Aquest estiu 2015

Sovint aprofitem l’estiu per a “descansar i prendre’ns unes vacances”, sense adonar-nos que per més que canviem el ritme que hem portat durant la resta de l’any, el procés de la nostra ànima continua.

Per a aquest fi, fins i tot a l’estiu el nostre ser necessita alimentar-se per a continuar amb el recordar de qui som i l’evolució de la nostra ànima.

Hi ha qui no surt a l’estranger ni s’allunya de la seva llar habitual. Per les circumstàncies que siguin el nostre interior ens està trucant contínuament a la nostra porta per a donar nous passos i poder arribar a nosaltres mateixos, a aquell qui som i sentir la plenitud del nostre ser.

Aquesta estació (estiu) ens permet tenir, potser, més temps per a nosaltres, i per això, pot ser un bon moment per a dedicar-te’l a tu mateix. Per aquest motiu, de juliol a setembre, Elvira ha obert les portes del seu nou espai, i part de les activtats i trobades programades que tinc previstes, las faré en aquest “24h. per a l’ànima”. Estarem, junt amb altres ànimes, a la vostra disposició amb els tallers, Seminaris, sessions individuals i cursos per a tot aquell que vulgui continuar el seu camí vers la seva veritable essència.

“El camí no tanca per vacances”, i és per a mi, un plaer poder col·laborar en aquest nou projecte emanat del seu cor.

Són instants per a sentir la nostra veritable naturalesa.

La meva col·laboració comença aquest primer cap de setmana, 4 i 5 de juliol, realitzant el Seminari SENTIR! per a tots aquells que vulgueu obrir el vostre cor, potser una mica més, i començar a Sentir la vostra veritable essència.

Durant el mes d’agost i setembre hi haurà nous encontres, que ja aniré anunciant, com a part de la meva aportació en el Centre “Amigos, Despertar y Evolución”, que s’inaugura pel juliol, de la nostra estimada Elvira López del Prado.

Us recordo, també, que el proper dia 11 de juliol, dissabte a les 18h, hi haurà la darrera trobada de MEDITARIA a Cardedeu.

Allà ens veurem a tots els qui assistiu.

Aprofitem el nostre Sol central per a activar la nostra Llum interior!

Una abraçada. 

La llucidesa de la Divinitat

Segueixo el meu procés en el silenci quotidià de la meva presència davant lo racional.

Quan porto a terme la meva missió, parlo com sento, i sento la puresa dels sentiments més àlgids procedents de la divinitat en mi. El meu ser deixa de ser jo per a donar pas a aquell qui en veritat sóc.

Després retorno novament a la meva llar terrenal i sento el distanciament d’aquells que m’envolten. Sento el seu amor, el seu respecte i el seu recolzament vers el meu ser, però les paraules no tenen sentit davant d’ells. La meva presència els anima, els dóna coratge i, sobre tot, tranquil·litat, sabent que estic amb ells. Sóc El gran desconegut estimat.

Sento la meva màxima manifestació de saber que allò que estic sentint no surt del meu ser físic, sinó de la meva essència procedent de la Llar. Jo Sóc part de la Llar, d’on procedim, i la Llar, amb tots els meus germans de la Llum, són part de mi. Sento les seves presències junt amb mi, el seu amor i les seves energies a cada racó del meu interior. Tot el meu ser s’uneix amb ells, creant una plena i absoluta Unicitat, i alhora, amb tot.

Quan sents la puresa de l’Amor en tu,....... (Pausa), ho sento, a vegades em costa expressar la plenitud del que sento.

Quan sents la puresa de l’Amor en tu, deixes de ser tu per a ser energia subtil de més alta vibració que existeix com a base de tot l’univers i creat al llarg de tot el firmament. Aquesta sensació t’allibera de tot el que no ets tu però que portes a la teva conciencia racional, ralentitzant-te en el teu camí encara que els teus anhels siguin arribar allà on sents.

Conec a Déu. Sent a Déu en mi, i aquest sentir em permet arribar a ser Un amb ell i sentir la seva essència, la meva essència en el sentit més ampli que podeu arribar a imaginar-vos.  Més enllà dels estats de pau interior, calma i assossegament, hi ha un sender més profund que us pot portar a l’essència del vostre ser. Sentir aquests estats anomenats us permetran obrir les portes per a endinsar-vos més enllà d’aquests primers passos. Hi ha tant d’Amor esperant-vos! Vosaltres sou aquest Amor amb els braços oberts per a rebre-us a vosaltres mateixos! Endinseu-vos a qui sou! Recordeu qui sou! Sentiu qui sou! El sender del recordar sempre ha estat davant vostre. Avança per ell i deixa’t portar pels esdeveniments que la vida t’ofereix, sentint en tot moment, passi el que passi, que t’estàs dirigint vers el teu major bé, vers el major benestar interior que t’hagis pogut mai imaginar. Bé, doncs l’imaginat encara queda per sota del que realment és, perquè el que desitgem està basat des del raciocini i segons el que hem viscut fins ara i ens han inculcat des del nostre exterior. Estimat ser, el nostre interior és molt més amorós i generós vers a tu del que pots arribar a pensar.

Quan t’endinses i et deixes bressolar per la Voluntat Superior en tu, llavors veuràs com les portes es van obrint sense necessitat d’obrir-les, perquè elles mateixes es posaran davant teu i s’obriran amb només la teva intencionalitat. El que sentiràs no serà d’aquest món que ara vius, perquè sentiràs l’enlairament de la teva ànima i tot el teu ser vers els més enlairats desitjos amorosos més enllà de la teva imaginació. Quan no vulguis controlar el teu procés, llavors, és quan més t’enlairaràs. Quan avancem controlant el nostre avanç, tot és lent i la nostra preocupació es centra en la nostra ment. Quan ens deixem anar pel procés, llavors, és quan podem anar més enllà del previst inicialment, segons la nostra ment. Al no haver ment en aquest deixar-se anar i tenint la certesa en tot moment que esteu en el camí adequat, llavors, el vostre cor començarà a obrir-se i a sentir la plenitud i la majestuositat de la presència de Déu en vosaltres. O ment a cor, aquest és la decisió que heu de prendre degut al vostre lliure albir. 

Quan decidiu la ment, les vostres limitacions adquirides, el vostre passat, ralentitza el que la vostra voluntat vol. Vosaltres sou la nau que es deixa emportar per les inclemències del temps. El vostre camí es basa en el control, les pors i les influències externes que us poden fer alterar el rumb de la vostra vida.

Quan decidiu el cor, no sou vosaltres qui dirigeix la vostra vida, sinó que és la vostra divinitat qui la guia, protegeix i realitza. Vosaltres sou l’essència que regula el temps perquè tot sigui plàcid i hi hagi aigües tranquil·les. Hi ha una brúixola ben clara en el vostre interior: el camí de l’Amor. No hi ha temor, només placidesa, deixant-te portar pel que el teu cor et guia. Tot sembla accelerar-se i la teva qualitat de vida veus com va millorant cada vegada més.

No tan sols es necessari saber de Déu, del teu Jo Superior, de l’Energía Universal, d’Alà, o del nom que li vulgueu dir, sinó de SENTIR-LO. Quan sentiu, llavors obriu la porta vers la vostra manifestació divina.

Sentir a Déu en vosaltres és entendre el sentit de l’existència, el no immutar-se davant els esdeveniments i sentir la compassió i misericòrdia del que els vostres ulls poden veure i els vostres oïdes escoltar. És sentir la Unicitat amb tot l’existent i tota una sèrie de sentiments d’alta vibració en vosaltres, alguns d’ells tan subtils que es barregen amb els que ja coneixem.

Sent la grandesa del teu ser en la humilitat i senzillesa de la teva vida! Et dones compte de la simplicitat del creat i la nostra capacitat de crear harmonia i assossegament en cada cor que ens envolta! Aquesta Divinitat que ets, alliberarà les ànimes dels teus germans encarnats, senzillament sent tu, estimada ànima.

Les meves paraules pretenen mostrar el camí i el que un sent quan deixa que la seva divinitat es manifesti a través d’ell, però puc dir-vos que només són un intent de mostrar-vos la magnitud de la intensitat de l’Amor i la Plenitud que podeu arribar a sentir.

Només vosaltres podreu arribar a aquell qui sou. Tots som l’essència que unifica, sana, alegra, dóna assossegament i et fa sentir l’Amor més enllà del conegut.

El meu Amor està amb tots vosaltres, germans. A vegades deixo d’escriure perquè m’adono que l’únic camí per a arribar a entendre el que us escric, és SENTINT, obrint el vostre cor. Llavors entendreu el llegit.

Les meus paraules no sé si deixaran algun dia d’escriure’s, perquè el que es podia arribar a dir en paraules, ja s’ha dit. Al llarg dels meus anys, us he anat mostrant certa llum per a saber del camí vers a un mateix. Ara, en aquests moments, ja no és tant llegir, sinó que cadascú posi la seva part per a arribar a ell. Ha arribat l’hora de deixar de seguir a d’altres per a seguir-se a un mateix escoltant el seu cor. Aquesta serà la vostra veritable guia a partir d’ara. Ara el camí és vostre. Sou vosaltres qui l’heu de seguir. Al fer-ho, també us haig de dir que no esteu sols. El meu Amor estarà amb tots vosaltres, així com els vostres germans de la Llum que sempre amb vosaltres han estat, i a partir d’ara, és el moment de comptar amb ells. Us ajudaran. No esteu sols i mai ho heu estat. Obriu el vostre cor i els sentireu.

Només des del cor podreu saber amb exactitud de DÉU, del Déu que sou.

Aquests són els temps d’obrir les portes de vosaltres mateixos de bat a bat. Totalment, perquè tot el bo que la vida us té preparat pugui arribar a vosaltres. Sabeu què? Tot és bo, perquè tot el que viviu conté l’Amor pel vostre major bé. Sou uns afortunats per viure el que viviu, per viure els temps actuals, degut que su els creadors d’una nova vida, una nova humanitat i un estimat planeta on tots els que en ells ens trobem puguem viure en harmonia, pau, respecte i AMOR.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Trobades pel mes de juliol

A continuació us presento les activitats previstes per aquest proper mes de juliol.
Aquells que estigueu interesats en alguna d'elles, podeu enviar un email a l'adreça que consta en el full de sota.

Encara que sigui estiu, el camí continua, on el nostre procés ens truca a la porta per a obrir pas a la nostra realització i a la connexió amb aquell qui en veritat som.

A tots, una forta abraçada i que el nostre sol, en aquesta estació que ens trobem, purifiqui el vostre ser i pugui sentir l'Amor i la Pau dins vostre.

A reveure!

Un nou oasi

Aviat, la nostra estimada Elvira obrirà un nou espai per a endinsar-nos en el nostre interior, estar amb nosaltres mateixos i poder arribar a sentir la nostra veritable naturalesa, i a tots aquells que es trobin en un punt de recerca, poder trobar el recolzament per a arribar a ells mateixos.

Un oasi de confraternització, llum i cor.

Em vaig alegrar quan vaig rebre una trucada de l’ànima d’Elvira López del Prado perquè col·laborés en el seu projecte emanat del més profund del seu cor. Una guia que la portaria a deixar el que va ser el seu present fins llavors, i obrir-se a allò que realment havia vingut a fer. La visió que va tenir ara va ser més nítida, clara i intensa.

Aquest estiu, aquesta llum solar obrirà unes noves portes per a les ànimes en el seu procés d’ascensió. “De tot una mica”, però tot el que es realitzarà ressonarà amb aquella qui ella és. Sent així, només podem agrair aquesta decisió i esperar el millor pel major bé de tots.

Un nou espai de Llum s’està creant a Sabadell, sent la presència d’aquesta Voluntat Superior, la nostra estimada Elvira amb tota la seva comitiva angelical xiuxiuejant-li als seus oïdes. Ella, atenta, va començar aquest projecte des de la més profunda fidelitat vers ella mateixa i el que sentia.

Gràcies per ser i estar. Serà per a mi un plaer poder col·laborar amb la teva divinitat.

Aquí us deixo amb el primer mes de juliol,  les primeres activitats en aquest nou espai de Sabadell d’”Amigos, Despertar y Evolución”.

Per a tots aquells que vulgueu més informació o reservar ja les places de la vostra assistència a algun dels esdeveniments que es faran, podeu enviar un mail a despertaryevolucion@hotmail.com  o enviar un whatsapp al 671874591 (Elvira).

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

Amb Àliga Blanca

Deixa’t emportar pel vol. Planeja i gaudeix del vol que estàs fent. Res més has de fer, només deixar-te emportar pel planejar del teu vol que t’està portant més enllà del teu present. Allò pel qual has estat instruït i encarnat s’està portant a terme. Et sent estrany perquè potser veus que planeges, però no entens exactament què està passant en el teu present. Gaudeix d’aquests instants, i res has de fer degut que estàs sent portat vers el Sentit pel qual vas encarnar i haver pres el vol que ara et trobes. Res facis. Escolta només el teu cor que et mostrarà la veritat d’aquests moments i et parlarà cap a on vas, com dels batecs d’ales que hauràs de fer en els seus moments. Escolta el teu cor, perquè veuràs la Llum del teu present. Llavors veuràs amb claredat, també, més enllà del teu ara.

El Cel t’acompanya i tots aquells que en ell habitem amb tu estem. Continua dedicant-te emportar pel que sents, perquè allò que sents és part del teu sentit en aquest planeta on ara ets. No hi ha un voler, sinó un deixar-se anar per l’acompanyament de la Gran Voluntat. El teu cor et parlarà clar i alt on les veus que surtin d’ell seran les guies del teu gran vol que ara estàs fent. Quan més et deixis emportar, sabent aquell qui ets, abans deixaràs enrere els dubtes i tota inquietud pel que estàs experimentant.

No temis, estimada ànima que vols emprendre el gran vol que vas acordar. Aquí on ets, deixa que el teu cor et guiï i no hi ha moments que estiguis sol. Tota la Família estem amb tu. (Pausa). T’estàs enlairant pel Gran Vol que sents en el teu ser. (Pausa). Nosaltres estem amb tu.

Metakuye Oyasin.

Allunyant-se la foscor

Veig la Llum davant meu.

Em sento atret per ella  i com si diferents sers m’animessin a dirigir-me i endinsar-me en ella.

-         Ves amb el cos que ara tens. Creu-la amb ell – sembla com si em diguéssim.

M’apropo a ella, sentint l’energia de la seva irradiació.

La creuo i mentre ho faig, el meu cos va sentint un gran amor, un gran alliberament de tot el meu ser.

En ella em sento envoltat de sers de Llum. Em són familiars, amb un gran amor vers el meu ser. És com si em trobés amb la meva veritable Família existencial.

-         Endavant – em diuen perquè continuï avançant per aquesta Llum. 

Escolto una mena de melodia celestial dient: “Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc”.

El sentit en ella no pertany a una llum física. És l’essència de la nostra naturalesa.

-         La vostra Llum allunya la foscor que ha anat envoltant el vostre espai terrenal. Ja no poden mantenir les seves vibracions amb vosaltres. Estan perdent tota la força que fins ara tenien. La Llum els allunya vers altres racons del vostre univers, i part d’ella (la foscor), han donat el salt a altres universos amb una vibració més propera a les seves. (Pausa). El vostre planeta és un planeta en Ascensió, un planeta que està pujant el cim de la il·luminació, enlairant a les ànimes que l’habiten. només la Llum es mantindrà i crearà un nou món i una nova relació entre tots els habitants existents i el seu entorn. 

Sento cada paraula en el més profund del meu ser, sabent que així és i serà.

Els meus ulls s’humitegen per l’alegria que em produeix el poder sentir tot el que he sentit fins ara en mig d’aquesta Llum.

-         La Família està amb tu, estimada ànima germana – em responen, finalitzant aquesta trobada tal com ha estat fins ara.

-         Gràcies – acabo dient.  

La verbalització d'un sentiment

Hi ha vegades que em resulta difícil trobar una paraula que pugui definir un sentiment concret. Haig de pensar quina paraula o paraules fer servir per a poder-vos fer arribar el que un pot sentir quan està connectat amb la seva veritable essència, la seva divinitat.

Allò que habita en el nostre interior procedent de la nostra naturalesa prístina, no té una traducció racional per a entendre el que se sent. Aconsegueixo sovint, trobar una paraula que se sembla amb la majestuositat del sentiments o sensació experimentat o sentit d’una manera constant. No el que pertany a la nostra Divinitat té una traducció en la humanitat. Aquest és un dels grans regals i obtencions que podem aconseguir quan ens endinsem al nostre interior i ens trobem amb aquell qui en veritat som. Les portes comencen a obrir-se de bat a bat, i quan creues el llindar de cada una d’elles, et porta més lluny i et fa sentir, alhora, la plenitud amorosa del nostre ser.

Només aquell que arriba a ell, pot arribar a sentir els més subtils i àlgids sentiments més purs i d’alta vibració que el nostre ser pot arribar a sentir. som Déu, i l’essència que hi ha en nosaltres s’allibera de tota influència humana per a fer-nos sentir l’esplendorosa i immensa capacitat d’estimar que el nostre ser pot irradiar. Absoluta plenitud quan estem connectats amb nosaltres mateixos, quan som nosaltres sense cap interferència del nostre passat. És en el nostre present que podem transcendir qualsevol limitació o sostre en el qual haguem cregut fins llavors.

No sempre he pogut transmetre-us  en els missatges dels darrers temps, la intensitat del sentit, perquè quan se sent, no hi ha paraules, només presència total del teu ser, com Font amorosa de l’univers que ets.

Alguna vegada ja us he parlat d’aquest aspecte. No podem tenir un coneixement racional d’alguna cosa que és etèria i espiritual. No sempre el que pertany a la nostra veritable naturalesa té una traducció per a ser expressada.

Hi ha moments i situacions que un ha de viure-les. Aquesta experimentació li portarà a uns sentiments. Quan aquests et creïn la major pau que hagis pogut imaginar-te algun cop, és que us esteu apropant a aquell qui en veritat sou.

Quan sentim la Unicitat amb l‘energia de Déu que som, Déu i tu us uniu sent Un, creant l’absoluta Unicitat que heu escoltat o llegit en algun moment.

No pot explicar-se l’Amor, però si el que succeeix quan aquest es manifesta. No podem transcriure el que és la puresa i la simplicitat, però sí adonar-nos quan la veiem manifestada.

No sempre els sentiments poden ser descrits amb les paraules, perquè l’essència Divina en cadascú ha de ser sentida i experimentada, no sonoritzada. És en el silenci i la quietud on podrem sentir-la i adonar-nos del sentit de la nostra existència.

Només sentint podreu entendre aquestes paraules i la intensitat de la nostra naturalesa interior.

Sentiu l’Amor en els vostres cors. Quan així sigui, tot el vostre ser alliberarà el que va ser per a donar pas a qui és. Només l’Amor pot transcendir el nostre ser i enlairar la nostra ànima.

Amor és la clau d’un mon millor, sentir la felicitat en nosaltres i permetre que el nostre cos s’alliberi de tota densitat.

Amor no és una paraula, és el sentiment de més alta vibració existent. Quan sentim “aquesta paraula”, el fons d’aquesta paraula, deixa de ser forma per a convertir-se en divinitat manifestada. Quan així no és, es mal interpreta i distorsiona segons els interessos humans d’aquesta encarnació.

Sentir és el llindar del teu alliberament.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Des de la Llar

Estimats, les ports del Cel ja es troben a la Terra.

Durant anys heu esperat i esperat la seva vinguda, però ara, aquesta vinguda ja es troba en el vostre interior.

Cada una de les vostres cèl·lules comencen a ressonar les seves consciències per a unificar-se i emanar el manà diví que sou.

El vostre interior està deixant de ser aquell qui éreu, per a convertir-vos en aquell qui sempre heu estat.

És ara, amb el fi de l’exterior, que l’interior de cadascú obre les portes de la seva manifestació segons l’acordat. Ara il·lumineu! Ara comenceu a il·luminar els camins vers la vostra essència. Ara és el moment d’entendre que el viscut va tenir el seu sentit.

És ara, els temps que viviu, que Cel i Terra s’uneixen perquè la Voluntat Superior pugui manifestar-se a la vostra dimensió.

Ja no hi ha motius per a lamentar-se, perquè el dolor anirà quedant enrere a mesura que aneu sentint la vostra veritable essència en vosaltres. Llavors sentireu aquell qui en veritat sou, i quan així sigui, cada vegada amb més intensitat, el sentit de la vostra existència començarà a manifestar-se en la puresa, integritat, Llum i Amor.

Grans moments viviu en l’ara!

Tot l’Univers sap del vostre procés i hi ha alegria en nosaltres.

Us honrem per estar on esteu i accedir a la Intencionalitat Superior, a la qual tots pertanyem.

Us animem a continuar el vostre camí, malgrat els dubtes, els desconcerts o les suposades inseguretats degut que us adoneu de la rapidesa de cóm està canviant la vostra vida i no arribeu a percebre més enllà del vostre present.

No temeu, estimades ànimes! No temeu perquè aquell qui sou us guiarà i us acollirà en els moments més gloriosos del vostre camí.

Esteu sent protegits. No temeu.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres. 

El dolor del vostre present

L’ànima desconcertada i perduda és la no consciència manifestada.

Quan sentim el dolor dels nostres actes i la conseqüència del nostre passat en el present de la nostra existència,...tingueu present que vosaltres vareu posar la passarel·la per a arribar fins aquest punt del camí com una benedicció del vostre procés per a arribar a la consciència

Sento el vostre dolor interior. Veig la vostra impotència per a alliberar-vos d’allò que altera la pau i l’assossegament dins vostre. No ho rebutgeu. Accepteu-lo com a saviesa inconscient del vostre ser per a arribar a la Llum. No ignoreu el viscut i sentit, fins i tot ara en el vostre present actual. Sabeu el que no voleu. Quant més us centreu en allò, més s’intensificarà en cadascú.

Centreu-vos en el que el vostre cor us xiuxiueja. Centreu-vos en el que sentiu, perquè serà en aquest sentir, el que us permetrà discernir entre el que voleu per a vosaltres, i el que no. Allò en el que us centreu, atraureu a la vostra vida.

Sentiu la pau i el benestar en vosaltres. Sentiu l’Amor. Encara que per a molts de vosaltres, estimades ànimes, no pugueu arribar a sentir l’amor en el vostre interior, no vol dir que no el tingueu. A vegades em comenteu el desamor que heu viscut a la vostra vida i de petites, dolces ànimes. No temeu. No esteu soles.

No us centreu en el que no voleu i que de bon grat us alliberaríeu. Centreu-vos en el que sí que voleu i en com us voleu sentir, feu el que feu.

Ara, en aquest present és el moment idoni per a arribar a vosaltres.

Comença a sentir la teva nova vida i allò que vols irradiar des del teu cor.

Aquell qui tu ets, truca a la porta.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

La fi dels somnis

Durant encarnacions, segles, i fins i tot anys en la vostra vida actual, hem somniat. Necessitàvem somniar per a poder-nos alliberar de la situació viscuda i allunyar-nos de l’entorn que ens envoltava. Els somnis ha estat com una vàlvula d’escapament per a les nostres pressions i impotència. Eren com un espai us sentíeu lliures i amb empoderament per a sentir el benestar en vosaltres.

Somnis i somnis, on sovint ens allunyàvem per a estar sols o desconnectàvem del nostre hàbitat i així poder sentir la nostra capacitat de crear un món nou, un món on nosaltres, per fi, podríem trobar-nos bé.

La nostra ment ens portava a delirar per a sentir-nos nosaltres. Eren moments especials on enyoràvem una manera de viure i el nostre interior pogués trobar-se com a Casa.

Ara us dic, estimades ànimes i germanes d’aquesta Gran Voluntat a la qual totes pertanyem, que l’hora ha arribat. Ha arribat el moment anunciat on els somnis han arribat a la seva fi, com a tals. La seva hora ha finalitzat.

Ja no necessiteu somniar per a sentir-vos bé, sinó Realitzar per a materialitzar el que sentiu en el vostre interior. Ara se us dóna l’oportunitat perquè el vostre interior creï el vostre exterior.

Els temps que viviu ja no són de somniar, sinó de viure en acord al que sentiu. Aquesta és la gran benedicció que se us ha concedit per a la vostra plena realització. Ja no necessiteu somniar pensant que ja no podeu viure en un món on només es troba en el vostre interior sinó que aquest món ideal ara ho pugueu materialitzar. Ja no es conforma amb estar a la vostra imaginació, sinó que la imaginació que durant anys vàreu tenir, ara és el moment de plasmar-la a la matèria. Vosaltres sou els creadors de la nova Terra, de la nova humanitat.

Tot el viscut fins ara, us ha portat vers la manifestació del veritable ser que sou.

El passat s’allunya i deixa d’influenciar-vos cada vegada més. Ja no té la força d’abans per a gran part de vosaltres. Cada vegada sou més. Ara sentiu l’empoderament de l’Amor en els vostres cors.

Els somnis ja no són passius, ja no formen part d’una desconnexió amb el vostre entorn, sinó l’emanació de la creació. El que varen ser els vostres somnis formen part de la vostra voluntat, en el present, per a crear la vida que sentiu en el vostre interior.

Deixeu que els somnis s’allunyin, com a part del vostre passat. Ja no són l’espai per a fantasiejar, sinó per a crear el camí de la vostra ànima.

Aquests temps no són el període de voler i pensar que “potser”, sinó de poder i crear allò que la vostra voluntat emana des del cor. 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El retorn

Una mateixa ànima, en nou ocasions al llarg de la història del procés del nostre estimat planeta, va girà la clau per a obrir el sender del recordar, el sentir i la unicitat. La seva darrera encarnació va ser amb el nom de Jashua (Jesús), anunciant el seu retorn, en temps futurs. Aquests, són el nostre ara.

Els ulls humans van cercar en els exteriors del seu ser i en la forma, intentant trobar a qui cadascú esperava. Es van centrar en la matèria del seu entorn i res vàrem trobar, només alguns gests i actes que confirmaven que l’esperat es trobava entre ells, però no arribant a saber d’ell.

Durant segles i segles van creure que algú aliè a ells mateixes arribaria al seu món i establiria l’ordre i la pau tan anhelada. En cap moment podien imaginar-se la procedència d’aquell anunciat per a portar l’estabilitat a les ànimes d’aquest planeta.

Hi ha qui continua llegint el mateix llibre on consta la vinguda de l’esperat. Continuen cercant i cercant fins on els seus ulls físics poden divisar. Però, exactament, què estan buscant? A qui o què esperen?

L’anunciat ja és present!

No és algú aliè a un mateix. El que el món i la humanitat han estat esperant durant segles, ha estat la manifestació de la teva ànima i la divinitat que hi ha en tu. Ets tu l’esperada, estimada ànima! El desitjat no s’ha trobat a la forma, sinó en l’essència d’aquell qui som. És el recordar de l’essència individual, de la nostra naturalesa el que ha permès, fins ara, arribar fins on hem arribat, havent molts que ja han reconegut “l’esperat” i vivint des de la seva veritable essència.

L’esperat ets tu, estimada ànima. No busquis més enllà del teu interior, perquè no hi ha font que pugui alimentar la teva ànima de manera que ho pot fer l’amor en tu. Sent l’Amor a cada recó del teu interior i deixa que la placidesa de la saviesa i l’assossegament bressolin el teu ser diví esperant poder manifestar-se a través teu!

Ja no cerqueu,....SENTIU!

Deixeu de buscar perquè el desitjat sou vosaltres mateixos per a vosaltres mateixos. No espereu res des del vostre “a fora”, perquè el que necessiteu es troba en el vostre interior. Aquell qui la humanitat espera des de fa segles, ets TU! No segueixis  cap creença establerta, cap llibre dogmàtic ni ritualístic, perquè el camí a seguir ja està traçat en el teu cor. Escolta’l i sent-lo!

No busqueu en el desert del vostre exterior, perquè l’acordat es troba en el vostre interior. Ell us alimentarà i us guiarà vers la vostra terra promesa i tan esperada.

Reposa en els llençols de la quietud i el silenci per a poder vibrar amb la presència divina en tu. No és alguna cosa aliena a tu que es troba en tu en aquests moments. Estimada ànima, el que pots arribar a sentir és la teva veritable essència, la divinitat que sempre has estat, començant ara a recordar la Llum que et i sempre has arrecerat en les teves entranyes.

És el despertar del nou ser l’esperat. Ets tu sense la somnolència de temps passats. És el teu despertar vers el recordar i endinsar-te en el camí d’aquell qui tu ets. Per fi deixes la forma per a endinsar-te en el fons! Ets essència, no matèria. Aquesta és el vehicle pel qual aquell qui ets pugui manifestar-se i complir amb l’acordat abans del teu naixement

Deixa de buscar amb els teus ulls físics. Hi ha enormes comportes que s’estan obrint en el teu interior esperant ser creuades per a arribar a la font inicial d’on procedeixes. 

L’esperat ha retornat.

Aquell qui tot esperen ets TU.

Benvinguda estimada ànima. Ets honrada per tots nosaltres per a permetre ser aquella que ets al servei de qui tots procedim i som: Déu.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Trobades pel mes de maig

Hola!

Aquí us presento totes les trobades i activitats previstes pel mes de maig.
El proper mes m'alegra comunicar-vos, a tota la família de Múrcia i entorns, que estaré a Elx els dies 22 i 23 de maig. Espero aviat, poder-vos donar més informació al respecte.

A tots, una abraçada.

Deixant l'humà

Hi ha cert revolt en el vostre interior.

Aviat serà la fi del desconcert de les vostres ànimes.

No teniu una comprensió sobre el que està succeint, moltes de vosaltres, estimades ànimes encarnades, en canvi, noteu un remolí interior que no concorda amb el que heu adquirit en el vostre aprenentatge fins el present.

Sentiments intensos i sensacions profundes no volgudes, ha fet presència, i encara per a molts, es manifesten, i per moments, incapaces de superar-les o no recordant el vostre potencial per a alliberar-vos de la inquietud i el desconcert d’aquests temps.

És cert que l’alliberament del vostre passat s’ha intensificat des del mes de març i aquest mes d’abril. No us adoneu que la vostra llar interior s’està transformant en una morada de Llum, Amor i Assossegament? Aquesta és la transformació que s’està produint dins de cadascú de vosaltres, estimades ànimes despertes.

No hi ha una inquietud perquè sí.

No hi ha un suposat malestar conscient sense un sentit superior.

Res del que sentiu té a veure amb la vostra terrenalitat. Ja no. Cada vegada us esteu allunyant més d’ella per a donar pas al bell ser que sou i al potencial de la seva manifestació. Per això, la petita morada s’està ampliant en una llar àmplia, assoleiada i amb vistes a la Veritat que sou i d’on procediu.

El desconcert viscut us permet avançar.

Poseu la vostra atenció en els vostres somnis i ideals.

Poseu la vostra atenció en tot allò que en algun moment heu sentit en el vostre cor. Ell us guia i us portarà allà on ara s’està construint la preciosa casa de la vostra nova estància. Una nova vida us empeny a un canvi interior amb una major vibració perquè cadascuna de vosaltres, estimades ànimes, pugueu tocar el cel del vostre interior.

Aquest és el pas del present que esteu donant.

Aquest és el moviment que sentiu dins vostre.

Que no recordes que ho vas expressar amb totes les teves forces en el seu moment? Oh, sí, estimada ànima! La teva voluntat va ser escoltada i ara és el moment de la seva representació davant teu.

Deixa’t emportar i sent en tu aquell qui ets. Aquesta serà la força que et permetrà arribar allà on vas somniar. Aviat, segons cadascú de vosaltres, aquest somni deixarà de ser-ho per a transformar-se en Realitat.

Manteniu-vos en el vostre centre, sentint aquell qui sou.

L’Amor de la vostra essència us donarà comprensió, força, coratge, acceptació i enteniment.

Ha arribat la teva hora. Deixa que la nova casa finalitzi per a poder sentir la majestuositat de la teva essència.

La teva presència és dirigida vers el renaixement de l’avatar que ets.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

La porta està oberta

A vosaltres, estimades ànimes, que us dirigiu vers els designis de la vostra ànima segons l’acordat en un altre present. Ara i aquell són Un, perquè els temps que viviu pertanyen al no temps del vostre procés.

Enlaireu el vostre ser per a il·luminar el camí de la Voluntat Superior. tots us trobeu en ell, bressolant la vostra essència per a aconseguir i donar sentit a allò que cadascú de vosaltres, estimades ànimes, vàreu accedir a encarnar per a un “Bé Major”.

Sou molts els que ara sentiu l’estranyesa d’adaptar-se a aquell qui sou. Res succeeix que no estigui previst, i després de regar la terra fèrtil del vostre sender, els brots dels vostres fruits estan demanant pas per a manifestar-vos segons la vostra essència, Una amb l’Univers i la Font d’on totes procediu.

Ara sentiu com no ho heu fet fins ara, molts de vosaltres. Heu obert els vostres cors per a sentir la vostra naturalesa i poder er ús del vostre potencial com a divinitat que sou.

La porta de la manifestació (en vosaltres) està oberta. No dubteu d’ella perquè ha estat la vostra ànima qui l’ha creada i l’ha atreta, perquè ara, pugueu creuar-la i sentir la plenitud de qui sou.

Creueu-la! No temeu.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres. 

El temps de dir adéu

Deixar enrere és avançar en el camí vers a tu.

Mirar el present i el que sents en el teu interior et permetrà crear la direcció a seguir des del teu ara.

Sentir el flux del canvi i deixant-te balancejar per ell, sentiràs la confortabilitat de la Llar i la sensació conforme el que va ser, no va ser segons tu, sinó les necessitats de la teva ànima per a arribar a l’ara actual.

Acomiadar aquell qui vas ser des de l’amor de la teva essència et permetrà rebre i sentir aquell qui en veritat ets. Un nou ser està trucant a la teva porta per a mostrar-se al món i poder, així, portar a terme el que has vingut a fer.

El procés del teu camí escurça els temps de la consecució, perquè el teu ser, enlairat per les noves energies en tu, i la teva voluntat, materialitzaran la Voluntat Divina en el teu ser. Obra’t per a donar-li acolliment i allotjament, perquè res som sense la nostra essència amorosa, només vehicle per a portar la nostra ànima al més alt del nostre enlairament.

Sent, obra’t i accepta perquè lo volgut es troba en el lliurament del teu ser i la teva vida a les mans de la teva essència més enlairada: l’Amor. Déu. 

El vol esperat

No pot haver vol esperat sense les ales adequades. Sent. Sent. Sent. Deixa que la quietud eixampli el teu camí i aparti els possibles obstacles que en ell puguin haver. (Pausa). El teu present està realitzant el què has vingut a fer. El pas a donar necessita que tot flueixi i sigui segons la Voluntat Superior. Tot el que s’esdevingui en el teu procés sense temps, rega la terra fèrtil on creixeran les teves noves arrels segons el teu nou ser. Tota la teva situació està sincronitzada amb la Voluntat d’aquell qui ets. Estant en tu sents la seva presència. Ell et portarà a deixar el teu present per a enlairar el vol tan esperat. Aviat donaràs passos vers la teva nova llar encarnada. Sentiràs el buit en tu i la seva veu ressonant amb claredat en el teu interior, en cada una de les teves cèl·lules, animant-te a bategar les teves noves ales, ja en tu, que t’enlairaran fins els més alts corrents de vent de la teva divinitat per a portar-te allà on la teva ànima va acordà. 

La serenitat i l'empoderament de la Senzillesa

Una de les revelacions que he anat adonant-me al llarg dels camins que he pres fins el meu present, és el de no anar a contracorrent de la meva guia interior. Cada contratemps viscut i sentit m’ha portat a donar un pas més en aquest procés en el qual em trobo. Poder viure en la senzillesa del sender vers a tu, et facilita l’avanç vers el teu ser. Tot és molt senzill i simple. Tot és fluir. No hi ha adversitats ni obstacles davant teu, només la teva energia manifestada en la forma d’algun dels teus aspectes com a ser en evolució. Quan aquesta energia interior es bloqueja davant teu, apareix la forma pera indicar-te que el teu caminar no procedeix segons la direcció a seguir.

Tot el viscut no procedeix d’un atzar, sinó del teu estat interior en el moment concret on sembla ser que la vida no et correspon com a tu t’agradaria.

Tot és senzillesa i simplicitat. Tot és molt més fàcil del que pot arribar-se a pensar. Darrera de cada una de les situacions viscudes, només existeix l’Amor, per a obrir els teus ulls i poder veure el fons d’aquesta forma no volguda, invitant-te a un aprenentatge per a la teva ànima.

La vida és la nostra aliada, perquè no existeix contrincant esperant-nos en una cantonada, només les nostres resistències i aferraments al que vàrem ser, a aspectes del nostre passat. Quan ens alliberem d’ells, podem percebre com la nostra existència comença a somriure’ns i a sentir-nos diferents interiorment. Aquest nou estat interior té a veure amb perdre les pors a ser nosaltres. El fluir està esperant-te per a donar-te de la mà i acompanyar-te vers l’acordat en els preludis d’aquesta vida actual.

Saps?, no existeix el problema ni les dificultats, només la nostra incapacitat de ser nosaltres. No és que no puguem ser!, sinó la presència dels nostres aferraments, degut a les creences i energies adquirides des del nostre exterior.

Vaig aprendre a viure confiant en el procés.

Vaig aprendre a sentir el convenciment ferm conforme sortiria de qualsevol situació que pogués viure i la meva voluntat no acceptava.

No hi ha complicacions a la nostra vida, només els aferraments a aquell qui ens van fer per pròpia voluntat. Vàrem poder dir que no acceptàvem l’imposat, però vàrem accedir per a poder arribar al nostre present actual.

Deixar que la senzillesa i la simplicitat en el teu camí siguin la guia del teu ser, et portarà a sentir el benestar tan enyorat al llarg dels anys. Fluir. Tot és senzill i simple. Tot és molt senzill, i aquells que sentiu Lemuria en el vostre interior, sentireu la puresa de la simplicitat de la vostra naturalesa. Senzillesa. Simplicitat. Cor. Acceptació i Humilitat.

Tot és senzill, fins i tot, el poder entendre el nostre procés i tot l’experimentat en el procés del recordar. No es necessiten grans paraules impressionants. Res d’això es requereix. Més enllà de tota situació hi ha una claredat i nitidesa de fons quan deixem que el nostre cor ens guiï.

Parlar amb la senzillesa del que és una situació, un concepte, arriba abans al cor d’aquell que pot estar escoltant aquelles paraules els noms o simbolismes poden crear una energia esotèrica i de misteri, donant peu a un període ja obsolet en els temps actuals, així com una vanitat inconscient, en alguns moments.

Tot és molt senzill. La vida és senzilla i ha de ser transmesa des d’aquesta senzillesa basada des del cor. Ens trobem en temps d’un gran enlairament de la vibració energètica en el planeta i la humanitat (salt quàntic). Per a transmetre el sentit dels temps actuals no es requereixen grans paraules, ni eloqüents expressions en forma de mantra, podent així, arribar a tots aquells que puguin estar escoltant aquestes paraules. Per a connectar amb tots els cors i unir-nos en una plena Unicitat Conscient i Sentida, hem de deixar que sigui el nostre cor el “sherpa” de la nostra ascensió, i quan així és, ell no fa servir tecnicismes, ni símbols idolatrats o paraules abstractes que necessiten una llarga explicació i retenir-la mentalment pels seu enteniment sense sentir-la en el nostre interior.

Tot és senzill, clar, simple i sense misteris.

Per a arribar a tu, arribaràs a través de la senzillesa. Llavors entendràs sense esforços. Llavors ho sentiràs i ressonarà en el teu interior. Sentiràs la serenitat dins de tu, en tot “tu”.

Quan alguna cosa ens reclama donar varis passos basats en l’exterior, penseu que us esteu allunyant de la vostra essència. Alguna cosa no està anant adequadament quan necessitem més i més del nostre exterior. “Alguna cosa no està funcionant”.

Quan més simples siguem en la nostra vida més arribarem als altres i més, amb el nostre exemple, permetrem que la nostra vida entri en una nova etapa de serenitat, claredat, tranquil·litat, pau, harmonia i amor. És la nostra actitud la que complica la vida i la bloqueja, no la vida en sí. No és l’atzar existencial que em senyala amb el dit, sinó el meu interior vibrant a un nivell baix per allunyar-nos del nostre veritable ser. No som complicats, sent la vida molt dura. Res d’això és. Podríem dir que “som molt durs i inflexibles amb nosaltres creant una vida molt complicada”.

Parlar amb senzillesa, segur que arribaràs a tots els presents, i tots t’entendran. Mostrant la teva senzillesa davant la vida, tots veuran la humilitat en tu i obriràs els seus cors, arribant-los el missatge que pots arribar a transmetre.

La teva actitud en el camí a seguir et portarà a la vanitat i a posar distàncies, o a la comprensió i acceptació de la teva presència allà on estiguis. La teva actitud t’aproparà o t’allunyarà d’aquell qui en veritat ets.

L’important a la nostra vida, així com la saviesa existencial, no es basa en grans titulars o paraules que desprenen “una gran impressió fent-te semblar un etern deixeble”, sinó en sentir l’empoderament en el teu interior i tenir una actitud de simplicitat i senzillesa davant la vida. En tu trobaràs l’enteniment que tant pots estar anhelant. El teu interior és senzill, clar, nítid i simple. Senzillament és; així doncs, deixem a un costat la transmissió i l’actitud de la vella energia i obrim-nos a la nova, on l’humà (racional) dóna pas a lo diví (crístic).

Per a conèixer-nos, no necessitem tenir present conceptes externs, sinó sentir en nosaltres mateixos l’essència de la nostra existència, la nostra veritable naturalesa.

Quan la vida es complica, és la nostra actitud i el nostre aferrament a aspectes d’un passat que es manifesten. Prenent unes decisions d’unes arrels obsoletes i bloquejadores.

La vida no és difícil. Som nosaltres que la pintem en blanc i negre en menys de colors diversos.

No hi ha res que procedeixi del nostre exterior que no haguem donat el consentiment per a arrecerar-ho en el nostre interior nosaltres som els únics responsables de la nostra vida i tot el que en ella ens succeeix. 

Ha arribat l’hora de la fi de l’exterior en nosaltres, perquè l’interior doni pas a la materialització del nostre exterior. És la fi del complex per a donar pas al senzill. La foscor dóna pas a la Llum.

No temis estimada ànima. Tot és. Ja no hi ha lluita. Tot flueix.

Des del meu cor, que l’Amor, la Pau i la Senzillesa siguin en cadascú de vosaltres.

Trobades per l'abril

Hola!
A continuació us adjunto la relació de propostes de cara el proper mes d'abril. Com sempre, si esteu interessats i ressona en el vostre interior, només cal que envieu un mail a l'adreça que consta en el full.
A tots, una abraçada.

L'Amor obre totes les portes

L’Amor obre totes les portes, no importa quant de tancades puguin estar, no importa què oxidades per falta d’ús. El teu treball és portar unitat i harmonia, per a obrir totes aquelles portes que han estat tancades durant molt de temps. Tingues paciència i tolerància. Obre el teu cor tot el temps. Estima. Estima. Estima. 

La valentia d'una ànima

Avui us vull parlar d’un ser estimat. Una papallona que les seves ales comencen a descolorir-se en un procés accelerat.

Una nena petita que ara, en la llunyania del temps, veu com els seus records comencen a difuminar-se cada vegada més. Una nena obedient de tot el que li deien els seus pares, bé amb paraules, amb el que veia, bé amb les seves actituds. Aquesta nena, ara adulta, viu del passat d’aquesta obediència inculcada.

Avui us vull parlar d’un ser estimat. Vull dir-vos unes paraules, que segur que alguns de vosaltres també coneixeu a algú o teniu a un ser proper que viu la mateixa situació.

Els símptomes són evidents i característics. El declivi arriba a tots ells. La vida continua sent els seus passats a l’ara.

M’he sentit impulsat a dir unes paraules en relació a quan deixem de ser nosaltres i ens lliurem al nostre exterior o a algú en concret. Fins on podem arribar quan deixem de ser nosaltres!

Aquesta nena continua vivint en blanc i negre s’ha oblidat que existeix el color a la nostra vida i el viure-la pot ser gratificant i ple de benestar.

Fins a quin punt ens porta el deixar de ser nosaltres! Anul·lació absoluta i incapacitat per a reconèixer que un mateix pot sentir, pensar o dir alguna cosa diferent o l’establert o el nostre exterior, i que dient-lo, la nostra vida continuaria amb major benestar interior.

Quan deixem de ser nosaltres, el nostre ser s’anul·la, obrint la porta del dolor en el nostre camí i de la incapacitat per a prendre les decisions dels nostres passos. Al negar-nos a nosaltres mateixos, veiem com la insatisfacció i el malestar comencen a aparèixer amb major assiduïtat en el nostre procés. La vida deixa de ser vida, i és llavors quan et tanques o et reafirmes tenint sempre un “No” en els llavis per a contradir qualsevol cosa que pugui procedir del nostre exterior. Estem tan influenciats per ell, que un, a vegades, es veu incapacitat per a poder anar “en contra” de tot el que veu, llegeix o escolta. Crea la seva pròpia armadura energètica i tot el demés es converteix en un adversari. Es viu en constant tensió interior no reconeixent-lo ni expressant-lo perquè aquest ser ha estat entrenat per a suportar tot el que li diguin, independentment del que senti en ell. Calla. Sempre calla i viu pels seus endins la negació del seu propi ser.

Ara, ja adulta, aquesta dona ha pres la decisió de no voler recordar res del que va ser, va viure. El seu passat és tan dolorós, sobre tot emocionalment, que ha pres, inconscientment, la decisió de no voler saber res del viscut. La presència del seu passat en el present, l’insta a ignorar-lo, vivint en el seu món i turmentada en el silenci i l’aparença de normalitat pels seus rancors, ràbia, ressentiments i impotència. Ha pres la decisió inconscient de viure com una “víctima”. Ella res d’això sap. La seva consciència lluny d’ella està. Camina per la vida sense viure. Cada vegada recorda menys el que va ser, va passar, viure o escoltar. Només estar, sense més, a mercè de la nova proposta del seu entorn. Ella segueix, potser en contra de la seva voluntat, però cada vegada mostra menys la seva contrarietat i divergència amb l’escoltat i decisions preses per ella. Abans, aquestes eren imposades, ara, perquè es veu incapaç de prendre una decisió per si mateixa. No sap. No contesta. No percep. No és conscient. Només sent si li crea benestar o no, però als pocs segons ja ni es recorda del succeït.

Un ser que viu immers en una etiqueta segons els metges. La seva ment va en declivi, i cada vegada recorda menys el seu passat, incloent el de fa uns segons. Només viu el present, existint només el present per a ella. en aquests moments sembla com si la vida li comencés a tancar les portes de la seva realització, encara que aquesta situació serà la que li porta a enlairar la seva ànima.

La seva vida s’està apagant. És com un capvespre en el seu caminar. Està perdent facultats, i la ment li està esborrant tots els records i tot el bo que ha pogut gaudir al llarg de la seva vida, que ha estat en comptats moments.

Quasi ja no recorda res.

La seva ment s’apaga, i ella, no ha volgut fer res al llarg del trajecte per a ella i tornar, així, a controlar la seva vida, perquè es va oblidar que ella tenia una vida i una manera pura de sentir. Caminava sense saber que podia canviar el rumb de la seva direcció.

La seva ment es va apagant i la porta a un desconcert del present, tancada, aïllada de tots en el seu interior. Viu un món que no és el real. Encara reconeix als sers més propers, com fills, néts i amistats més properes, però no sempre el nom d’ells.

Una ànima avança vers seu capvespre. Anul·lar-se l’està portant a un punt de no retorn, no saber controlar la realitat i no poder viure sola. La seva ment, de cognom alzheimer, l’està posseint.

La infravaloració vers ella mateixa, així com la incapacitat de decisió per ella mateixa l’ha portat a aquest punt del camí, on només existeix el present per a ella, sense ser conscient.

Va a un lloc i es desconcerta, no sabent què fa allà.

Vol dir una cosa i no troba les paraules per a expressar-se com ella voldria.

A vegades li costa trobar les coses perquè no es recorda on les ha deixades o es troben.

Quan cuina, no sempre dóna els passos que es requereixen per a cuinar un plat concret.

Cada vegada es recorda menys dels gustos de la seva parella, el seu marit, que sense ell, “ella no seria res”.

Va a comprar i quan arriba al supermercat, no es recorda del què comprar. A vegades, aquesta dona arriba a casa amb un producte que no necessita, o que la despensa ja està plena d’aquest producte.

No controla la seva vida. Ja no sap decidir, deixant-se portar per al rutina diària, rebutjant tota novetat encara que sigui per a alliberar-la. Ja no pren decisions, i d’això ja fa molts anys.

Els oblits van a més. Ja no es recorda quasi d’ella, només records esporàdics de la seva infantesa, repetint-los una i una altra vegada amb les mateixes paraules com si fos el primer cop.

El seu passat la corroeix. La seva vida és una rutina, però dins d’ella, de tant en tant, troba una escletxa que la fa sentir bé o tranquil·la, fet que no ha estat al llarg del seus anys.

Ara està envoltada per sers que l’estimen. Aquests saben de la seva situació, sabent que aquesta anirà consumint-la progressivament, arribant a l’absoluta absència de la seva conciencia, amb el que això comporta. El seu entorn està donant passos perquè el distanciament intern d’aquest ser, inevitable, sigui acompanyat i vagi recordant l’amor que se li està donant en aquests instants del seu declivi no conscient.

Els dies es van apagant pel seu ser.

Sento un gran amor vers tot el que ha fet pels sers més estimats.

Ara només hi ha un camí, no el d’ella, sinó d’aquells que l’envolten i conviuen, perquè farà que les seves vides vagin canviant cada vegada més i s’hagin de prendre decisions “no volgudes” i acceptades alhora, perquè aquest ser pugui sentir l’amor d’aquell o d’aquells que ara, i en el seu moment, l’envolten o estaran amb ella.

Estimada ànima, plena d’innocència, transparència, generositat i volent el millor per a tots els sers estimats,....GRÀCIES!

Ets estimada i guiada per la Llum, malgrat tot.

El teu Amor resideix en tu, perquè ets Amor i sempre ho has estat, sent aquest Amor qui t’ha portat al teu millor camí per a enlairar la teva ànima i la de tots.

Gràcies per ser i estar, i pel teu coratge d’acceptar aquesta situació com a ànima.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.