Fugint del present

A vegades estem vivint situacions on la nostra condició humana no li agrada viure. En aquests instants, precisament és quan algun cop hem pogut pensar en trobar-nos en el moment quan tot just això ja ha passat. Sabeu el què vull dir, oi?

Volem no viure el que la vida ens ha presentat amb la nostra col·laboració i desitgem estar en un altre moment al present. Precisament aquestes situacions són les adequades per a la nostra ànima, però el ser que hi ha dins nostre que s’identifica amb la nostra ment, és un inconscient, sovint, a la importància dels instants que estem vivint. Són clau pel nostre procés com a ànimes que som.

Volem que tot acabi quan abans millor. Ens neguem a acceptar el que ens està passant. Resistències. Resistències a no acceptar el millor per a nosaltres. El nostre subconscient sap que la felicitat és el nostre estat natural, i quan la vida no es correspon segons la nostra veritable naturalesa, llavors, la nostra no-consciència es nega a acceptar el que hem atret pel nostre major bé.

Vivim en un estat de matèria, on el camí  a seguir és el del despertar. Com volem despertar si no deixem que el despertador espiritual ens recordi que ja ha arribat l’hora de llevar-nos i començar a ser nosaltres?

Aquest despertador son cada una de les situacions que la vida ens ofereix amb el nostre consentiment espiritual. La nostra ànima sap de la notorietat del viscut, no així la nostra ment no educada.

A vegades ens agradaria ser lluny d’on som i començant de nou, on la gent i el lloc fossin uns altres. Aquí és on es troba el parany del nostre desig: la intencionalitat de fugir.

A ningú li agrada trobar-se en mig de situacions on amb el temps, ens adonem que ens costa controlar cada vegada més. Sabeu? La única solució a moments així és trencar amb la nostra actitud de la vida i prendre noves decisions a com les hem estat prenent fins ara. Tant se val la situació que visquem, perquè en el fons, no hi ha res que visquem que no puguem superar. Sí, estimada ànima, no hi ha res que visquis o viuràs que no puguis vèncer. Així està establert segons la Gran Voluntat i acord mutu entre la Font de la qual tots provenim i tu. Tens les eines adequades per a arreglar el que en el seu moment vares desequilibrar. Ara tu pots!

Voler amagar el cap sota l’ala o el terra com l’estruç és l’actitud de la no-consciència, del ser adormit, per això sona el teu despertador, per a dir-te: “ja n’hi ha prou! És l’hora de ser tu!”.

No rebutgeu el que viviu. Accepteu-lo i feu allò que el vostre cor us dicti. Apreneu del missatge que us està transmetent. Amb el cor obert, us adonareu quin és. Accepteu-lo. Sigueu honestos, reconeixent què és allò que necessiteu, de la vostra actitud davant la vida o el vostre interior que heu de tornar a l’equilibri de quan vàreu néixer.

Perdre’s aquestes situacions us allunyarien encara més del camí a seguir (segons cadascú). Una situació semblant viscudes per dues ànimes poden tenir missatges diferents, perquè poden activar i despertar pautes internes a manifestar.

Confieu i accepteu el procés. No el vulgueu escurçar perquè de res serveix voler arribar a l’altre riba si no ens encarem a la passarel·la que ens porta a l’altre costat. Alguns podeu donar marxar enrere, però només serà tornar al ser creador de dolor per la no acceptació del procés. Feu de la vostra situació, sigui quina sigui, com una aliada que us portarà just allà on heu d’arribar.

Els dofins flueixen i juguem per sobre l’ona del mar, com si patinessin i llisquessin. Feu vosaltres com ells, que accepten les ones, fent-les servir com moments de gaudiment per a la nostra ànima degut que amb la suposada adversitat conjuntament amb la nostra actitud d’encarament, podem deixar enrere el fet que ens ha fet adonar-nos conforme no estàvem sent com nosaltres som realment.

No vulgueu escurçar el viscut o que desapareixi del vostre mapa, perquè és just un regal que la vida us ofereix per arribar a deixar enrere resistències, rigideses, pors i egos, claus bàsiques per a no evolucionar. Com un globus aeroestàtic, si voleu enlairar-vos, heu d’anar deixant llastres, tallant les seves cordes conforme us han creat massa densitat per a ser vosaltres. Ha arribat l’hora de connectar amb el ser etèric que sou. Quan més accepteu amb serenitat, naturalitat i fortalesa allò que vivim, menys dolor ens crearà. Són les resistències al procés el que fa que patim i ho passem malament.

No hi ha res que visquem que no ho puguem superar. Tot és temporal, i en mig d’aquesta temporalitat poden arribar a aparèixer els monstres de la impotència, les pors i el desencís. Per què no acceptem, alliberant tota preocupació en nosaltres al respecte? Per què no escoltem el nostre cor, fent el que ens dicti i ens des-preocupem del resultat confiant que tot anirà bé?

Confieu, perquè allò que sembla ser, no és. Més enllà del que sembla ser i veiem, hi ha un aprenentatge i un alliberament de la nostra ànima per apropar-nos un pas més vers la nostra divinitat.

La vida no és com ens l’han ensenyada. Res és el que sembla. És una aliada de la nostra ànima que ens empeny cap el camí de l’Ascensió, per tant, allò que viviu com a suposada adversitat o dramatisme, ....no és tal. Viure moments com aquests ens posa en contacte amb aquelles parts de nosaltres no resoltes d’altres temps. Ara és l’hora de fer les paus i posar a cadascú al seu lloc segons el Gran Pla Diví. Sí!, nosaltres ens trobem en mig d’una Voluntat Divina, havent accedit a ser-hi. Que no ho recordes? No t’amoïnis, perquè la teva ànima sap ben bé del que vius. Ves al teu interior, escolta el teu cor i deixa que la teva ment reposi una estona. Llavors, potser llavors, començaràs a veure-hi clar. Que continues sense adonar-te? Bé, encara hi ha el pla B: deixa’t emportar pel procés confiant que tot anirà bé, sigui quin sigui el resultat. El teu cor et parlarà d’ell, o potser els teus somnis. Que continues sense saber de què va? Encara queda el pla C: .........viu-lo mantenint la calma perquè per més que t’esforcis en no viure-ho o ignorar-lo, més patiment crearàs. Et preocupis o no et preocupis, passaràs per la situació igualment. Llavors, no creus que val més passar per ella sense preocupar-se? Encara que la teva condició humana no sigui conscient, sí la teva ànima, recorda-ho.

Amb el temps miraràs enrere i t’adonaràs què has après. Hi ha una segona opció: ser conscient del què vius i aprendre del què sents i estàs experimentant.

Quan més recordem qui som i què hem vingut a fer, més acceptarem el que la vida ens dóna, i us puc assegurar, que el resultat val la pena.

Res és el que sembla, i menys allò que ens crea dolor.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.