No hi ha res com un bon te

La cita diària és després de dinar, a l’hora del te i la infusió. És llavors quan, amb el vel retirat, ens trobem i em fan saber de la seva presència. Sento intensament les seves presències i el veritable ser que sóc, més enllà de la dimensió que experimento.

Em sento en el sofà. Em relaxo, i després d’uns minuts reposant la infusió, em serveixo el meu primer got. El moment és l’adequat. Tot està preparat per l’encontre conscient de sers procedents de la mateixa Llar, però actualment, amb experimentació diferent. La meva voluntat s’està complint, i les seves també. La unicitat és plena i aquests moments acordats per voluntat pròpia, propicia que diferents ànimes es reuneixin per a saber d’elles i el meu ser pugui recordar, una vegada més, l’essència que sóc quan el ser multidimensional es manifesta.

Arriben i m’abracen. Em fan sentir les seves energies i el meu ser reconeix als presents com a part de mi.

L’Amor és gran, pur. Sento la veritable Llar en mi i a aquells que formem la Germanor Universal segons la Voluntat Divina.

Les nostres energies es fonen en una, i és com si recuperés el sentit del meu ser. La consciència s’expandeix i sent la seva naturalesa plena d’Amor i plenitud. La meva condició humana desapareix donant pas a l’il·limitat de la nostra part divina que hi ha en cadascú.

És agradable prendre unes herbes amb els meus germans de la Llum, els meus acompanyants fidels, guies, protectors i amorosos, fent notar al meu cor com allò que vivim en el dia a dia, no és més que el servei a una Voluntat Superior perquè tots, algun dia, puguin arribar a recordar qui són i el veritable ser que hi ha dins de cada ú.

Sento el seu Amor i les seves presències en mi, com si tots fóssim Un alhora. Tot és pur i cristal·lí. Només existeix la puresa del nostre ADN. No hi ha ment, només comunicació amb el cor. Alliberament absolut. Harmonia i calidesa matriarcal. Tot es fon en un instant durador i intens. Només l’Amor es manifesta.

No hi ha res com prendre un te verd combinat amb menta fresca i canyella. Cada glop és com si netegés el meu interior i despertés aquelles parts de mi que necessiten ser activades per a arribar a sentir la Llar. Bé, sembla com si el sol fet de saber que asseient-me al sofà, en aquella part on sempre reposo per a tenir aquests contactes a voluntat, ja activessin la maquinària per a fer girar la clau i obrir les portes de bat a bat i rebre a tota la meva Família espiritual.

És un plaer per a mi poder sentir qui sóc i d’on forma part la meva essència experimentant en la matèria. Aquesta desapareix i sento la immensitat de l’etern en mi. Aquesta sensació és constant en el meu interior, així com el fet de saber qui sóc i d’on procedeixo, però quan em sento a prendre un te com el nombrat anteriorment, ah!… tot és un plaer poder sentir el que sento, poder veure el que veig, i poder experimentar aquests moments més enllà de la densitat.

Déu en mi em permet sentir la meva veritable identitat. Hi ha comunió i fraternitat alhora. El temps i la distància desapareixen fonent-se en un sol instant: l’ARA i AQUÍ. Des de aquest balcó multidimensional puc percebre l’univers sencer sent jo part d’ell, i el trànsit de sers lluminosos habitant-lo, a part dels planetes que puguin existir. Veig el nostre estimat planeta envoltat d’entitats de Llum i d’altres interessades en ell però molt ben custodiat, alhora, per guardians celestials al servei de la Font Central Creadora de Tota Vida.

No hi ha res com una bona tassa de te! m’agrada, sobre tot, el primer ús, on el gust és fort, podent sentir l’aroma intens i aromàtic de les altres espècies que cohabiten el receptacle de la tetera. Un immens glop està emparellat a una disposició per part meva d’obrir-me amb tota la meva amplitud i poder rebre a cadascú dels meus acompanyants de la Llum i germans procedents de més enllà de la meva dimensió. Han vingut a veure’m. Com no vaig a rebre’ls si venen de tan lluny! Seria una ofensa negar les seves presències i les seves peticions d’apropament i abraçades. Quina alegria veure’ls! i sobre tot, sentir-los!

Els reconec i els dono la benvinguda al meu ser. De fet, fa temps que els vaig invitar que vinguessin, i des de llavors, cada vegada hi ha més germans que se m’apropen on estic per a veure’m i abraçar-me. Alguns em porten records de la Llar; d’altres, missatges del Pare o de la Llar. Tots aporten aliment al meu ser dins de la condició humana. Em recorden constantment que pertanyo més enllà de la Terra i em fan sentir el que se sent estant amb la meva veritable Família. Pau, una immensa pau serena, amb la sensació d’ordre i harmonia sublims. Lamento no poder-vos descriure amb més detall aquestes sensacions perquè les paraules que tenim no ho permeten, sent escasses o limitades per a poder expressar els sentiments d’on procedim. Si tingués que incloure’ls en una paraula, aquesta seria: AMOR (és la paraula que més se sembla).

L’encontre pot durar vint minuts, mitja hora, depèn del dia. A vegades són cinc, deu minuts, però els suficients per a saber que no estic sol i poder recordar novament la meva procedència i la intencionalitat divina en mi.

Déu existeix i no el busqueu més enllà del vostre ser, a l’univers. Vosaltres sou l’univers. Vosaltres sou Déu. Obrint el vostre cor, les portes i finestres del vostre interior, sentireu i veureu els raigs del sol com donen calidesa a la vostra llar interior. Quan sentiu la plenitud en vosaltres, l’amor en vosaltres, permeteu que aquest estat es prolongui fins l’infinit del vostre ser, alliberant-vos de la biologia en la qual us trobeu. Sentiu l’Amor i la Pau, i ell es presentarà a vosaltres, però no perquè vingui de fora, sinó que activareu al veritable ser que hi ha dins de cadascú i llavors, us adonareu que només des de la plenitud interior podreu sentir l’amor pur, incondicional, del veritable ser que sou. La vostra divinitat, llavors, es manifestarà. Deixeu-vos portar per ella i no vulgueu preguntar des d’un bon principi. Només sentiu i deixeu que tot sigui.

Cada vegada que vagis al teu interior i tinguis aquests sentiments més sublims i purs, més permetràs que les teves cèl·lules puguin activar a la divinitat que sou, que ets. Quan així és, Déu en tu es manifestarà.

Deixa que el procés i la teva predisposició t’alliberi de la dualitat que habites per a enlairar la teva ànima i preparar el continent perquè la divinitat pugui expressar-se a través teu.

No hi ha res com un bon te com a excusa per a obrir les portes de qui som.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.