el seu cos no apareixia en aquell mirall, només com si fos una peça de puzle. 

Es quedà uns moments sorprès on el silenci i el desconcert aparegueren en ell.

Els altres que estaven a prop d’ell es reien i divertien per com veien el seu cos reflectit en cadascú dels miralls.

El nostre jove, sorprès, no deixava de mirar-se i percebia com si ell hagués d’estar en alguna situació perquè encaixés la seva peça, el seu ser.

De sobte va veure com un nen passà per allà mig plorant. El nostre jove es dirigí a ell i li preguntà per què plorava i si s’havia perdut.. ell li respongués que sí movent el cap donant la conformitat que així era. El jove el va agafar de la mà i el portà per dins d’aquella sala. Al donar el primer pas mirà novament al mirall i va veure com la seva peça encaixava amb la d’aquell nen.

El nostre ser es quedà atònit al veure com aquesta situació d’ajuda encaixava amb l’altra peça. Als pocs passos, escoltà una veu de dona que deia:

-         Estic aquí, tranquil. No et preocupis que torno a estar amb tu – li digué la seva mare.

El nostre ser deixà que ella s’encarregués d’ell, dirigint-se novament als miralls. Allà tornà a veure la seva peça de puzle sola.

-         Aquest no és el meu cos – es digué en veu baixa.

De sobte, escoltà com si algú li parlés, dient:

-         La teva presència és part del Tot, i la teva estància allà on siguis té un sentit per a poder col·locar la teva peça i encaixar en el sentit existencial d’on et trobes.

A continuació, després de contemplar-se en aquell mirall, decidí passar a un altre. En aquest segon va veure a algú que no era ell. Era com una llum que sortia del seu cor, i aquesta llum li deia:

-   El que portes en el teu interior reflexa l’amor a compartir. Procura compartir-lo amb tots aquells que ho puguin arribar a necessitar. Tu ets una Llum esperada perquè aquells que t’envoltin puguin sentir la seguretat i el recolzament d’obrir les seves portes interiors. Acabes de ser la Llum que ha il·luminat la seguretat i el recolzament del nen que acabes de portar-lo vers la seva mare novament.

 El nostre ser quedà plasmat al veure i sentir el que veia i sentia dins d’ell, així com el rebia y escoltava com si algú li parlés.

 Finalment, i per curiositat va voler anar a un darrer mirall. A l’arribar, es va veure donant de la mà i passejant amb sí mateix. Era com si ell mateix es portés de la mà per a anar allà on havia d’anar, segons el seu sentit existencial. Veia com els dos sers que percebia a l’altre costat del mirall es miraven i reien, sentint-se estimats, respectats i contents, com si es trobessin en el camí adequat a les seves vides.

Així és en tu.

La teva Llum i la teva Essència portaran la teva peça al lloc adequat perquè pugui encaixar i portar a terme allò que has vingut a fer segons la teva missió.  

Confia en tu i sent-te. El teu interior et portarà a la teva realització.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.  

La màscara del Ser

 

A vegades...

 

A vegades una ànima es troba en moments, que inicialment, no pot arribar a entendre el per què de la seva situació. Més enllà del seu present es troba el sentit pel qual viu el que viu.

Un potser conscient de qui és i el que viu a la seva vida. El temps permet aclarir i veure amb claredat el viscut. Hi ha moments que un pot semblar que es trobi limitat i tancat en una situació on l’esperança i la fe no flueixen amb tot el seu resplendor.  

En moments com aquests, us recordo que tot  el que vivim té un sentit més enllà del suposat estancament existent a la vida d’un. Més enllà de cada present es troba el fons del que es viu. Un pot veure la forma, la situació en que es troba, però més enllà del percebut es troba el sentit pel qual un viu el que viu, no semblant l’adequat segons el seu sentir.

No us preocupeu. No us centreu en tot el que no està funcionant segons un sent dins d’ell mateix. Moments com aquests no són el que semblen. Tots ells es troben en el despertar interior de l’individu. Tot el viscut  en aquest procés que un segueix, es troba la benedicció universal vers el ser.

Quan es percep i s’interpreta conforme les coses no estan bé a la nostra vida, significa que no estem centrats ni percebem la veritat de la nostra existència actual. Tot el suposadament advers que un pot arribar a viure està emparentat amb el procés evolutiu que està seguint. A vegades la vida ens ofereix una mà per a poder adonar-nos del per què del viscut.

Amb el temps un pot adonar-se de la Veritat del viscut, sigui anhelat o no. No hi ha res que rebem que no es tingui en compte la nostra presència i el nostre aprenentatge a la nostra vida actual.

Molts no volen prendre i s’aferren  la visió mental inculcada i acceptada per un mateix. Sent així, la vida no té un sentit per a aquell que la viu. Quan un percep el sentit del que es viu i aprèn d’allò, només se sent agraït per tot el que la vida li dóna, sigui el que sigui, veient l’Amor en aquell situació que viu.

No hi ha limitacions a la nostra essència innata només la Llum per a poder adonar-nos compte del per què hem viscut el que hem viscut. Al final, amb el nostre despertar de la consciència, podrem entendre a nivell òptims el sentit de tot el viscut, tant personal, com d’aquells que ens envolten. La Veritat és una per a tots, i la realitat és segons la visió que un tingui de la vida, així com la seva actitud davant d’ella. El que predomina i ens uneix a tots, és la Veritat celestial existent. Tots formem part de la mateixa Font Universal. Connectar amb ella ens uneix a tots. 

Quan així no està sent, el que predomina és la realitat d’un, que com ja s’ha dit, només és una visió parcial d’un esdeveniment o situació viscuda. No és la Veritat nombrada.

Quan més es tracti i valori la realitat d’un o de l’entorn on es trobi, més ens està mostrant la desconnexió d’un amb un mateix, amb aquell qui en Veritat és.

Més enllà de la realitat, es troba la Veritat. Aquesta es troba dins teu com a essència innata.

La Veritat ens uneix, i la realitat ens separa, mantenint la influència externa a la vida d’un.

La teva vida es troba dins teu. Iu segons qui en veritat ets, i t’adonaràs de la saviesa que hi ha en tu i del sentit de tot el que vius.

Quan observes la situació i sents benestar perceps la Veritat. Quan no és així, la teva ment s’apodera del teu ser conforme no estàs sent tu.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

  

La Llum dels moments inesperats

 

Una vegada, un jove es trobà amb un llibre vell i un paper al terra, en mig del carrer. S’ajupí per a recollir-los i llegí primer el que aquest paper tenia escrit. Al finalitzar es quedà emocionat i quiet durant uns moments pel que havia llegit.

Va haver uns instants que semblava que anava  a posar-se a plorar, però es controlà. El seu interior quedà impactat per aquestes paraules llegides. A continuació es dirigí vers el seu cotxe que tenia aparcat molt a prop d’allà. Arribà i entrà en ell. Tancà la porta, i llavors.....es posà a plorar. Quan ho va haver fet, tornà a llegir el paper, que deia:

 

“Allò que sents, allà et portarà.

Alliberant tota opinió que puguis tenir, et permetrà viure segons aquell qui ets, en plena Llibertat.

La teva vida no és segons els teus ulls físics la veuen, perquè aquests han estat creats per la teva ment. La veritable visió et donarà el benestar allà on estiguis, facis el que facis.

Només sentiràs el benestar, l’agraïment i la pau en tu.

No importa el que estiguis vivint, perquè els ulls de la teva Essència et permetran la veritable visió d’aquest món on vius.

Només el teu cor et mostrarà la veritat.

Tu ets un àngel en un cos estrany.

Tu pots anar més enllà de lo físic perquè aquell qui en veritat ets,

Procedeix dels teus moments celestials.”

 

A continuació, aquell jove sentí com si una energia l’envoltes, tenint la sensació d’estar envoltat per sers no físics. Aquelles paraules li havien arribat plenament al seu interior fent-li sentir moments que ell havia tingut, volent ser ell i vivint situacions no volgudes.

Feia un temps que sentia ser ell mateix. Aquestes paraules llegides li arribaren al seu cor, i va ser com si l’univers sabés de la seva situació i el que sentia, fent-li arribar el que ell necessitava per a començar a donar els passos segons el seu interior li xiuxiuejava.

Aquestes paraules li confirmaren que el que sentia durant un temps cap a aquí, era lo adequat per a arribar a manifestar la plenitud del seu veritable ser.

Aquest jove se sentí identificat amb el que havia llegit. Era just el que necessitava. Era com si se li digués.

-         Endavant! Aquests són els moments tan esperats.

Era com si l’univers l’animés a obrir la porta de la seva nova vida per a arribar a mostrar-se segons sentia dins de si mateix. Ell podia!

  Va fer una inspiració profunda i en l’expiració sentí que ell sí que podia i estava capacitat per a arribar a ser ell mateix i materialitzar el que sentia dins del seu interior.

Tornar a fer una nova inspiració, sentint conforme no estava sol i el que vivia només era part del seu procés per a poder arribar a trobar aquest paper que havia trobat.

A vegades, els missatges més esperats procedeixen de moments inesperats. Només és qüestió de tenir la certesa que tota la teva vida serà pel teu major bé, i tot el que necessites et serà donat, encara que no sempre com tu ho esperes o desitges. Tot tu procedeixes de l’Amor.

Quan ja es va trobar millor, va voler veure quin tipus de llibre era el que havia recollit junt amb el paper. El seu títol era: “La clau del tu Ser”.