La fi de la condició humana

Sento molt dins meu, florint del meu interior, tot una sèrie de qüestions que tenen a veure amb la meva situació actual. Sembla com si s’hagués sacsejat una ampolla d’aigua i els sediments voletegessin per tot l’espai del contingut. Sóc, alhora, espectador d’aquest procés mantenint la ferma serenitat del meu ser. Sóc espectador y actor alhora. Pot més la meva faceta de ser el guionista i director de l’obra. Veig com va avançant acte rere acte, apropant-se al desenvolupament final on hi ha una eclosió absoluta de tots els sentiments de més alta vibració.

En mig del procés, sento els meus pilars ben aposentats, sabent què haig de fer quan l’ampolla és remenada. Tot necessita desestructurar-se per a saber què és el que realment està en el lloc que li pertoca, i què no. Sentiments, emocions, sensacions, activitats, relacions, ...tot, absolutament tot necessita ser revisat per a donar el vist i plau des de les més altes esferes de la Llum.

En aquests casos, em retiro una mica i deixo que la reestructuració sigui en mi. Confio y tinc la sensació que aquests moments passaran. Confio plenament que la meva vida ja no serà tal com la conec ara. Necessita remodelar-se i preparar-se per a nous objectius, i aquest cop, materialitzar-los. La programació ha estat dura i ferma. No hi ha dubte del què està succeint, per això, procuro arrecerar-me en el meu cor i amb qui sóc per a donar pas a la Voluntat Superior en mi.

No calen paraules, només sentir.

És en el silenci on trobo la font de tota resposta i harmonia. És en el meu interior on sento la Llar en mi i les forces i el coratge per a viure aquests moments de canvi de planeta y humanitat. La comprensió necessària emana del meu cor i de la connexió amb tots els meus germans de la Llum.

Són moments de deixar-se emportar pel flux del riu de la vida eterna. L’Amor agafa el timó del teu procés i et porta just allà on els anhels d’un passat volies que fossin realitat. Bé, ara estem sent portats per aquest cabdal espiritual que ens porta a prendre decisions y a connectar amb el nostre interior per a sentir la calma i la tranquil·litat de la incomprensió d’alguns aspectes que estem vivint o veiem en el nostre estimat planeta.

La serenor que estic sentint en aquests moments, fa que m’adoni que tot va bé, i que el sacseig de la nostra vida o el planeta està basat en arrels amoroses de la Voluntat Divina i la nostra intencionalitat sorgida del cor. Tot es confabula perquè el ser que som pugui manifestar-se amb tota la seva magnitud i poder viure segons la nostra veritable essència.

La condició humana té els dies comptes. El ser que hi ha dins de cada biologia, com una crisàl·lida a punt de trencar-se, es troba en fase final de sortir i volar, mostrant la seva bellesa i tot el seu potencial. No sents una inquietud interior? Això és la crisàl·lida. No veus com et dóna la sensació que alguna cosa està acabant a la teva vida o que ha de canviar? Bé, també això té a veure amb aquest estat d’interiorització. Accepta aquests moments i pren-te’ls com la fase final de la teva resurrecció. No et qüestionis. No pensis. Sent l’amor dins teu, la calma que hi ha en tu i queda’t en aquest estat una estona. En ell sabràs del teu potencial per a crear benestar a la teva vida, mentre s’aniran obrint altres portes perquè tu puguis ser tu.

Encara viuràs uns anys, però aviat començaràs a manifestar el teu potencial. Potser ets un dels que ja ho fa. Si és així, l’amor que podràs arribar a sentir no és d’aquest món. El teu cor va obrint les portes que vàren restar tancades durant tants anys.

La immensa serenitat del meu estat em permet unir-me a tu i sentir la naturalesa del teu ser, una amb la meva i la Llar.

El procés que segueixo va més enllà d’una intencionalitat terrenal. Se’m treu tot allò que no pertanyi a l’essència de la Llar. Només quedo jo servint a la Font Creadora de Tota Vida. Aquesta em nodreix, em dóna caliu i m’encoratja a seguir. El que necessito m’és donat, vingui de la font que vingui, però estic tenint per a continuar el meu camí. No em plantejo què fer per a seguir una vida terrenal, només escolto el meu cor i ell em dicta el camí a seguir. Una absoluta confiança vessa del meu interior, amb el ple convenciment que la meva voluntat serà portada a terme. L’obra que estic fent ara, és un gran pilar per a la meva edificació. Res tinc, però tot ho tinc. Estic sent acompanyat pels meus germans de la Llum. Sóc un ser complert i a punt de donar un nou pas important en el meu camí. Tinc visions d’aquesta nova etapa del meu ser, i conjuntament, amb les presències de qui m’acompanyen, tot té un sentit.

És en aquests instants quan gaudeixo de la immensitat del meu ser i d’on pertanyo. Tot té sentit. La Unicitat és plena, l’Amor pur i incondicional. Molt intens i acollidor.

He après a no identificar-me amb la dualitat i a acceptar-la des del meu cor. Entenc la seva presència i el sentit de viure immersos en aquesta energia. La finalitat és gran. Només des de l’Amor i el respecte es pot crear un món com en el que vivim, amb el potencial que té el ser humà per a portar a terme la seva voluntat.

Ens trobem en mig mateix d’un Gran Despertar de les consciències, tot i així, només una mínima part, és conscient d’aquest despertar. Una cosa és saber-ho, i l’altre, ser conscient. Molts saben. No tots són conscients, per això, aquestes sacsejades i inquietuds interiors remogudes. Tot s’ha de posar al seu lloc.

Aquests neguits i contradiccions que sentim dins nostre ens portarà a prendre decisions per a arribar a nosaltres, al veritable ser que som. Hi ha qui no voldrà prendre aquestes decisions. Ben estimats seran igualment, perquè aquest serà el camí que hauran triat, a pesar que la Terra continuarà enlairant les seves vibracions. Qui decideixi no avançar repetirà curs en un altre indret del firmament. Hi ha un nou univers esperant a tots aquells que decideixen ralentir el seu procés. Tots seran respectats i estimats, perquè només amb amor podran obrir els seus cors i veure la necessitat de donar nous passos vers l’obertura.

Tots sou estimats, i encara que la ment racional no permeti entendre el procés, arribarà el dia que estaran tan ofuscats i desconcertats, que no els quedarà més remei que lliurar-se a ell i a la Voluntat Divina en cadascú. Quan s’adonin que ja no poden controlar les seves vides i se sentin desplaçats i incompresos pels seus entorn, llavors, la Llum podrà començar a fer presència a les seves vides. Quan la vegin començaran a acceptar-la i amb el temps, endinsar-se en ella. Quan ho facin, allà ens trobarem tots.

Tots som Llum i Amor.

Nosaltres som divinitat, i només des de la divinitat podem portar a terme el que hem vingut a fer des del cor.

Tot té un sentit, i aquest té a veure amb la manifestació de la nostra divinitat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

La Llum de les Paraules (61)

"Aquell que em sent dins d’ell sap d’ell mateix i el què fer: estimar i deixar que la seva divinitat ,el Pare en ell, el guiï. Quan algú està sent guiat i portat, no cal saber, sinó deixar-se anar. Llavors la Llar, el Pare, es manifestarà a través d’ell. El que hagi de dir, dirà. El que hagi de fer, farà i el que hagi de sentir, sentirà. No caldrà, llavors, fer més preguntes, perquè la confiança plena i lliurament serà absolut. Llavors, tot serà i veurà els resultats esperats."   (Paraules de la Divinitat)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Ingeniería Espiritual

Hoy me gustaría hablar conforme nada hay al azar y todo lo que nos sucede en nuestra vida está entrelazado con  cada una de nuestras experiencias y cada uno de nosotros a la vez. Para empezar os quiero explicar una historia. Se trata de un anciano pobre chino que vivía en el campo y su única propiedad era un caballo:

Una vez, un chino tenía un caballo. Una noche, este se escapó y los vecinos fueron a dar el pésame.

- ¿Quién dice que sea una desgracia?

En efecto, a la mañana siguiente el caballo volvió, pero esta vez con una yegua. Los vecinos le felicitaron.

- ¿Quién dice que sea una suerte, una fortuna? – les respondió el chino.

A los dos días, su hijo primogénito, cabalgando la yegua se cayó y quedó cojo de por vida. Los vecinos expresaron su sentimiento de dolor.

- ¿Quién dice que sea una desgracia? -  volvió a decir.

Al año siguiente hubo una guerra en el país. El primogénito por estar cojo no tuvo que inscribirse en el ejército……y la vida continuó. 

Como una red perfectamente trazada, así es nuestra vida, donde cada nudo es una experiencia personal y cada uno de aquellos que aparecen en nuestras vidas. Todo está trazado perfectamente, para que podamos pescar el aprendizaje adecuado según cada alma.

Aunque a veces parece que nos encontremos en medio de un bombo donde una bolita nos hace tomar decisiones o vivir situaciones inesperadas o no queridas, no hay nada al azar en nuestro camino. Cada uno de nuestros pasos están siendo dirigidos hacia la liberación de lo que fuimos y la apertura de la realización de nuestro Plan Divino, donde cada ser aporta su pieza para confeccionar el rompecabezas que inicialmente parece totalmente desordenado y los movimientos realizados son aleatorios. Nada hay al azar. Todo está contenido en nuestro proceso de evolución, conteniendo un sentido más allá de cualquier raciocinio terrenal.

Como en el cuento, nada es lo que parece. Aquello que parece ser, no es, porque todo tiene una finalidad superior encarada a nuestro mayor bien.

Hay una ingeniería perfectamente trazada para que nosotros podamos llegar a nuestra plena manifestación, respetando nuestro libre albedrío, para el mayor bien de todos, nosotros, y el Gran Plan Divino. Nada es lo que parece en relación a las supuestas adversidades o calamidades de nuestra amado mundo.

Como la araña traza cada uno de sus hilos para confeccionar la perfección de su especie, así nosotros, los humanos, nos estamos dirigiendo y confeccionando la perfección en cada uno de nuestros actos. Debido al desconocimiento de quienes somos, los pasos dados por nuestro ser en la condición humana, no parece darnos cuenta que lo que estamos viviendo cada uno de nosotros nos está llevando a la manifestación del verdadero ser que somos, Uno con la divinidad.

Estamos trazando, como el mejor ingeniero que pueda existir para nuestra vida, los pilares y soportes adecuados para poder dar el siguiente paso hacia nuestro camino de la Ascensión, y así, subir los peldaños de nuestra manifestación divina.

Muchas veces no somos conscientes de lo que puede representar el pequeño detalle de aquel día. Todo, absolutamente todo procede a una aportación de nuestro ser real a ser manifestado. El dolor acelera nuestro proceso y nos ayuda a liberar las raíces de un pasado limitador. No es necesario sufrir, pero si así es, tened presente que es para que reaccionemos más rápidamente y nos abandonemos a los brazos de lo que ha de ser según el Amor.

Las más aparentes situaciones nos llevan a abrir nuevas puertas hacia la resurrección del nuevo ser que hay en nosotros. Todo está entrelazado. Un paso nos lleva a otro, y así sucesivamente. El punto donde hemos llegado ha sido fruto de otros pasos anteriores, y así, hasta materializar lo que hemos venido a hacer en este mundo. La cualidad de vida depende de nosotros, aunque no todo lo que vivimos.

Me gustaría explicaros una nueva historia, pero esta vez real: era un chico que se valió por si mismo, una vez consiguió entrar en una escuela como maestro. Todo fue bien hasta que fue despedido de una escuela y otra por su manera de tratar a los niños. Todos eran maestros, pero su proximidad y respeto a los niños, le hacían diferente. Así pasaron algunos años, hasta que decidió trabajar por su cuenta. Esto le llevó a dedicarse a lo que hasta aquellos momentos fueron su hobby. Volvió a las escuelas, como especialista y experto en lo que hacía, y esta vez, la recibida que tuvo en cada una de las escuelas que iba fue de aprobación, valoración y buenas palabras. Todo cambió. Fue reconocido y valorado.

Este ejemplo real nos muestra como no hay nada al azar. Unos hechos aparentemente adversos, pueden representar una puerta abierta para nuestro mayor bien. Normalmente así sucede.

La vida está llena de sucesos incomprensibles a primera vista, pero a medida que va pasando el tiempo, podemos extraer el aprendizaje de aquellos momentos. Muchas veces no nos damos cuenta hasta que ha pasado un tiempo, ahora bien, con el camino del Despertar y el trabajo personal, nosotros podemos ser advertidos por lo que viviremos y de esta manera, fluir por la situación, poniendo serenidad, calma y amor, aceptando aquello que se nos brinda. Este darnos cuenta proviene del recordar quienes somos y el conocernos realmente quienes somos. Recordar cuál es nuestra verdadera esencia nos permite abrir todas las puertas cerradas, y las que no, entender el por qué y aceptar el proceso en nuestra vida, dándonos cuenta hacia donde nos dirigimos.

No hay mayor regalo que nos podamos hacer que abrir las puertas de nuestro corazón y recordar el ser que somos, el cual va más allá de toda connotación terrenal.

Nuestra espiritualidad nos abrirá las puertas de nuestra realización y servicio. Cuanto más la aceptemos y nos adentremos en ella, más conscientes seremos de las lecciones a aprender y las situaciones vividas para tal efecto.

Todo está entrelazado, o quizás no os ha sucedido que conocéis a alguien y a raíz de conocerle vuestra vida cambia, bien por la persona en sí que ha entrado en vuestra vida, bien porque a raíz de ella os permite abrir una nueva puerta en vuestro camino.

No hay nada al azar, viviendo en un sincronización perfecta con todo lo que vivimos, se nos presenta y en relación constante con los que nos rodean. Por eso, os doy un fuerte abrazo a todos y deciros que mi amor está con todos vosotros.

Nada hay al azar. Todo tiene un sentido superior a nuestras percepciones humanas.

Nada es lo que parece, por lo tanto, escucha a tu corazón y deja que él te guíe. Él te hablará de tu camino. 

Enginyeria Espiritual

Avui m’agradaria parlar conforme res hi ha a l’atzar i tot el que ens succeeix a la nostra vida està entrellaçat amb cadascuna de les nostres experiències i cadascú de nosaltres, alhora. Per a començar us vull explicar una història. Es tracta d’un ancià pobre xinès que vivia al camp i la seva única propietat era un cavall.

Una vegada, un xinès tenia un cavall. Una nit, aquest es va escapar i els veïns van anar a donar-li el condol.

-   Qui diu que sigui una desgràcia? – els va respondre el xinès.

En efecte, al matí següent el cavall va tornar, però aquest cop amb una euga. Els veïns el van felicitar.

-   Qui diu que sigui una sort, una fortuna? – els va dir l’ancià.

Als dos dies, el seu primogènit, cavalcant l’euga es va caure i va quedar coix de per vida. Els veïns expressaren el seu sentiment de dolor.

-   Qui diu que sigui una desgràcies? – va tornar a dir l’ancià xinès.

A l’any següent va haver una guerra al país. El primogènit per estar coix no va haver d’inscriure’s a l’exèrcit….i la vida continuà.

Com una xarxa perfectament traçada, així és la nostra vida, on cada nus és una experiència personal i cadascú d’aquells que apareixen a les nostres vides. Tot està traçat perfectament, perquè puguem pescar l’aprenentatge adequat segons cada ànima.

Encara que a vegades sembli que ens trobem en mig d’un bombo on una boleta ens fa prendre decisions o viure situacions inesperades o no volgudes, no hi ha res a l’atzar en el nostre camí. Cadascú dels nostres passos estan sent dirigits vers l’alliberament del que vàrem ser i l’obertura de la realització del nostre Pla Diví, on cada ser aporta la seva peça per a confeccionar el trencaclosques que inicialment sembla totalment desordenat i els moviments realitzats aleatoris. No hi ha res a l’atzar. Tot està contingut en el nostre procés d’evolució, contenint un sentint més enllà de qualsevol raciocini terrenal.

Com en el conte inicial, res és el que sembla. Allò que sembla ser, no és, perquè tot té una finalitat superior encarada al nostre major bé.

Hi ha una enginyeria perfectament traçada perquè nosaltres puguem arribar a la nostra plena manifestació, respectant el nostre lliure albir, pel major bé de tots, nosaltres i el Gran Pla Diví. Res és el que sembla en relació a les suposades adversitats o calamitats del nostre estimat món.

 Com l’aranya traça cadascun dels seus fils per a confeccionar la perfecció de la seva espècie, així nosaltres, els humans, ens estem dirigint i confeccionant la perfecció en cadascun dels nostres actes. Degut al desconeixement de qui som, els passos donats pel nostre ser en la condició humana, no sembla adonar-nos que el que estem vivint cadascú de nosaltres ens està portant a la manifestació del veritable ser que som, Un amb la divinitat.

Estem traçant, com el millor enginyer que pot existir per a la nostra vida, els pilars i suports adequats per a poder donar el següent pas vers el nostre camí d’Ascensió, i així, pujar els esglaons de la nostra manifestació divina.

Moltes vegades no som conscients del que pot arribar a representar el petit detall d’aquell dia. Tot, absolutament tot, procedeix a una aportació del nostre ser real a ser manifestat. El dolor accelera el nostre procés i ens ajuda a alliberar les arrels d’un passat limitador. No és necessari patir, però si és així, tingueu present que és perquè reaccionem més ràpidament i ens abandonem als braços del que ha de ser segons l’Amor.

Les més aparent situacions ens porten a obrir noves portes cap a la resurrecció del nou ser que hi ha en nosaltres. Tot està entrellaçat. Un pas ens porta a un altre, i així successivament. El punt on hem arribat ha estat fruit d’altres passos anteriors, i així, fins a materialitzar el que hem vingut a fer en aquest món. La qualitat de vida depèn de nosaltres, encara que no tot el que vivim.

M’agradaria explicar-vos una nova història, però aquest cop real: era un noi que es va valdre per sí mateix, una vegada va aconseguir entrar en una escola com a mestre. Tot va anar bé fins que va ser acomiadat d’una escola i una altra per la seva manera de tractar als nens, o aspectes no relacionats amb la docència pròpiament. Tots eren mestres, però la seva proximitat i respecte als nens, el feien diferent. Així van passar alguns anys, fins que va decidir treballar pel seu compte. Això el va portar a dedicar-se al que fins llavors era el seu hobby. Va tornar a les escoles com a especialista i expert en allò que feia, i aquest cop la rebuda que va tenir en cadascuna de les escoles que anava va ser d’aprovació, valoració i bones paraules. Tot va canviar. Va ser reconegut i valorat.

Aquest exemple real ens mostra com no hi ha res a l’atzar. Uns fets aparentment adversos, poden representar una porta oberta pel nostre major bé. Normalment així succeeix.

La vida està plena de successos incomprensibles a primera vista, però a mesura que va passant el temps, podem extraure l’aprenentatge d’aquells instants. Moltes vegades no ens adonem fins que ha passat un temps, ara bé, amb el camí del Despertar i el treball personal, podem ser advertits del què viurem i d’aquesta manera fluir per la situació, posant serenitat, calma i amor, acceptant allò que se’ns ofereix. Aquest donar-nos compte prové del recordar qui som i el conèixer-nos realment qui som. Recordar quina és la nostra veritable essència ens permet obrir totes les portes tancades, i les que no, entendre el per què i acceptar el procés a la nostra vida, adonant-nos cap on ens dirigim.  

No hi ha major regal que ens puguem fer que obrir les portes del nostre cor i recordar el ser que som, el qual va més enllà de tota connotació terrenal.

La nostra espiritualitat ens obrirà les portes de la nostra realització i servei. Quant més l’acceptem i ens endinsem en ella, més conscients serem de les lliçons a aprendre i les situacions viscudes per a tal efecte.

Tot està entrellaçat, o potser no us ha succeït que coneixeu a algú i a arrel de conèixer-lo la vostra vida canvia, bé per la persona en si que ha entrat a la vostra vida, bé perquè a arrel d’ella us permet obrir una nova porta en el vostre camí?

No hi ha res a l’atzar, vivint en una sincronització perfecta amb tot el que vivim, se’ns presenta i en relació constant amb els que ens envolten. Per això us dono una forta abraçada a tots i dir-vos que el meu amor està amb tots vosaltres.

Res hi ha a l’atzar. Tot té un sentit superior a les nostres percepcions humanes.

Res és el que sembla, per tant, escolta el teu cor i deixa que ell et guiï. Ell et parlarà del teu camí.

La Llum de les Paraules (60)

"La teva essència és la meva. Jo sóc en tu i tu ets part de mi. Amor. Només existeix l’amor. Tot el que has fet i has viscut ha estat obra de l’amor. Vols saber coses de la teva vida més immediata, però jo vull parlar-te del més present. L’espera no sempre és rendició. La supediteu a les vostres expectatives i això us crea dolor. La passarel·la que estàs creuant és per no tornar-la a passar. Vas alliberant el pes de la teva condició humana per a prendre contacte amb la teva naturalesa espiritual. El teu interior s’eixampla i et fa prendre en contacte amb la teva essència. Amor. L’energia que ets és Amor. Per moments estàs distret, però saps tornar al teu eix, al teu centre. La teva condició humana et fa arrecerar per a sentir qui ets. No és que vagi alguna cosa inadequadament, sinó que sents el teu allunyament del què has viscut fins ara. Vius moments on el teu cor té un paper fonamental. Jo Sóc amb tu."     (Paraules del Pare)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

¡Hola, Pare!

-         Aquí estic, Pare, davant teu oferint la meva ànima i tot el meu ser, posant-les a les teves mans. El camí s’eixampla. La Llum apareix cada vegada més davant nostre i a la nostra vida. Els meus germans estan despertant de la seva somnolència i estic content de sentir-te en mi, com a part de tu que sóc. Hi ha alguna cosa que ens vulguis dir a aquells que llegim aquestes paraules? Encara que el missatge hagi estat transmès ja fa molts anys cap a aquí, i sentint que ha arribat l’hora de posar de la nostra part per a materialitzar-lo, encara hi ha qui continua volent llegir la teva paraula, Pare, i la de la Llar per a continuar el seu camí. Hi ha alguna cosa que ens vulguis dir?

-         No importa el grau de consciència que pugueu tenir, sinó el grau d’obertura del vostre cor. Mentre la porta estigui oberta, la consciència anirà despertant segons el procés de cadascú. No importa el moment que us trobeu si teniu el cor obert. Si així és, us trobareu en el moment oportú per a sentir-me, i mentre així sigui, res haureu de témer, perquè el Pare serà amb vosaltres. No hi ha judicis, ni crítiques per part de qui us ha creat. La vostra presència té una finalitat superior, i tot allò que prové de la Intencionalitat Divina, és única i acceptada. En el seu moment despertarà i portarà a terme la seva part acordada. Encara que no sembli aportar amor a la humanitat, la seva presència ja és un fruit diví i, per a aquells que ho necessitin, la vostra presència serà el regal que el Cel farà en el vostre racó de la Terra. No és més important una gota que una altra, enmig de les aigües d’un riu. Totes sou importants en el procés a seguir segons el Pare. Fins i tot el més apartat o adormit, com dieu, està fent la seva aportació al vostre món per a donar nous passos vers l’Ascensió del vostre planeta i la humanitat que hi viviu. Esteu donant per entès que algunes ànimes no evolucionen pel que coneixeu com el lliure albir. Totes les ànimes que habiten el vostre món estan aportant el seu amor pel major bé de tots. A vegades confoneu avanç amb fets amorosos i positius. A vegades, el veritable avanç es troba en la part fosca del camí, perquè és en ella on es desperta el sentiment de canvi, solidaritat, ajuda i replantejament de l’actitud que heu estat portant fins ara davant la vostra vida. No creieu que fins i tot, el ser més rebutjat de la vostra dimensió, pot ser la clau del vostre despertar? En el món de la forma, no sempre allò és el que sembla. Darrera la forma sempre hi ha un fons a tenir present en el vostre camí. Quan aprengueu a adonar-vos del fons de tot el que viviu, llavors, us permetrà donar la mà al Pare, i junts avançar vers allò que ha de ser.

-         Que es faci la teva Voluntat en nosaltres. Que allò que ha de ser segons la teva Voluntat, sigui en cadascú de nosaltres per a enlairar la Terra.

-         Quan les diferències siguin acceptades i respectades, sense judici ni crítiques, llavors començareu a entendre el per què de tot. Fins i tot en allò que no sembla haver amor, així ha de ser per a alliberar a les ànimes de la seva terrenalitat. Algun dia entendre-ho el per què de les diferències, i quan així sigui, abraçareu a tots aquells que es distancien de vosaltres. La bellesa del jardí radica en la varietat de flors i plantes diverses. Totes tenen la seva funció i donen el to adequat al conjunt. Aquesta és la perfecció del vostre món. El vostre camí rega el camí de l’altre. No hi ha molts camins. Només un de sol, on cadascú és un detall, una eina en el camí de l’altre. Hi ha també, qui són el jardiner del jardí del vostre planeta. Aquests saben del veritable sentit de les diferències. Ells les accepten, saben i serveixen al Pla Diví que a tots us uneix. Aquests són els veritables mestres dels vostres temps, les veritables Llums pel vostre procés.

-         No creus, Pare, que ja n’hi ha prou de tants missatges, sobre cap on ens dirigim i el camí a seguir?

-         Hi ha plantes que floreixen una vegada a l’any, d’altres dues, i hi ha qui sovint. Totes tenen el seu ritme intern. Aquells que hagin despertat i s’han lliurat a Mi, permetran respectar el ritme de cadascú i fer que res s’aturi. Aquells que no vulguin seguir allò que el seu cor els dicta, crearan el patiment a les seves vides. No estaran gaires anys en la vostra actual dimensió. Marxaran per a tornar saben de la importància de deixar-se anar al procés. (Pausa). Qui m’heu acceptat en vosaltres, així com als meus fills que us van precedir, ara esteu servint a la Voluntat Superior. Permeteu que aquells que caminen pel desconcert, les pors i els dubtes, puguin aclarir el seu camí i veure clar el què fer a partir d’aquell. La Llum és dins vostre. Quan més us allibereu de tot allò que us ha mantingut arrelats a la dualitat, més il·luminareu la vostra vida i la d’aquells que us envoltin.

-         ...

-         El Pare és en tots vosaltres, encara que no tots em manifesteu. Actualment altres germans de la Llar estan venint a vosaltres, presentant-se per a col·laborar conjuntament i ajudar-vos en el vostre camí. Hi ha un esclat interior en cadascú de vosaltres. Uns l’accepteu, i d’altres no de moment. La Llum hi és, i sempre ha estat. És la vostra decisió el fet de ser Un amb ella, o continuar vivint en el patiment de la ignorància del vostre ser. (Pausa). El Pare us estima i sempre heu estat vetllats, guiats i recolzats. La no acceptació de la meva presència, us ha allunyat de mi. Jo sempre estic amb vosaltres, però negant la meva presència us tanca el cor i us obra la porta de la foscor en el vostre camí. El vostre món us porta cap a Mi, cap a la manifestació de la vostra divinitat. L’amor és gran en vosaltres. Vosaltres sou amor i és aquest amor que us alliberarà i enlairareu la Terra on viviu. L’Univers s’alegrarà i nova vida creareu.

-         ...

-         El meu Amor és amb tots vosaltres.

-         Gràcies Pare!Que es faci la teva Voluntat en tots nosaltres.

-         Així està sent, fill. Així està sent. Hi ha alegria en el cor del Pare al veure a cadascú dels seus fills enlairar la seva ànima. El meu Amor és en tots vosaltres.

-         Gràcies!

Comentari a e-mails vostres

Avui m’agradaria fer un comentari en relació a més d’un e-mail rebut sobre experiències relacionades amb sers del món espiritual que es presenten davant vostre.

Ens trobem en un temps on el vel de l’espiritualitat ha estat retirat i la unió entre espiritualitat i terrenalitat s’entrellacen, per a poder donar nous passos vers l’Ascensió per part de les ànimes encarnades a la nostra dimensió.

Els nostres guies, àngels i sers de Llum volen manifestar-se davant nostre per què sapiguem d’ells i, una vegada acceptats a la nostra vida, poder col·laborar conjuntament per a materialitzar el Pla Diví establert des de les Fonts Superior de la Llar.

El ser humà ha finalitzat el període de fer-ho tot ell amb esforços i penúries. Aquest període ha acabat, i per això, els nostres germans de la Llum estan arribant al nostre planeta per a ajudar-nos en el nostre avanç espiritual.

Intenten presentar-se en moments on la nostra ment està més relaxada o distreta, com són els instants d’estar dormits o adormits, bé al llit, abans de llevar-nos, o després de dinar asseguts al sofà. Bé pogués ser en mig d’una meditació o en un estat de relaxació. Els moments poden ser molts, per a buscar el fi del seu objectiu amb els sers humans.

Quan us trobeu amb una Llum, o un ser davant vostre, primerament escolteu el vostre cor, el vostre interior i sentiu com us trobeu. Relaxeu-vos i adoneu-vos si us sentiu bé o no. És important aquesta primera sensació per a poder identificar al ser que està amb vosaltres. No temeu perquè heu de pensar que en tot moment teniu l’empoderament de fer que qui estigui davant vostre se’n vagi amb només una paraula vostre.

En els e-mails rebuts, tots/es us sentiu bé, tranquils/·les, i davant d’aquesta sensació, només hi ha un tipus d’entitat que pugui voler venir a veure-us: algú de la Llum. Si us produeix un malestar, o sensació de nàusees, automàticament, digueu-li que se’n vagi perquè no voleu que continuï estant allà. No temeu perquè esteu sent protegits/des  en tot moment pels vostres germans de la Llum. 

Volen manifestar-se davant vostre perquè ha arribat l’hora que els conegueu i treballeu junts pel major bé de tots. Relaxeu-vos i una vegada us sentiu bé amb aquest ser, podeu començar a sentir-lo, a sentir la seva energia i després, començar a comunicar-vos amb ell, des del cor. Podeu preguntar-li per què està allà o qualsevol altre pregunta que vulgueu fer-li en relació a aquest encontre.

Quan més els accepteu, més es manifestaran. Deixeu que entrin a les vostres vides, i veureu com en aquestes es van produint canvis, o la vostra actitud davant la vida és diferent. Només podeu esperar el millor, i una gran sensació de benestar en vosaltres.

Ells estan aquí per a ajudar-vos i donar-nos de la mà en el nostre camí.

Són els nostres millors aliats i germans, perquè nosaltres també som Llum. La Llum atrau Llum. El vostre amor els ha cridat i ara ha arribat l’hora que avanceu junts.

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

(Us recordo que aquest proper diumenge pel matí, 3 de juny, es realitzarà el taller d’INICIACIÓ AL MÓN DELS ÀNGELS a Cardedeu. Per a més informació, trucar al T. 938455556 – dilluns matí tancat -)

La meva vida......

La meva vida és .....

1.       una decisió voluntària

2.      un camí d’aprenentatge

3.      una descoberta constant

4.      una experimentació sens parar

5.      un camí de sentir

6.      un acord acceptat

7.      unes vivències des de l’Amor

8.     obrir portes a altres nivells

9.      una acceptació dels resultats no obtinguts

10.  un despertar de la confiança

11.   un regal per a poder sentir l’Amor en mi

12.  ....... allò que no sembla ser.

13.  un alliberament de la meva ànima

14.  una recerca de la comprensió de l’existència

15.   un motiu per a sentir-me agraït des de la Consciència

16.  prosperitat en la mancança

17.   un acte de servei a la Font Creadora de tota Vida

18.  un camí vers la Llum

19.  un sender paral·lel a l’establert

20.  AMOR

21.  una acceptació de l’imprevist

22. una estimació constant del que és diferent

23. aprendre a deixar-me anar i escoltar al meu cor quan es presenta una cruïlla davant meu

24. la saviesa no manifestada segons la meva voluntat

25.  la Intencionalitat Divina manifestada

26. el viatge cap al veritable ser que sóc

27.  una nova oportunitat per a recordar qui sóc

28. el rencontre amb la Llar aquí a la Terra

29. l’esperança constant del que sent el meu cor

30. una benedicció del Cel

31.  la clau per a obrir les portes de la meva divinitat

32. ......part de tu

33. vida a un altre nivell

Tot té un sentit a nivell espiritual i quan transcendim la forma, la matèria, llavors veiem el motiu pel qual hem estat creats. Llavors entenem, comprenem i acceptem, sabent que tot pas donat a la nostra vida actual és coratge i ànims per a activar el Despertar de tota la humanitat.

Quan tu ets tu, la humanitat i el planeta s’enlairen.

Per això,.... gràcies!

Activitats pel mes de juny

1.       Diumenge 3 , organitzat pel centre La Font de Cardedeu, es realitzarà un taller de “INICIACIÓ AL MÓN DELS ÀNGELS”. Per a més informació podeu trucar al centre: 938455556, o passar-hi personalment. El centre La Font es troba al c/ Hospital 4.

2.      El cap de setmana 8,9 i 10 es farà al centre Darsana de Granollers, la primera part del Seminari CONNEXIÓ DIVINA. Per a més informació trucar o passar pel mateix centre Darsana situat al c/ Bruniquer 3, baixos. T. 938795217.

3.      El divendres 22, a les 20’15 es farà al centre El Despertar de Vic, una xerrada presentació sobre el Seminari Connexió Divina i les altres activitats a realitzar per part meva en aquest nou espai de la comarca d’Osona. Per a més informació podeu passar o trucar pel centre, situat al c/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals 10, baixos. T. 938835960.

4.      El dissabte 30, per la tarda a partir de les 16h. es farà el Cicle DESPERTANT LA DIVINITAT en el centre El Despertar de Vic. Per a més informació, trucar al 938835960.

Si voleu aquestes activitats es facin al vostre centre o població, podeu escriure un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com , o bé trucar al 606098752 (Jordi).

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Fugint del present

A vegades estem vivint situacions on la nostra condició humana no li agrada viure. En aquests instants, precisament és quan algun cop hem pogut pensar en trobar-nos en el moment quan tot just això ja ha passat. Sabeu el què vull dir, oi?

Volem no viure el que la vida ens ha presentat amb la nostra col·laboració i desitgem estar en un altre moment al present. Precisament aquestes situacions són les adequades per a la nostra ànima, però el ser que hi ha dins nostre que s’identifica amb la nostra ment, és un inconscient, sovint, a la importància dels instants que estem vivint. Són clau pel nostre procés com a ànimes que som.

Volem que tot acabi quan abans millor. Ens neguem a acceptar el que ens està passant. Resistències. Resistències a no acceptar el millor per a nosaltres. El nostre subconscient sap que la felicitat és el nostre estat natural, i quan la vida no es correspon segons la nostra veritable naturalesa, llavors, la nostra no-consciència es nega a acceptar el que hem atret pel nostre major bé.

Vivim en un estat de matèria, on el camí  a seguir és el del despertar. Com volem despertar si no deixem que el despertador espiritual ens recordi que ja ha arribat l’hora de llevar-nos i començar a ser nosaltres?

Aquest despertador son cada una de les situacions que la vida ens ofereix amb el nostre consentiment espiritual. La nostra ànima sap de la notorietat del viscut, no així la nostra ment no educada.

A vegades ens agradaria ser lluny d’on som i començant de nou, on la gent i el lloc fossin uns altres. Aquí és on es troba el parany del nostre desig: la intencionalitat de fugir.

A ningú li agrada trobar-se en mig de situacions on amb el temps, ens adonem que ens costa controlar cada vegada més. Sabeu? La única solució a moments així és trencar amb la nostra actitud de la vida i prendre noves decisions a com les hem estat prenent fins ara. Tant se val la situació que visquem, perquè en el fons, no hi ha res que visquem que no puguem superar. Sí, estimada ànima, no hi ha res que visquis o viuràs que no puguis vèncer. Així està establert segons la Gran Voluntat i acord mutu entre la Font de la qual tots provenim i tu. Tens les eines adequades per a arreglar el que en el seu moment vares desequilibrar. Ara tu pots!

Voler amagar el cap sota l’ala o el terra com l’estruç és l’actitud de la no-consciència, del ser adormit, per això sona el teu despertador, per a dir-te: “ja n’hi ha prou! És l’hora de ser tu!”.

No rebutgeu el que viviu. Accepteu-lo i feu allò que el vostre cor us dicti. Apreneu del missatge que us està transmetent. Amb el cor obert, us adonareu quin és. Accepteu-lo. Sigueu honestos, reconeixent què és allò que necessiteu, de la vostra actitud davant la vida o el vostre interior que heu de tornar a l’equilibri de quan vàreu néixer.

Perdre’s aquestes situacions us allunyarien encara més del camí a seguir (segons cadascú). Una situació semblant viscudes per dues ànimes poden tenir missatges diferents, perquè poden activar i despertar pautes internes a manifestar.

Confieu i accepteu el procés. No el vulgueu escurçar perquè de res serveix voler arribar a l’altre riba si no ens encarem a la passarel·la que ens porta a l’altre costat. Alguns podeu donar marxar enrere, però només serà tornar al ser creador de dolor per la no acceptació del procés. Feu de la vostra situació, sigui quina sigui, com una aliada que us portarà just allà on heu d’arribar.

Els dofins flueixen i juguem per sobre l’ona del mar, com si patinessin i llisquessin. Feu vosaltres com ells, que accepten les ones, fent-les servir com moments de gaudiment per a la nostra ànima degut que amb la suposada adversitat conjuntament amb la nostra actitud d’encarament, podem deixar enrere el fet que ens ha fet adonar-nos conforme no estàvem sent com nosaltres som realment.

No vulgueu escurçar el viscut o que desapareixi del vostre mapa, perquè és just un regal que la vida us ofereix per arribar a deixar enrere resistències, rigideses, pors i egos, claus bàsiques per a no evolucionar. Com un globus aeroestàtic, si voleu enlairar-vos, heu d’anar deixant llastres, tallant les seves cordes conforme us han creat massa densitat per a ser vosaltres. Ha arribat l’hora de connectar amb el ser etèric que sou. Quan més accepteu amb serenitat, naturalitat i fortalesa allò que vivim, menys dolor ens crearà. Són les resistències al procés el que fa que patim i ho passem malament.

No hi ha res que visquem que no ho puguem superar. Tot és temporal, i en mig d’aquesta temporalitat poden arribar a aparèixer els monstres de la impotència, les pors i el desencís. Per què no acceptem, alliberant tota preocupació en nosaltres al respecte? Per què no escoltem el nostre cor, fent el que ens dicti i ens des-preocupem del resultat confiant que tot anirà bé?

Confieu, perquè allò que sembla ser, no és. Més enllà del que sembla ser i veiem, hi ha un aprenentatge i un alliberament de la nostra ànima per apropar-nos un pas més vers la nostra divinitat.

La vida no és com ens l’han ensenyada. Res és el que sembla. És una aliada de la nostra ànima que ens empeny cap el camí de l’Ascensió, per tant, allò que viviu com a suposada adversitat o dramatisme, ....no és tal. Viure moments com aquests ens posa en contacte amb aquelles parts de nosaltres no resoltes d’altres temps. Ara és l’hora de fer les paus i posar a cadascú al seu lloc segons el Gran Pla Diví. Sí!, nosaltres ens trobem en mig d’una Voluntat Divina, havent accedit a ser-hi. Que no ho recordes? No t’amoïnis, perquè la teva ànima sap ben bé del que vius. Ves al teu interior, escolta el teu cor i deixa que la teva ment reposi una estona. Llavors, potser llavors, començaràs a veure-hi clar. Que continues sense adonar-te? Bé, encara hi ha el pla B: deixa’t emportar pel procés confiant que tot anirà bé, sigui quin sigui el resultat. El teu cor et parlarà d’ell, o potser els teus somnis. Que continues sense saber de què va? Encara queda el pla C: .........viu-lo mantenint la calma perquè per més que t’esforcis en no viure-ho o ignorar-lo, més patiment crearàs. Et preocupis o no et preocupis, passaràs per la situació igualment. Llavors, no creus que val més passar per ella sense preocupar-se? Encara que la teva condició humana no sigui conscient, sí la teva ànima, recorda-ho.

Amb el temps miraràs enrere i t’adonaràs què has après. Hi ha una segona opció: ser conscient del què vius i aprendre del què sents i estàs experimentant.

Quan més recordem qui som i què hem vingut a fer, més acceptarem el que la vida ens dóna, i us puc assegurar, que el resultat val la pena.

Res és el que sembla, i menys allò que ens crea dolor.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

La Llum de les Paraules (59)

"Si no t’estimes a tu mateix, si no et respectes a tu mateix, la vida et portarà un maltractador que et maltracti, perquè la vida és un mirall, mostrant-te d’alguna manera, perquè t’adonis, que et maltractes a tu mateix. Així que no carreguis contra el mal tractador, ell és només l’eina que fa servir la vida per a parlar-te de tu mateix."

(Extret  d’un ser que es troba en una fase experimental de tractament mèdic degut a la seva situació física)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Rebent senyals del nostre procés

Vivint en un món de matèria, el nostre ser s’obre pas entre el que sent el nostre cor, tenint la sensació que hi ha alguna cosa més del que els nostres sentis poden percebre.

Estem envoltats de molts moments relacionats amb el nostre procés com a planeta i humanitat.

Més enllà de la nostra dimensió i el nostre espai planetari s’està produint una sèrie de moviments i enviaments vers el nostre ser que ens permet avançar en el nostre procés segons la Gran Intencionalitat Divina.

Estem immersos en un camí ple d’instants clau que tots ells ens permeten alliberar aquella part de nosaltres que ens impedeix manifestar-nos com a plens sers divins.

Dates i esdeveniments procedents de més enllà del nostre espai, fan que es produeixin un conjunt d’oportunitats per a donar nous passos cap a la nostra divinitat. aquells sers oberts de cor i que escolten la saviesa dels seus interiors, poden sentir les seves essència en aquests dies assenyalats com idonis per a connectar amb el veritable ser que som i tots aquells sers d’alta vibració d’altres dimensions que conviuen amb la nostra.

Hi ha avisos de canvis i de possibilitats per a poder sentir la connexió amb la veritable essència que cadascú és. Aquestes connexions permeten activar i predisposar-nos a acceptar la realitat de qui som. Estem, al llarg del nostre any natural, plens de dates i moments, segons diuen, ideals per a fer aquestes connexions i rebre la puresa de l’energia amb la qual es regeix cadascú dels nostres cors.  Cada encontre o situació assenyalada com a punt d’enlairament de les nostres ànimes, fa que hi hagi una predisposició per part de tots aquells que viuen en una dualitat, com un ritme de vida segons es connotacions socials establertes. És com un treballador que té els seus moments per a alimentar-se i així, poder continuar la seva vida amb salut. La diferència està que aquest aliment no és físic, sinó espiritual. la nostra veritable essència.

S’ha d’esperar a aquests esdeveniments, moltes vegades amb els seus rituals establerts per a rebre el manà del nostre esperit? Bé, a vegades, són un bon motiu per a començar a donar els primers passos vers qui som nosaltres i començar a sentir com la Llum i l’Amor comença a vibrar en nosaltres.

Hi ha qui espera moments com aquests per a viure l’experiència de qui se és: erupcions solars, prediccions de nadius del planeta, solsticis, rituals d’antigues civilitzacions (Lemúria, essenis,…), moments de lluna plena,….Tots aquests esdeveniments o instants poden arribar a influir en el procés d’evolució del ser humà. Aquests i més es tenen en compte com moments importants de cara al procés evolutiu de la nostra ànima si els tenim en compte.

Torno a dir que poden ser tinguts en compte per a dedicar una part de nosaltres a ells, encara que personalment tingui una visió diferent a com ens ho presenten.

A vegades s’intenta mantenir uns hàbits de civilitzacions ancestrals, tal com es van fer antigament. No només a nivell de cerimònies, sinó a nivell de ritualística (vestimentes, decoració, altars, ungüents, …).

Va haver un temps on la forma, d’alguna manera, va ser important per a transmetre a la humanitat amb una consciència adormida que allò que ells creien com a realitat no era tal, i allò que consideraven com a irreal, en el fons, era el real. Servien per a anar apropant l’espiritualitat al ser que habitava la Terra. Han anat passant els segles, els anys, i encara avui hi ha qui intenta arribar a tots aquells disposats a donar nous passos vers el Gran Despertar que s’està produint amb un tipus de rituals que no pertanyen al nou ser de la Nova Era. El quer va ser, ja no és. L’essència pot perdurar, però no els mètodes ni mecanismes. Ens trobem en uns Nova Era: l’Era de l’Energia Crística, on la divinitat que cadascú és pot arribar a ser manifestada. Ara sí!.

Tots aquests esdeveniments que estem vivint, anomenats alguns d’ells, anteriorment, així com per exemple algunes dates de certa rellevància energètica com el 11-11-11, i d’altres, només són mostres del nostre procés espiritual com a humanitat i planeta. Estem rebent molta ajuda per sers de la Llar espiritual, a la qual pertanyem, on els nostres germans de la Llum, així com la Gran Voluntat Divina, disposa per a nosaltres, els sers d’aquest planeta allunyat de tot centre galàctic de nom Terra (Gaia).

Hi ha qui s’aferra a la manifestació del seu ser en aquestes dates assenyalades. Aprofiten aquestes successos per a pujar-se al carro del Despertar i l’obertura del cor. Torno a presentar la pregunta anterior amb unes altres paraules: aquests moments anomenats són els que ens fan enlairar la nostra ànima? Són aquests esdeveniments procedents, part d’ells, del nostre sistema solar i galàxia els que ens fan evolucionar o són fruit del nostre procés individual d’evolució que provoquem que aquests succeeixin?

No hem de confondre els senyals del nostre procés, amb la realitat del nostre procés. Amb això vull dir que el que nosaltres advertim veient, escoltant o sentint en el nostre interior no són les claus mestres per a la nostra ascensió, sinó, el resultat de la predisposició del ser humà. Degut que cada vegada hi ha més ànimes amb una evolució conscient, l’univers ens recolza amb tots aquells esdeveniments vers nosaltres.

Els temps canvien i som cada ú de nosaltres que hem de connectar amb el veritable ser que som i recordar el ser que en realitat Jo Sóc. Quant més ens dediquem i ens endinsem en aquest camí d’auto coneixement, sentir i obrir el cor, més permetrem que tot sigui sense necessitat de valorar tant el que van dir sers de gran saviesa, ancestres als nostres dies. No valorem tant aquests esdeveniments per a donar nous salts quàntics en el nostre procés d’evolució.

Encara existeix la creença en els dies claus, rituals concrets i estacions de l’any conforme ens ajuden a avançar. No és del tot correcte interpretar així certs matisos de la nostra existència. El ser humà és un ser perfecte que pot per sí sol, abatre i alliberar totes les resistències, pors, egos i ignorància en qualsevol moment i lloc. La nostra essència no necessita un decorat concret i unes invocacions concretes per a mostrar la nostra divinitat. Només necessita obrir el seu cor, escoltar la seva paraula i el que se sent.

Tot el que necessitem saber ja es troba en el nostre interior. Som molt més del que moltes vegades ens sembla ser.

M’agradaria dir-vos que no és necessari aquestes trobades, perquè quan més les busquem, ens identifiquem amb elles i depenguem d’elles, més cedirem el nostre poder perquè, inconscientment, crearem dependència i una energia de: “jo sol no puc”.

Si voleu podeu assistir, però penseu que no ho necessiteu com a sers complerts i divins que sou. Només serà una reafirmació del que ja sou. Hi ha tats sers de Llum que obren les portes del seu Pla Diví sense crear ni assistir a aquests esdeveniments! L’important es troba dins de cadascú, de cada ser.

Per a avançar vers el nostre camí de l’Ascensió no és necessari tenir present el que succeeix al nostre exterior, perquè el més important es troba en el teu interior.

El que veus i escoltes només és un reflex del teu interior i la consciència col·lectiva del ser humà. Quan més siguis tu, menys t’identificaràs amb tot el que succeeix al teu entorn, sabedor a la vegada, que tu ets part d’ells.

El treball a fer és personal i diari, estiguis on estiguis.

A la nostra societat i cultura, es destinen petits espais on a certes hores a la setmana, mes o trimestre podem trobar-nos amb d’altres semblants a nosaltres, i junts, fer pregària, peticions, meditació o sanació vers nosaltres mateixos o a distància, així com al planeta on vivim. Nosaltres som part d’ell, i ell part de nosaltres. Tots som Un.

Volia fer aquesta reflexió conforme crec sincerament que encara estem massa pendents d’actes i circumstàncies del nostre entorn per a ser nosaltres o practicar el nostre grau de vibració.

Cadascú de vosaltres pot evolucionar sense assistir a aquests esdeveniments ni realitzar cerimònies, perquè tu ets la Font de l’Amor i la Llum. Tu ets Llum i Amor. Una cosa és compartir, i una altre voler anar per a jo donar nous passos en el meu camí perquè ho necessito.

Si veus que en el teu procés cada vegada intervenen més els rituals, decoració o utensilis per a connectar o invocar, m’agradaria que reflexionessis sobre aquest fet, perquè per a ser nosaltres no necessitem les crosses de l’exterior.

Ens trobem en temps on una energia de més alta vibració ens abraça i ens acompanya en el nostre procés de creixement. És una energia pura, on la divinitat que cadascú és, ara pot ser manifestada. Creieu que aquesta energia superior (Déu, Alà,…) necessitaria de crosses per a manifestar-se, o per si sol ja podria? Si diem que Déu ho pot tot,… què és el que no pots fer tu?

Som divinitat que truquem a la porta del nostre ser per a manifestar-nos. Deixem que el vell ser s’allunyi de nosaltres. Alliberem-nos d’ell, i deixem que el veritable ser que som es mostri resplendent, radiant davant el món que vivim actualment!

L’energia crística pot manifestar-se en qualsevol lloc i moment, només és qüestió de ser nosaltres. El veritable treball es troba en el nostre interior. Potser no anem ni realitzem cap ritual o cerimònia en aquests dies concrets. No importa! Tan se val! El procés és intern. Malgrat tot, la humanitat continua basant-se en patrons ritualístics, creant dependència i anul·lant l’empoderament que hi ha en cadascú de nosaltres. 

Hem de cultivar més el potencial que tenim sense més, sense tanta  parafernàlia o cerimònies. No són necessàries. Hauríem de potenciar, sobre tot aquells que ens trobem en el camí de servei a la Font, el fer que cadascú manifesti el seu veritable potencial espiritual a través del recordar qui és, l’auto coneixement.

No necessitem més que la nostra integritat, el SER NOSALTRES MATEIXOS.

Potser algú de vosaltres no cregui que aquestes paraules siguin les més adequades segons la seva visió i sentir de la vida. Us respecto, estimades ànimes, però penseu que quan més potenciem els moments de l’entorn que ens envolta i ens oblidem que existim cada dia i que cada jornada és l’adequada per a manifestar-nos plena i lliurement; quan més siguem conscients que som cada dia nosaltres, amb tot el que això comporta, llavors, no necessitarem tenir present els moments que ens recorden anomenats anteriorment: solsticis, llunes plenes, rituals concrets, ….perquè cada dia tu seràs tu, i sent tu, la teva ànima s’enlaira i obre les portes de la Llar, de la Llum i l’Amor. Llavors, ja estarem ajudant a la humanitat i al nostre estimat planeta.

L’era del xaman ha finalitzat. Ha arribat l’hora del ser crístic.

Gràcies per SER.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu. 

Nova activitat

Amb molta il·lusió i des del meu cor, us anuncio que el proper diumenge, dia 20 d’aquest mes de maig realitzaré una xerrada sobre “La meva vida amb els Àngels”.

Aquesta trobada es realitzarà a Les Moreres de Cardedeu, que es troba al c/Lluís Llibre 29 de la mateixa població.

Començarem a les 12h. del matí i està organitzat pel centre LA FONT, on des de fa dos anys estem col·laborant junts, obrint les portes del recordar per a tots aquells que sentin ressonar les inquietuds del Despertar en els seus cors.

L’entrada és gratuïta i oberta a tothom. Podeu assistir portant tots aquells dubtes o preguntes que algun cop us heu pogut qüestionar sobre el món dels àngels, deixant un espai en aquest encontre perquè les exposeu, on se us donarà resposta a tot allò que podeu arribar a plantejar. Les vostres preguntes poden ajudar a molts que també es plantegen aquestes qüestions. Gràcies.

Per a més informació, i a poder ser confirmar la vostra assistència, trucar al centre: T. 938455556 (dilluns matí tancat).

Us esperem‼

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Torno a ser aquí

Torno a ser aquí. He sentit un impuls de venir davant l’ordinador i deixar que tot sigui.

Escriure em fa connectar amb el despertar conscient del què sento i com sóc a cada present. Em fa reafirmar allò que hi ha en mi a cada instant.

Escriure em fa expressar la Veritat del meu procés, sent aquest, part del procés absolut de totes les ànimes que ens trobem en aquesta dimensió. Entendre’m jo, em fa entendre el meu entorn i l’existència.

Adonar-me del què sento, em permet expressar allò que m’és rebel·lat i pertany a la saviesa inclosa en els nostres ADN.

Per això i molt més, ....escric.

-         Torno a ser aquí – dirigint-me als meus germans de la Llum -  perquè us he anat sentint al llarg de tota aquesta estona i voldria tenir imprès allò que em vulgueu dir o fer sentir.

No hi ha dubte que és la Llar qui està aquí amb mi.

No hi ha dubte que sóc part d’aquest Llar de la qual tots procedim. Quan s’arriba a sentir, no hi ha dubtes. Hom sap d’on pertany i per què sent el que sent. Quan algú es troba a la Llar, sap de l’Amor que se’ns dóna i envia des de les altes esferes de la Llum.

Som part d’ella. Som com un estel que il·lumina tot el sistema solar que l’envolta. No importa el que puguem arribar a pensar de nosaltres mateixos, per què això no importa, només que tu pertanys a un conjunt superior al de la matèria que et trobes. Saps que continues il·luminant passi el que et passi, malgrat la teva brillantor i intensitat no siguin com quan tens la plena consciència que així està sent. Llavors és quan sents enlairar la teva flama interior només pel sol fet de sentir els teus germans de la Llum. Saps que no estàs sol ni mai ho has estat. Saps de la Unicitat plena que hi ha entre tu i tots els membres de la Llar. Llavors saps que tu ets part de la Llar. Tu ets la Llar estiguis on estiguis.

Quan la consciència apareix i sents el que jo sento en aquests moments, desapareix tota densitat en tu i alliberes tota creença que no sigui amor i unicitat.

Sí, tot això i més quan obrim el nostre cor i la porta que ens porta més enllà de la terrenalitat en la qual experimentem. Tot flueix i la nostra vida comença a tenir sentit al comprendre la veritable naturalesa que som.

No hi ha cap però. Tot és plenitud.

Veieu? Sense adonar-me he començat a expressar el que sento quan la meva consciència es troba més enllà del meu cos.

M’agrada explicar-vos el que se sent quan retornem a Casa. En el fons, sempre l’hem tinguda amb nosaltres però ens hem distret amb la forma. Com aquell qui re m’he trobat dient-vos el que se sent quan som nosaltres mateixos. Això enforteix els llaços amb la Llar. També per això escric.

Hi ha qui ho fa com a teràpia. No dic que jo no hagi començat així, però els motius que m’han portat fins aquí, el meu present, és a transmetre que tots teniu una Llar i que aquesta sempre us vetlla, feu el que feu, o tingueu l’actitud que tingueu des de la no-consciència. La Llar mai us ha deixat.

Un dels motius que encara estem vivint aquest aprenentatge en la forma, és el fet d’aprendre a obrir la porta de retorn d’allà on pertanyem. Aquest procés de recerca i experimentació us anirà obrint les portes de la vostra realització i benestar. Començareu a sentir, i llavors, quan arribeu a aquest punt, ja res serà com abans. La vostra vida canviarà perquè el vostre interior canviarà. Viureu situacions molt personals que no tenen una explicació racional, i potser no acabeu d’entendre el que us ha passat, però haurà estat un senyal conforme us esteu apropant cada vegada més a la Llar.

Sou Llum i Amor, i aquesta energia especial que sou per naturalesa vol atraure més Llum i Amor. No us inquieteu al sentir el que sentiu i que el vostre interior es remou. Només és part del vostre procés. Per a connectar amb la veritable Família, us heu d’alliberar abans de tots els lligams prefabricats deguts a les vostres creences adquirides per part del vostre entorn terrenal.

Conec bé la Llar i el què representa. He viscut tot el procés per a arribar a ella i a connectar amb els nostres germans de la Llum. He après a seguir aquesta Llum que irradiava el meu cor, portant-me més enllà del meu cos. Una vegada allà, he estat rebut per sers que , part de vosaltres, encara no us podeu arribar a imaginar. No confabuleu en voler imaginar-vos-els, perquè no viuen en la forma. Les seves energies són fortes, amoroses, brillants i intenses, irradiant-les i fent-les conèixer i sentir a tots aquells que vulgueu tornar a la Família, a la vostra veritable Llar. No es viu en la forma, tot i que es poden veure i sobre tot, sobre tot SENTIR. Quan així és, llavors no hi ha cap confusió que has arribat a la Llar i el què representa ser conscient d’ella en tu.

Vius diferent. Penses diferent. Actues diferent. Parles i sents diferent. Sembles un més del teu entorn, però el que sents i saps fa que la teva Llum il·lumini el caminar de totes aquelles ànimes perdudes i desconcertades del nostre estimat món. Llavors, és quan sents la Unicitat amb totes elles.

Torno a ser aquí, davant l’ordinador, escrivint allò que sento i que em fan veure i sentir per a transmetre-us-ho sense adonar-me. Els meus dits van ràpids, quasi amb els ulls tancats, sabent cada tecla que toco sense pensar on han d’anar els meus dits. Com sempre em passa, després llegeixo l’escrit, i penso:

- Què carai! Una vegada més ha valgut la pena fer-ho!

         Allò que veieu de vosaltres va més enllà de la forma i pertanyeu a un Pla Superior on tots formem part d’un trencaclosques on cadascú és peça fonamental per a la seva composició.

Us dono la mà i us abraço amb el meu Amor procedent de la Llar en mi. El meu cor està connectat amb tots els vostres cors, i el meu despertar activa els vostres cors fent que sentiu i tingueu les inquietuds que teniu, però no us espanteu! No tingueu por! Perquè vosaltres al néixer vareu acordar viure aquests moments. Jo seria amb vosaltres i vosaltres en mi. Per més que no ho vulgueu, així ha estat i és, com l’artista que composa una obra mestre. Cadascú de nosaltres som una nota dins del Tot. Al final, sona la melodia celestial!! Tu ets part d’ella com jo i tots els que llegim aquest escrit. Recorda que estem units pel cor. L’Amor és el nexe entre tots nosaltres.

Per això, els nostres passos ens apropen i fan que estigueu llegint aquest comunicat.

La ressonància s’activa en els nostres interiors i fa que donem nous passos vers allò que sentim del més profund dels nostres cors.

La Llar té molt a veure per a poder seguir el Gran Pla Diví on tots estem inclosos.

Escriure pot tenir un sentit o no, però tant se val!, encara que sigui per arribar a tu i dir-te:

T’ESTIMO!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.