Dramatisme?

 

 La vida és molt amena, havent situacions volgudes i d’altres no desitjades. Quan vivim una experiència on el resultat està en consonància amb els nostres desitjos, llavors sembla que tot està anant bé. En d’altres, un pot veure-ho com alguna cosa dramàtica i dolorosa per a ell mateix i tots aquells que el poden envoltar. Fins i tot pot haver moments no desitjats per a la totalitat de la humanitat.

Per tant, sembla ser segons la visió d’un que, o bé tot encaixa, o bé la vida et dóna un revés inesperat que hi ha que superar. A vegades, aquesta vivència sembla que no tingui un final, o que sí que el tingui, però no estant dins de la nostra visió de la nostra vida. Dit d’una altre manera: o les coses són segons volem, o la vida ens dóna l’esquena.

Aparentment sembla, segons en quin ambient un es trobi, que la vida i nosaltres no estem sintonitzats per a aconseguir els nostres desitjos i portar a terme allò que volem.  Desitjos? Voler? Voler tenir la raó?

La vida no es terrenal, perquè lo terrenal, la matèria, només és un mitjà pel nostre procés evolutiu. Res de lo terrenal és la base de la nostra essència.

La nostra presència en aquest món, té un sentit d’aprenentatge i evolució per a la nostra ànima. Només és el medi, la forma, per a arribar a nosaltres mateixos, a aquell qui en veritat som. Aquesta forma pot arribar a confondre i a donar una idea sobre la nostra presència basada en el que veiem,tenint present que aquest veure des de la perspectiva mental d’un mateix, transmuta en irreal tota realitat, allunyant-se de la veritat de la nostra veritable essència en aquest món actual.

Ens trobem en temps de deixar de viure des de la forma i anar al fons de les nostres vides. Els moments viscuts ens porten a una reflexió per a transmutar la nostra actitud i visió del que veiem, degut que la forma només és una metàfora del nostre interior. Quan aprenem a veure el veritable fons del viscut, llavors, és quan deixem de voler, per a començar a sentir la veu del nostre interior, de la nostra essència, i adonar-nos que lo viscut només vindria a ser una mà per a poder-nos agafar a ella, viure-la i aprendre del que ens vol transmetre pel nostre procés evolutiu.

Nosaltres no som forma, sinó essència. Som energia en procés evolutiu, i per a això, necessitem en aquests moments, unes vivències com les que estem vivint fins ara.

Conec sers que han obert la seva consciència i han pogut constatar que tot el viscut només és part d’ells mateixos que els ha portat a adonar-se que tot té un sentit. Quan així un comença a veure la vida, llavors, desapareixen els desitjos, els “voler”, perquè aquell qui un en veritat és, comença a sentir la veu de la seva essència.

Aquests són moments de reflexió i de transmutar aspectes de la nostra vida i lliurar-nos a aquell qui en veritat som. El fons de tot el viscut ens porta a una consciència que enlairar les nostres ànimes i la vida pren un altre sentit molt diferent a com ens ho han pogut transmetre o hem vist.

La nostra vida no és el que sembla.

La nostra posició i situació davant la vida no ens pertany. Som més enllà de la forma i de tota creença.

Quan ens obrim al coneixement del fons, tota forma deixa de ser segons el nostre entorn. Més enllà del que veiem es troba el nostre sentit al percebre i viure cada un del nostre present. Quan així és, les nostres creences desapareixen, perquè llavors sabem de la veritat. Ja no creiem ni pensem d’una manera en concret, perquè la mà que ens porta i guia té a veure amb el nostre Sentir interior, com veu de la nostra saviesa i la nostra veritable essència.

No hem vingut a aquest món per a seguir unes pautes establertes. Al deixar-nos portar per elles i el cóm actuar en cadascuna de les societats que un pot arribar a viure, fa que es vagi allunyant i ignorant segons un és.

Hem arribat a aquest punt del nostre planeta on lo viscut sembla que sigui alguna cosa que, o bé no té un final, o que ens limita en el nostre dia a dia. Res d’això es correspon en aquests moments. Tot lo contrari. Més enllà de les creences es troba la veritat, i aquesta només a l’interior de cadascú, sentint la seva essència, podrà adonar-se del que en veritat representa.

S’ha parlat des de fa uns anys, sobre tot, del fet de l’autoconeixement. Cada vegada hi ha més sers que s’han endinsat en aquesta direcció. El resultat de tots ells, és d’haver aconseguit una felicitat, un benestar, acceptar i veure des del seu interior, com la vida va més enllà d’aquest món, i per tant, el que un pot arribar a viure només és una  benedicció pel seu procés evolutiu.

Al final, tot s’estabilitza, i la nostra naturalesa ens ho està mostrant constantment si la respectem i la deixem ser ella mateixa. El mateix succeeix o succeiria si algú vela per ser ell mateix, més enllà de tot l’establert i les creences  inculcades al llarg de la seva vida.

El fons del viscut i el que veiem, va més enllà d’una desgràcia, un dolor, un malestar o el paper de víctima que sovint un s’apodera i manifesta. La vida no tindria sentit si així fos. Més enllà de tot lo relacionat amb el dolor o el desamor, el malestar o la inquietud, es troba el teu ser, la teva essència, que pot posar esperança, pau, assossegament, amor i saviesa a la vida d’un.

Cada vegada hi ha més sers que comencen a veure la vida tal com és. Són ànimes encarnades que han començat a acceptar el viscut i s’han obert al seu aprenentatge. Aquest els ha portat a una visió de vida més enllà de tota forma, on tot l’escoltat o vist amb els seus sentits físics, els ha fet reaccionar per a conèixer la veritat del viscut, tant a nivell personal com mundial. Al final, aquest coneixement, a través de la pràctica a les seves vides, han fet transcendir a l’individu de la forma per a enlairar-los al fons, permetent que sigui la seva veritable essència qui els guiï i els mostri a cada moment la direcció a prendre i la manera de fer-ho. Només senten i deixen que aquest sentir els porti de la mà per a arribar a materialitzar i realitzar, amb tot el seu resplendor, el sentit pel qual es troben i han accedit a venir a aquest món d’una sola lluna: la Terra, Gaia, Pachamama, Amma,....És el lloc on hem acordat venir i encarnar per a evolucionar la nostra ànima, el nostre ser i ajudar a enlairar el nostre univers i a tot el firmament. Per a això hem d’anar al fons de tot el viscut: a nosaltres mateixos, a la nostra essència, i deixar que ella sigui qui es manifesti a través nostre.

La meva experiència és que, sent així, un deixa de ser ell mateix, per a donar pas a la seva Divinitat. Ella és llavors, qui es manifesta a través de cada ser.

Sou sers estimats, i en el vostre interior albergueu tota la vostra essència i tot el que pugueu arribar a necessitar per a portar a terme allò que heu vingut a fer.

Ara són temps per a donar aquests passos.

Aquell que els doni, una nova vida inicia mostrant qui és i no qui han fet.

No esteu sols.

Viviu grans moments per a enlairar, no tan sols la vostra ànima, sinó aquest estimat planeta i a tota la humanitat. Cada pas donat per tu en aquest sentit, estàs ajudant a la resta de sers, que com tu, decidiren encarnar per a portar a terme l’acordat segons l’essència de cadascú.

Gràcies per ser i estar.

Sou part de tots.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.