Acceptar

 

Dramatisme?

 

 La vida és molt amena, havent situacions volgudes i d’altres no desitjades. Quan vivim una experiència on el resultat està en consonància amb els nostres desitjos, llavors sembla que tot està anant bé. En d’altres, un pot veure-ho com alguna cosa dramàtica i dolorosa per a ell mateix i tots aquells que el poden envoltar. Fins i tot pot haver moments no desitjats per a la totalitat de la humanitat.

Per tant, sembla ser segons la visió d’un que, o bé tot encaixa, o bé la vida et dóna un revés inesperat que hi ha que superar. A vegades, aquesta vivència sembla que no tingui un final, o que sí que el tingui, però no estant dins de la nostra visió de la nostra vida. Dit d’una altre manera: o les coses són segons volem, o la vida ens dóna l’esquena.

Aparentment sembla, segons en quin ambient un es trobi, que la vida i nosaltres no estem sintonitzats per a aconseguir els nostres desitjos i portar a terme allò que volem.  Desitjos? Voler? Voler tenir la raó?

La vida no es terrenal, perquè lo terrenal, la matèria, només és un mitjà pel nostre procés evolutiu. Res de lo terrenal és la base de la nostra essència.

La nostra presència en aquest món, té un sentit d’aprenentatge i evolució per a la nostra ànima. Només és el medi, la forma, per a arribar a nosaltres mateixos, a aquell qui en veritat som. Aquesta forma pot arribar a confondre i a donar una idea sobre la nostra presència basada en el que veiem,tenint present que aquest veure des de la perspectiva mental d’un mateix, transmuta en irreal tota realitat, allunyant-se de la veritat de la nostra veritable essència en aquest món actual.

Ens trobem en temps de deixar de viure des de la forma i anar al fons de les nostres vides. Els moments viscuts ens porten a una reflexió per a transmutar la nostra actitud i visió del que veiem, degut que la forma només és una metàfora del nostre interior. Quan aprenem a veure el veritable fons del viscut, llavors, és quan deixem de voler, per a començar a sentir la veu del nostre interior, de la nostra essència, i adonar-nos que lo viscut només vindria a ser una mà per a poder-nos agafar a ella, viure-la i aprendre del que ens vol transmetre pel nostre procés evolutiu.

Nosaltres no som forma, sinó essència. Som energia en procés evolutiu, i per a això, necessitem en aquests moments, unes vivències com les que estem vivint fins ara.

Conec sers que han obert la seva consciència i han pogut constatar que tot el viscut només és part d’ells mateixos que els ha portat a adonar-se que tot té un sentit. Quan així un comença a veure la vida, llavors, desapareixen els desitjos, els “voler”, perquè aquell qui un en veritat és, comença a sentir la veu de la seva essència.

Aquests són moments de reflexió i de transmutar aspectes de la nostra vida i lliurar-nos a aquell qui en veritat som. El fons de tot el viscut ens porta a una consciència que enlairar les nostres ànimes i la vida pren un altre sentit molt diferent a com ens ho han pogut transmetre o hem vist.

La nostra vida no és el que sembla.

La nostra posició i situació davant la vida no ens pertany. Som més enllà de la forma i de tota creença.

Quan ens obrim al coneixement del fons, tota forma deixa de ser segons el nostre entorn. Més enllà del que veiem es troba el nostre sentit al percebre i viure cada un del nostre present. Quan així és, les nostres creences desapareixen, perquè llavors sabem de la veritat. Ja no creiem ni pensem d’una manera en concret, perquè la mà que ens porta i guia té a veure amb el nostre Sentir interior, com veu de la nostra saviesa i la nostra veritable essència.

No hem vingut a aquest món per a seguir unes pautes establertes. Al deixar-nos portar per elles i el cóm actuar en cadascuna de les societats que un pot arribar a viure, fa que es vagi allunyant i ignorant segons un és.

Hem arribat a aquest punt del nostre planeta on lo viscut sembla que sigui alguna cosa que, o bé no té un final, o que ens limita en el nostre dia a dia. Res d’això es correspon en aquests moments. Tot lo contrari. Més enllà de les creences es troba la veritat, i aquesta només a l’interior de cadascú, sentint la seva essència, podrà adonar-se del que en veritat representa.

S’ha parlat des de fa uns anys, sobre tot, del fet de l’autoconeixement. Cada vegada hi ha més sers que s’han endinsat en aquesta direcció. El resultat de tots ells, és d’haver aconseguit una felicitat, un benestar, acceptar i veure des del seu interior, com la vida va més enllà d’aquest món, i per tant, el que un pot arribar a viure només és una  benedicció pel seu procés evolutiu.

Al final, tot s’estabilitza, i la nostra naturalesa ens ho està mostrant constantment si la respectem i la deixem ser ella mateixa. El mateix succeeix o succeiria si algú vela per ser ell mateix, més enllà de tot l’establert i les creences  inculcades al llarg de la seva vida.

El fons del viscut i el que veiem, va més enllà d’una desgràcia, un dolor, un malestar o el paper de víctima que sovint un s’apodera i manifesta. La vida no tindria sentit si així fos. Més enllà de tot lo relacionat amb el dolor o el desamor, el malestar o la inquietud, es troba el teu ser, la teva essència, que pot posar esperança, pau, assossegament, amor i saviesa a la vida d’un.

Cada vegada hi ha més sers que comencen a veure la vida tal com és. Són ànimes encarnades que han començat a acceptar el viscut i s’han obert al seu aprenentatge. Aquest els ha portat a una visió de vida més enllà de tota forma, on tot l’escoltat o vist amb els seus sentits físics, els ha fet reaccionar per a conèixer la veritat del viscut, tant a nivell personal com mundial. Al final, aquest coneixement, a través de la pràctica a les seves vides, han fet transcendir a l’individu de la forma per a enlairar-los al fons, permetent que sigui la seva veritable essència qui els guiï i els mostri a cada moment la direcció a prendre i la manera de fer-ho. Només senten i deixen que aquest sentir els porti de la mà per a arribar a materialitzar i realitzar, amb tot el seu resplendor, el sentit pel qual es troben i han accedit a venir a aquest món d’una sola lluna: la Terra, Gaia, Pachamama, Amma,....És el lloc on hem acordat venir i encarnar per a evolucionar la nostra ànima, el nostre ser i ajudar a enlairar el nostre univers i a tot el firmament. Per a això hem d’anar al fons de tot el viscut: a nosaltres mateixos, a la nostra essència, i deixar que ella sigui qui es manifesti a través nostre.

La meva experiència és que, sent així, un deixa de ser ell mateix, per a donar pas a la seva Divinitat. Ella és llavors, qui es manifesta a través de cada ser.

Sou sers estimats, i en el vostre interior albergueu tota la vostra essència i tot el que pugueu arribar a necessitar per a portar a terme allò que heu vingut a fer.

Ara són temps per a donar aquests passos.

Aquell que els doni, una nova vida inicia mostrant qui és i no qui han fet.

No esteu sols.

Viviu grans moments per a enlairar, no tan sols la vostra ànima, sinó aquest estimat planeta i a tota la humanitat. Cada pas donat per tu en aquest sentit, estàs ajudant a la resta de sers, que com tu, decidiren encarnar per a portar a terme l’acordat segons l’essència de cadascú.

Gràcies per ser i estar.

Sou part de tots.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

 

 

Creuar la porta

 

Moments de la vostra Ascensió

 

Des del món Angelical i de la Llum

Hola Família! Avui vull transmetre-us unes paraules emeses des del món celestsial. Avui us deixo amb DES DEL MÓN ANGELICAL I DE LA LLUM. A tots, una abraçada. 

Sentint el gran buit

 

Quan la sensació de buit apareix en el teu interior, saps que els millors instants estan arribant.

És com si tota densitat hagués desaparegut i sents la teva presència en mig del no-res i el tot alhora. Sents com si fos part d’alguna cosa major i molt superior al conegut terrenalment.

És com si levitessis i flotessis en el buit universal, sabent que no estàs sol i que tota existència basada en l’amor i el respecte estan en tu i tu formes part del Tot Universal. La Unicitat és immensa, plena de pau, respecte formant part d’una Família Superior, a la qual pertanys des dels teus primers instants existencials.

Sentint el buit en tu, és com si tot el que pogués alterar-te hagués estat alliberat del teu ser, percebent la plenitud i la sensació que ets part de tot l’existent i del firmament en el qual et trobes. Ets part del Tot. Et sents Un amb tota existència i les energies espirituals, creadores de l’univers i tot l’existent. Sents que tot és Amor. Sents una gran sensació de confort on tu no ets tu, sinó aquell qui en veritat ets.

Sentir tot això ens ajuda en el nostre procés evolutiu perquè t’obre les portes de la comprensió, la saviesa i de la teva veritable essència. És llavors, en aquest estat, quan t’adones que la vida és molt més del que un ser humà pot arribar a imaginar o creure.

Aquests moments de gran connexió, no existeix el creure o el coneixement, sinó el saber de la teva existència. Són moments per a ser tu mateix, part de la saviesa existencial, universal i del Tot.

Una vegada un arriba a aquest punt de sentir la seva veritable naturalesa, llavors, és quan s’obren noves portes per a connectar amb el Llar Celestial a la qual pertanys, amb tot el que això representa.

En el nostre ser hi ha tot un món interior que conèixer i obrir les portes que ens portaran a la nostra realització i al nostre màxim benestar interior. Sentirem la plenitud constantment en nosaltres i tot allò que puguem arribar a percebre ens portarà a la presa d’unes decisions, actitud i actes basats en el sentit pel qual estem encarnats en aquest món d’una sola lluna.

La Voluntat Superior serà portada a terme a través nostre per a ajudar a enlairar les energies del nostre estimat món i del nostre univers. Moltes ànimes d’altres nivells de vida estan esperant el nostre sentir del comentat fins ara per a poder, elles, també enlairar les seves vibracions.

No estem sols i tot sistema de vida d’aquest univers està unit pel major bé de tots.

Només existeix l’Amor, i totes les altres sensacions que hom pot arribar a tenir de malestar, és degut a non sentir aquest amor en un mateix.

Només existeix l’Amor, tot el dolor i malestar creat en la vida d’un es fruit del nostre oblit amb nosaltres mateixos. Anar al nostre interior permetrà obrir la porta del nostre veritable ser i poder connectar amb ell.

En els temps que vivim, ens estan portant vers aquesta direcció. No la rebutgeu perquè ella us portarà a l’enlairament de la vostra ànima. Sentiu i podreu arribar a saber de vosaltres mateixos i del que representa la vostra essència en aquest món actual.

La vostra essència no és terrenal. És part de la vibració més alta de l’univers: l’Amor. Aquest Amor us obrirà les portes del vostre món interior perquè us realitzeu i us materialitzeu segons sou per naturalesa.

Tots som sers espirituals. Tots tenim un món interior amb un potencial innat encara desconegut per molts i no aplicat per gran part dels que ja han sabut d’ell en algun moment.

No és qüestió de tenir un coneixement, sinó d’integrar aquest coneixement a través de la pràctica en el vostre procés evolutiu.

Una vegada integrat llavors és quan a emergint cada vegada més el SENTIR per a saber la direcció a prendre i el com avançar en ella. Més aspectes estan relacionats amb aquest Sentir, però cadascú anirà trobant més portes obertes en el seu món interior per a poder avançar en aquest planeta físic. Llavors, tot és possible.

Només existeix l’Amor.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

Acceptació

 

VIURE DES DE L'ESSÈNCIA

Hola! A continuació us presento aquest curs on line que es realitzarà en la segona quinzena d'aquest mes d'octubre. Per a mi és una satisfacció poder obrir una nova porta amb aquest curs de VIURE DES DE L'ESSÈNCIA. 

A tots, una abraçada.

Les ales del gran canvi

 

La Benedicció del que es viu

 

 

Imagineu-vos que hi ha diferents campaments d’estiu per a passar unes vacances, on en cada un hi ha unes regles i una manera d’actuar dins del campament.

Vas a un, i et trobes amb una manera de relacionar-se entre tots els assistents bastant diferent als d’un primer campament que ja has pogut visitar.

En un tercer, la manera de moure’s dins d’ell està basat en una manera de caminar concreta i unes salutacions a persones determinades d’aquell indret.

Així amb cada un dels grups acampats dins d’aquella zona de la natura.

Estant allà han d’adaptar-se i procurar ser ells mateixos, però seguint les directrius establertes.

Uns es troben millor que d’altres, però tots han de reestructurar la seva actuació davant aquella vida per a poder integrar-se en aquell lloc que han decidit estar.

D’alguna manera, el mateix passa en aquest planeta. Hi ha d’altres, però els que viuen aquí, han d’aprendre a conviure amb les pautes inculcades, inicialment, procedents de l’exterior d’un mateix.

Quin sentit té el viure en un lloc on no voldries estar i que t’adones que no és el millor, segons tu, per a mostrar-te tal com ets?

Normalment, els llocs on ens trobem, naixem i ens porten segons les indicacions reglamentàries de la nostra  societat, no es correspon amb la manera que tu tens de veure la vida i del com et mous dins d’ella.

Per què viure en llocs tan diferents a com poden sentir interiorment?

Tots portem una energia incorporada en nosaltres degut als aprenentatges al llarg de les nostres existències anteriors i a la desconnexió que podem arribar a tenir amb aquell qui en veritat som. Aquests aspectes fan que tinguem una energia molt concreta, i cada grau d’energia requereix un lloc i una manera de viure concreta per a poder evolucionar i enlairar-la. A energies més enlairades, més d’alta vibració, ens trobarem en indrets més semblants al que sentim, creant un benestar, un respecte i una acceptació entre tots els que t’envolten. En canvi, pot ser tot el contrari, que hom pugui tenir unes energies de baixa vibració, més denses, i llavors, el que arribarà a viure aquest ser serà experiències anàlogues al seu grau de vibració, amb el que això comporta com dolors, patiment, malestar o una visió de la vida més “negativa”.

Tots necessitem un entorn molt concret per a poder evolucionar la nostra ànima. Depèn del nostre grau de consciència i puresa, obtindrem uns ambients o d’altres.

Per què serveixen aquests ambients?

A vegades, per poder canviar i arribar a obrir les portes d’aquell qui som en veritat, necessitem transmutar aspectes que tenim interioritzats per a alliberar-los i poder sentir-nos a nosaltres mateixos.

Tots necessitem unes experiències i unes vivències molt concretes, per això naixem en una família o una altra, en una societat o una altra, o bé en un entorn molt concret que no sempre  és el que un voldria.

Algú pot preguntar-se:

-         Si hem d’evolucionar, per què no ens posen en l’ambient semblant a nosaltres, i així, tots ens entendríem i ens avindríem?

Imagineu-vos que tots els del mateix grup que us trobeu, tota la humanitat d’aquest món, intenteu imposar el que creieu i que les coses siguin com vosaltres voleu.

Si tot fos com vosaltres sou, en el nivell que us trobeu, no evolucionaríeu i us quedaríeu estancats en una manera de ser. Segur que aquesta manera  de ser es correspon amb qui sou realment?

Si un món fos habitat per un tipus de gent, tots iguals, aquest món no evolucionaria. Degut a això el vostre món es troba en els moments que es troba vivint el que viviu. Tots sou diferents, amb unes característiques diferents a la dels altres.

Què es necessita per a evolucionar i poder-se enlairar espiritualment, tant el ser com el planeta que habiten?

La resposta és molt senzilla:

Per a poder evolucionar es necessita situacions diferents a la que esteu vivint, perquè això us farà reflexionar i reaccionar. Aquests moments us faran, potser, canviar la vostra actitud i començar a sentir el que sentiu. Serà un punt inicial per a començar  a adonar-se que potser la manera que vivíeu no era la més adequada. Quan hom sempre actua igual, està estancat, seguint els patrons imposats del seu exterior.

Per a evolucionar es necessita viure situacions diferents a la rutina habitual d’un. Això obrirà les portes de la reflexió i adonar-se de la direcció pel major bé de tots, incloent-vos,  i no només el d’uns quants.

Enteneu ara, perquè tot el que està vivint aquest món on ara ens trobem?

Estem vivint per a evolucionar el nostre ser, així com per a enlairar el nostre planeta. Per això, la manera d’actuar com fins ara s’ha actuat només ha portat a una radicalització de les situacions per arribar a un punt on s’ha de fer els canvis pertinents, tant al ser, a la societat com al planeta en sí, per a crear un major benestar per a tots, i no només per a uns quants. En un món enlairat i evolucionat no hi hauria desigualtats.

Actualment ens trobem en aquest procés. En el seu moment vàrem decidir, cada una de les nostres ànimes, que ens volíem encarregar nosaltres d’aquest planeta. Bé, ara és un dels moments perquè donem passos per a estabilitzar-lo i crear una nova vida on el ser sigui respectat, estimat, i part de nosaltres, a les portes de la Unicitat que tenim davant havent-se de creuar.

Hi ha qui ja ho ha fet. Són ànimes conscients que estan ajudant a aquest món i a la humanitat que l’habita. Tots aquells que els escolten o estan a prop d’ells, poden arribar a sentir l’amor en els seus interiors i la saviesa de l’univers transmesa per aquests sers, arribant als interiors de tots aquells que l’escolten. Quan així és, les Fonts individuals ragen per a regar per allà on passin, irradiant Llum i Amor, així com donant consol, coratge i esperança a tots aquells que l’envolten. Només així, el món pot canviar les seves energies. Llavors els interessos personals s’alliberarien i la consciència obriria els cors de cadascú, i sent així, només el millor es pot esperar del món on visquin.

Per això viviu el que viviu. La finalitat és el vostre procés, i arrel d’ell, el de la humanitat i el planeta. Cadascú de vosaltres és una gota d’aigua del mar planetari. Si aquestes gotes estan contaminades, les aigües privaran el poder-se banyar i pescar tot el nostre aliment pel nostre procés evolutiu.

Cadascú de vosaltres sou una gota, i si aneu sentint la vostra essència, sabreu el camí a seguir i el com fer-lo per a arribar al final de la vostra materialització i manifestació acordada.

Per a canviar es necessita viure situacions molt diferents a les que viviu. Això us farà reflexionar, aprendre  i reaccionar segons qui sou i no el com us han fet.

Això és el que està passant en el nostre món.

Ha arribat a un punt on hem necessitat una situació molt suposadament adversa per a fer reaccionar a la majoria de les ànimes d’aquest planeta. No ha estat el primer cop ni serà el darrer.

Només estem en els inicis dels grans canvis que han d’establir-se com a inicis d’uns nous fonaments segons la Voluntat Superior de l’Univers i no de les ments.

Tot està anant bé. Aquest procés encara durarà un temps, però no us amoïneu. Senzillament aneu al vostre interior i mireu de trobar el sentit de la vostra vida i qui sou.

Tot va bé.

Tot té un sentit superior.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Saber i Sentir

 

Som present

 

La Bifurcació del camí

 

Una vegada, un deixeble estava amb el seu mestre i aquest li va explicar una història:

            Hi havia un ser humà que va decidir començar a caminar pel camí de la Llum. Quan va ser dins d’ell i portava un temps avançant, es va trobar amb una bifurcació. El camí es dividia en dues direccions. En una hi havia un cartell que indicava: “Camí de la Riquesa”, i en l’altre indicava un rètol el següent: “Camí de l’Autoconeixement”.

El ser humà que sempre havia tingut dificultats per a sobreviure i veient les dues opcions, va triar el camí  de la riquesa. Una vegada endinsat en ell, va adonar-se com la seva vida anava omplint-se del benestar material que mai hagués pogut imaginar-se: joies, diners, oportunitats de treball amb grans ingressos, èxit en els seus projectes, en fi, la vida va començar a somriure-li.

L’humà va veure com la seva família va deixar de passar gana i van poder-se comprar una nova casa, gran, just en el lloc on ell volia. Allò que tocava es convertia en èxit. Tots anaven a ell a consultar-li com fer prosperar les seves empreses i botigues.

Vivia en la més absoluta riquesa material. L’home es va sentir content i satisfet. Cada vegada tenia més coses a fer i menys temps per a dedicar-lo a la seva família. Invertia part dels seus diners i aquests es multiplicaven. Va posar oficines per arreu per a orientar a tots aquells que volien ser com el nostre home, perquè tot el que tocava es convertia en guanys. Els preus per a aconsellar no eren gens econòmics, de manera que el seu patrimoni anava en augment cada vegada més.

Va arribar un dia que es va adonar que en feia dos que no passava per casa seva i que no sabia quan ho podria fer. Estava tan ocupat amb els seus negocis que es va començar a oblidar-se d’ell i dels sers que en un temps eren el més important per a ell. Aquell ser humà es va anar consumint en la roda de l’ambició, l’oblit de qui era i les preocupacions, fins que va arribar el dia que caigué malalt. La seva família van  anar a buscar-lo per a portar-lo a casa i guarir-lo. La seva dona li va costà saber en quin despatx es trobava per la quantitat que en tenia. Després de molta assistència per part de la seva família i una bona alimentació, el nostre home va llevar-se un bon dia i va tornar a desaparèixer.

Mentre, socis d’ell van emportar-se part del capital que tenia en alguna empresa i van desaparèixer del país. El nostre humà va tenir dificultats per a sortir-se’n d’aquella situació. Amb el temps va poder recuperar aquelles empreses, alhora que va començar a haver persones que li tenien enveja pel seu capital i a crear-se enemistats per no poder atendre i solucionar situacions de amics i gent estimada fins fa poc; o bé, haver treballadors d’alguna de les seves fàbriques o botigues que volien fer vaga perquè creien que havien de cobrar més.

La situació va crear dolor en el cos d’aquell ser humà, i va haver d’agafar una baixa temporal fins que acabés de recuperar-se del tot. En aquells moments, en la seva vida només hi havia dolor i abatiment.

Aquell ser humà va continuar caminant pel camí de la riquesa fins que va arribar a un punt del seu camí que s’ajuntava amb l’altre camí que no va agafar.

Va aprendre de la experiència del dolor i el malestar. Continuà caminant, i més endavant va tornar a trobar-se amb una nova bifurcació. Hi havia, novament, dues direccions. En una hi havia un rètol que posava: “Camí de la Riquesa” i en l’altre un cartell indicava: “Camí de l’Autoconeixement”. Després de la experiència viscuda va decidir no patir com havia patit i s’endinsà en el “Camí de l’Autoconeixement.”

Una vegada estigué en ell es va adonar què havia estat la seva vida fins a aquell moment i va sentir tanta pena i dolor interior que es va posar a plorar. Es va adonar que ell no era com es pensava que era i que podia fer moltes més coses de les que creia que podia fer i va aprendre a estimar-se, adonant-se que quan més ho feia, més estimava als altres i aquests li corresponien amb escreix.

El nostre ser humà va començar a perdonar, a acceptar les coses com venien i a aprendre de tot el que li passava. Amb el temps, es va adonar que fins llavors, sempre tenia que menjar i allò que necessitava ho aconseguia per “obra de màgia”. L’home va aprendre a deixar-se anar a la vida, sabent que no estava sol i que era guiat i protegit per una essència poderosa no visible.

Va sentir, també, dolor al no fer allò que li deia el cor i sobre tot, quan es deixava emportar per les seves pors. Amb el temps va aprendre a  controlar la seva ment i a posar pau en el seu interior.

Arribà un moment, després de bastant caminar, que sentia l’amor pur i creador de tota vida en el seu endins permanentment, adonant-se que allò que volia  ho podia aconseguir. Es va adonar quin era el seu veritable poder i va començar a utilitzar-lo pel major bé de tots, incloent-s’hi.

Caminant, caminant, va veure que el camí que ara seguia s’ajuntava amb l’altre que no havia triat.

-      Però mestre, - li va preguntar el deixeble – en els dos camins ha sentit dolor, no ha pogut estalviar-lo, i a més a més, si en la primera vegada hagués triat el camí de l’autoconeixement, què hagués passat després en la nova bifurcació que hagués trobat?

-      Qui diu que hagués trobat una nova bifurcació? – Li respongué el mestre.