A vegades una ànima es troba en moments, que inicialment, no pot arribar a entendre el per què de la seva situació. Més enllà del seu present es troba el sentit pel qual viu el que viu.
Un potser conscient de qui és i el que viu a la seva vida. El temps permet aclarir i veure amb claredat el viscut. Hi ha moments que un pot semblar que es trobi limitat i tancat en una situació on l’esperança i la fe no flueixen amb tot el seu resplendor.
En moments com aquests, us recordo que tot el que vivim té un sentit més enllà del suposat estancament existent a la vida d’un. Més enllà de cada present es troba el fons del que es viu. Un pot veure la forma, la situació en que es troba, però més enllà del percebut es troba el sentit pel qual un viu el que viu, no semblant l’adequat segons el seu sentir.
No us preocupeu. No us centreu en tot el que no està funcionant segons un sent dins d’ell mateix. Moments com aquests no són el que semblen. Tots ells es troben en el despertar interior de l’individu. Tot el viscut en aquest procés que un segueix, es troba la benedicció universal vers el ser.
Quan es percep i s’interpreta conforme les coses no estan bé a la nostra vida, significa que no estem centrats ni percebem la veritat de la nostra existència actual. Tot el suposadament advers que un pot arribar a viure està emparentat amb el procés evolutiu que està seguint. A vegades la vida ens ofereix una mà per a poder adonar-nos del per què del viscut.
Amb el temps un pot adonar-se de la Veritat del viscut, sigui anhelat o no. No hi ha res que rebem que no es tingui en compte la nostra presència i el nostre aprenentatge a la nostra vida actual.
Molts no volen prendre i s’aferren la visió mental inculcada i acceptada per un mateix. Sent així, la vida no té un sentit per a aquell que la viu. Quan un percep el sentit del que es viu i aprèn d’allò, només se sent agraït per tot el que la vida li dóna, sigui el que sigui, veient l’Amor en aquell situació que viu.
No hi ha limitacions a la nostra essència innata només la Llum per a poder adonar-nos compte del per què hem viscut el que hem viscut. Al final, amb el nostre despertar de la consciència, podrem entendre a nivell òptims el sentit de tot el viscut, tant personal, com d’aquells que ens envolten. La Veritat és una per a tots, i la realitat és segons la visió que un tingui de la vida, així com la seva actitud davant d’ella. El que predomina i ens uneix a tots, és la Veritat celestial existent. Tots formem part de la mateixa Font Universal. Connectar amb ella ens uneix a tots.
Quan així no està sent, el que predomina és la realitat d’un, que com ja s’ha dit, només és una visió parcial d’un esdeveniment o situació viscuda. No és la Veritat nombrada.
Quan més es tracti i valori la realitat d’un o de l’entorn on es trobi, més ens està mostrant la desconnexió d’un amb un mateix, amb aquell qui en Veritat és.
Més enllà de la realitat, es troba la Veritat. Aquesta es troba dins teu com a essència innata.
La Veritat ens uneix, i la realitat ens separa, mantenint la influència externa a la vida d’un.
La teva vida es troba dins teu. Iu segons qui en veritat ets, i t’adonaràs de la saviesa que hi ha en tu i del sentit de tot el que vius.
Quan observes la situació i sents benestar perceps la Veritat. Quan no és així, la teva ment s’apodera del teu ser conforme no estàs sent tu.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada