El taxista

Avui m’agradaria començar explicant-vos una història:

Hi havia un ser humà que va rebre una trucada. La va atendre i des de l’altre costat va acordar quedar a un lloc en concret. Immediatament va penjar el telèfon, el va despenjar novament, i va trucar al servei de taxi perquè li enviïn un quant abans millor perquè havia d’estar d’aquí no gaire a una direcció concreta.

Una vegada demanat, el nostre home es va preparar i va estar atent per quan arribés el taxi. A l’hora acordada, ja es trobava a la porta del seu domicili per a recollir-lo, pujar-se en ell i dirigir-se vers on havia quedat.  

Aquests actes aparentment quotidians, representen perfectament el període des que ens ha arribat l’hora del nostre despertar fins a la realització de la nostra voluntat i la manifestació de la divinitat que cadascú és. 

Tots rebem la trucada pel sol fet de viure en aquest cos que tenim. Tots, absolutament tots ens sona el telèfon interior amb l’interès de dirigir-nos vers l’obertura d’una nova porta a la nostra vida no oberta encara, permetent-nos arribar allà on hem d’arribar segons el procés de la nostra ànima.

Rebem la trucada i quedem en arribar a tal punt del nostre caminar que ens oferirà noves oportunitats a la nostra vida per a la plena realització del nostre ser.

Donem el pas i deixem que la nostra intencionalitat expressada en veu alta ens creï les coincidències perquè tot sigui. Quan tenim clar el camí a seguir, llavors és quan ve el nostre taxi per a recollir-nos.

Bé, el primer pas ja està donat, ara ja hem donat el  consentiment perquè tot sigui. Confiança. Ja hem aclamat i demanat a la vida allò que volem, ara és qüestió d’esperar que la nostra nova actitud davant la vida ens atregui a les portes adequades per a poder donar nous passos en el nostre procés del despertar, i així, activar la divinitat que som.

Quan veiem venir el taxi i aturar-se davant nostre, just davant la nostra porta com havíem quedat, ens pugem a ell i li recordem al conductor la direcció que volem anar. El vehicle arranca i nosaltres ens aposentem en el seient de la nostra petició.

El ser humà que desperta o s’endinsa més en el seu camí vers la Llum, demana a l’univers, al Pare, allò que sent en el seu cor. Demana una i una altra vegada, com si la Llar pogués oblidar les peticions dels membres de la Família, els seus desitjos més fervents provinents del cor. Aquest ser comença a incloure en el seu dia a dia una actitud diferent a la tinguda fins ara, així com la realització d’una sèrie d’exercicis per a connectar amb el veritable ser que és.

Això només és el primer pas. Molts pensen que ja tot serà, i aplicant de tant en tant aquestes pautes més amoroses a la seva vida, tot ja serà. Hem de fluir. Hem d’aprendre a fluir com els dofins per sobre les ones, o una fulla que és portada por les aigües braves d’un riu. Tot succeeix sense expectatives, exigències ni impaciència. Una vegada has obert les portes de la teva voluntat des del cor, deixa que tot sigui, sempre seguint allò que el teu interior et dicti.

El fluir no és no fer res i ja em vindrà pel sol fet de demanar-ho. El procés no funciona així, exactament. Fluir representa viure tot allò que la vida t’ofereix sense resistències i sabent que tot el que et succeeix és pel teu major bé. Fluir és haver posat els pilars, la teva intencionalitat al servei del teu cor i deixar que tot sigui en el moment més adequat. No sempre aquest és quan nosaltres volem, sinó que moltes vegades, per a arribar a allà on volem hem de fer vàries parades, i en una d’elles, recollir l’aprenentatge per a enlairar un grau més d’amor el nostre ser. Fluir no és no fer res, sinó fer la part que et correspon, el que sents en el teu cor en relació a on vols arribar, ser o sentir.

Encara hi ha una gran part de la humanitat adormida. Quan aquesta comença a donar els primers passos s’impacienten i donen preses, dubtant del procés. No temeu, perquè una vegada has posat el mecanisme del despertar en tu, ja no pot tancar-se, i amb el temps, anirà a més. No podem des conscienciar-nos, i quan més ens endinsem en el camí vers la nostra Llum interior, més motivació tindrem per a seguir i obrir les portes del nostre ser de bat a bat per a mostrar-les d’una manera absoluta al món, al nostre entorn.

Igual com la història inicial, una vegada vas avançant vers el lloc corresponent a la teva ànima, hem de deixar-nos portar pel taxista. Ell sap quins camins seguir pel nostre major bé. Ell sap el que necessites, així com el coneixement de la transició de l’animalitat a la divinitat. Ens han enviat el millor taxista possible, el més proper al nostre entorn actual. Sempre, en tot moment rebem allò que necessitem.

Quan ens hem assegut còmodament al seient del darrera, deixem que ell faci la seva feina. Hem d’aprendre que cadascú ha d’aportar la seva part. És un treball de dos: de tu i de qui t’acompanyen. Deixa que els teus guies et portin pel millor camí.

Tots tenim un taxi esperant-nos a la porta per quan despertem i estiguem disposats a anar més enllà del nostre present, per a deixar enrere el nostre passat limitat i enlairar-nos vers la nostra divinitat.

Quan estem sent portats, no li preguntem constantment al conductor: Segur que sap com es va? No pot anar una mica més ràpid? Us sonen aquestes paraules? Cadascú es troba, a petició pròpia amb el taxista adequat. Ell sap el que es fa. Confieu. Espereu que acabi el trajecte, i llavors us podreu baixar i anar allà on heu quedat. Tingueu el convenciment que tot està sent i anirà bé. No dubteu. Confieu. Sigueu pacients perquè a vegades, segons cadascú, trobarà semàfors en vermell o un carrer molt transitat. Relaxeu-vos i sapigueu en tot moment que esteu sent portats.

Doneu els passos que sentiu des del vostre cor que heu de donar, i després, tot és qüestió de sincronicitats.

Confieu. Sigueu pacients. Tingueu la certesa que tot serà, que tindreu o aconseguireu allò que sentiu des del vostre interior.

Deixa que el taxista, que el procés et porti allà on vàreu acordar. Confia en ell. Confia.

Es una sort haver trobat el taxi en el qual et trobes. Sent la seguretat de ser portar allà on sents que has de dirigir-te.

Confia i relaxa’t.

Deixa que els taxistes que t’envolten també facin la seva col·laboració en el Gran Pla Diví on et trobes.

Així ho vau acordar.