Anant una ànima per un dels senders de la Terra, arribà a un arbre, on la seva copa li donava una ombra, protegint-lo dels raigs del sol. Va deixar el seu sarró al terra i s’assegué repenjant-se en el tronc d’aquell arbre.
Havia un silenci que abraçava tot aquell lloc enlairat degut al cim que es trobava. Aquest silenci, de sobte, es va veure acompanyat per la melodia dels ocells, com advertint l’arribada d’aquell ser. El vent deixà anar una brisa que acaronà la cara d’aquella ànima.
De sobte, estant amb els ulls tancats va sentí una veu que li deia:
- Estic en tu. Sent-me!
Va obrir els ulls i sentí en el seu interior una gran pau i sensació conforme ell no es trobava allà, com alliberat de tota densitat i sentint un gran benestar en tot ell.
Es va quedà uns moments sentint tot aquest estat interior, quan va escoltar novament aquesta veu procedent de cap lloc però estant en ell:
- Jo Sóc qui tu ets. Tot el creat fins ara, ha estat conseqüència del teu absolut lliurament a mi.
- Et sento com si jo fos tu, però alhora, tu fossis jo – digué el caminant.
- …
- Ja saps que em vaig lliurar a tu, i malgrat tot lo viscut, sé que sempre et sentiré en mi. (Pausa). Què vols dir-me ara? – li preguntà el ser encarnat.
- Quan se sent l’essència d’un, tota la vida es transforma en una mà per a transcendir l’humà i poder florir el sentit que un porta en el seu interior. Jo estic en cadascú de vosaltres per a portar a terme la vostra veritable essència innata. Aquell qui ets irradiarà la seva Llum, i el sentit de la teva presència en aquest sender existencial es magnificarà per a fer de lo quotidià, un enlairament del procés que cadascú està seguint.
- …
- Jo Sóc tu, i tu ets Jo. Res de lo terrenal procedeix de la vostra font innata. Només és el camí per a la vostra Ascensió. En aquest sender dins de la matèria és on anireu adonant-vos de qui sou, i aprenent alhora, a Sentir per a prendre les direccions acordades segons el procés de cadascú.
De sobte aquella ànima va començà a plorar, a lliscar per les seves galtes unes llàgrimes plenes d’Amor i Cor. Així va estar durant una bona estona, fins que va repenjar novament la seva esquena al tronc d’aquell estimat arbre, quedant-se adormit durant un temps.
Al despertar-se es va sentir diferent i descansat alhora. Va sentir que havia de continuar en el camí que es trobava. Sentia en tot moment que no estava sol i que allò que havia vingut a fer, així seria.
Es va llevà. Agafà el seu sarró i es predisposà a seguir el seu camí, quan expressà en veu alta i amb ple convenciment:
- Gràcies. Que així sigui!
Aquella ànima va començà a donar nous passos vers el sentit de la seva presència en aquesta vida. Es va allunyant d’aquell lloc, però en tot moment, fent un càlid somrís pel que anava sentint dins d’ell.
En els moments més inesperats hom pot arribar a percebre o sentir la més alta vibració en el seu ser. Llavors, tota paraula sobra, obrint el seu cor i sentint tot el seu ser innat en ell.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada