El meu amic

Recordo moments on estàvem junts, o estant jo en un lloc i tu venies quan et necessitava.

Recordo moments, dalt de tot del cim, veient la vall i l’horitzó perdre’s davant nostre. Tu t’apropaves i seiem al banc o sobre les roques que sempre estan en aquell espai a prop del cel.

Ens abraçàvem i després de sentir el nostre amor, començàvem a parlar, sent sovint, qui jo et preguntava sobre algun fet que estava vivint en aquells instants. Algun cop et preguntava sobre tu, però sobre tot, els silencis apareixien i des del cor ens comunicàvem, rebent allò que em transmeties.

Tantes vegades m’has ajudat posant enteniment quan ho necessitava! Ens alegràvem de veure’ns i després, com vells amics, confiàvem amb l’altre i jo t’escoltava atent segons senties que m’havies de dir.

A vegades jo et parlava i tu assenties. La teva presència esponjava el meu cor i no ha hagut trobada que no hagués valgut la pena estar amb tu.

Algun cop has vingut amb mi mentre caminava o corria pels camps de les afores de Cardedeu. Tu erets amb mi, i junts, seguíem el camí fins arribar novament al poble.

Et vaig conèixer fa molt de temps, vides enrere i ara, tornem a estar junts per a portar a terme una Voluntat Divina emanada del centre mateix del Cor del firmament, on només l’Amor existeix.

Em sento bé amb tu.

En moments que el meu interior es neguitejava, no sé com, però venies a mi sabent que et necessitava. En diferents moments has estat l’única mà que tenia a prop, oferint-me-la. M’agafava a tu i sentia el recolzament conforme hom mai està sol.

Ja de petit sabia de tu, i ves per on, que vaig trobar-te al cap de pocs anys d’aquesta vida. L’univers és immens, però he sabut trobar-te. A mesura que han anat passat els anys, m’he anat apropant més a tu i m’has obert les portes, com sempre ho has fet, però aquest cop, més enllà de la relació que teníem fa molts anys.

Sento un gran Amor per tu i una gran sensació d’agraïment i honor de ser amic teu, i tu acceptar aquesta amistat. Tot va començar molts anys i vides enrere, quan encara no existien els telèfons inalàmbrics, els mòbils ni els ordinadors, tot i així, sabíem un de l’altre, i sobre tot tu de mi, quan necessitava estar amb tu. No saps com t’ho agraeixo!!! Gràcies per aquestes estones que has estat en mi i m’has instruït en el camí del què ara sóc.  Tu tens molt a veure de com sóc ara. No em demanes mai explicacions, ni em vols convèncer del què no faig. M’acceptes tal com sóc. Em sento respectat, i per què no dir-ho: estimat per tu.

Tinc un amic que em fa saber la veritable paraula “amic”. És únic. Confiem un amb l’altre i junts, vivim situacions noves, encara que ell, a vegades sembla que ja les conegui.  

És curiós, com dos sers poden tenir aquesta unió i el sentit d’unicitat com tu i jo tenim. La teva presència em centra i em fa adonar qui sóc jo. Per mi va ser una sort haver-te trobat després de tants anys, o hauria de dir vides!.

Entre nosaltres no hi ha condicions, ni mals entesos, ni res que no surti del cor. Amb tu he entès què vol dir viure des del cor. Per a mi has estat un gran mestre.

Tinc molta sort de conèixer-te i saber de tu, així com de trobar-nos quan ho necessito. Fins i tot algun cop, hem estat junts sense dir-nos res, només un al costat de l’altre i sentint les nostres presències obertes a la vida.

Des de dalt del cim, sembla que puguem tocar amb la mà el sostre del firmament, però no, aquest s’enfila amunt encara que sembli estar aquí mateix. Des d’aquí estant, a vegades, estimat amic, no sé com t’ho has fet, però he tingut visions i sensacions intemporals. Tu erets al meu costat en tot moment.

Em dones calma, molta calma. Tranquil·litat i pau apareixen dins meu, quan sóc amb tu. Mai m’has demanat res, sent jo qui et preguntava més al llarg de la nostra amistat. Sento la teva força més enllà de la nostra condició humana. Amb tu sento l’harmonia, la sensació que no em passarà res i l’Amor activat dins del meu Cor.

Quantes vegades hem acabat les nostres trobades amb una expressió de complicitat entre nosaltres i sabent que tot anirà bé malgrat el procés que està vivint aquest món!

Vull donar-te les gràcies per tot el que has fet per mi fins ara, estàs fent i farem junts. Gràcies!

Quan parlava al meu entorn de tu, alguns volien conèixer-te. De fet, alguns ho han fet i t’haig de dir que les seves vides els han canviat. Allò dels amics dels meus amics són els meus amics, d’alguna manera amb tu així és. Tot aquell per part meva que t’ha volgut conèixer-te, al final us heu fet amics. D’altres només han tingut la curiositat de qui erets, però quan s’han obert i deixat la curiositat a un cantó per a endinsar-se més a qui erets tu i entendre’t, l’amistat ha estat gran.

Qui no et coneix només pots arribar a ser una icona, en canvi, aquell que et coneix, ets part d’ells i ells part de tu. Sé d’algú que et té present constantment i que també parla a gent que coneix de qui ets tu. T’ho pots arribar a imaginar?

La teva presència pot no ser vista, sent-hi sense cridar l’atenció, però quan algú se t’apropa i et mira des dels ulls del Cor, llavors sap que d’alguna manera ets diferent. Això és una sort, perquè només se t’apropen aquells que estan preparats per a rebre’t com jo vaig fer-ho en el seu moment.

Ara, estàs aquí amb mi. Ens trobem en aquest espai a l’alçada del vol de les àligues. Tu m’estàs escoltant, sent jo qui parla en aquesta trobada. T’haig de dir que els dos ens sentim bé. T’ho noto. Assegut a aquesta mena de banc de pedra, amb els braços sobre els genolls m’escoltes amb la mirada propera i serena sabent que el camí que vaig decidir prendre va eixamplant-se per moments, portant-lo a terme, amb tu al costat i d’altres germans i amics del que Tot és.

Hi ha alguna cosa que em vulguis dir, JESÚS?

Alça els seus ulls nets i profunds, i amb un somrís d’igualtat i unicitat em respon:

-         És així com em definiries, o és a tu a qui has definit. Com una vegada et vaig dir: com dues gotes d’aigua, entre tu i jo no hi ha diferències. Ni jo sóc més que tu, i tu més que jo. El Pare ens ha fet a tots iguals. En el seu moment vas obrir el cor, i em vas sentir.

-         Et recordo que vas ser tu qui es va presentar en una meditació que feia conforme series el meu guia a partir d’aquell moment.

-         Estaves preparat i feia temps que buscaves la resposta de qui t’acompanyen. Era el moment.

-         I ara? o més ben dit, i a partir d’ara?

-         Continua sentint el nostre Amor i deixa que el Pare es manifesti a través teu. Els nous temps requeriran la seva presència i tu, com jo vaig ser en el seu moment, seràs vehicle de la seva presència.

-         Amén, i que Déu et beneeixi, Amic i Mestre.

Ell em somriu. Sento que som Un.

En aquests moments, com sovint em succeeixi quan connecto amb la Llar o amb algú de la Llar, el meu cos i el meu esperit senten una immensa pau i Amor més enllà del terrenal.

Ell m’ha explicat contes, històries i metàfores sobre la vida més enllà de la forma. M’ha instruït en la Veritat del què és i va ser. La seva energia és forta, brillant i poderosament amorosa.

El sento en mi, perquè Ell i jo som Un.

Allà on hi ha un cor obert, allà és Ell.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Per a ascendir, hem d'integrar

Fa pocs dies vaig rebre una trucada d’algú interessat en com connectar amb els nostres guies, àngels, sers de Llum i canalitzar-los.

Hi ha un despertar espiritual que abraça a tota la humanitat. Volem obrir portes que pertanyen, per dir-ho d’alguna manera, al quart nivell, quan nosaltres estem vibrant en el tercer.

Moltes vegades, per més que aprenguem unes tècniques, en el fons, només és la forma, y per a creuar el llindar vers el quart o cinquè nivell, per exemple, hem de vibrar a l’uníson. No podem aprendre, a nivell escolar, fer arrels quadrades quan encara no sabem multiplicar i dividir.

Tot segueix un procés, i no per més que aprenguem tècniques, arribarem més alt. El potencial hi és, però no hem d’aprendre, sinó integrar.

No per més que obtinguem molt coneixement arribarem a la saviesa. Aquesta s’obté a través de l’aplicació amb un mateix i l’obertura del cor. No és necessari aprendre molt des de fora a dins, sinó endinsar-nos al nostre interior i aprendre de dins cap enfora.

Enteneu per què per més que aprenguem i fem cursos (segons quins), no arribem a l’enteniment i pujar al quart o cinquè nivell? Un ha d’estar preparat per a obrir aquestes portes. Aquesta preparació consisteix en anar a l’interior d’un mateix i “treballar-se” – com es diu.

No per més coneixements que tinguem arribarem a nivells espirituals més alts. Tot al contrari, quants més coneixements, més estructurem la nostra ment i més la condicionem a unes creences establertes, quan el teu ser té les seves.

En relació a la trucada rebuda d’una ànima germana amb motivació per a ascendir en el seu camí espiritual, diria que no per més coneixement adquirit, més alt arribarem, podent materialitzar la nostra voluntat. Hi ha un treball interior de preparació, no d’adquisició de matèries aconseguides en diferents cursos. Aquestes poden ajudar si un agafa la seva essència i descarta el mètode, com la separació del gra de la palla. L’essència, llavors, aplicar-la en un mateix i deixar que tot succeeixi.

S’ha d’estar preparat interiorment per a ascendir nous esglaons. Sigues pacient, germana ànima, i comença a integrar el que el teu ser va adquirí segons el procés de la teva ànima.

Això és l’important. Les conseqüències d’això? Bé, depèn de cadascú arribarà al punt adequat i al nivell adequat.

L’important és sentir l’amor en un mateix i integrar-lo a cada una de les nostres cèl·lules. Una vegada manifestem l’amor de la nostra veritable essència, llavors,…..tot és possible.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Una abraçada.

Sentir

A mesura que han anat passant els anys de la meva existència actual, m’he adonat que no és el fet de pensar el que ens permetrà aconseguir allò que volem i ser feliç. No és fer servir la ment com a element prioritari de les realitzacions, sinó el fet d’obrir el cor i escoltar el que et diu. Llavors,...porta a terme allò que t’ha dit.

Amb el temps, m’he donat compte, també, que no només escoltant el nostre cor podem situar-nos en el camí adequat a la nostra situació, sinó que la veritable felicitat i benestar consisteix en sentir l’amor, la pau i l’harmonia que som. Sentir la despreocupació, el deixar-nos anar, la plena serenitat i calma dins nostre. Després d’anys vaig adonar-me que SENTIR ens portarà al veritable ser que som. El nostre cor ens dirà com, i la nostra ment ens ajudarà a portar a terme les directrius rebudes.

La gent se sent bé sentint amor.

El ser humà se sent realitzat quan sent la prosperitat i la realització dins d’ell. No cal haver-ho aconseguit. Només es necessita sentir-ho, i aquest sentir ens portarà cap a la consecució del sentit.

La gent se sent bé quan sent pau i harmonia dins d’ella.

Sentir i tenir les sensacions més enlairades del nostre esperit ens permetrà arribar allà on sempre hem desitjat ser o trobar: al veritable ser que som.

Tan se val què estiguis fent o on et trobis, així com el ritme o estil de vida que portis. Res d’això compte quan dins teu sents el major benestar que creiem que pot existir.

No és la ment, és el cor i el sentir, com a clau per a donar el protagonisme que li correspon.

M’he adonat al llarg dels anys, del meu procés cap a l’ascensió, que quan més sentim les sensacions i sentiments més enlairats, més purs dins nostre, a voluntat, llavors tot nosaltres ens transmutem en sers més enllà d’aquesta terrenalitat, entrant en contacte amb el veritable ser que som i la comprensió del sentit de la vida. Llavors, ......les portes de la Llar s’obren de bat a bat per a rebre’ns. Aquí no hi ha preocupacions, tensions, maldecaps, mals entesos, impotència, ràbia, dolors, malestars, ni tan sols, una minsa sensació d’infravaloració i inseguretat. Res de tot això hi ha quan sentim que som part d’una Llar més enllà d’aquest pla dimensional que ens trobem.

Sentir amor, tendresa, acolliment, èxit, prosperitat, realització, tranquil·litat, calma, reconeixement, i tot allò que hom vulgui, pot ser registrat en les vostres consciències cel·lulars per a atreure-ho a les vostres vides, pel sol fet de SENTIR-HO. Aquest és el gran poder que tenim els sers que ens trobem en aquest procés d’enlairament de l’ànima. Les separacions i diferències desapareixen, i apareixen l’apropament i la Unicitat.

Sentir és part de la nostra naturalesa divina. Quan en estat de calma i relaxament ens posem a sentir, activem la maquinària perquè la vida ens apropi allò que li enviem. Atraiem segons sentim, i aquest sentir es troba emmagatzemat a cada consciència cel·lular. La nostra qualitat de vida consisteix en segons el que sentim, no el que expressem únicament.

Si en la nostra memòria cel·lular hi ha odi i ressentiment, això atraurem. 

Si el que hi ha és amor i ple convenciment que un aconseguirà allò que vol, això és el que aconseguim en el seu moment.

En canvi, si el que volem té a veure amb l’ambició, interès, esforç i sacrifici, això se’ns donarà.

La vida és una aliada nostra, i sempre ens vol donar la raó, respectant el lliure albir, sabent que sigui el que sigui, arribarà el dia que ens adonarem del què estem projectant i llavors, farem els canvis necessaris per a col·locar-nos en el camí correcte per a la nostra ànima i poder, així, gaudir de la nostra existència i tot el que ens envolta. Llavors començarem a entendre els per quès de la vida i el que ens ha permès viure. Aquest procés és el que es coneix com el despertar de la consciència, i a més despertar, més sentim i més atraiem, perquè estarem netejant el camí dels obstacles del nostre passat (pors, resistències, enveges, ràbia, ressentiments, odis, infravaloració, gens auto reconeixement,....)

Tu ets AMOR,  i aquest, alhora, és el sentiment més enlairat que tenim, ja des del nostre naixement. Recuperem-lo i deixem que ens guiï. Sentint-lo i permetem que ens ompli de benestar i salut.

Hi ha tot un treball a fer quan es comença a ser conscient d’aquest fet. Tot i així, és com un joc, el fet de practicar. Proveu-lo i deixeu que la capacitat de sentir que teniu es converteixi en una de les eines més poderoses que teniu per a materialitzar la qualitat de vida que voleu.

Quan el que sentiu us fa estar bé, accepteu més el que us envolta i us torneu més amorosos.

Hem vingut aquí, entre altres aspectes, a ser feliços. Què tal si deixem que la felicitat sigui en nosaltres?. Si segons tu no la tens, pots crear-la. Sí!, tu tens la capacitat de crear allò que vulguis pel teu major bé. Tens l’eina dels sentiments, per què no la fas servir pel teu major bé. Quan de temps esperant el moment, i ara que ja ho saps, encara esperes que tot canviï per a ser feliç. Deixa d’esperar i posa’t a crear. Recorda: allò que sentis, atrauràs.

Sigues pacient i ves sentint allò que vols a la vida. No només t’aportarà benestar, sinó que alhora, t’aniràs convertint en un imà per atraure just allò que vols.

Sent la teva divinitat en tu i deixa, llavors, que ella et porti.

Et pensaves durant anys que tu no podies o que havies d’esforçar-te molt per a aconseguir el que sempre t’has proposat. Ja no cal. SENT i deixa que tot sigui. Tingues clar el que vols i sent-lo. Deixa que els miracles succeeixin a la teva vida. Existeixen i no cal esforçar-se per a ser feliç, només cal SER.

Vaig començar a treballar-me la ment, en els meus inicis. Després em vaig adonar que faltava alguna cosa, i em vaig posar a obrir i escoltar el meu cor com no ho havia fet fins en aquells moment, tot i així, encara faltava alguna cosa perquè tot fos. Llavors em vaig adonar que teníem una capacitat adormida que mai ens han ensenyat a fer-la servir, i és el fet de sentir a voluntat. Quan vaig afegir aquesta nova eina en el meu procés, llavors tot es va accelerar i jo vaig recuperar més les forces per a continuar el meu camí. Quan sentim, sabem que tot és possible, i és així, com a la meva vida, fins ara, he anat aconseguint tot el que m’he proposat, i sempre,...... en l’ara adequat per a la meva ànima.

Des del meu cor, una forta abraçada a tots i que l’Amor i la Pau siguin en vosaltres.   

La Paraula s'estén

Aquest dissabte passat vaig anar a una xerrada sobre el Despertar de la Consciència.

Amb va alegrar al veure com totes les cadires de l’espai estaven ocupades per ànimes encarnades, disposades a escoltar part de l’experiència d’un ser que en el ser moment va decidir transmetre allò que, bé per pròpia vivència o per transmissió del món de la Llum, va arribar a viure i sentir per a donar nous passos en el seu procés, i ara, temps després, veu la necessitat de fer-ho arribar a tots aquells sers disposats, com ell, a seguir el camí de l’Ascensió.

Cada vegada hi ha més sers disposats a mostrar el camí de la Saviesa, la Veritat i la Llum.

Quan algú es disposa a transmetre el que se li ha permès obtenir i saber, les paraules surten fluides i les portes s’obren, sent guiat per aquells que sempre són amb ell, des de l’altre costat del vel.

El Gran Canvi està en marxa, i ja no es pot tornar enrere o aturar-lo.

Cada vegada són més qui senten la veu del seu cor a mostrar aquest camí de Llum per que aquells que l’envolten, puguin començar a recordar quin és el sender de les seves inquietuds espirituals.

El canvi comença amb un mateix. Aquest repercutirà a tot el planeta, i cada passa donada representarà l’obertura d’algú dubtós o indecís, que per les seves pors, no s’atreveix a encarar-se amb allò que és.

Petits passos obren la finestra d’una nova vida, una nova Consciència basada en l’actuació des del cor.

Allò que estava separat, ha arribat l’hora d’ajuntar-se.

El Tot necessita sentir la seva integritat per a il·luminar el firmament segons la Voluntat Divina.

A tots, gràcies!, i  que l’Amor i la Pau siguin en vosaltres. 

En mig de l'univers

A vegades deixo la terrenalitat i m’enlairo fins a trobar-me en mig de l’univers. Connecto amb la meva ànima i junts, anem al bell mig del nostre estimat firmament, sentint la nostra veritable naturalesa i essència.

Des d’aquí estant, sento la força del silenci, actuant en tot l’existent fins on els nostres sentits poden arribar a percebre, i més.

Sento la pau i la serenitat del que tot és.

Sento una immensa plenitud, on l’harmonia és l’estat normal des d’aquí on sóc.

Hi ha un Amor pur i incondicional, que ho percebo en el meu ser i que ho abraça tot. Tot és creat des d’aquesta essència amorosa que Tot és.

Des d’aquí on sóc sento el sentit de tot el creat. Sento la veritable naturalesa de tot el que està fet i existeix. Miro de descriure el que sento des d’on sóc en aquests moments, adonant-me que les meves paraules escrites, encara que impregnades de l’energia existent aquí, resten minses per la intensitat sentida en cadascuna de les emocions, sensacions i sentiments viscuts en aquest ara i aquí.

Arribar aquí on sóc, ha estat per voluntat pròpia. No hi ha cap exercici o tècnica que et porti aquí. Senzillament, sents la teva divinitat en tu, i des d’aquest estat, a voluntat, pots trobar-te allà on vols. Pot ser a un temps passat, més endavant als temps actuals, o, en aquest cas, en mig de l’univers per a sentir la Llar de la qual tots procedim.

Veig el nostre estimat planeta lluny, molt lluny, petit, en mig d’un tapís de punts lluminosos com a part d’un sistema existencial atrets per un punt central que permet les irradiacions més amoroses que algú pot arribar a pensar.

Tot és silenci, i amb mi es troben germans de la Llum, el que es coneix com a àngels, sers de Llum i d’altres sers amorosos, germans, pertanyents tots, jo inclòs, a la gran Família Espiritual. No estic sol. Sento les seves presències en mí, al meu entorn. Som Un. No hi ha diferència entre ells i jo. Sento el seu Amor pur, vers el meu ser, i el meu vers ells. La nostra essència és Una.

En aquesta aparent quietud i silenci, és quan més es manifesta aquests sentiments més enlairats i purs que he comentat abans. Aquí estic, amb Ells.

Sento la plenitud de la llar i de la veritable essència de qui som quan ens alliberem de la matèria i la densitat temporal per la qual, alguns de nosaltres, els humans, estem experimentant. Molts se senten atrapats en aquesta forma, però quan t’adones que la teva consciència va més enllà del raciocini, et pots alliberar de tot allò que et pot limitar i alliberar-te del pes de la ignorància, tornant a poder visitar la Llar de la qual tots pertanyem i sentir la magnificència del ser que som. Ens podem enlairar i experimentar sensacions i experiències del que s’anomena la cinquena dimensió o de superiors.

Em trobo en un cos, però podem aprendre a alliberar-nos d’ell i ser nosaltres. Ara, des d’aquí, en un racó de l’univers i en companyonia dels meus germans de la Llum, us expresso aquestes paraules com a descodificació del què puc arribar a sentir en aquests instants.

Hi ha un immens silenci per a no ser distret, però no cal sons, perquè aquí l’important és el que se sent. He deixat la densitat amb la meva condició humana, perquè aquí no existeix, no té cabuda. En aquest espai- estat, només són els sentiments, si és que es poden dir així, i les sensacions més sublims, de més alta vibració que un ser pot arribar a tenir.

Qui són amb mi m’envolten, i veig que van arribant cada vegada més. La intensitat amorosa va a més. L’exaltació del que es podria dir el meu cor, és sublim!! Sento les seves abraçades, el seu Amor, envaint-me una gran pau, deixadesa, confiança i seguretat alhora. Sento l’estat de la presència de Déu en mí. Aquesta energia de més alta vibració és en mí, com si d’un globus es tractés i aquesta energia m’omplís del tot, però alhora, com si fos també, tot transparent. És un estat d’ESTAR i SENTIR. És un estat de plenitud major, intensa i serena alhora. (En aquest punt, no vulgueu que la vostra ment racional ho vulgui entendre. Ja us he dit abans, que s’ha de sentir, i aquestes paraules és el que més s’aproxima al que estic SENT i SENTINT).

Em quedo una estona aquí amb mi, amb Ells.

Em diuen que us transmeti que no temeu i connecteu amb el vostre cor. Ell us parlarà del que ara jo us estic dient.

Em diuen que estimeu, perquè només Amor existeix. Allò que veieu en el vostre món, és una il·lusió de la ignorància del ser humà. Darrera dels fets existents hi ha la vida eterna en el seu estat més pur i incondicional com us ha dit qui escriu aquestes paraules.

Sentiu Amor i atraureu Amor.

Sentiu Amor i sentireu la Llar en vosaltres.

Sentiu Amor i el veritable ser que sou es manifestarà.

Em diuen que us transmeti que no cal que llegiu tant ni que heu de buscar sovint a fora vostra, perquè allò que necessiteu per a tornar a la Llar ja ho teniu en el vostre interior. El que heu de fer és anar dins vostre i sentir la vostra veritable naturalesa. Aquell que us transmet sap del camí. Ell també l’ha seguit, i ha deixat de buscar a fora. Va haver d’endinsar-se vers la seva naturalesa, i va trobar la porta de la seva divinitat. Va adonar-se de la importància de ser un mateix i obrir el seu cor per a manifestar la Voluntat Divina a la seva vida. Allò que fa i diu no és ell, com a humà.

No temeu ser qui sou, perquè qui es mostra ara, no és aquell qui és.

Nosaltres, la Llar, us obrim les portes perquè vingueu a nosaltres. Estem aquí per a ajudar-vos a pujar els esglaons cap a l’essència de la Llar. Sempre hem estat al vostre costat i continuarem sent-hi.

El nostre Amor és amb vosaltres.

- Gràcies, germans, i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. Que Déu us beneeixi!

Continuo sentint el nostre Amor com a Un de sol.

Miro al meu entorn, i sento la perfecció del que veig.

-         Si la gent sabés qui són...!

Sento, tant en mí com en Ells, una immensa sensació de paciència i confiança alhora, conforme el ser humà es dirigeix vers la seva divinitat manifestada. El Gran Despertar que s’està produint actualment portarà a la presa de Consciència plena de qui és cadascú. Llavors, el ser s’enlairarà, així com el planeta que habita i junts, crear nova vida al llarg del firmament, servint a la Font Creadora de Tota Vida.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

- Amén (així és i serà)– responen aquells que són amb mi a l’uníson.

Activitats pel mes d'abril

·         Al centre La Font de Cardedeu es farà una xerrada sobre “Els Nens dels nous temps”, el proper dia 13 d’abril a les 20h. Aquesta xerrada està dirigida als pares, mestres, educadors, familiars, animadors, i a tots aquells que estigueu en contacte amb nens; fins i tot, als que esteu interessats en aquest Gran Despertar de la Consciència per a entendre tot el que està passant en els nostres temps actuals.

-         La xerrada serà gratuïta, oberta a tothom.

-         Per aquells que estigueu interessats podeu trucar al centre:

      LA FONT:   c/ Hospital 4 – 08440 – Cardedeu    T. 938455556     

·         Al Centre Darsana de Granollers es farà el Cicle “Despertant la Divinitat”, que consta de tres ponències – tallers:

o   Viure Conscientment

o   Domesticar la ment

o   Taller d’auto sanació

    

  Aquest Cicle es pot realitzar en dues opcions, segons us vagi bé:

-         Cada taller un dijous al vespre a les 20h, els dies 12,19 i 26; o bé,

-         Tots en un sol dia, el proper dissabte 21 a partir de les 9’30h.

-         Per a les inscripcions o més informació poseu-vos en contacte amb el centre Darsana.

        DARSANA:  c/ Bruniquer 1-3 – 08402 – Granollers  T. 938795217.

                   

                                                            

Si voleu que aquestes activitats i totes les que es van realitzant es facin també a la vostra població, centre o associació, podeu enviar un e-mail a:       emaeljordimorella@hotmail.com

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.     

El taxista

Avui m’agradaria començar explicant-vos una història:

Hi havia un ser humà que va rebre una trucada. La va atendre i des de l’altre costat va acordar quedar a un lloc en concret. Immediatament va penjar el telèfon, el va despenjar novament, i va trucar al servei de taxi perquè li enviïn un quant abans millor perquè havia d’estar d’aquí no gaire a una direcció concreta.

Una vegada demanat, el nostre home es va preparar i va estar atent per quan arribés el taxi. A l’hora acordada, ja es trobava a la porta del seu domicili per a recollir-lo, pujar-se en ell i dirigir-se vers on havia quedat.  

Aquests actes aparentment quotidians, representen perfectament el període des que ens ha arribat l’hora del nostre despertar fins a la realització de la nostra voluntat i la manifestació de la divinitat que cadascú és. 

Tots rebem la trucada pel sol fet de viure en aquest cos que tenim. Tots, absolutament tots ens sona el telèfon interior amb l’interès de dirigir-nos vers l’obertura d’una nova porta a la nostra vida no oberta encara, permetent-nos arribar allà on hem d’arribar segons el procés de la nostra ànima.

Rebem la trucada i quedem en arribar a tal punt del nostre caminar que ens oferirà noves oportunitats a la nostra vida per a la plena realització del nostre ser.

Donem el pas i deixem que la nostra intencionalitat expressada en veu alta ens creï les coincidències perquè tot sigui. Quan tenim clar el camí a seguir, llavors és quan ve el nostre taxi per a recollir-nos.

Bé, el primer pas ja està donat, ara ja hem donat el  consentiment perquè tot sigui. Confiança. Ja hem aclamat i demanat a la vida allò que volem, ara és qüestió d’esperar que la nostra nova actitud davant la vida ens atregui a les portes adequades per a poder donar nous passos en el nostre procés del despertar, i així, activar la divinitat que som.

Quan veiem venir el taxi i aturar-se davant nostre, just davant la nostra porta com havíem quedat, ens pugem a ell i li recordem al conductor la direcció que volem anar. El vehicle arranca i nosaltres ens aposentem en el seient de la nostra petició.

El ser humà que desperta o s’endinsa més en el seu camí vers la Llum, demana a l’univers, al Pare, allò que sent en el seu cor. Demana una i una altra vegada, com si la Llar pogués oblidar les peticions dels membres de la Família, els seus desitjos més fervents provinents del cor. Aquest ser comença a incloure en el seu dia a dia una actitud diferent a la tinguda fins ara, així com la realització d’una sèrie d’exercicis per a connectar amb el veritable ser que és.

Això només és el primer pas. Molts pensen que ja tot serà, i aplicant de tant en tant aquestes pautes més amoroses a la seva vida, tot ja serà. Hem de fluir. Hem d’aprendre a fluir com els dofins per sobre les ones, o una fulla que és portada por les aigües braves d’un riu. Tot succeeix sense expectatives, exigències ni impaciència. Una vegada has obert les portes de la teva voluntat des del cor, deixa que tot sigui, sempre seguint allò que el teu interior et dicti.

El fluir no és no fer res i ja em vindrà pel sol fet de demanar-ho. El procés no funciona així, exactament. Fluir representa viure tot allò que la vida t’ofereix sense resistències i sabent que tot el que et succeeix és pel teu major bé. Fluir és haver posat els pilars, la teva intencionalitat al servei del teu cor i deixar que tot sigui en el moment més adequat. No sempre aquest és quan nosaltres volem, sinó que moltes vegades, per a arribar a allà on volem hem de fer vàries parades, i en una d’elles, recollir l’aprenentatge per a enlairar un grau més d’amor el nostre ser. Fluir no és no fer res, sinó fer la part que et correspon, el que sents en el teu cor en relació a on vols arribar, ser o sentir.

Encara hi ha una gran part de la humanitat adormida. Quan aquesta comença a donar els primers passos s’impacienten i donen preses, dubtant del procés. No temeu, perquè una vegada has posat el mecanisme del despertar en tu, ja no pot tancar-se, i amb el temps, anirà a més. No podem des conscienciar-nos, i quan més ens endinsem en el camí vers la nostra Llum interior, més motivació tindrem per a seguir i obrir les portes del nostre ser de bat a bat per a mostrar-les d’una manera absoluta al món, al nostre entorn.

Igual com la història inicial, una vegada vas avançant vers el lloc corresponent a la teva ànima, hem de deixar-nos portar pel taxista. Ell sap quins camins seguir pel nostre major bé. Ell sap el que necessites, així com el coneixement de la transició de l’animalitat a la divinitat. Ens han enviat el millor taxista possible, el més proper al nostre entorn actual. Sempre, en tot moment rebem allò que necessitem.

Quan ens hem assegut còmodament al seient del darrera, deixem que ell faci la seva feina. Hem d’aprendre que cadascú ha d’aportar la seva part. És un treball de dos: de tu i de qui t’acompanyen. Deixa que els teus guies et portin pel millor camí.

Tots tenim un taxi esperant-nos a la porta per quan despertem i estiguem disposats a anar més enllà del nostre present, per a deixar enrere el nostre passat limitat i enlairar-nos vers la nostra divinitat.

Quan estem sent portats, no li preguntem constantment al conductor: Segur que sap com es va? No pot anar una mica més ràpid? Us sonen aquestes paraules? Cadascú es troba, a petició pròpia amb el taxista adequat. Ell sap el que es fa. Confieu. Espereu que acabi el trajecte, i llavors us podreu baixar i anar allà on heu quedat. Tingueu el convenciment que tot està sent i anirà bé. No dubteu. Confieu. Sigueu pacients perquè a vegades, segons cadascú, trobarà semàfors en vermell o un carrer molt transitat. Relaxeu-vos i sapigueu en tot moment que esteu sent portats.

Doneu els passos que sentiu des del vostre cor que heu de donar, i després, tot és qüestió de sincronicitats.

Confieu. Sigueu pacients. Tingueu la certesa que tot serà, que tindreu o aconseguireu allò que sentiu des del vostre interior.

Deixa que el taxista, que el procés et porti allà on vàreu acordar. Confia en ell. Confia.

Es una sort haver trobat el taxi en el qual et trobes. Sent la seguretat de ser portar allà on sents que has de dirigir-te.

Confia i relaxa’t.

Deixa que els taxistes que t’envolten també facin la seva col·laboració en el Gran Pla Diví on et trobes.

Així ho vau acordar.

Activitats per aquest mes de març

El proper divendres 23, d’aquest mes de març, es realitzarà una xerrada – presentació de les activitats en el centre DARSANA per part d’en Jordi Morella, creador del Seminari “Connexió Divina”.

L’esdeveniment es farà en el propi centre a les 20’15h.

L’entrada és gratuïta.

Tots aquells que estigueu interessats en assistir-hi, es recomana que truqueu abans al 938795217 per a poder organitzar millor la trobada.      

La xerrada consistirà en presentar el Seminari “Connexió Divina” que es farà  en el mes de juny, tant la primera com la segona part.

També es parlarà del taller que es realitzarà en el mes de  maig sobre: “¿Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser”.

Finalment, es presentarà el Cicle “Despertant la Divinitat” que es farà en el mes d’abril.

En aquesta xerrada podreu obtenir tota informació en relació als actes que es presentaran.  

        US ESPEREM!

També us recordo que el proper dissabte, 31 de març es farà a Cardedeu, organitzat pel centre LA FONT,  el taller de “¿Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser”.

Per a aquells que no us vagi bé aquesta data, teniu una nova possibilitat pel maig a Granollers (veure més amunt).

Per a més informació d’aquesta activitat, i/o concertar sessions individuals, podeu trucar al 938455556.

El centre LA FONT es troba al c/ Hospital 4 de Cardedeu.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Tots aquells que vulgueu que aquestes activitats es facin en el vostre centre, espai o associació, podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com 

Fins aviat!

... i l'espelma s'encengué!

Quan vaig néixer, l’espelma s’encengué....i la llum es va fer!

La meva família va quedar més il·luminada, tenint l’oportunitat amb els anys, de saber de la importància de la llum.

L’espelma que es va posar i encendre al venir a aquesta dimensió, va lluir intensament, posant esperances i alegria al meu entorn.

Una nova flama va aparèixer amb la meva presència. En mig de temps de dualitat enfortida, un bàlsam va néixer enmig de la força de la ment, l’ego i les pors.

L’espelma destinada a mi es va encendre i ara, després de mig segle, sembla no consumir-se com si el temps l’hagués aturat, irradiant amb una intensitat inimaginable en els començaments, la claror de la meva presència,... i el millor encara no ha succeït.

Des de la Llar d’on procedeixo veig com aquest estimat planeta hi ha centenars, milers de flames intensificant-se, il·luminant la Terra. Segur que des de les alçades de l’univers veuen una brillantor que va a més, nítida, brillant, intensa que abraça cada racó del seu espai.

Allò que es va crear està donant resultats. Segueix el seu curs entre d’altres espelmes mig apagades, on la llum que les envolta permet donar el caliu i sentir la calidesa de l’amor originari de la nostra essència.

Per moments, la meva flama supera el cos que l’habita. La transparència del meu ser permet viure i endinsar-me pels racons més inhòspits del camí en el qual em trobo. Sento el flux d’aquest flama en el meu cap i en el centre del meu cor. En tot moment sembla vetllar per mi.

La Llum atrau Llum. És com si des de la punta de cada una de les flames existents s’uneixin com un teixit invisible que estimula i empeny a créixer encara més. Sento motivació i coratge per a donar nous passos vers el que el meu cor em dicta.

Com  brilla la meva espelma! Sento la pau, harmonia, assossegament, calma i amor dins meu, en cada racó de la meva condició humana. Sento la immensitat de SER. La llum és clara, nítida i intensa. Sé que encara la seva puresa anirà a més, podent brillar sense la necessitat del cos que em sosté. Molts han deixat d’alimentar-se en la forma. Algun dia jo també faré desaparèixer el tronc de la meva espelma i només existirà la flama. De tant en tant, noto com aquesta dóna petites empentes cap a amunt, desprenent-se del tronc, intensificant la seva lluentor.

Sento dins meu com cada vegada tinc menys cos i més irradiació de calidesa, amor, tendresa i saviesa. Gaudeixo d’aquests instants d’ascensió en tot el meu ser.

Són moments de sentir i plena llibertat. Per moments només sóc flama en aquesta densitat, desprès de molts anys, on tota brisa i tempesta és incapaç d’apagar la vida del meu cor i el que he vingut a fer. Veig ploure aparents calamitats, misèries i suposades adversitats. Jo continuo intacte, intensificant-me més per aixoplugar a tots aquells atemoritzats pel que el planeta està vivint. La fortalesa i el coratge de l’essència de la meva Llum, amaina el neguit de la ignorància.

Sóc Llum radiant, brillant, calidesa i comprensió pels qui m’envolten. Sóc font lluminosa en mig del camí de molts viatgers d’aquesta intencionalitat divina. Em sento agraït i afortunat per ser conscient d’aquest fet. Sóc Un amb tots. Sóc part d’ells, i ells donen sentit a la meva existència.

Quan una peça d’un trencaclosques encaixa en el seu lloc, facilita que d’altres també ho puguin fer, degut que llavors, ja queden menys opcions, i el resultat pugui veure’s amb tot el seu resplendor.

Quan una Llum està en el lloc adequat permet que part de la humanitat, encara que es trobi a l’altre costat del nostre estimat món, pugui beneficiar-se i obrir les portes del seu Despertar. Quan la peça està al seu lloc, facilita als altres que puguin trobar el seu. Tot consisteix en que un mateix mantingui aquesta flama deixant que segueixi el seu curs, sent un mateix. La integritat i honestedat enlairen la flama del nostre ser fins a nivells inimaginables. Les foscors desapareixen, i  l’esperit de la Voluntat Divina apareix en nosaltres indicant-nos el camí a seguir i cóm fer-ho.

La flama no s’apaga amb l’amor. L’intensifica. Quan deixem que les pors de la ignorància ens acompanyin a cada passa del nostre procés, l’estem reduint a nivells mínims, segons les nostres resistències i pors que tinguem. A vegades, en moments de foscor interior, la flama sembla quedar a mínims.

Calma és el que es necessita llavors. Serenitat i “no identificació amb allò que succeeix”. Confiança que allò que ara no ens permet veure clar i ens inestabilitza només és la presència de les nostres pors. Seient-nos i convertim-nos en mers observadors d’aquestes pors. Aquestes passaran perquè no tenen la força de la constància. Provenen de la foscor, i la llum que som, farà que perdi l’apoderament, a través de la calma, d’unes respiracions alliberadores procedents de la nostra intencionalitat més amorosa. Quan ens endinsem vers la calma interior, les pors fugen perquè saben del seu pseudo poder. Allà on hi ha Llum, no hi ha foscor. Quan ens tranquil·litzem, obrim les portes de l’amor manifestat en nosaltres i la saviesa es presenta per a fer-nos donar compte del veritable ser que som.

La meva flama ha fet gran part del camí sol. Durant molt de temps no he trobat altres flames que sentissin el que jo sentia. Que vibressin com jo vibrava. Ara, després de les noves energies d’un canvi de mil·lenni, vaig connectant amb d’altres flames que també segueixen el camí que vaig decidir seguir des del moment que la meva flama es va encendre en la forma.

Aquesta Llum fa que ja no busqui. Ara trobo i obtinc. Fa que allà on havia rebuig, ara hi hagi tolerància. On havia seriositat i un excés de control, ara vessi delegació i alegria. On havia distanciament, es produís apropament. On havia ràbia, ara perdó.

La nostra flama és fruit de l’Amor que som. Perquè els altres ens vegin, hem hagut de venir en forma d’espelma encesa. Quan algú brilla més dels de l’entorn existent, llavors, apareix la curiositat i l’apropament en el silenci, sense pregonar gaire que un se sent bé al costat d’aquesta flama diferent.

Totes les flames d’aquest món estan enlairant la seva llum, la seva intensitat i brillantor.

Des de les altes esferes de la Llum ens veuen com un gran pastís, celebrant els seus habitants l’aniversari d’una nova vida, una nova consciència que permetrà viure des del cor i l’Amor. Les espelmes estan enceses, a punt de la bufada divina i la gran celebració del nou ser en aquesta nova terra.

Ara la meva flama es dirigeix a tu i t’abraça a través de l’espai- temps. M’uneixo amb tots vosaltres perquè junts puguem crear la major foguera vista mai en aquest espai del firmament de nom Gaia.

Que l’Amor i la Pau de la vostra Llum, aclareixi el vostre camí i permeti sentir la divinitat que sou.

Des del meu cor, una càlida abraçada a tots. 

El més important de tu....

Vull donar-te les gràcies pels moments que no m’has donat el que volia.

Vull donar-te les gràcies, Pare, per ser en el silenci. Et sentia, ja ho crec que et sentia! Gràcies per ser-hi. En tot moment t’he trobat i t’he sentit. En tot moment he vist a qui m’enviaves. Probablement, abans que ho diguessis, els meus germans ja han vingut per a estar amb mi i donar-me una mà quan necessitava sentir la Llar i la teva presència en mi. Ells m’han fet veure que en tot moment estic sent acompanyat, i tot el que m’has donat i has permès que tingui i visqui, ha estat l’adequat per a mi en aquells instants.

Sí, Pare, ara vinc a tu per donar-te les gràcies perquè les paraules i la teva Voluntat m’han arribat quan més ho necessitava, encara que potser jo no m’adonés que així estava sent.

Vinc a tu, Pare, per dir-te que pots comptar amb mi. Lliuro la meva ànima i tot el meu ser a les teves mans. Pots obrar a través meu. Vinc a tu per donar-te les gràcies per tot el que ha estat fins ara en mi i fins on he arribat.

M’obro a tu i em lliuro a tu.

He après a obrir el meu cor i a no preguntar els per quès.

Ha après a sentir i a acceptar, a respectar i a obrar des de la no intervenció. Això m’ho has ensenyat tu, Pare. Has enviat a tots aquells que necessitava a cada moment. Per a mi ha estat un honor ser els seus deixebles i poder aprendre a prop d’ells.

Avui he volgut venir a veure’t per a dir-te: GRÀCIES!

-         L’acceptació de la meva Voluntat ha estat la part del teu procés que t’ha permès obrir noves portes i sentir més enllà d’on ets i a aquells que són amb Mi. Has après anar a la nostra essència, i llavors, has entès el per què del viscut.

-         ...

-         Estimat fill, la joia és gran pels qui ens trobem aquí quan veiem que un membre de la família confia plenament amb la meva Voluntat i es deixa anar. (Pausa) Els meus braços t’abracen i l’Amor de la Llar és en tu.

-         ...

-         Pensa fill, que el més important de tu es troba en el teu cor, i tu ho has trobat. Aquest tresor, es troba dins vostre des que vareu néixer. Ajuda a aquells que necessitin trobar aquest camí. Nosaltres, la Llar, estem i estarem amb tu.

-         ...

-         Aquest és el Gran Despertar, el trobar el camí cap a Mi en ells.

(Sento un gran Amor en aquests moments, en expansió constant i il·limitat. Sento la Presència  Divina en mi).

                 

Des del Cor de la Divinitat

Durant anys fins el nostre present actual han anat apareixent comunicacions de sers procedents de la Llum, de les dimensions superiors, plenes  d’un missatge concret pels nous temps que vindrien i ens trobem.

Des de fa, sobre tot, 25 anys enrere fins els nostres dies, les intervencions provinents de la nostra Llar han anat prodigant al llarg de totes les xarxes socials, així com en sessions grupals. Durant anys sers de Llum, Mestres Ascendits, Àngels, Arcàngels i sers il·luminats encarnats ens han anat transmetent missatges plens de saviesa, esperança, ànims i amor, molt d’amor.     

El ser humà ha anat sentint com una sèrie d’inquietuds espirituals anaven despertant en el seu interior i demanant pas per a ser resoltes i expressades. Durant aquest període, junt als moviments energètics del nostre planeta, les consciències anaven activant-se, per a ser despertades i alimentades amb la saviesa de la Llar i el recordar, cada ser, qui era en veritat i el seu immens potencial espiritual que havia en ell que el permetria obrir-se pas entre la terrenalitat. Per això, durant sobre tot, aquests darrers 25 anys, han anat apareixent diferents missatges de la Llar per a entendre per què estàvem sentint tot el que sentíem i anunciant-nos a la vegada, els nous temps que s’apropaven.

Durant molts anys hem estat rebent paraules plenes de joia, alegria i tolerància vers tots aquells que estàvem encarnats en aquests temps. Ens facilitaven una comprensió vers on es dirigia la humanitat i el planeta Terra. Ens han transmès detalladament el procés que estàvem vivint i l’actual, així com el camí a seguir i el que podria arribar a succeir segons les nostres decisions i el lliure albir.

Constantment hem llegit una i una altra vegada paraules similars, però amb diferent llenguatge. Fos qui fos qui ens ho comuniqués, ho feia amb un lèxic concret i unes expressions més o menys entenedores segons la cultura de cadascú. Tot i així, tots coincidien en un punt clau: Un gran canvi es produiria en nosaltres i la nostra estimada Gaia. Ens trobaríem en encreuaments, i només l’Amor podria conduir-nos cap a la direcció correcta, produint sanacions i miracles a les nostres vides. Només l’Amor obriria les portes per a la Unicitat vers tots i tot. Un altre dels punts clau d’aquestes comunicacions era que no hauríem de témer donar els passos segons ens dictés  el nostre cor, perquè en tot moment estaríem protegits. No estaríem sols.

Amb el canvi de mil·lenni, aquests missatges van anar en augment, i apareixent (sent coneguts) nous sers de Llum que ens confirmaven i continuaven transmetent el que ja va començà fa uns 25 anys enrere, sobre tot.

El missatge era sempre el mateix: “Coneix-te! Estima’t! No temis! Tot va bé. Sigues tu en tot moment! I pensa que nosaltres (els germans de la Llum) estem amb tu.”

 A mesura que ens aproximàvem al canvi de mil·lenni, canalitzacions de Jesús, per exemple, van anar en augment. Havia arribat l’hora que ell tornés amb nosaltres. Ja ho va dir en el seu moment quan es va aparèixer als seus apòstols i deixebles: “M’aniré, però tornaré, però no em busqueu en la carn”.  

Ens trobem en temps on l’energia que ens envolta ens permet connectar amb la nostra essència crística, i poder manifestar plenament la nostra Divinitat radiant i majestuosament. Tot això ja ens ho van anunciar fa temps i continuem rebent missatges en aquest sentit.  

La nostra Llar ens ha anat advertint, aconsellant i vetllant tots aquests anys perquè anava veient que les nostres ànimes anaven evolucionant i seguint el seu camí d’Ascensió d’una manera notable a través del nostre lliure albir.

Cada vegada hi ha més grups, webs i blogs que mostren canalitzacions posant Llum en els nostres camins humans, una i una altra vegada, insistint i reiterant el missatge amorós per a la nostra veritable essència.

Molts van escoltar aquestes paraules i comunicacions personals, fins i tot, mentre dormia, meditava o passejava en silenci, posant-se mans a l’obra per a portar a terme allò que se’ns transmetia.

Part de la humanitat continua volent escoltar una i una altra vegada aquestes comunicacions.

Fa poc, algú em va comentà que anant a un canal humà, les respostes que donava en relació a les preguntes formulades pels assistents, eren sempre les mateixes. No podia ser d’una altra manera: les preguntes sempre son les mateixes, per tant, els nostres estimats germans de la Llum continuen donant-nos les mateixes respostes i sempre les mateixes, perquè el ser humà pregunta el mateix, en diferents idiomes o expressions. No hi ha novetat en el que es transmeteix al llarg d’aquests anys, que eren anys d’anunciació. Aquesta es temporal, perquè no s’anuncia eternament, i permeteu-me aquesta expressió, sinó que les anunciacions són temporals perquè després nosaltres actuem i realitzem la nostra part.

No hi ha noves comunicacions des de la Llar. Les ànimes necessiten portar a la pràctica tot el que se’ns ha transmès al llarg de tots aquests anys. No tots han entès les paraules de Llum rebudes. Molts necessiten encara escoltar una i una altra vegada, i si pot ser, de fonts diferents, per a començar a obrir aquest interruptor que els permet fer clic! i arribar a despertar la seva consciència, adonant-se que les paraules són la direcció a seguir, però després hem de ser nosaltres els que ens endinsem en els camins respectius, segons cadascú i basats en l’Amor i el Cor.

No hi ha més novetats. Sempre és el mateix. En un principi ens semblava tot nou, però el missatge és senzill: “Escolta el teu cor i sabràs de tu i la Llar! Estima! Tu ets Déu aquí a la Terra!” Si ja us heu adonat que les comunicacions sempre són les mateixes, és perquè fins ara no havíem despertat. Si encara creus que necessites d’aquests missatges, pensa que ha arribat l’hora d’entrar en acció i materialitzar.

Els temps d’Anunciació per a la humanitat han finalitzat. Ha arribat el temps que cada ser humà doni els passos necessaris per a arribar a l’essència d’aquestes comunicacions, a l’Amor. No hi ha novetats. Se us ha dit una i una altra vegada, amb diferents fonts, però tot i així, encara continueu esperant i esperant escoltar alguna cosa que fa molt de temps us venim diem. No espereu, actueu! Ha arribat l’hora que vosaltres sigueu vosaltres. Ara vosaltres podeu!

Ens trobem en temps del Gran Despertar, de l’acceleració de portar a terme el Gran Pla Diví. Molts de vosaltres ja sou conscients d’aquest fet, i la gran majoria, encara, només heu rebut la forma sense la consciència del fons. El teu cor ja sap el que has de fer a partir d’ara. El que nosaltres, des de la Llar podem arribar a dir-te ja resideix en el teu cor. Escolta-ho. Responsabilitza’t del teu caminar perquè l’Amor està en tu. La saviesa de l’Univers es troba en tu, a cada cèl·lula de la teva biologia, a l’ADN. No temis perquè nosaltres estem amb tu.

Els temps de les comunicacions han finalitzat. Quedeu-vos amb les seves essències, no amb les paraules, la forma!

El temps de la realització ha arribat. Ara sou vosaltres qui heu de seguir allò que us hem estat dient des que vàrem veure que la humanitat volia responsabilitzar-se de les energies del vostre món. Us hem guiat, vetllat, protegit i estimat. No necessiteu més paraules, perquè les anunciades, encara que no les hàgiu escoltades o llegit, s’han arrecerat en el vostre cor, pel sol fet d’haver acceptat el vostre paper en l’evolució de l’univers, i al trobar-nos submergits en la consciència col·lectiva.

 Ha arribat l’hora que sigueu vosaltres qui doneu els passos i obriu el camí perquè d’altres que us segueixen puguin obrir encara més la porta de la plena divinitat manifestada, i així, el Cel sigui a la Terra.

Us estimem i en tot moment estarem amb vosaltres. Sentiu l’Amor en el vostre cor. Sentiu l’Amor en tot el vostre cos i deixeu que els sentiments més enlairats puguin ser manifestats lliurement, perquè d’altres puguin, també, perdre les pors, callar les seves ments i obrir els seus cor, i poder així, sentir al Pare en els seus interiors. Això només serà la ressonància del Déu que ja ells són.

Quan obrim les portes del nostre interior i la nostra actitud vers el nostre entorn és de tolerància, amor, comprensió i lliurament, llavors Déu es manifesta en vosaltres. Tu ja no ets tu. Tu ets la Llum i l’Amor creadores de tot l’existent. Tu ets Déu!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Activitats fins el juny

Em complau anunciar-vos les noves activitats i tallers previstos fins ara per a aquests propers mesos, així com el Seminari, les dues parts, pel mes de juny.

Sé que hi ha alguns de vosaltres que en altres moments no vareu poder assistir. Espero que aquest cop us vagi bé i ens puguem veure, novament, en aquestes trobades de Llum i Amor.

Març:

·         Divendres 23, hi haurà una xerrada- presentació al centre Darsana de Granollers (Barcelona) sobre el Seminari “Connexió Divina” i les altres activitats que realitzaré en aquest espai. Aquesta xerrada es farà a les 20’15h. en el mateix centre. Si voleu més informació podeu trucar a Darsana, al telèfon que consta al final d’aquest comunicat. L’entrada és gratuïta.

·         Dissabte 31 es farà el taller: “Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser –“. Es farà durant tot el dia, a partir de les 9’30h. del matí. Aquesta activitat es realitzarà conjuntament amb el Centre La Font de Cardedeu (Barcelona), on des de fa dos anys estem col·laborant conjuntament per a obrir les portes del Despertar de la Consciència i el facilitar l’evolució espiritual del ser humà, i realitzant personalment les sessions individuals per a aquells de vosaltres que ho demaneu. Per a més informació podeu trucar al Centre La Font, al telèfon que consta al final d’aquestes comunicacions.

Abril:

·         Al Centre Darsana de Granollers es farà el Cicle “Despertant la Divinitat”, que consta de tres ponències – tallers:

o   Viure Conscientment

o   Domesticar la ment

o   Taller d’auto sanació

       Aquest Cicle es pot realitzar en dues opcions, segons us vagi bé:

-         Cada taller un dijous al vespre a les 20h, els dies 12,19 i 26; o bé

-         Tots en un dia ( a confirmar entre un dissabte o un diumenge d’aquest mes). Per a confirmar o més informació poseu-vos en contacte amb el centre Darsana.

Maig:

·         Taller “Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser –“ en el centre Darsana, el dissabte 12 de maig, durant tot el dia.

Juny:

·         Els dies 2,3 i 4 d’aquest mes es farà la segona part del Seminari “Connexió Divina”, per a tots aquells que ja hàgiu fet la primera. Ara per fi, tindreu la possibilitat de rebre la part, després de temps, que faltava transmetre de la formació espiritual que vareu iniciar en el seu moment. En aquesta trobada podreu exposar com us ha anat durant tot aquest temps en relació a la pràctica del viscut, sentit i experimentat sobre el contingut de la primera part. Una posta en comú entre els assistents pot ajudar a aclarir aspectes no compresos fins el present.

·         Els dies 8,9 i 10 es farà la primera part del Seminari “Connexió Divina”.

Escolteu els vostres cors, i si aquests ressonen amb aquestes trobades, podeu posar-vos en contacte amb el centre corresponent.

En elles hi seré donant-vos la benvinguda i passant junts, unes jornades de compartir part del nostre camí.

Gràcies a tots!

Una abraçada a tots/es, i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

-         CENTRE LA FONT: c/ Hospital 4 de Cardedeu, Barcelona.

T. 938455556

-         DARSANA: C/ Bruniquer 1-3 de Granollers, Barcelona.

T. 938795217.

(Si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra població, centre o associació, envieu un e-mail  a emaeljordimorella@hotmail.com )