Pujant la pendent de la natura, m’adono que quan més alt arribo, millor em sento podent veure, desprès, la claredat del dia i del meu interior.
Darrerament ja no ho faig caminant; tot i així, continuo pujant amunt des del meu interior. Mentre pujo i arribo al cim, veig com germans celestials m’acompanyen, i a vegades, ja a dalt de tot, estic amb un mestre ascendit. El que rebo és tan gran que sovint m’emociono pel que em transmeten i el rebre les seves energies.
No estem sols.
Les seves presències et fan sentir la plenitud d’aquell qui tu ets.
En aquests moments veig com Jesús se m’apropa per darrera, pel costat dret i al sentir la seva energia tocant-me, l’he sentida, inconfusible, conforme era ell, i això ens ha aportat a l’abraçada feta. Li agrada tant a ell també les abraçades!
Sempre que ens trobem aquí a dalt de tot d’aquesta muntanya, ens seiem sobre unes pedres i comencem a parlar, a transmetre.
- Què em diries dels ocells? – li pregunto.
En aquest moment, arriben tres ocells aquí on són. Ens miren tranquils, i després que Jesús els mirés, respongué:
- Tot el que hi ha en aquest món, tot el que t’envolta, és una metàfora del teu procés i del teu ser. Quan neixen, no saben volar. Necessiten el seu temps per a emprendre el primer vol. Mentre, van aprenent a com fer servir les ales, durant un temps. Ells vindrien a ser l’esperança de cada ànima. Són sers jovials, podent anar allà on vulguin. Res els hi falta. Tot el que puguin arribar a necessitar ho troben. Ells són ells, i per tant, res els hi falta. Donen vida a aquest món, i sobre tot quan ve el bon temps. Estar amb ells i contemplant-los ens fa sentir feliç. És com si ens alliberéssim de tot el nostre interior.
En aquest moment hi ha un dels ocells que es posa a la cama dreta de Jesús.
- M’agraden els ocells, cert! – expresso. M’agrada observar-los i ser a prop d’ells. Recordo una vegada, anys enrere, on vivia en una població tocant a la platja, que em trobava en un gran descampat i no entenia perquè no havia ocells allà. Sé que els ocells són molt sensibles a les energies. Així que vaig pensar que havia de netejar energèticament aquell camp – li dic a Jesús. Quan vaig acabar de fer-ho, al cap de poc vaig veure com els ocells començaven a venir a aquell lloc. Em vaig alegrar molt. Vaig sortir satisfet d’allà.
- Ells – digué Jesús, són part de la nostra essència. Necessiten alliberar-se i volar lliurement. Així les ànimes han de fer. Ells són part de nosaltres. Cadascú pot volar en el seu procés, enlairant la seva ànima i podent estar i tenir allò que senten.
A continuació, hi ha un dels tres ocells, que es posa sobre la pedra on jo sóc assegut. El miro. Ell em mira, i sembla com si els dos somriguéssim per a estar un a prop de l’altre. La meva experiència amb els animals és molt propera. Podria parlar d’altres aspectes i la meva relació amb d’altres tipus d’animals, però avui he volgut tractar amb Jesús sobre el tema dels ocells.
La teva puresa enlairarà el teu ser. Sigues com ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada