La fi de la condició humana

Sento molt dins meu, florint del meu interior, tot una sèrie de qüestions que tenen a veure amb la meva situació actual. Sembla com si s’hagués sacsejat una ampolla d’aigua i els sediments voletegessin per tot l’espai del contingut. Sóc, alhora, espectador d’aquest procés mantenint la ferma serenitat del meu ser. Sóc espectador y actor alhora. Pot més la meva faceta de ser el guionista i director de l’obra. Veig com va avançant acte rere acte, apropant-se al desenvolupament final on hi ha una eclosió absoluta de tots els sentiments de més alta vibració.

En mig del procés, sento els meus pilars ben aposentats, sabent què haig de fer quan l’ampolla és remenada. Tot necessita desestructurar-se per a saber què és el que realment està en el lloc que li pertoca, i què no. Sentiments, emocions, sensacions, activitats, relacions, ...tot, absolutament tot necessita ser revisat per a donar el vist i plau des de les més altes esferes de la Llum.

En aquests casos, em retiro una mica i deixo que la reestructuració sigui en mi. Confio y tinc la sensació que aquests moments passaran. Confio plenament que la meva vida ja no serà tal com la conec ara. Necessita remodelar-se i preparar-se per a nous objectius, i aquest cop, materialitzar-los. La programació ha estat dura i ferma. No hi ha dubte del què està succeint, per això, procuro arrecerar-me en el meu cor i amb qui sóc per a donar pas a la Voluntat Superior en mi.

No calen paraules, només sentir.

És en el silenci on trobo la font de tota resposta i harmonia. És en el meu interior on sento la Llar en mi i les forces i el coratge per a viure aquests moments de canvi de planeta y humanitat. La comprensió necessària emana del meu cor i de la connexió amb tots els meus germans de la Llum.

Són moments de deixar-se emportar pel flux del riu de la vida eterna. L’Amor agafa el timó del teu procés i et porta just allà on els anhels d’un passat volies que fossin realitat. Bé, ara estem sent portats per aquest cabdal espiritual que ens porta a prendre decisions y a connectar amb el nostre interior per a sentir la calma i la tranquil·litat de la incomprensió d’alguns aspectes que estem vivint o veiem en el nostre estimat planeta.

La serenor que estic sentint en aquests moments, fa que m’adoni que tot va bé, i que el sacseig de la nostra vida o el planeta està basat en arrels amoroses de la Voluntat Divina i la nostra intencionalitat sorgida del cor. Tot es confabula perquè el ser que som pugui manifestar-se amb tota la seva magnitud i poder viure segons la nostra veritable essència.

La condició humana té els dies comptes. El ser que hi ha dins de cada biologia, com una crisàl·lida a punt de trencar-se, es troba en fase final de sortir i volar, mostrant la seva bellesa i tot el seu potencial. No sents una inquietud interior? Això és la crisàl·lida. No veus com et dóna la sensació que alguna cosa està acabant a la teva vida o que ha de canviar? Bé, també això té a veure amb aquest estat d’interiorització. Accepta aquests moments i pren-te’ls com la fase final de la teva resurrecció. No et qüestionis. No pensis. Sent l’amor dins teu, la calma que hi ha en tu i queda’t en aquest estat una estona. En ell sabràs del teu potencial per a crear benestar a la teva vida, mentre s’aniran obrint altres portes perquè tu puguis ser tu.

Encara viuràs uns anys, però aviat començaràs a manifestar el teu potencial. Potser ets un dels que ja ho fa. Si és així, l’amor que podràs arribar a sentir no és d’aquest món. El teu cor va obrint les portes que vàren restar tancades durant tants anys.

La immensa serenitat del meu estat em permet unir-me a tu i sentir la naturalesa del teu ser, una amb la meva i la Llar.

El procés que segueixo va més enllà d’una intencionalitat terrenal. Se’m treu tot allò que no pertanyi a l’essència de la Llar. Només quedo jo servint a la Font Creadora de Tota Vida. Aquesta em nodreix, em dóna caliu i m’encoratja a seguir. El que necessito m’és donat, vingui de la font que vingui, però estic tenint per a continuar el meu camí. No em plantejo què fer per a seguir una vida terrenal, només escolto el meu cor i ell em dicta el camí a seguir. Una absoluta confiança vessa del meu interior, amb el ple convenciment que la meva voluntat serà portada a terme. L’obra que estic fent ara, és un gran pilar per a la meva edificació. Res tinc, però tot ho tinc. Estic sent acompanyat pels meus germans de la Llum. Sóc un ser complert i a punt de donar un nou pas important en el meu camí. Tinc visions d’aquesta nova etapa del meu ser, i conjuntament, amb les presències de qui m’acompanyen, tot té un sentit.

És en aquests instants quan gaudeixo de la immensitat del meu ser i d’on pertanyo. Tot té sentit. La Unicitat és plena, l’Amor pur i incondicional. Molt intens i acollidor.

He après a no identificar-me amb la dualitat i a acceptar-la des del meu cor. Entenc la seva presència i el sentit de viure immersos en aquesta energia. La finalitat és gran. Només des de l’Amor i el respecte es pot crear un món com en el que vivim, amb el potencial que té el ser humà per a portar a terme la seva voluntat.

Ens trobem en mig mateix d’un Gran Despertar de les consciències, tot i així, només una mínima part, és conscient d’aquest despertar. Una cosa és saber-ho, i l’altre, ser conscient. Molts saben. No tots són conscients, per això, aquestes sacsejades i inquietuds interiors remogudes. Tot s’ha de posar al seu lloc.

Aquests neguits i contradiccions que sentim dins nostre ens portarà a prendre decisions per a arribar a nosaltres, al veritable ser que som. Hi ha qui no voldrà prendre aquestes decisions. Ben estimats seran igualment, perquè aquest serà el camí que hauran triat, a pesar que la Terra continuarà enlairant les seves vibracions. Qui decideixi no avançar repetirà curs en un altre indret del firmament. Hi ha un nou univers esperant a tots aquells que decideixen ralentir el seu procés. Tots seran respectats i estimats, perquè només amb amor podran obrir els seus cors i veure la necessitat de donar nous passos vers l’obertura.

Tots sou estimats, i encara que la ment racional no permeti entendre el procés, arribarà el dia que estaran tan ofuscats i desconcertats, que no els quedarà més remei que lliurar-se a ell i a la Voluntat Divina en cadascú. Quan s’adonin que ja no poden controlar les seves vides i se sentin desplaçats i incompresos pels seus entorn, llavors, la Llum podrà començar a fer presència a les seves vides. Quan la vegin començaran a acceptar-la i amb el temps, endinsar-se en ella. Quan ho facin, allà ens trobarem tots.

Tots som Llum i Amor.

Nosaltres som divinitat, i només des de la divinitat podem portar a terme el que hem vingut a fer des del cor.

Tot té un sentit, i aquest té a veure amb la manifestació de la nostra divinitat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.