Vull donar-vos les gràcies a cadascú de vosaltres per les vostres paraules, comentaris i benediccions vers el meu ser, realitzades al llarg d’aquest any 2020. Us agraeixo la vostra presència, que encara que sembli que sigui a la distància, els nostres cors estan units en aquest camí del procés que estem seguint. Desitjo el millor per a cadascú de vosaltres i que pugueu sentir l’Amor i la Pau en el vostre interior. A tots, ......moltes GRÀCIES.
Aquest any s’està vivint uns moments que han fet reaccionar a ànimes per a entendre el seu procés i el començar a adonar-se del que es troba dins d’elles. Han estat, i continuen sent, instants del seu procés que han fet canviar la seva actitud, bé la seva visió de la vida, o fins i tot, el seu fer quotidià, avant posant l’acceptació, entenent-la com alguna cosa que fa enlairar a cadascú en la seva evolució existencial i a tot el planeta.
Més enllà de la forma i la seva interpretació mental, es troba l’essència del per què el que està succeint. Ja no hi ha cabuda el preguntar-se “per què a mi?”, sinó l’acceptació com a part del nostre avanç ascensional, espiritualment parlant.
Temps enrere, tenint com a referència el canvi de mil·lenni, ja se’ns va transmetre els grans canvis a realitzar per les ànimes encarnades en aquest planeta també en procés d’Ascensió. S’ha anat ivint situacions que han permès enlairar les energies d’aquest món terrenal per a poder creuar el llindar de noves dimensions.
En aquests moments es troba en un procés ascensional inimaginat temps passats. Encara que predomini les formes d’antany, el present actual es troba a anys llum, com es denominaria col·loquialment, del que va arribar a ser en el passat abraçat a unes energies masculines i de baixa vibració.
Res del viscut enguany potencia el que va ser, sinó que permet alliberar les limitacions internes de cadascú per a començar a mostrar-se aquell qui en veritat és. Els processos s’han accelerat per a actualitzar-se amb l’establert anys enrere.
Tot està anant bé. Les interpretacions que poden arribar a adonar-se a través dels mitjans audiovisuals o socials de cada societat, es troben en la ment de cadascú, i no en el sentit superior del que està representant.
Més enllà de la forma es troba l’essència del viscut.
Tot està anant bé.
Quan algú veu que el seu entorn, que la seva vida no està anant com un voldria que fos, el primer impuls és plantejar una anomalia social, humana o planetària que pot arribar a na desgracia, caos o revés a la vida d’un i la de tots els altres com està sent en aquests moments actuals de la vostra vida.
No hi ha situacions viscudes que comportin un voler el mal per a les ànimes encarnades i el planeta. Només són interpretacions de les ments, potenciant la limitació i la inferioritat del ser que la viu.
En aquests moments esteu enlairant el planeta tots aquells que sentiu el vostre cor i la relació de la vostra vida amb el succeït. És una oportunitat per a alliberar qui no sou i donar pas a qui en veritat sí sou. La vostra ànima, la vostra essència està trucant a la vostra porta, i molts de vosaltres ja l’heu oberta i l’heu convidada a entrar en el vostre procés per a poder-vos mostrar segons qui sou i portar a terme allò que vareu acordar moments abans de la vostra darrera encarnació i poder néixer en aquest món, que és com una escola espiritual des de la terrenalitat.
Estimades ànimes, tot està anant bé. Amb el temps ja us vàrem anunciar aquests canvis a les vostres vides i la del planeta que habiteu. Ara, havent arribat a moments clau per a obrir una porta per un món millors i més igualitari, on tots us apropeu els uns als altres i sentiu la Unicitat en el vostre interior per així poder donar una mà a tot aquell que ho necessiti i s’actuï pel major bé de tots, deixant a un cantó els interessos personals actuals del vostre món, ara. Havent donat el consentiment per a poder seguir el procés d’Ascensió segons la Gran Voluntat Superior, molts us sentiu contradictoris perquè, arrelats a lo terrenal, no hi ha una sortida raonable pel que esteu vivint, no veient clar molts de vosaltres, la finalització d’aquests moments viscuts.
Tot està anant bé. No permeteu que la vostra ment s’aposenti davant el viscut. Ella no te la capacitat de poder veure amb claredat el sentit i el resultat de tot l’experimentat actualment.
Aviat finalitzareu un any on s’han enlairat les energies del vostre planeta. Això representa uns grans canvis a l’interior de cadascú. Molts de vosaltres ja esteu preparats per a enlairar les vostres vibracions a nivell i dimensions més enlairades de les que us trobeu ara.
Tot té un sentit.
Aquest any vostre és com una porta oberta per a poder-la creuar i començar a trobar el sentit de cadascú i de la vostra veritable essència per a manifestar la vostra ànima tal com és. Més enllà del que podeu arribar a pensar, hi ha un sentiment, una veu interior que us permetrà veure amb claredat el motiu del viscut i el començar a sentir la vostra veritable essència, aquell qui en veritat sou.
Obriu el vostre cor. Escolteu el que sentiu, perquè la noa etpa que el vostre món està iniciant, ja no creurà, sinó que començarà a sentir i a obrir les portes de la vostra veritable realització segons vareu acordar abans de néixer en aquesta vida.
Res és el que sembla
Tot està bé.
Ànims, perquè el vostre ser es troba en els inicis d’una nova vida. La vida no us dóna l’esquena, sinó tot el contrari.
No esteu sols. Mai ho heu estat, i ara, molts de vosaltres comenceu a adonar-vos que així està sent. Cada vegada sou més els que accepteu el món espiritual, la vostra veritable família, de la qual tots procediu. Cada vegada ho anireu sentint més.
Les energies d’enguany estan envoltant-vos per a abraçar-vos i permetent alliberar tot allò que no us pertany com a innat. A l’igual que amb el canvi de mil·lenni, grans canvis es produiran d’aquí a mitjans del vostre segle actual. Hi haurà situacions que us faran prendre decisions per a finalitzar una manera de ser que no us corresponia per a mostrar-vos tal com sou. Alguns necessiteu varis mometns com aquests que esteu vivint. Els que heu reaccionat amb aquesta situació actual, en pocs mesos us sentireu més lliures d’aquest món que habiteu. No importarà el que succeeixi perquè en el vostre interior sentireu la pau, l’assossegament, l’acceptació i la serenitat per a poder avançar com si estiguéssiu en mig d’un cicló. En el centre del cicló hi ha tranquil·litat i pau, encara que el vostre entorn sigui mogut i amb grans tempestats. El veritable mestre és el que manté la pau i la serenitat quan el temporal és extrem. No importa el que visqueu, el que és realment essencial per a la vostra vida, és el que sentiu, i que aquest sentir sigui d’amor, pau, serenitat i equilibri.
Tot està anant bé.
Són moments àlgids per a l’evolució del vostre planeta i de cadascú de vosaltres.
L’Amor guia els vostres passos.
Tot té el seu sentit superior.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
Anant una ànima per un dels senders de la Terra, arribà a un arbre, on la seva copa li donava una ombra, protegint-lo dels raigs del sol. Va deixar el seu sarró al terra i s’assegué repenjant-se en el tronc d’aquell arbre.
Havia un silenci que abraçava tot aquell lloc enlairat degut al cim que es trobava. Aquest silenci, de sobte, es va veure acompanyat per la melodia dels ocells, com advertint l’arribada d’aquell ser. El vent deixà anar una brisa que acaronà la cara d’aquella ànima.
De sobte, estant amb els ulls tancats va sentí una veu que li deia:
- Estic en tu. Sent-me!
Va obrir els ulls i sentí en el seu interior una gran pau i sensació conforme ell no es trobava allà, com alliberat de tota densitat i sentint un gran benestar en tot ell.
Es va quedà uns moments sentint tot aquest estat interior, quan va escoltar novament aquesta veu procedent de cap lloc però estant en ell:
- Jo Sóc qui tu ets. Tot el creat fins ara, ha estat conseqüència del teu absolut lliurament a mi.
- Et sento com si jo fos tu, però alhora, tu fossis jo – digué el caminant.
- …
- Ja saps que em vaig lliurar a tu, i malgrat tot lo viscut, sé que sempre et sentiré en mi. (Pausa). Què vols dir-me ara? – li preguntà el ser encarnat.
- Quan se sent l’essència d’un, tota la vida es transforma en una mà per a transcendir l’humà i poder florir el sentit que un porta en el seu interior. Jo estic en cadascú de vosaltres per a portar a terme la vostra veritable essència innata. Aquell qui ets irradiarà la seva Llum, i el sentit de la teva presència en aquest sender existencial es magnificarà per a fer de lo quotidià, un enlairament del procés que cadascú està seguint.
- …
- Jo Sóc tu, i tu ets Jo. Res de lo terrenal procedeix de la vostra font innata. Només és el camí per a la vostra Ascensió. En aquest sender dins de la matèria és on anireu adonant-vos de qui sou, i aprenent alhora, a Sentir per a prendre les direccions acordades segons el procés de cadascú.
De sobte aquella ànima va començà a plorar, a lliscar per les seves galtes unes llàgrimes plenes d’Amor i Cor. Així va estar durant una bona estona, fins que va repenjar novament la seva esquena al tronc d’aquell estimat arbre, quedant-se adormit durant un temps.
Al despertar-se es va sentir diferent i descansat alhora. Va sentir que havia de continuar en el camí que es trobava. Sentia en tot moment que no estava sol i que allò que havia vingut a fer, així seria.
Es va llevà. Agafà el seu sarró i es predisposà a seguir el seu camí, quan expressà en veu alta i amb ple convenciment:
- Gràcies. Que així sigui!
Aquella ànima va començà a donar nous passos vers el sentit de la seva presència en aquesta vida. Es va allunyant d’aquell lloc, però en tot moment, fent un càlid somrís pel que anava sentint dins d’ell.
En els moments més inesperats hom pot arribar a percebre o sentir la més alta vibració en el seu ser. Llavors, tota paraula sobra, obrint el seu cor i sentint tot el seu ser innat en ell.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
La vida és molt amena, havent situacions volgudes i d’altres no desitjades. Quan vivim una experiència on el resultat està en consonància amb els nostres desitjos, llavors sembla que tot està anant bé. En d’altres, un pot veure-ho com alguna cosa dramàtica i dolorosa per a ell mateix i tots aquells que el poden envoltar. Fins i tot pot haver moments no desitjats per a la totalitat de la humanitat.
Per tant, sembla ser segons la visió d’un que, o bé tot encaixa, o bé la vida et dóna un revés inesperat que hi ha que superar. A vegades, aquesta vivència sembla que no tingui un final, o que sí que el tingui, però no estant dins de la nostra visió de la nostra vida. Dit d’una altre manera: o les coses són segons volem, o la vida ens dóna l’esquena.
Aparentment sembla, segons en quin ambient un es trobi, que la vida i nosaltres no estem sintonitzats per a aconseguir els nostres desitjos i portar a terme allò que volem. Desitjos? Voler? Voler tenir la raó?
La vida no es terrenal, perquè lo terrenal, la matèria, només és un mitjà pel nostre procés evolutiu. Res de lo terrenal és la base de la nostra essència.
La nostra presència en aquest món, té un sentit d’aprenentatge i evolució per a la nostra ànima. Només és el medi, la forma, per a arribar a nosaltres mateixos, a aquell qui en veritat som. Aquesta forma pot arribar a confondre i a donar una idea sobre la nostra presència basada en el que veiem,tenint present que aquest veure des de la perspectiva mental d’un mateix, transmuta en irreal tota realitat, allunyant-se de la veritat de la nostra veritable essència en aquest món actual.
Ens trobem en temps de deixar de viure des de la forma i anar al fons de les nostres vides. Els moments viscuts ens porten a una reflexió per a transmutar la nostra actitud i visió del que veiem, degut que la forma només és una metàfora del nostre interior. Quan aprenem a veure el veritable fons del viscut, llavors, és quan deixem de voler, per a començar a sentir la veu del nostre interior, de la nostra essència, i adonar-nos que lo viscut només vindria a ser una mà per a poder-nos agafar a ella, viure-la i aprendre del que ens vol transmetre pel nostre procés evolutiu.
Nosaltres no som forma, sinó essència. Som energia en procés evolutiu, i per a això, necessitem en aquests moments, unes vivències com les que estem vivint fins ara.
Conec sers que han obert la seva consciència i han pogut constatar que tot el viscut només és part d’ells mateixos que els ha portat a adonar-se que tot té un sentit. Quan així un comença a veure la vida, llavors, desapareixen els desitjos, els “voler”, perquè aquell qui un en veritat és, comença a sentir la veu de la seva essència.
Aquests són moments de reflexió i de transmutar aspectes de la nostra vida i lliurar-nos a aquell qui en veritat som. El fons de tot el viscut ens porta a una consciència que enlairar les nostres ànimes i la vida pren un altre sentit molt diferent a com ens ho han pogut transmetre o hem vist.
La nostra vida no és el que sembla.
La nostra posició i situació davant la vida no ens pertany. Som més enllà de la forma i de tota creença.
Quan ens obrim al coneixement del fons, tota forma deixa de ser segons el nostre entorn. Més enllà del que veiem es troba el nostre sentit al percebre i viure cada un del nostre present. Quan així és, les nostres creences desapareixen, perquè llavors sabem de la veritat. Ja no creiem ni pensem d’una manera en concret, perquè la mà que ens porta i guia té a veure amb el nostre Sentir interior, com veu de la nostra saviesa i la nostra veritable essència.
No hem vingut a aquest món per a seguir unes pautes establertes. Al deixar-nos portar per elles i el cóm actuar en cadascuna de les societats que un pot arribar a viure, fa que es vagi allunyant i ignorant segons un és.
Hem arribat a aquest punt del nostre planeta on lo viscut sembla que sigui alguna cosa que, o bé no té un final, o que ens limita en el nostre dia a dia. Res d’això es correspon en aquests moments. Tot lo contrari. Més enllà de les creences es troba la veritat, i aquesta només a l’interior de cadascú, sentint la seva essència, podrà adonar-se del que en veritat representa.
S’ha parlat des de fa uns anys, sobre tot, del fet de l’autoconeixement. Cada vegada hi ha més sers que s’han endinsat en aquesta direcció. El resultat de tots ells, és d’haver aconseguit una felicitat, un benestar, acceptar i veure des del seu interior, com la vida va més enllà d’aquest món, i per tant, el que un pot arribar a viure només és una benedicció pel seu procés evolutiu.
Al final, tot s’estabilitza, i la nostra naturalesa ens ho està mostrant constantment si la respectem i la deixem ser ella mateixa. El mateix succeeix o succeiria si algú vela per ser ell mateix, més enllà de tot l’establert i les creences inculcades al llarg de la seva vida.
El fons del viscut i el que veiem, va més enllà d’una desgràcia, un dolor, un malestar o el paper de víctima que sovint un s’apodera i manifesta. La vida no tindria sentit si així fos. Més enllà de tot lo relacionat amb el dolor o el desamor, el malestar o la inquietud, es troba el teu ser, la teva essència, que pot posar esperança, pau, assossegament, amor i saviesa a la vida d’un.
Cada vegada hi ha més sers que comencen a veure la vida tal com és. Són ànimes encarnades que han començat a acceptar el viscut i s’han obert al seu aprenentatge. Aquest els ha portat a una visió de vida més enllà de tota forma, on tot l’escoltat o vist amb els seus sentits físics, els ha fet reaccionar per a conèixer la veritat del viscut, tant a nivell personal com mundial. Al final, aquest coneixement, a través de la pràctica a les seves vides, han fet transcendir a l’individu de la forma per a enlairar-los al fons, permetent que sigui la seva veritable essència qui els guiï i els mostri a cada moment la direcció a prendre i la manera de fer-ho. Només senten i deixen que aquest sentir els porti de la mà per a arribar a materialitzar i realitzar, amb tot el seu resplendor, el sentit pel qual es troben i han accedit a venir a aquest món d’una sola lluna: la Terra, Gaia, Pachamama, Amma,....És el lloc on hem acordat venir i encarnar per a evolucionar la nostra ànima, el nostre ser i ajudar a enlairar el nostre univers i a tot el firmament. Per a això hem d’anar al fons de tot el viscut: a nosaltres mateixos, a la nostra essència, i deixar que ella sigui qui es manifesti a través nostre.
La meva experiència és que, sent així, un deixa de ser ell mateix, per a donar pas a la seva Divinitat. Ella és llavors, qui es manifesta a través de cada ser.
Sou sers estimats, i en el vostre interior albergueu tota la vostra essència i tot el que pugueu arribar a necessitar per a portar a terme allò que heu vingut a fer.
Ara són temps per a donar aquests passos.
Aquell que els doni, una nova vida inicia mostrant qui és i no qui han fet.
No esteu sols.
Viviu grans moments per a enlairar, no tan sols la vostra ànima, sinó aquest estimat planeta i a tota la humanitat. Cada pas donat per tu en aquest sentit, estàs ajudant a la resta de sers, que com tu, decidiren encarnar per a portar a terme l’acordat segons l’essència de cadascú.
Gràcies per ser i estar.
Sou part de tots.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
