El meu amic

Recordo moments on estàvem junts, o estant jo en un lloc i tu venies quan et necessitava.

Recordo moments, dalt de tot del cim, veient la vall i l’horitzó perdre’s davant nostre. Tu t’apropaves i seiem al banc o sobre les roques que sempre estan en aquell espai a prop del cel.

Ens abraçàvem i després de sentir el nostre amor, començàvem a parlar, sent sovint, qui jo et preguntava sobre algun fet que estava vivint en aquells instants. Algun cop et preguntava sobre tu, però sobre tot, els silencis apareixien i des del cor ens comunicàvem, rebent allò que em transmeties.

Tantes vegades m’has ajudat posant enteniment quan ho necessitava! Ens alegràvem de veure’ns i després, com vells amics, confiàvem amb l’altre i jo t’escoltava atent segons senties que m’havies de dir.

A vegades jo et parlava i tu assenties. La teva presència esponjava el meu cor i no ha hagut trobada que no hagués valgut la pena estar amb tu.

Algun cop has vingut amb mi mentre caminava o corria pels camps de les afores de Cardedeu. Tu erets amb mi, i junts, seguíem el camí fins arribar novament al poble.

Et vaig conèixer fa molt de temps, vides enrere i ara, tornem a estar junts per a portar a terme una Voluntat Divina emanada del centre mateix del Cor del firmament, on només l’Amor existeix.

Em sento bé amb tu.

En moments que el meu interior es neguitejava, no sé com, però venies a mi sabent que et necessitava. En diferents moments has estat l’única mà que tenia a prop, oferint-me-la. M’agafava a tu i sentia el recolzament conforme hom mai està sol.

Ja de petit sabia de tu, i ves per on, que vaig trobar-te al cap de pocs anys d’aquesta vida. L’univers és immens, però he sabut trobar-te. A mesura que han anat passat els anys, m’he anat apropant més a tu i m’has obert les portes, com sempre ho has fet, però aquest cop, més enllà de la relació que teníem fa molts anys.

Sento un gran Amor per tu i una gran sensació d’agraïment i honor de ser amic teu, i tu acceptar aquesta amistat. Tot va començar molts anys i vides enrere, quan encara no existien els telèfons inalàmbrics, els mòbils ni els ordinadors, tot i així, sabíem un de l’altre, i sobre tot tu de mi, quan necessitava estar amb tu. No saps com t’ho agraeixo!!! Gràcies per aquestes estones que has estat en mi i m’has instruït en el camí del què ara sóc.  Tu tens molt a veure de com sóc ara. No em demanes mai explicacions, ni em vols convèncer del què no faig. M’acceptes tal com sóc. Em sento respectat, i per què no dir-ho: estimat per tu.

Tinc un amic que em fa saber la veritable paraula “amic”. És únic. Confiem un amb l’altre i junts, vivim situacions noves, encara que ell, a vegades sembla que ja les conegui.  

És curiós, com dos sers poden tenir aquesta unió i el sentit d’unicitat com tu i jo tenim. La teva presència em centra i em fa adonar qui sóc jo. Per mi va ser una sort haver-te trobat després de tants anys, o hauria de dir vides!.

Entre nosaltres no hi ha condicions, ni mals entesos, ni res que no surti del cor. Amb tu he entès què vol dir viure des del cor. Per a mi has estat un gran mestre.

Tinc molta sort de conèixer-te i saber de tu, així com de trobar-nos quan ho necessito. Fins i tot algun cop, hem estat junts sense dir-nos res, només un al costat de l’altre i sentint les nostres presències obertes a la vida.

Des de dalt del cim, sembla que puguem tocar amb la mà el sostre del firmament, però no, aquest s’enfila amunt encara que sembli estar aquí mateix. Des d’aquí estant, a vegades, estimat amic, no sé com t’ho has fet, però he tingut visions i sensacions intemporals. Tu erets al meu costat en tot moment.

Em dones calma, molta calma. Tranquil·litat i pau apareixen dins meu, quan sóc amb tu. Mai m’has demanat res, sent jo qui et preguntava més al llarg de la nostra amistat. Sento la teva força més enllà de la nostra condició humana. Amb tu sento l’harmonia, la sensació que no em passarà res i l’Amor activat dins del meu Cor.

Quantes vegades hem acabat les nostres trobades amb una expressió de complicitat entre nosaltres i sabent que tot anirà bé malgrat el procés que està vivint aquest món!

Vull donar-te les gràcies per tot el que has fet per mi fins ara, estàs fent i farem junts. Gràcies!

Quan parlava al meu entorn de tu, alguns volien conèixer-te. De fet, alguns ho han fet i t’haig de dir que les seves vides els han canviat. Allò dels amics dels meus amics són els meus amics, d’alguna manera amb tu així és. Tot aquell per part meva que t’ha volgut conèixer-te, al final us heu fet amics. D’altres només han tingut la curiositat de qui erets, però quan s’han obert i deixat la curiositat a un cantó per a endinsar-se més a qui erets tu i entendre’t, l’amistat ha estat gran.

Qui no et coneix només pots arribar a ser una icona, en canvi, aquell que et coneix, ets part d’ells i ells part de tu. Sé d’algú que et té present constantment i que també parla a gent que coneix de qui ets tu. T’ho pots arribar a imaginar?

La teva presència pot no ser vista, sent-hi sense cridar l’atenció, però quan algú se t’apropa i et mira des dels ulls del Cor, llavors sap que d’alguna manera ets diferent. Això és una sort, perquè només se t’apropen aquells que estan preparats per a rebre’t com jo vaig fer-ho en el seu moment.

Ara, estàs aquí amb mi. Ens trobem en aquest espai a l’alçada del vol de les àligues. Tu m’estàs escoltant, sent jo qui parla en aquesta trobada. T’haig de dir que els dos ens sentim bé. T’ho noto. Assegut a aquesta mena de banc de pedra, amb els braços sobre els genolls m’escoltes amb la mirada propera i serena sabent que el camí que vaig decidir prendre va eixamplant-se per moments, portant-lo a terme, amb tu al costat i d’altres germans i amics del que Tot és.

Hi ha alguna cosa que em vulguis dir, JESÚS?

Alça els seus ulls nets i profunds, i amb un somrís d’igualtat i unicitat em respon:

-         És així com em definiries, o és a tu a qui has definit. Com una vegada et vaig dir: com dues gotes d’aigua, entre tu i jo no hi ha diferències. Ni jo sóc més que tu, i tu més que jo. El Pare ens ha fet a tots iguals. En el seu moment vas obrir el cor, i em vas sentir.

-         Et recordo que vas ser tu qui es va presentar en una meditació que feia conforme series el meu guia a partir d’aquell moment.

-         Estaves preparat i feia temps que buscaves la resposta de qui t’acompanyen. Era el moment.

-         I ara? o més ben dit, i a partir d’ara?

-         Continua sentint el nostre Amor i deixa que el Pare es manifesti a través teu. Els nous temps requeriran la seva presència i tu, com jo vaig ser en el seu moment, seràs vehicle de la seva presència.

-         Amén, i que Déu et beneeixi, Amic i Mestre.

Ell em somriu. Sento que som Un.

En aquests moments, com sovint em succeeixi quan connecto amb la Llar o amb algú de la Llar, el meu cos i el meu esperit senten una immensa pau i Amor més enllà del terrenal.

Ell m’ha explicat contes, històries i metàfores sobre la vida més enllà de la forma. M’ha instruït en la Veritat del què és i va ser. La seva energia és forta, brillant i poderosament amorosa.

El sento en mi, perquè Ell i jo som Un.

Allà on hi ha un cor obert, allà és Ell.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.