Trobada amb la seva Divinitat

Una vegada, una ànima conscient, sentint la seva essència va voler tenir uns moments per a estar amb la seva Divinitat. Va sentir l’Amor en ell, i va començar a sentir els símptomes d’estar connectat amb aquell qui era.

Estant en aquest estat d’expansió i obertura, va deixar que tot fluís en relació a aquest encontre.

-         Temps vaig tardar en saber de tu – va començà dient. Ara, sabent de tu en mi, que l’Amor sigui el meu acompanyant en tot el meu procés.

-         Aquell qui obre el seu cor i troba al ser que és,sabrà de mi, d’ell, en tot moment.

-         Què vols dir, que tu ets nosaltres?

-         La Divinitat, com dieu, no és alguna cosa aliena a vosaltres, sinó, aquell qui sou.

-         ...

-         No sóc una cosa externa a cadascú de vosaltres, sinó l’essència de la vostra existència. No vulgueu trobar una explicació al dit, perquè la vostra ment no la trobarà. Aneu al vostre cor i obtindreu la comprensió i el sentit de la meva presència en cadascú de vosaltres, però no perquè sigui alguna cosa apart de vosaltres, sinó perquè vosaltres sou Jo, i Jo sóc cadascú de vosaltres.

-         ...

-         El vostre procés us ha portat a la desconnexió per a poder donar els passos vers aquell qui sou. Tot té el seu sentit. Una eruga ignora, en un principi, la seva capacitat de volar, però amb el temps, s’adona que la transformació que viu, la porta a mostrar tota la seva bellesa i resplendor. Així sou cada una de les ànimes encarnades en aquesta dimensió. Comenceu a saber alguna cosa diferent i relacionat amb vosaltres, però aquesta “diferència” en relació amb la humanitat, resulta ser la vostra veritable essència i potencial per a arribar a vosaltres mateixos,...a mi.

-         Si som divinitat, per què no mostrem aquest potencial que comporta el ser un Déu encarnat?

-         Degut a la vostra consciència. És la consciència que us porta a trobar i experimentar amb el vostre potencial. Tornar a recordar qui sou us portarà a l’enlairament de la vostra ànima, i aquest procés d’ascensió,us permetrà creuar el llindar de l’espiritual, que és d’on pertanyeu. El vostre present us ha confós fins que he començat a alliberar les vostres creences mentals.(Pausa). Aneu al vostre cor que ell us parlarà i us farà saber del sentit de la vostra existència i el motiu pel qual esteu on esteu.

-         Arribarà el dia que arribarem a mostrar, d’una manera clara i notable les nostres capacitats divines? 

-         Alguns de vosaltres ja ho esteu fent. deixeu que jo pugui manifestar-me en vosaltres, i llavors, l’humà deixarà lloc al ser diví que és.

-         Cóm fer per a deixar-te manifestar a través nostre? – va expressar l’ànima.

-         Recordeu qui sou, i quant més recordeu, més podreu arribar a sentir-me. Quant més em sentiu, més us adonareu de l’Amor que sou. Quant més Amor sentiu en el vostre interior i d’una manera contínua, llavors, haurà arribat el moment que cedireu el vostre control de la vida a les meves mans perquè pugui jo guiar-la, portar-la a terme i manifestar-me lliurement a través vostre. (Pausa). Arribarà el dia que us deixareu anar, i llavors, la vostra vida canviarà i començareu a notar com us anirà somrient, com dieu, cada vegada més, sense esforços. Per a arribar a mí, haureu de deixar de controlar la vostra vida, tenint la Fe corresponent conforme tot està sent pel vostre major bé. (Pausa). Escolteu el vostre cor que el us guiarà en el vostre procés vers vosaltres mateixos,...cap a mi.

-         És a dir, que hem de deixar de viure des de la ment i començar a escoltar el nostre cor, vivint des d’ell i dirigir-nos i portar a terme allò que ens digui, que sentim en el nostre interior.

-         Serà un bon principi. Us ajudarà a obrir les portes del vostre alliberament i permetre que la Gran Voluntat sigui en vosaltres. No vulgueu que les coses siguin segons vosaltres, sinó segons el que heu vingut a fer!

-         Entenc, doncs, que la vida no ens pertany – va comentar l’ànima.

-         Però sou responsables, i els únics responsables de la vostra vida. La part que heu d’aportar, seguint el vostre cor, us portarà a la Divinitat que sou. No temeu! Confieu! i allibereu-vos de l’afany de voler controlar el que viviu. Apreneu d’allò perquè enlairarà el vostre ser. Accepteu-lo!

-         Sé de tu – va dir l’ànima, però cóm puc transmetre aquest Amor als altres? Cóm fer arribar als altres la consciència de qui són?

-         Senzillament, sent tu. Escolta el teu cor que ell et dirà. No vulgueu arribar als altres, perquè seran els altres que us arribaran. Allò que es trobi en el vostre camí conscient, ho atraureu, no haureu d’anar-lo a buscar ni voler que els altres siguin o es trobin interiorment com vosaltres vulgueu.

-         …

-         Sigues tu! Sentint qui ets, ajudareu a tots aquells que estan disposats a obrir-se i arribar a mi. És amb l’exemple que irradiareu la vostra essència i la saviesa del sentit de viure. (Pausa). Deixeu que jo us guiï. Sentiu qui sou i els llindars de la vostra ascensió s’il·luminaran, deixant de ser vosaltres, per a ser Jo.

-         …

-         Tu i Jo som Un. Tu ets Jo i jo sempre he estat tu. Recorda aquell qui ets, i sent l’Amor en tu. Allà, en el teu interior em trobaràs. Sempre estic. Jo Sóc aquell qui tu ets. Deixa que la meva presència assereni la teva ànima i la teva vida. Jo Sóc Tu, i Tu ets Jo.

-         Que es faci la teva Voluntat en mi – va dir l’ànima finalitzant la trobada.

Quan el dolor apareix

Porto anys al servei de la humanitat. De diferents països vaig rebent missatges, consultes i exposicions de les situacions que algú està vivint, demanant ajuda, o què fer en aquells moments. Fins i tot he arribat a rebre missatges parlats on havia de posar tota la meva atenció per la debilitat de les paraules expressades junt amb el plor intens del seu interior.

He rebut, amb el temps, peticions d’ajuda per part d’alguns de vosaltres en moments de desesperació. Us puc dir que el meu cor sent el vostre dolor. Aquest, ve donat no tant sols pel dolor físic, sinó per l’emocional que és el més penetrant i, no sempre, ens permet veure la situació tal com és.

En moments de desesperació, he respost a les vostres peticions. Així ho sentia dins meu.

No sempre és el que sembla.

Fa uns dies vaig rebre un missatge parlat on, qui s’expressava, sentia com la seva vida li donava un revés, no sabent què fer en aquells moments i sentint-se atrapada per la situació viscuda. Li vaig respondre, i sento la necessitat, avui, de parlar-vos d’aquests moments no volguts a la nostra vida.

A vegades sembla que ens estem recuperant d’alguna cosa viscuda que ens va marcar, quan se’ns presenta davant nostre una situació no esperada que pot arribar a canviar el rumb de la nostra vida. És com si acabéssim de superar alguna cosa, quan ens colpegen amb més dolor. No sortim d’una, quan entrem en una altra. Dóna la sensació com si la vida no ens deixés ser feliços. Plorem, ens lamentem i ho podem veure tot negre, sense una sortida al respecte.

Estimades ànimes, a totes que us podeu trobar en una situació similar us dic, que el meu amor està en tots vosaltres, i que allò que viviu, encara que pugui arribar a semblar dur i fred, us dic que no hi ha vivència que tinguem que no alimenti la nostra ànima.

Quan ens hem enfonsat en les creences inculcades i ens sentim identificats amb el dolor del nostre món, llavors, és quan més atrapats ens podrem arribar a sentir quan visquem una situació inesperada que pugui alterar el nostre interior, creant un malestar o un dolor, sent l’emocional el que més ens aferrarà als fets mundans i impedirà arribar a l’aprenentatge que ens aporta, a no ser que la nostra actitud sigui d’ACCEPTACIÓ amb  cert grau de consciència conforme el viscut té el seu sentit i ens trobarem en mig d’aquest fet pel nostra major bé.

Quedant-nos en el dolor i lamentant-nos, podrem quedar atrapats en un dolor profund, anul·lant el nostre ser i intensificant la nostra actitud de víctima davant la vida. Haig de dir-vos que no és així. Nosaltres tenim la capacitat de superació de qualsevol aparent revés que la vida ens pugui arribar a donar.

Hi ha moments que el viscut no és de nosaltres mateixos, sinó d’algú del nostre entorn més estimat. d’algú a qui estimem. Quan veiem que hi hem de prendre certes decisions pel major bé de l’altre, d’aquesta persona, que el farà canviar el ritme i estil de vida, llavors, tenint present la nostra relació amb ella, veiem com la nostra ment ens comença  a parlar de lo malament que ho passarem, de les limitacions que tindrem a partir d’ara a la nostra vida. Ens anuncia un futur incert i molt negre. La ment ens parla segons les creences i identificacions que hem associat amb nosaltres al llarg dels anys. Però la nostra ment és passat i ens transmet basant-se en l’adquirit en un passat. Els temps han canviat, i el present dels nostres dies està envoltat amb un empoderament i responsabilització de cadascú davant la seva vida.

He arribat a conèixer persones que en el seu moment, em van fer veure conforme “la vida sempre es desfoga amb els mateixos”, però a mesura que anava seguint el meu procés d’evolució, vaig començar a adonar-me que nosaltres som els únics responsables de la nostra vida. Continuo sentint el dolor de qui em fan arribar les seves peticions d’ajuda, però també haig de dir que no sempre puc ajudar-los de la manera que a ells voldrien, perquè no sempre la solució es troba en fer alguna cosa per ells, sinó, quasi sempre, consisteix en un canvi d’actitud nostra davant la situació.

Estic aprenent molt de vosaltres, i us ho agraeixo, encara que no siguin situacions aparentment volgudes o alegres, però la nostra ànima se sent confortada per la reacció i aprenentatge que realitzem davant els suposats obstacles que ens podem trobar en el nostre camí.

No hi ha res que no ens aporti alguna cosa, tant per a nosaltres si estem implicats en el fet, com per a la persona que ho “pateix” personalment. Són cops que no sempre se superen en el moment, però heu de ser pacients, tant vosaltres, com per l’altre persona que ho viu directament.

Una de les coses que he après al llarg dels anys, és que no hi ha res que visquem que no tingui un sentit per a nosaltres i no ens aporti res. Tot, absolutament tot el que vivim, té a veure amb la nostra evolució.

Som molt més que matèria. Som molt més que sers indefensos. La nostra capacitat de superació és gran, perquè cadascú de nosaltres conté l’essència innata de l’Amor. Cóm pot l’Amor crear tant de dolor? Alguns podeu arribar a preguntar-vos en algun moment. L’Amor allibera i només vol el millor per a cadascú de vosaltres. L’Amor enlaire el vostre ser i allibera tot allò que portem dins i no ens pertany. Aquestes paraules es refereixen, des de creences, hàbits, costums, tradicions, maneres d’actuar, de pensar i crear.

Quan vivim sense donar passos vers aquest alliberament del nostre interior, llavors, és quan l’univers, la vida, o com vulgueu dir-ho, ens dóna una mà per a poder arribar a la plena felicitat i al moment de poder expressar l’alegria, d’una manera lliure i constant, vers el nostre estimat món. Tot té un sentit. No hi ha res arbitrari, des del punt de vista espiritual, que no ens faci créixer com a sers amorosos que som.

Som molt més que matèria. Som Amor, i el nostre procés ens porta a connectar amb ell, i per això hem d’activar la nostra consciència per a adonar-nos que no som sers invàlids, limitats o a mercè dels altres. Som sers amb un potencial immens, ple de Llum i Amor.

El viscut només és per a poder, a través de la nostra predisposició i actitud oberta, percebre el sentit, el fons del viscut, i no quedar-nos amb la forma, amb el que els nostres ulls veuen, que no sempre és el que sembla.

La nostra vida està sent guiada des de l’Amor, des de l’essència pura i incondicional de l’Amor que habita en nosaltres.

Quan el dolor apareix, tingueu present que són les manifestacions de les nostres pors davant la vida a partir d’aquell moment, i sobre tot, de l’oportunitat que tenim per a enlairar la nostra ànima i aprendre alguna cosa nova o que ja hem obert la porta de la sanació d’algun aspecte nostra que ja hem començat a donar passos per al seu alliberament.

No us enfonseu! No us desanimeu!, perquè allò que viviu us portarà al veritable ser que sou, no qui us han fet.

Lamento el dolor viscut en el nostre estimat món però també jo vaig haver de viure situacions, al llarg de la meva vida, que em van fer quedar sol i viure experiències d’incomprensió, misèria i d’una gran solitud. En el seu moment vaig viure el que es denomina “la part fosca de l’ànima”. Ho vaig viure, però el meu interior em deia que havia de continuar malgrat tot. Havia alguna cosa en mi que m’empenyia a seguir i no quedar-me atrapat en cadascuna de les situacions que estava vivint. Només així aconseguireu avançar en vostre camí, adonant-vos que res és per a sempre. Tot és temporal. El dolor és mental, no real, encara que sentiu els seus símptomes. Del malestar podem aprendre, i un dels majors aprenentatges que podem fer és el de l’ACCEPTACIÓ. Acceptar el viscut i no témer, perquè allò que viviu és part del vostre procés i alliberament.

Sou sers complerts, lliures i amorosos. No sempre ens adonem que així és, per això l’univers, de tant en tant intervé per a ajudar-nos a recordar. Per això, el que vivim o hem viscut.

Davant de tot, estimades ànimes que viviu un procés de dolor, ESTIMEU, ESTIMEU, ESTIMEU. Només estimant i tenint compassió per a tots aquells que pateixen, podrem crear una energia que els pot arribar a crear benestar, si així ha de ser per a la seva ànima. Estimeu. Sentiu l’Amor en vosaltres i arribareu a sentir la calma dins de cadascú. Sentiu l’Amor en el vostre interior, i alleugerareu el dolor d’aquells sers propers que la seva vida ha donat un tomb, començant una nova etapa, potser, amb canvis físics, emocionals o mentals. Estigueu al seu costat i veieu a l’altre, o a vosaltres mateixos, si és a vosaltres que us ha succeït, com a sers complerts, sencers, amb grans capacitats de viure, encara que a vegades, la nova vida hagi de ser amb modificacions, a nivell de estil i ritme, en relació a com vivíeu fins fa poc.

Sigui la pèrdua d’algú que ja no veurem més, una amputació d’algun membre del nostre cos, l’adonar-nos de la relació dels nostres fills amb les drogues, un acomiadament improcedent deixant-te amb vàries deutes pendents sense poder-les fer front a partir d’ara, o una sensació d’abandonament davant la vida. No importa el que visquem, perquè cada experiència és l’adequada per a nosaltres. No hi ha res perquè si. Tot està abraçat per l’Amor.

Som nosaltres, que al llarg dels anys ens hem estancat, aferrat i creat unes capes de protecció per por a que ens fereixin o no ser acceptats. Llavors és quan amb el temps apareixen les situacions d’ajuda, de segones oportunitats per a arribar a nosaltres i començar a recordar aquell qui som.

ACCEPTEU I ESTIMEU, perquè no hi ha res perquè si. No existeix res a l’atzar a  la nostra vida. Nosaltres hem estat i som, els únics responsables de la nostra vida.

Per això, tenim la sortida del dolor que habita en el nostre interior. Coneix-te i aprèn del viscut, perquè el fons de la forma que veu i experimentes, t’alliberarà i t’aproparà més a la felicitat i la plenitud del teu ser!

Quan el dolor apareix, la porta del recordar i l’aprenentatge s’obren.

El meu AMOR és en tots vosaltres.

Tot té un sentit.

Que l’Amor, la Pau i la Comprensió del viscut siguin en cadascú.

Quan comença l'aprenentatge

Quan algú fa un aprenentatge espiritual, un aprenentatge relacionat amb la nostra ànima i no dirigit vers la nostra ment, llavors, ve a ser com el nostre ADN, on cada capa és diferent a les altres amb unes característiques concretes, però alhora està relacionada amb totes les altes. El conjunt del nostre ADN no podria activar-se i procedir a l’evolució del ser que el contingui, a no ser que cada part del mateix influenciï i estimuli a la resta del conjunt. Amb això vull dir que una capa activada fa que les altres també s’activin, com l’efecte dominó, on totes les fitxes estan dretes una al costat de l’altre, i fent tu un gest, fas que totes les altres també caiguin, és a dir, quedin influenciades i implicades. El mateix succeeix amb les lleis espirituals. Cada una d’elles és única, però estan implicades amb d’altres, i quan integrem una en el nostre interior, hi ha d’altres que també s’activen. Totes, absolutament totes estan relacionades.

Tot veritable aprenentatge relacionat amb la nostra ànima està dirigit a una interiorització del ser i a una presa de consciència i responsabilització de la nostra vida. Això comporta altres aspectes que ens fan enlairar encara més, encara que només haguem donat un sol pas.

Tot aprenentatge és una gran aventura, i sobre tot, quan és conscient per part de qui el viu. Quan et permets experimentar, acceptar i estar obert a tot el que pugui presentar-se davant teu, com un regal de la vida, llavors, és quan pots arribar a entendre que no hi ha res perquè sí, i tot el viscut té el seu sentit.

Un altre dels aspectes que està relacionat amb l’aprenentatge espiritual, és el temps. Sabem, i s’ha dit moltes vegades que “el temps no existeix”, espiritualment parlant. Bé, quan ens trobem en mig d’una situació no volguda a voluntat, és quan t’adones que el temps desapareix del teu camp de visió. No el tens en compte, encara que sí els dies, o certs dies, degut que sembla que els hagin creat exclusivament per a tu, perquè puguis fer amb ells el que tu vulguis. Exactament és així, perquè hi ha moments que no sabràs què succeirà aquell dia, i això succeeix cada jornada al despertar-nos, sent uns instants on només et queda anar al teu interior i fer allò que t’agrada o t’agradava fer quan no feies la feina principal del teu dia a dia. El temps desapareix, vivint només el present, donant-te compte cóm de ràpid va passant cada interval, perquè desconnectes d’ell per a dedicar-te’l a tu, sabedor que ets tu qui l’ha d’omplir amb la teva actitud, la teva acció, decisió i presència, estiguis on estiguis.

Estàs tan centrat en el teu present, que quan mires una mica cap enrere, ja veus que ha passat un mes, mig any o dos, sense donar-li més importància, però tot el que hauràs fet t’haurà servit per a sentir-te bé, perquè en el fons, això és que importa. O el temps pot amb tu i t’enfonsa i deprimeix, o t’enlaires per sobre d’ell i el superes. En aquests moments es una benedicció tenir tot el temps per a tu. Sol, comptant exclusivament amb tu.

Cada dia és una oportunitat per a deixar-te portar per les sorpreses preparades per a tu. Hem d’aprendre a crear-nos benestar estant en una tempesta. Vivint moments de grans borrasques, turbulències, i fins i tot, d’huracans que s’emporten tot el que troben davant seu, aprenguem a estar en mig d’aquest huracà en tot moment, a l’ull de l’huracà on regne la pau. Estant aquí, observa el teu entorn, on tot sembla estar fora del seu lloc adequat, però la gent continua vivint com si fos aquest desordre, el seu estil habitual de viure. Tot i així, la sensació de saber estar centrat en el centre del teu ser, et permet sentir la pau i l’Amor que t’envolta arrecerant-se en cada una de les teves cèl·lules.

El temps desapareix quan tu ets tu, perquè no influeix el teu físic i sembla no acompanyar-te, amb tot el que això representa a nivell de vitalitat i un rejoveniment del teu suport físic.

És en moments com aquest, on no penses en el temps, perquè ets tu qui el crea, l’allarga o l’escurça. Ets tu qui el fa desaparèixer al ser tu. No importa l’edat, perquè el que se entén com anys, també desapareix de tu, degut que estàs centrat en aquell qui ets, i quan deixes que la Divinitat que hi ha en tu i tu ets, es manifesti, llavors tot es torna intemporal.

Us puc dir que no hi ha temps. Quan deixem que tot sigui Present, llavors, vivim més temps, del que es coneix a nivell terrenal com a temps, i amb una millor qualitat existencial. Espiritualment no existeix el temps, ni el passat ni futur, perquè l’únic moment de poder per a cada ànima és el present junt amb el lliure albir. La manera d’utilitzar-lo, segons el grau de consciència de cadascú, ens portarà a aquest benestar anomenat anteriorment i a una visió de la vida més enllà de l’humà.

Tots soms sers complerts i divins. L’important és sentir-ho, degut que el tens integrat, i no tenir només el coneixement que així és. Ha arribat l’hora de mostrar-nos tal com som. Cada un segueix el seu procés en mig del lloc adequat per a poder recordar i anar deixant la seva humanitat per a donar pas a la seva divinitat.

No hi ha temps.

No hi ha res que no sigui tu mateix.

La vida et dóna suport per a avançar segons tu sents. A vegades hem de deixar anar per a trobar-nos només, amb nosaltres mateixos. Llavors, és quan començar els millors moments, els més intensos per a arribar a nosaltres.

Només l’Amor existeix i és des de l’Amor que podem arribar a nosaltres. El passat està basat en la nostra part mental. Deixem que s’alliberi, perquè els temps viscuts en el nostre present es basen en el cor. Ell us dirà què fer i la resposta adequada a la situació que viviu.

Escolteu el vostre cor, per a poder enlairar la vostra ànima i la vostra vida.

Tot aprenentatge és una porta oberta a un nivell superior de saviesa. Aquesta saviesa s’obté per haver viscut el coneixement que podeu arribar a tenir. Només l’experiència particular pot portar-te a l’obtenció de la mestria.

La vida continua. Sentiu l’agraïment per tot el viscut i après.

Que la Pau i el Coratge siguin en cadascú de vosaltres per a seguir el camí del vostre interior, i que aquest any 2017 pugueu creuar la porta de la vostra plena manifestació.

El meu Amor és amb tots vosaltres.

No miris tant a l'horitzó

No miris tant a l’horitzó. El que tant anheles es troba en el teu present. No és físic. La teva realització no pertany a la matèria, sinó a la manifestació d’aquell qui ets.

Recorda-ho, perquè per més mirar a la llunyania per a poder divisar el que el teu cor et fa sentir, et fa veure una realitat que no és la que la teva ànima ha de viure en aquests moments.

Viu el teu present i sent-te’l dins teu. Ell t’anirà portant de la mà. Deixa que tot sigui, i accepta la immensitat del que ara estàs vivint perquè els seus passos et portaran a on sents. Accepta aquests moments perquè tenen un sentit sagrat per a la teva ànima. (Pausa).

Més enllà del teu present existeix una vida esperant presentar-se segons el teu sentir i la teva ment. Els anys han permès creuar aquest any. El que coneixeu com a 2017, us portarà a l’enlairament del vostre ser, a l’haver-vos responsabilitzat de la vostra vida.

Aquella amb la qual sempre heu somniat, ara truca a la vostra porta. Confirma-la i abraça-la des del cor, perquè serà des d’aquí on rebrà les energies adequades per a començar a materialitzar-se en cadascú de vosaltres el sentit pel qual vareu néixer aquest cop.

La Llar estarà amb vosaltres, per a tots aquells de cor obert i oïdes atents a tot el que un pugui arribar a sentir o rebre més enllà d’aquesta dimensió en la qual ens trobem.

Tingues Fe i responsabilitza’t de la teva vida.

Quina vida vols?

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Moments d'interiorització

Hola estimada família! Ens trobem a finals d’aquest any 2016.

Porto un temps on els meus Germans Celestials, ja no tan sols m’acompanyen, sinó que portem un període en contacte continuo, sentint el seu amor, i rebent els seus missatges, arribant al meu cor i a l’activació de les meves emocions més enlairades.

Després de tot aquest any 2016, he tingut la necessitat d’anar al meu interior cada vegada més per a transcendir la meva humanitat i poder percebre la meva essència multidimensional.

Són moments d’interiorització encara que la nostra cultura ens porti a celebrar unes tradicions d’obertura i festa. Agafem l’essència del que es celebra i integreu-la en el vostre interior per a acabar de donar el pas que cadascú necessita donar.

La meva situació em porta a prendre’m el meu temps pel que ha de ser en mi. Aquests Nadals el meu cor m’ha portat a la dedicació de tot el meu temps pels altres, i ara, necessito tenir el meu espai per a posar una mica més d’ordre, silenci i llum en els meus moments actuals per a la meva missió en aquesta vida.   

Com ja he dit, em prendré uns dies, i és probable que fins als inicis del proper any no trobeu cap escrit meu a les xarxes socials, a no ser que la Llar així ho disposi. Necessito uns dies d’estar amb els meus Germans Celestials, i amb ells, rebre el seu Amor i les seves comunicacions per a poder portar de la manera més adequada el motiu pel qual em trobo en aquesta dimensió i en aquests temps tan àlgids de l’evolució del planeta Terra.

Aquells que m’han acompanyat de la Llar, com Mestres Ascendits o del món Angelical, m’han fet veure la necessitat de prendre’m un temps per a estar amb mi i les seves presències.

El meu cor em farà saber del moment del meu retorn.

Des del meu cor, vull donar-vos una forta abraçada, abraçant a cada una de los vostres ànimes i dient-vos que us estimo i us estic molt agraït per la vostra presència a la meva vida.

Gràcies! i que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

FELIÇ 2017!

Gràcies!

Gràcies a tots. Sincerament, moltes gràcies per la vostra presència a la meva vida.

El meu cor s’ha enxampat amb cada una de les vostres intencions vers el meu ser. M’he sentit estimat per tots vosaltres, encara que amb la majoria estiguem a milers de quilòmetres. Hem retallat aquesta distancia, sentint-vos en el meu present estigui on estigui.

Agraeixo amb tot el meu cor, els vostres missatges de bones intencions, llum i amor vers la meva ànima. Em sento molt afortunat per poder rebre constantment paraules d’agraïment, emanades dels vostres cors oberts, rebent i acceptant els missatges i escrits transmesos al llarg d’aquest any.

He rebut tantes benediccions de vosaltres!!!... que només agraïment puc sentir davant la vida, sentint-me recolzat i protegit per aquest amor, no tan sols vostre, sinó unit al dels nostres germans de la Llum. Ara puc entendre perquè aquest any, encara que hagi estat de molt moviment, i per moments havent de posar tot el que jo tenia de la meva part, he pogut estar centrat en mi, sentint la Pau i l’Amor en el meu interior, així com la meva essència a cada instant dels presents viscuts.

Em sento a vessar del vostre amor cap a mi.

GRÀCIES! GRÀCIES! GRÀCIES!

El meu Amor també està en cadascú de vosaltres, i us abraço amb ell perquè la vostra ànima pugui sentir la calidesa de la Llar i la meva essència i prosseguir amb el vostre procés vers la plena felicitat i realització a la vostra vida. Així ho desitjo per a tots vosaltres amb tot el meu cor i els meus millor desitjos per a cadascú de vosaltres.

M’heu enviat molts comentaris al llarg d’aquest any. A la majoria no us he respost, però vull dir-vos que tots, absolutament tots els comentaris que m’heu fet arribar han estat llegits per mi i sentits en el meu cor. No ha hagut cap que hagi estat descartat. Tots els rebuts han estat llegits amb tot el meu respecte.

Ens anem apropant cada vegada més els uns als altres. Ens anem unint, fent que les distàncies vagin desapareixent i fent-les més curtes degut a la nostra consciència i evolució la meva agenda cada vegada està més plena degut a la vostra presència. Agraeixo totes les vostres amistats per a fer d’aquest món, un lloc on poder viure segons els nostres cors i on el Cel tingui un lloc aquí a la Terra. Així és i sempre.

A tots, Gràcies!, i que l’AMOR i la PAU siguin a cadascú de vosaltres.

Paraules de la Divinitat

La Fragància de la teva Essència

“I el gessamí va escampar la seva essència per a donar de la mà a l’aire, i junts, aromatitzar la terra on havia nascut”.

Per fi va arribar el Lliurament, a cadascú en el seu instant, sent llavors, on es pot sentir la fragància de l’existència. La teva vida s’enlaira i, des del cim de l’Acceptació, del Fluir i la Fe, pots apreciar la bellesa d’aquell qui ets emanant l’Amor de la teva Font interior i sentint en el teu cor la Unicitat i l’Amor del qual vas ser creat. Un brollador irradiant la Llum del teu ser i la Serenitat de saber i haver recordat aquell qui, en el fons, sempre has estat.

Ara, ha arribat el moment d’escampar la teva essència per aquest estimat món. El teu interior truca a la porta de servir a la Divinitat que sempre s’ha arrecerat en el teu interior esperant ser reconeguda.

Ara ha arribat el temps on l’humà deixa lloc a lo diví, on aquell qui vas ser deixa pas a qui ets i has estat en tot instant de la teva existència encarnada. Ara has recordat que la teva essència no és humana, sinó divina, i aquesta divinitat serà la que començaràs a manifestar a partir d’ara.

Aquest instant és quan recuperaràs les teves forces per a fer front i avançar amb la fortalesa de la teva naturalesa per a creuar les tempestes que fins ara, potser, has pogut estar vivint.

Són temps de reafirmació i començar a brotar en la Llum que hi ha en el teu interior, per a mostrar la teva bellesa i la teva amorosa essència, regant així, els camps fèrtils del teu caminar per a anar recollint els fruits tan esperats.

Ara és el temps de la recol·lecta per a molts de vosaltres. Obriu-vos i deixeu que el sentir de qui sou us porti a la realització en la vostra vida actual i a la manifestació del veritable ser que sou i sempre vareu ser. 

“El gessamí va sentir la plenitud en el seu interior al vessar el seu aroma únic i inconfundible, recordant al seu entorn que la bellesa es troba en tu i l’univers mai t’oblida. A l’inspirar-lo, el teu interior es transforma i et recorda l’harmonia i el benestar que sempre vas ser”.

La Saviesa del Sentir

No em pregunteu qui sóc.

Sentiu-me i sabreu de mi. Mireu el que faig i la meva actitud davant la vida, i sabreu de mi. Els meus passos us indicaran aquell qui sóc. Els meus silencis os parlaran i us faran sentir qui hi ha dins de la meva matèria.

Aquell que sent la meva essència i respecta la meva naturalesa davant la vida,...pot arribar a percebre el veritable ser que sóc.

La meva millor presentació és el meu exemple. Per favor, no em pregunteu qui sóc perquè aquell que vulgui conèixer-me, que senti el meu interior. Ell us farà saber tota la meva essència. Sentint-la ja no tindreu més necessitat de preguntar “i tu qui ets?” No vulgueu obtenir una etiqueta de mi. Sentiu-me, obriu el vostre cor i sabreu més del que representa un enunciat intel·lectual.

Prefereixo mostrar-me amb la meva presència, amb el meu exemple, aquell qui en veritat sóc. No importen les paraules, etiquetes, que ens defineixen segons uns cànons establerts i més o menys coneguts. No vulgueu etiquetar a ningú, perquè ningú és segons el definit. Tots vosaltres sou molt més que un o uns conceptes racionals. Dir “administratiu”, es no dir res de la persona en si, del seu interior, de la seva naturalesa i manera de ser. dir que ets “terapeuta”, tampoc ens diu res de cóm és en veritat aquest ser.

La majoria de les etiquetes convencionals us portaran a encaixonar a algú amb les vostres creences, i cada un és molt més del que podeu arribar a percebre mentalment d’ell. Som sers amb grans capacitats per a realitzar-nos de maneres diferents. Tot oficio o activitat representa, la majoria de les vegades, una visió no real de la situació i de la manera de ser d’algú.

No etiqueteu. No pregunteu qui és algú, en tot cas, “què fas? És el que sempre has volgut fer? Sents que és el camí a seguir?” Aquestes qüestions serien més encertades per a conèixer a algú que no “qui ets?” Normalment et diran segons la seva visió personal, no qui és.

Preguntar per preguntar. Què més dóna qui és aquell amb qui estem en aquests moments? L’important és el que sentim estant amb ell. Tota la resta sobra, perquè ja anirem adonant-nos del veritable se que és, sentint-lo. Escolteu al vostre cor, que ell us dirà la veritat de la situació que esteu vivint i amb qui esteu vivint. Una vegada ho sentiu, porteu a terme la seva guia, perquè us està indicant la millor direcció per a vosaltres.

No pregunteu qui és l’altre, sinó cóm ha arribat fins aquí, degut que, el que us fa sentir us agrada i us dóna benestar. El vostre cor us parlarà alt.

En el meu cas, hi ha una altra pregunta: “i tu què fas, a què et dediques?” Durant anys he rebut multitud d’etiquetes, de noms que es relacionaven amb la meva missió en aquesta vida. Durant anys procurava dir algun nom que els qui em preguntaven poguessin entendre, però sempre no representava el que realment feia i no em sentia identificat. Era, tot i així, una manera per a apropar-me als altres i poder arribar a ells.

La gent a vegades necessita una confortabilitat per a sentir-se segur i pensar que està en bones mans. Tot és mental. Els seus cors tancats no permetien entendre la grandesa que cadascú és, començant per ells mateixos.

Van anar passant els anys  ara, quan algú em pregunta “i tu què fas, a què et dediques?”, la meva resposta no és una paraula. Senzillament, amb el temps, em va anar arribant el què dir davant situacions com aquestes. Les meves paraules poder ser enteses o no. Si així és, els oients entenen la meva obra, i si no ho entenen, senzillament escolten i deixen de preguntar-me.

Encara, actualment, hi ha un gran distanciament entre el que un fa i el que li agradaria fer. Quan interior i exterior coincideixen a voluntat d’un mateix, llavors, aquell qui ets es manifesta amb tot el seu resplendor davant del món. Quan no és així, la vida ens ofereix un aprenentatge per a aprendre a perdre les pors i començar a donar passos vers nosaltres mateixos, començant-nos a mostrar tal com som i dirigint-nos vers allò que sentim. Quan la nostra obra està en total consonància amb el que sentim, llavors estarem portant a terme allò que hem vingut a fer, seguint el camí ascendent de la nostra missió.

És en aquests casos, quan hi ha una realització a les nostres vides, sentint la felicitat, la joia i l’Amor a cada acte que realitzem. El nostre procés, llavors, va accelerant-se fins a alliberar-nos de tots els aferraments i obrint el nostre cor de tal manera que, arribat el dia, veurem la necessita de fer el Lliurament de la nostra vida a les mans de la nostra Divinitat.

Llavors arribarem a entendre, a nivell superior, la nostra existència i el camí a recòrrer dins del nostre procés.

Serà l’Amor qui ens guiarà i protegirà.

Serà l’Amor qui ens farà veure clar i discernir.

Serà l’Amor qui ens farà sentir la plenitud en nosaltres, deixant-nos portar, cada vegada a nivells més alts per aquell qui en veritat som.

La vida, llavors, deixarà de ser teva per a creuar el llindar del servei a la humanitat i a tot el planeta en el qual habitem.

La nostra Llum i el nostre Amor seran els miralls per a totes aquelles ànimes predisposades a escoltar i a sentir.

La majoria de les vegades no és necessari preguntar per a saber. Sentint coneixereu la veritat.

No pregunteu, SENTIU!

Ànima en èxtasi contingut

En aquests moments una ànima sent la plenitud i la serenitat d’estar amb el seu estat pristí, més enllà de la seva condició humana com a ser.

Estant en l’enlairament de la seva existència pot distingir i discernir tots els camins que travessen la sabana existencial i les aportacions en cada camí per a poder enlairar l’ànima quan, en el lloc i moment adequat hagi de trobar-se amb elles.

Les benediccions estan esteses en cada sender per més petit i aparentment amagat pugui arribar a estar. No hi ha presa de camins que no ens portin a la nostra essència.

Estant aquesta ànima en el cim del desaferrament terrenal pot divisar tota actitud i les seves conseqüències per a aquell que decideixi emprendre el seu viatge vers aquella direcció.

Estant des d’aquí pot veure els camins creats pel mateix ser encarnat, en el moment del seu naixement. Tot és calma i acceptació des d’on la nostra ànima pot observar les veredes de la nostra vida i les dreceres existents per a poder escurçar el trajecte vers el nostre sentit en aquesta vida. Hi ha calma, pau i una immensa tranquil·litat en aquest estat que et permet sentir aquell qui ets i veure les possibilitats de la teva vida per a poder prendre el camí adequat per a l’enlairament de la teva ànima.

Des d’aquí podem percebre i adonar-nos de tots els actes relacionats amb el  desamor aparent dins del mon on ens trobem.

“Aparta’t de l’arbre que no et deixa veure el bosc”

En aquest estat d’enlairament pot veure’s el procés que està seguint cada ànima encarnada i els resultats a aconseguir en el seu moment. Res és el que sembla. Podent veure i sentir amb intensitat l’amor que hi ha en cada acte i situació creada, la nostra ànima expandeix la seva essència abraçant a totes aquelles altres energies que l’acompanyen, formant-se una Unicitat amb totes elles. Sent l’Amor vers ella i ella irradia la seva essència amorosa a tots aquells sers lluminosos que l’envolten i amb ella estan.

La nostra ànima sap del que realment és la Plenitud existencial. Només l’Amor pot portar-te a ella. Sentint-la es transcendeix tot el terrenal, el físic que pugui haver en tu. Sents l’alliberament absolut del teu ser i permets que la porta de la major pau existent abraci cada una de les teves cèl·lules, sentint conforme has de deixar-te anar i ser portat segons la teva naturalesa superior en tu. Saps que res has de témer i que els teus passos seran guiats per un Amor Superior que es troba en cadascú, esperant ser reconegut en el seu moment per a activar i despertar cada una de les consciències i permetre que la intencionalitat inicial de la nostra presència en aquesta vida pugui ser manifestada tal com es va acordà anteriorment.  

Quanta pau hi ha en una ànima trobant-se en plena contemplació des de l’enlairament on ara es troba! Hi ha una sensació conforme tot està en ordre i es va realitzant segons la Voluntat inicial.

Tot ha de realitzar-se sense quedar-nos amb el detall, perquè aquest ens pot portar a una distorsió del sentit de l’esdeveniment. Més enllà de la seva presència, hi ha una finalitat superior on el present actual ens portarà a la realització de cada ànima i a una Unicitat cada vegada més ferma, forta i amorosa entre totes elles. La Terra està vivint moments de grans canvis. A vegades, aquests canvis requereixen ànimes que revolucionin o vagin en contra de l’establert per a remoure a les altres ànimes i així, despertar les consciència i a la responsabilització de cadascú per a poder crear i viure la vida que sent en el seu interior. Les somnolències creen sers i situacions que facin despertar a les ànimes disposades a obrir els seus cors i viure des d’ells. Més enllà d’un succés o situació apareguda, suposadament adversa i associada al desamor, hi ha un sentit espiritual per a remoure i activar les consciències del món que es viu i així poder establir una nova terra on estimar, acceptar les diferències, respectar, escoltar i comprendre siguin els pilars de la resurrecció del record en cadascú per a poder manifestar, cada vegada més, la Llum que cada ser arrecera en el seu interior i la seva veritable naturalesa amorosa per a sentir la UNICITAT no tan sols amb els seus sers més propers, sinó amb la Família de la qual tots pertanyem més enllà d’aquest pla dimensional.

La nostra ànima sent l’assossegament de trobar-se en aquest estat d’èxtasi contingut al poder veure i sentir com el procés que la humanitat està seguint la portarà a una vibració més enlairada i a una manifestació de la Llum i l’Amor que cadascú és. Des del lloc que es troba rep les energies d’emoció i alegria de la Llar al poder veure com la Gran Voluntat Superior serà portada a terme amb èxit.

El viscut actualment només és part del procés per a arribar allà.

Més enllà del físic i la forma, es troba el fons, l’essència i el sentit pel que vivim cada experiència en aquesta vida i el per què del succeït a cada racó del nostre estimat planeta.

Sentint l’Amor en ella, la nostra ànima, coneixedora de la seva missió en aquesta vida i del sentit de la nostra existència,sent una forta sensació d’agraïment per estar vivint aquests moments crucials de l’evolució del planeta i la humanitat. Sap per què està on està i el motiu de la seva presència en aquesta encarnació. Està contenta i feliç per estar on he d’estar segons la Gran Voluntat.

No hi ha major satisfacció que ser conscient de la teva vida i poder percebre el sentit de l’existent i el teu paper en cada present viscut.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Amb el mestre

Una vegada, un deixeble avançat va voler anar a parlar amb el seu mestre per a comentar-li una situació que estava vivint en relació a la seva formació i el punt que havia arribat fins ara. Aquest es va aturar on el venerable es trobava, i a uns pocs metres s’aturà perquè va veure que semblava estar meditant.

Va esperar uns segons quan el seu mestre va fer un gest d’ajupir el cap com si estigués acomiadant-se d’algú, i a continuació es va girar veient al seu deixeble mirant-lo i esperant que se li donés el consentiment de poder avançar fins on es trobava el seu tutor.

-         Sento certa inquietud en tu, estimada ànima- li va dir el respectable ancià. Què és el que inquieta el teu interior?

-         Mestre, el meu camí m’ha portat molt alt, on puc veure i adonar-me del sentit del que succeeix, però des de fa un temps cap a aquí, que sento el dolor d’aquest món en el meu interior. Sento el desamor existent en los quatre direccions d’aquest món. El meu cor sent aquest dolor dels que habitem aquesta dimensió. Sembla com si cada vegada percebés i sentís amb més nitidesa i intensitat tot el malestar de l’essència humana. Sembla com si aquest dolor, per moments, fos el meu, encara que així no sigui perquè sento aquell qui jo sóc en mi, amansant el meu cor i algun que altre pensament demanant pas. (Pausa).

-         …

-         Mestre, agrairia unes paraules per a entendre i poder acceptar aquests moments on el dolor de la humanitat es troba en el meu interior – va dir finalitzant la seva explicació.

-         .....(silenci per part del mestre)

-         ....(esperant les seves paraules)

-         Has après a escoltar el teu cor. Has arribat a la saviesa de l’existència. El teu cor, ja no només és oïda, sinó que et parla, estimada ànima, molt clar i alt. Saps com tornar a sentir aquell qui tu ets. (Pausa llarga).

-         ....(el jove seguia en silenci escoltant i sentint la presència del seu mentor).

-         Quan el cor s’ha obert i es rep més enllà del teu present i proximitat, sentint la compassió que tu sents,...és que ha arribat la teva hora.

El jove escoltava atentament, i en relació a aquestes darreres paraules, va preguntà.

-         La meva hora, mestre?

-         Ha arribat l’hora que deixis el monestir perquè les ànimes que hi ha més enllà d’aquest recinte t’esperen. Ha arribat l’hora del teu servei. Comences a sentir la necessitat dels que t’envolten, de tots els teus germans. Ells t’han cridat, i ara tu, sents la invocació de les seves ànimes. (Pausa).

-         ...

-         Has de deixar aquest lloc perquè el teu ser ja es troba preparat per a portar a terme allò que has vingut a fer i que ha donat sentit a la teva presència en aquest lloc. Ara has d’anar a l’altre cantó d’aquests jardins per a transmetre i ajudar a tots aquells que et necessiten. No estaràs sol perquè la teva Llar t’acompanyarà allà on vagis i per ells seràs protegit. Escolta el teu cor que serà la unió amb la teva Llar.

-         Mestre – va interrompre el jove, segur que estic preparat per l’acordat?

-         Fill, no dubtis mai del teu cor. Aquell qui jo he estat per a tu, ara tu seràs per a tots aquells que en el teu camí trobaràs disposats a escoltar i obrir els seus cors. (Pausa).

-         ...

-         El temps que has estat amb nosaltres t’ha ajudat a recordar i a connectar amb aquell qui en veritat ets. No temis. Ja mai més estaràs sol. Ha arribat l’hora que el deixeble es converteixi en mestre.

-         Però si necessito alguna resposta o aclariment en el meu camí, en les meves obres, podré venir a preguntar-te?

-         La teva ment sembla que no et deixi donar aquest pas tan esperat per a la teva ànima. Tingues Fe, i deixa que el teu cor et guiï. Recorda que la mestria ja es troba en tu.

Havent dit aquestes paraules, el mestre es va disposar a donar uns passos per a dirigir-se a la porta i continuar el seu camí, quan el jove, digué:

-         Mestre! Gràcies per tot i per la teva presència a la meva vida – digués mentre inclinava el seu cap en senyal d’agraïment.

El venerable li va fer un somrís. Li tornà el gest i va prosseguir el seu caminar tranquil, irradiant una pau i una serenitat que només les velles ànimes poden irradiar.

A partir d’aquests instants el jove es va dirigir vers una de les portes del monestir. La va creuar i sentí l’emoció intensa del recordar, estant a la Llar i que en poc tornaria a encarnar en el ser que ara és.

Sabia que tot aniria bé.

Es va allunyar d’on fins ara havia estat acollit, baixant el turó i dirigint-se vers el poble, sentint l’Amor i la Plenitud de saber que li havia arribat l’hora.

Estant a la Llar

Hi ha aspectes, que quan un arriba a la Llar, o dins de sí mateix, arriba a sentir la Llar amb tot el seu resplendor, adonant-se que hi ha aspectes que ens varen ensenyar en vida física que no es correspon exactament com en veritat és.

Un s’adona que el viscut i la manera d’entendre’l des de l’encarnació  no és exactament tal com és a la Llar quan en ella estàs. Quan deixem aquest vehicle físic, havent estat en “vida” en contacte constant amb els nostres Germans Angelicals o interdimensionals, ens adonem del que és realment la Llar.

Moltes vegades estem en ell des de l’aprés en aquesta dimensió en la qual ens trobem, però només és una visió segons el que ens varen ensenyar. Quan algú aconsegueix desprogramar-se de l’aprés i obre el seu cor i tot el seu ser a la Veritat, havent obtingut la saviesa del recordar qui som, transmetent-la des de es paraules que coneixem i les imatges segons el llegit i aprés en aquesta vida, llavors, no sempre es correspon amb el que és en veritat. 

Ara, volent-vos transmetre algun d’aquests aspectes procedents de la Llar, sento com si les paraules els faltés la força del sentiment. Quan un cor manté la seva porta oberta, és llavors quan podem adonar-nos del que és en si, al sentir la Llar en un mateix.

Hi ha, com ja he dit abans, qui està envoltat dels nostres germans celestials, col·laborant  junts en la missió que un ha vingut a fer en aquesta vida física. Quan es viu connectat y amb qui som i tota la Família Celestial, llavors, estant a la Llar diàriament, col·laborant junts en l’aportació d’instaurar el Gran Pla Diví en aquest món, llavors, i només llavors, podem donar-nos compte del gran sentit i la comprensió de tota la nostra existència, tal com la Voluntat Inicial s’inicià.

Hi ha vegades que s’actua des del gràfic, les metàfores, les històries i els contes iniciàtics perquè l’humà en fase d’ascensió pugui anar entenent el seu procés i donar passos vers el seu autoconeixement. Són les paraules i l’emissió d’alguna cosa més enllà del físic, però a vegades, és el que es té més a mà per a poder arribar a totes les ànimes que ens envolten. Moltes vegades, estant encarnats percebem alguna cosa superior a nosaltres i mirem d’entendre-ho segons l’experiència viscuda per a cadascú, i el rebut en la instrucció haguda al llarg dels nostres anys. A vegades, com deia, no és exactament tal com ens ho imaginàvem, perquè la nostra densitat física ens feia tenir certa precaució a l’hora de transmetre el rebut i sentit.

Quan transcendim, al deixar el nostre passat en aquesta dimensió, només portem amb nosaltres la nostra energia amb tota la seva informació. El nostre Amor es manifesta llavors, en el grau obtingut al llarg del nostre procés.

Deixar el nostre vehicle et fa sentir la plena llibertat de qui en veritat ets. Deixes que el teu Amor s’expandeixi tant com vulgui i és, des del desaferrament absolut i la força de l’Amor en tu que et permet sentir i entendre aspectes, que estant en el físic, i en circumstàncies terrenals, potser no et permetien veure-ho des de la major visió enlairada que un ser pot arribar a veure i entendre qualsevol situació experimentada al llarg del seu procés i en l’obra activa de la seva missió.

D’aquí la importància d’anar recordant cada vegada més aquell qui en veritat som i poder sentir l’Amor en nosaltres i poder-lo veure’l i irradiar-lo també, en tot allò que visquem i veiem. Tot és Amor, i quan aquest Amor Suprem que cadascú de vosaltres sou es manifesta, llavors, podrem veure amb major claredat el sentit de cada instant i de cada acte que cadascú viu, així com els passos d’aquesta humanitat, amb tots els esdeveniments de cada un dels països, adonant-nos que res és el que sembla. Som Amor, i només l’Amor pot restablir l’harmonia entre tots els sers que habitem aquest racó de l’univers d’una sola lluna.

Quan deixem el nostre cos i transcendim, entrem en contacto amb la nostra veritable essència i en les energies de la nostra veritable Llar. És llavors quan sentim la puresa, l’Amor, la plenitud i la companyonia de tots els nostres Germans Celestials que ens reben amb els braços oberts per a donar-nos la benvinguda de la nostra tornada a la Llar, després de seguir un procés d’aprenentatge, havent deixat les nostres energies per a tots aquells que les hagin pogut necessitar, donant un recolzament i un pilar més enfortit per a l’enlairament energètic del nostre estimat planeta actual i per a tota la humanitat.

Un d’aquests aspectes on percebem amb una major claredat i profunditat és el fet de no haver destí. A la Llar no existeixen els destins, sinó que la predisposició de cadascú per a Responsabilitzar-se de la seva vida. Som present, i el destí és futur, per tant, com el temps no existeix, espiritualment parlant, el concepte que tenim no és el correcte, perquè el temps no existeix.

No existeix el Destí, i sí la Responsabilització de portar a la nostra ànima a la trobada de qui som en veritat i a la unicitat amb cadascuna de les altres ànimes que ens envolten. Des de la Llar ho veiem tot diferent, i d’una manera molt senzilla i amorosa, perquè tot és Amor, com ja he dit, i només des de l’Amor podem entendre la nostra vida encarnada i el sentit amb el procés de l’univers i la nostra relació amb ell.

El destí és quelcom terrenal, una cosa que el ser humà en la seva no-consciència va creà per a justificar tot el que li estava succeint, rebutjant tota responsabilitat en el seu procés. Aquest estat de no implicació en el seu sender el va portar a l’estat de víctima, d’una ser sense emparament i sense poder fer res per a canviar el que estava vivint.

Els temps que estem vivint actualment, ens estan portant d’una manera accelerada a la responsabilitat de cadascú en el seu procés per a portar a sentir aquell qui en veritat és. La consciència va apareixent cada vegada més per a aquesta comprensió. D’aquí la importància de recordar aquell qui som perquè ens portarà a responsabilitzar-nos cada vegada més a la nostra vida, i per tant, de reprendre el poder de la creació en nosaltres, obtenint un aprenentatge important per a donar nous passos vers el nostre camí de l’Ascensió.

No hi ha destí, amb tot el que això comporta. No hi ha ignorància del que ens pot depara la vida, perquè nosaltres som el Camí, la Veritat i la Vida. Si nosaltres som la font de creació de la nostra existència, això comporta que no hi ha “excuses que valguin”, perquè som capaços d’instaurar la pau a la nostra vida i crear benestar en el nostre interior. No hi ha excuses ni arguments que puguin justificar els nostres actes, perquè tot el viscut només és fruit del nostre procés d’aprenentatge.

Quan arribem a la Llar podem sentir i adonar-nos a cada instant que tot “està en ordre, és simple i senzill, sent respectats per la nostra presència, vibrem de la manera que vibrem. Tot es converteix en claredat i en una sensació de ser abraçats i respectats per l’Amor tal com és, aquest Amor pur i incondicional que en la dimensió del nostre planeta no sempre és interpretat així. És un Amor de la major puresa que un hagi pogut sentir en si mateix. T’adones que mai has estat sol en aquest pla terrenal i que mai ho estarem. Només era qüestió d’obrir el nostre cor i permetre que els nostres Germans de la Llum siguin Un amb nosaltres. La nostra Llum i les seves s’uneixen per a crear una de sola, i l’assossegament i la plenitud sentida és única i immensa. No hi ha paraules per a explicar-la. Un ha de sentir-la per a poder-la entendre i sentir la magnificència d’ella i en el pla terrenal.

No hi ha major sensació de plenitud que poder sentir l’AMOR en un mateix, perquè llavors obrirem les portes de la Llar en nosaltres, i quan col·laborem conjuntament en aquest pla que ens trobem del físic, aquest sembla desaparèixer per a anar més enllà del suposadament limitat, sentint-te acompanyat i protegit en tot moment, podent portar a terme allò que has vingut a fer segons el Gran Pla Diví establert per a aquesta vivència en la matèria.

Quan sents la Gran Germanor en tu, sent i sentint-te Un amb ella, llavors, t’adones de la senzillesa de la vida, de la teva capacitat per a crear la manifestació de la teva realització en aquest pla i de l’Amor que vessa del teu cor vers totes les ànimes que en aquest pla habiten.

Podem  saber i sentir la Llar estant encarnats, però quan transcendim, podem veure’l amb una major claredat, segons el procés que haguem seguit.

La LLAR no és alguna cosa externa a nosaltres. Som part de l’univers, i tot el potencial associat a ell, es troba en nosaltres com a part d’ell que som. Anant al nostre interior ens trobarem amb l’expansió del nostre veritable ser, en mig del nostre univers interior, sentint i obtenint la saviesa al trobar-te a tu mateix. És en el nostre interior on podrem arribar a trobar i conèixer la nostra veritable essència i a tots els nostres germans celestials, a l’igual que nosaltres, però amb la petita diferència que ara nosaltres, ens trobem amb un físic que ens permetrà portar a terme l’essència de la nostra Gran Família aquí en aquesta dimensió. Estant amb ella, tot tu deixes de ser el teu nom i cognoms per a convertir-te en el ser lliure, amorós i en pau per a estendre el nostre univers amb l’Amor que ets. Sentir-vos i arribareu a saber d’aquell qui en veritat sou. Els àngels, la Germanor Blanca i tot l’univers estaran amb vosaltres i sentireu la vostra unió amb alguna cosa superior que us permetrà saber que res del viscut a la Terra és el que sembla des de la racionalitat. Amb la consciència comença a aparèixer la claredat dels nostres passos i les portes de la nostra realització comencen a presentar-se davant nostre i a obrir-se perquè creuem els seus llindars i arribem davant la Llum de la nostra essència, esperant el nostra recordar, per a ser irradiada segons el sentit pel qual vas respirar per primer cop.

No sempre les coses són exactament com ens les han transmeses o, fins i tot, instruïdes. Quan deixem que el nostre vehicle físic ja no ens acompanyi i transcendim, llavors és com, per a la majoria, si poguéssim treure la brillantor del viscut, el bri de pols que hagi pogut haver en les nostres actuacions, en la nostra visió de la vida que teníem, i adonar-nos de l’Amor que hem transmès i deixat perquè pugui algun dia, ser recollit com a fruit de la Veritat i com a mostra que en el fons, tots tenim una Llar.

Mai estem sols.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.