No em pregunteu qui sóc.
Sentiu-me i sabreu de mi. Mireu el que faig i la
meva actitud davant la vida, i sabreu de mi. Els meus passos us indicaran
aquell qui sóc. Els meus silencis os parlaran i us faran sentir qui hi ha dins
de la meva matèria.
Aquell que sent la meva essència i respecta la
meva naturalesa davant la vida,...pot arribar a percebre el veritable ser que
sóc.
La meva millor presentació és el meu exemple. Per
favor, no em pregunteu qui sóc perquè aquell que vulgui conèixer-me, que senti
el meu interior. Ell us farà saber tota la meva essència. Sentint-la ja no
tindreu més necessitat de preguntar “i tu
qui ets?” No vulgueu obtenir una etiqueta de mi. Sentiu-me, obriu el vostre
cor i sabreu més del que representa un enunciat
intel·lectual.
Prefereixo mostrar-me amb la meva presència, amb
el meu exemple, aquell qui en veritat sóc. No importen les paraules, etiquetes,
que ens defineixen segons uns cànons establerts i més o menys coneguts. No
vulgueu etiquetar a ningú, perquè ningú és segons el definit. Tots vosaltres sou
molt més que un o uns conceptes racionals. Dir “administratiu”, es no dir res
de la persona en si, del seu interior, de la seva naturalesa i manera de ser.
dir que ets “terapeuta”, tampoc ens diu res de cóm és en veritat aquest ser.
La majoria de les etiquetes convencionals us
portaran a encaixonar a algú amb les vostres creences, i cada un és molt més
del que podeu arribar a percebre mentalment d’ell. Som sers amb grans
capacitats per a realitzar-nos de maneres diferents. Tot oficio o activitat
representa, la majoria de les vegades, una visió no real de la situació i de la
manera de ser d’algú.
No etiqueteu. No pregunteu qui és algú, en tot
cas, “què fas? És el que sempre has volgut fer? Sents que és el camí a seguir?”
Aquestes qüestions serien més encertades per a conèixer a algú que no “qui
ets?” Normalment et diran segons la seva visió personal, no qui és.
Preguntar per preguntar. Què més dóna qui és
aquell amb qui estem en aquests moments? L’important és el que sentim estant
amb ell. Tota la resta sobra, perquè ja anirem adonant-nos del veritable se que
és, sentint-lo. Escolteu al vostre cor, que ell us dirà la veritat de la
situació que esteu vivint i amb qui esteu vivint. Una vegada ho sentiu, porteu
a terme la seva guia, perquè us està indicant la millor direcció per a
vosaltres.
No pregunteu qui és l’altre, sinó cóm ha arribat
fins aquí, degut que, el que us fa sentir us agrada i us dóna benestar. El
vostre cor us parlarà alt.
En el meu cas, hi ha una altra pregunta: “i tu què fas, a què et dediques?” Durant
anys he rebut multitud d’etiquetes, de noms que es relacionaven amb la meva
missió en aquesta vida. Durant anys procurava dir algun nom que els qui em
preguntaven poguessin entendre, però sempre no representava el que realment
feia i no em sentia identificat. Era, tot i així, una manera per a apropar-me
als altres i poder arribar a ells.
La gent a vegades necessita una confortabilitat
per a sentir-se segur i pensar que està en bones mans. Tot és mental. Els seus
cors tancats no permetien entendre la grandesa que cadascú és, començant per
ells mateixos.
Van anar passant els anys ara, quan algú em pregunta “i tu què fas, a què et dediques?”, la
meva resposta no és una paraula. Senzillament, amb el temps, em va anar
arribant el què dir davant situacions com aquestes. Les meves paraules poder
ser enteses o no. Si així és, els oients entenen la meva obra, i si no ho
entenen, senzillament escolten i deixen de preguntar-me.
Encara, actualment, hi ha un gran distanciament
entre el que un fa i el que li agradaria fer. Quan interior i exterior
coincideixen a voluntat d’un mateix, llavors, aquell qui ets es manifesta amb
tot el seu resplendor davant del món. Quan no és així, la vida ens ofereix un
aprenentatge per a aprendre a perdre les pors i començar a donar passos vers
nosaltres mateixos, començant-nos a mostrar tal com som i dirigint-nos vers
allò que sentim. Quan la nostra obra està en total consonància amb el que
sentim, llavors estarem portant a terme allò que hem vingut a fer, seguint el
camí ascendent de la nostra missió.
És en aquests casos, quan hi ha una realització a
les nostres vides, sentint la felicitat, la joia i l’Amor a cada acte que
realitzem. El nostre procés, llavors, va accelerant-se fins a alliberar-nos de
tots els aferraments i obrint el nostre cor de tal manera que, arribat el dia,
veurem la necessita de fer el Lliurament
de la nostra vida a les mans de la nostra Divinitat.
Llavors arribarem a entendre, a nivell superior,
la nostra existència i el camí a recòrrer dins del nostre procés.
Serà l’Amor qui ens guiarà i protegirà.
Serà l’Amor qui ens farà veure clar i discernir.
Serà l’Amor qui ens farà sentir la plenitud en nosaltres,
deixant-nos portar, cada vegada a nivells més alts per aquell qui en veritat
som.
La vida, llavors, deixarà de ser teva per a creuar
el llindar del servei a la humanitat i a tot el planeta en el qual habitem.
La nostra Llum i el nostre Amor seran els miralls
per a totes aquelles ànimes predisposades a escoltar i a sentir.
La majoria de les vegades no és necessari preguntar per a saber. Sentint coneixereu la veritat.
No pregunteu, SENTIU!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada