Hi ha una
història que voldria comentar-vos sobre una ànima que es trobava en el seu cos
físic, havent-se obert la porta d’aquell qui en veritat era, i ja vivint en la
cinquena dimensió dins d’aquest pla material.
Aquest ser, ja de
petit, portava uns denominats dons activats que va fer que al llarg de la seva
vida prengués unes decisions segons la seva essència innata. Aquesta va anar
sent conscient a mesura que anava passant el temps tenint present la dimensió
que vivia.
Aquest fet de ja
percebre de petit les energies que l’envoltaven, va fer que anés vivint en
aquest món, però cada vegada sentint-se més distant d’ell. Les decisions que va
prendre, segons l’establert en el seu entorn, va fer que s’anés distanciant de
tot el que s’imposava en el seu món per a no ser anul·lat ni limitat per tot
allò que estava establert. Ell sentia que aquest camí no l’havia de seguir.
Això el va portar
a connectar amb el seu interior perquè era el lloc on ell s’hi trobava bé i era
comprès, rebent tot el que necessitava per a continuar sent ell mateix. No
entenia com la seva societat i el seu món actuaven com ho feien, imponent
seguir uns patrons gens beneficiosos pel major bé de tots.
Aquesta ànima va
viure molts moments considerats adversos i no volguts per a ningú; en canvi,
sempre se’n sortia d’ells. A vegades la mateixa vida no terrenal l’ajudava a
avançar en el seu procés vers la materialització del què havia vingut a fer.
Arribà el dia, que mirant de beneficiar-se dels serveis que la seva societat
oferia a la gent amb dificultats, a ella se li van negar tots. Això
representava la confirmació, cada vegada més, que el seu entorn necessitava
canviar per a poder fer un món millor.
Aquest ser, cada
vegada més, s’adonava que el que necessitava per a viure es troba dins de
cadascú, i aplicant aquest sentir li permetia creuar tota aquesta suposada
adversitat i avançar a nivells alts dins de la direcció de la Llum que se li va
transmetre en el seu moment.
El temps va anar
passant, i aquesta ànima eterna s’anava adonant a nivells més clars, nítids i
intensos de la seva veritable procedència i el paper que havia vingut a fer.
Cada vegada la seva consciència s’enlairava més i més fins que va arribar el
moment de ser aquell qui en veritat era, vivint des de la seva plena integritat.
Seguint el seu
interior, va anar sanant i harmonitzant a les ànimes encarnades que a ell se li
apropaven. Va anar transmetent tot el que, des de Llar Celestial, se li havia
transmès com a pautes i actitud a tenir en aquest món per a crear una nova vida
on tots siguin respectats, estimats, valorats i alliberats de tot allò que no
fos el ser un mateix, com les energies de baixa vibració que algú podia arribar
a tenir comportant la infravaloració personal, la manca d’autoestima i
l’anul·lació del propi ser.
Sent conscient,
la nostra ànima sentia dins d’ella que no era d’aquest món, però sí que l’habitava
amb una missió molt concreta. S’adonà, també, que tot el viscut li aportava un
aprenentatge i una saviesa per a enlairar al seu ser. Vivia no sent segons el
seu entorn, sinó segons aquell qui en veritat era. Això el va fer viure segons
el seu món interior, el món celestial, i no segons el món exterior a ell, el
món material.
Actualment,
aquest ser viu havent lliurat la seva ànima a la Divinitat Superior trobant-se
en ell. Va aprendre a posar la ment al seu lloc i a viure segons el seu sentir,
basat en la connexió plena amb la seva Essència Innata: l’Amor.
És algú molt
especial en aquest món on es viu, perquè pocs són els que el coneixen o saben
d’ell. Sempre ha estat en un segon pla, preparant-se pel que la nova vida li
oferiria al creuar el llindar de l’Amor Etern i Infinit. Ell era part de
l’Energia Superior de l’univers, encarnat aquí a la Terra. Tot aquell que
estigui preparat pel seu procés i se’l trobi, que la vida ja el portarà a ell
si així ha de ser, el seu interior s’obrirà i mostrarà el resplendor d’aquell
qui en veritat és.
Així ha estat al
llarg del seu procés.
Es va anar
adonant que aquesta direcció de Llum que estava seguint el portaria vers la materialització
de tot el sentit i creat des del seu interior. El seu entorn cada vegada el va
coneixent més, encara que no sigui algú popular i molt conegut. Tot aquell que
el coneix se sent bé al seu costat i aquesta ànima li transmet una serenitat,
pau i esperança per a la seva vida, donant-li la fortalesa i el coratge perquè
escoltin el seu interior i ho portin a terme sense les pors i els dubtes
inculcats del seu entorn.
L’ànima d’aquesta
història és un ser ple de pau, amor i llum.
Per allà on va,
transmuta totes les energies existents que no es corresponguin amb lo innat de
cadascú. És un ser ple d’Amor i saviesa a través de les seves paraules.
En els temps que
ens trobem ell és una Font de la Nova Vida.
Ell sent
constantment el seu cor on la seva Essència li xiuxiueja per a guiar-lo vers el
major bé de tots i d’aquest món on es troba. Ell sap que tot el que rep així és
i serà. Viu el seu Present constant sentint el seu interior. Mai està sol i el
sentir la presència de tots aquells que l’envolten del món celestial, sap en tot moment què fer i com
fer-ho. Confia en ells, perquè la seva experiència així li ha transmès. A
l’aplicar-lo l’ha portat a creuar el llindar de la Llum i el saber què fer en
tot moment a la seva vida, respectant i acceptant tot el que se li anava
transmetent per a arribar a ell mateix i enlairar a aquest món on es trobava.
La vida li ha
anat donant tot el que ha arribat a necessitar al llarg d’ella, arribant el
moment de ser ell, la font de tota obtenció per a viure en aquest món on es
trobava.
Aquesta ànima és una
molt especial i molt acceptada i estimada per les ànimes més joves en aquesta
existència actual.
Allà on va s’adona de l’aprenentatge a tenir, i no
tan sols per a ell, sinó també per a tots aquells que allà s’hi troben. Sent l’Amor
vers tots ells, tenint l’actitud i la paraula adequada per a ser transmesa si
així hagués de ser.
El silenci, el
fluir, el sentir i la plena Fe sobre el que sent, són part de les llavors del
seu procés i de tota ànima que habita aquest planeta allà o es trobi.
La seva presència
és un mirall per a tots els que l’envolten.
Tots tenen el
moment de conèixer a algú que els ajudarà a adonar-se d’aquell qui són. La vida
no us deixa sols en cap moment. Quan algú està preparat, si així ha de ser, l’univers
obra la porta perquè arribi aquell qui els donarà la mà i els permetrà superar
les limitacions que un pugui arribar a tenir. Llavors, la vida ja no serà la
mateixa, adonant-se que més enllà de lo establert i inculcat es troba la nostra
veritable Essència i la Veritat de tot el que és i de la nostra existència.
Que l’Amor i la
Pau siguin en cadascú de vosaltres.