Rhalemize (diari d'una ànima atrapada)

                                                                                                               

Rhalemize es una petita població dins del meu interior. Actualment visc en ella des de fa molt de temps, tant, que no recordo si en algun moment he viscut en altres llocs que no fos ell.

A mesura que va passant el temps dins d’aquest lloc on ara habito em sento cada vegada més atrapada, perdent la noció del temps i de la meva capacitat per a reaccionar al meu exterior. Sembla com si ell no s’adaptés al meu interior, al que sento en veritat.  

Els anys han anat passant, i el temps sembla no existir aquí on sóc. Només existeix el present marcat per la desaparició dels records albergats en el passat. Només és present i tots els que ens trobem a Rhalemize semblem estranys els uns amb els altres, degut a la falta de comunicació entre nosaltres. Hi ha una tristesa que ens envaeix, però no és exactament  tristesa, sinó un ressentiment comú en tots i una impotència per no haver viscut tal com tots volíem. Les nostres relacions són intuïtives, emocionals.

En aquest lloc, on tots segueixen una rutina, exactament igual al dia anterior, i aquest, a l’anterior i així successivament, es crea una alteració quan algú proposa alguna cosa nova a la nostra quotidianitat. ens alterem i mirem amb recel tot el nou perquè ens evoca al nostre procés de sumisió. Sí, tots els que a Rhalemize ens trobem, procedim d’un passat de fortes influències externes, dominants, rígides i d’instants d’imposició a la nostra vida. Totes les ànimes que habitem aquest lloc venim d’un passat, ara desaparegut, i d’una falta de recolzament i consol en els nostres primers anys de vida. Ara ens veiem abocades a conviure en la més absoluta dependència de qui ens envolta i estima.

Rhalemize no és un lloc d’estiueig. Tampoc de cap de setmana. Aquell qui arriba per a instal·lar-se, ja no pot sortir d’aquí, degut que el camí d’arribada desapareix davant teu. Quedant-te sola en un espai on la pèrdua d’orientació t’agafa de la mà per a portar-te a l’actuació d’una visió de la vida distorsionada i mecànica, on ho hi ha cabuda per a l’espontaneïtat. Aquí tu només ets tu. Només ets present sense més motivació que el senzillament ser i estar, sentint el teu interior.

La vida deixa de tenir sentit una vegada arribes a aquesta població. És una opció en el camí on molts decideixen passar els darrers anys de la seva vida en ella. una vegada arribes, fins ara no hi ha volta enrere, només una sensació inconscient de dependència, anant a més fins que el nostre ser passa d’adult a nadó novament, on ja no controles res i vas tancant-te cada vegada més en el teu interior, a Rhalemize. Fins ara, tots els que han arribat no han marxat. Sembla ser com si fos un lloc d’acollida pels marginats de la vida.   

Cadascú arriba amb el seu passat, però la posta en comú entre els que aquí ens trobem, veiem que hi ha uns punts en comú que ens ha portat a allunyar-nos de la realitat que vivíem abans d’emigrar inconscientment vers la necessitat d’una dependència que va en augment a mesura que passen els mesos.

Rhalemize no surt en els mapes, perquè es troba a l’interior d’aquells que han decidit construir una vida allunyada d’un mateix. Els de la bata blanca (metges), tampoc saben exactament el funcionament d’aquesta població. Saben de la seva existència, però no la manera exacta de les lleis que la regeixen i el sentit d’elles. Estan perduts, basant-se en alguns dels símptomes que mostrem els que hem arribat fins aquí és imprevist saber des del raciocini, qui deixarà la realitat per a viatjar fins a Rhalemize.

Jo no em vaig adonar que m’anava allunyant del meu entorn la meva família, fins que vaig percebre que la meva ment ja no era la que era. La meva memòria començava a difuminar-se i no trobava les paraules per a expressar el que sentia, encara que no sempre donava el pas per a fer-ho. Alguna vegada vaig voler fer veure als que m’envoltaven que jo també existia, però no vaig poder, perquè no trobava la manera de fer-ho. Em sentia insignificant. Per això m’enfadava i em posava nerviosa. Era amb mi mateix, encara que el ressentiment que havia dins meu, feia que dirigís aquesta ràbia d’auto anul·lació contra qui jo creia que era el culpable, expressant-la en forma de broma vers la persona concreta i sentint un malestar en mi per no poder mostrar-me tal com era.

Ara ja quasi no sóc conscient del que succeeix a la meva vida. Sento que aquesta em va portant a una rutina constant. A només ser. Tots els que aquí ens trobem sabem de l’horari de tots, perquè tots seguin els mateixos costums, hàbits i automatismes, dia rere dia. Les nostres paraules són tòpics, frases fetes, fins que arriba el dia, que aquestes també deixen d’existir, llavors, només ens deixem emportar per qui ens envolta i està tenint cura de nosaltres.

La meva vida es va apagant, però en el fons no em desespero, perquè començo a sentir la calma en mi, l’assossegament de “no recordar” un passat que em mantenia lligada a la nul·litat de la meva persona. Ara, els meus passos estan sent guiats, inconscientment, pel dolor del que vaig viure a la meva vida. Sento l’alegria en el meu interior perquè veig que sóc estimada per qui m’envolten. Ho sento amb una gran força dins meu em sento molt lluny del que viuen els altres, però hi ha un assossegament  en mi, al ja no tenir preocupacions.

La meva vida ara, és present i només present. No existeix res més. El meu cos es va desfent, queixant-se i patint, veient com la meva mobilitat va cada dia a menys.

Els meus anhels ja no existeixen. No tinc il·lusió per res, ni motivacions ni records exactes. Res de res. Només mecanismes que m’impulsen a fer una i una altra vegada els mateixos gests, actes i expressar tòpics constantment.

M’adono que viure aquí m’està portant als darrers dies de la meva vida, sense més que aixecar-me cada dia i deixar-me portar com he anat fent al llarg dels meus anys. Ara ja no puc fer res per a trencar aquest encanteri.

Ja no sóc la mateixa. En algun lloc m’alliberaré d’aquest espai on em trobo atrapada. Segurament serà la mort que vindrà a alliberar-me. Jo no em sento amb forces per a desferma els nusos que m’he anat fent jo mateixa amb la meva passivitat i la meva ràbia.

Em sento atrapada i els meus pensament semblen que m’han donat l’esquena perquè no els veig ni em venen per la meva ment. Ja no els trobo com abans. Sembla com si aquesta estigués buida de tot contingut i em trobés sent portada per un vent no volgut vers la descomposició del meu ser.

Encara que el meu estat ja es troba bastant avançat i no puc valer-me per mi mateixa, hi ha alguna cosa en mi que em diu que la meva situació, vivint a Rhalemize ajuda a aquells que conviuen amb mi. La meva situació ha fet replantejar-se les seves vides, i ara sóc el punt de mira de les seves decisions. Sé que les seves vides també han canviat, però en el més profund de mi, sento com si un gran aprenentatge els estic donant pel fet de viure aquí.  

Ells no s’adonen del veritable sentit de la meva presència. Jo continuo estimant-los, encara que noto com si els meus passos ja no fossin els meus. No sé fins quan sentiran el meu amor vers ells. Reconec que no el mostro com potser m’agradaria, perquè no trobo cap motivació per a fer-ho ni el camí per a trencar amb el que vaig viure.

La meva vida, diria que no va ser perfecta, però estic contenta amb els pares que vaig tenir i el meu marit.  La meva obediència i dedicació a ells van crear el camí vers Rhalemize. Ara, ja estic aquí. Ja fa temps que em trobo en una vida que no és la meva, i que por moments m’agradaria canviar-la, però ja no puc. Ja quasi no penso en això. No sento les forces d’altres temps, ni la voluntat que així sigui.

Pausa llarga.

En el fons mai m’he estimat, però sempre he fet el que m’han dit que faci. Vaig ser una nena obedient. Així em van ensenyar i així em van fer. Així ho vaig fer fins que un dia van trucar a la meva porta i em donaren el passatge per a traslladar-me a Rhalemize.

Ara estic aquí i no sé des de quant de temps

He escrit aquestes paraules, però haig de dir que no sé exactament què he posat. No recordo res de l’escrit. Només ho faig quan sento el que sento. Només em quedar el sentir, i això, els que m’envolten no ho saben. Ja no tinc passat, ni futur, perquè ignoro si existeixen. Només sé si el dia d’avui fa sol, perquè m’encanta el sol, o si puc fer o estar allà on em senti bé en aquell instant. No recordo que sigui res més.

Em deixo portar per alguna cosa inconscient que em dirigeix, i que alguns  rutina.

Deixo que el meu ser segueixi el seu procés, perquè encara que no sàpiga quin sentit té, alguna cosa en mi, m’indica que aquells que amb mi estan, reben un aprenentatge i el meu amor diferent a com jo els transmeto.

Pausa llarga.

Em sento estimada.

                                   RHALEMIZE

ALHEMIZER

ALZHEMIRE

ALZHEIMER

                                   

A la Llar, sobre la Vida

-         Què és la Vida per a vosaltres? – els pregunto.

-         Els fruits del vostre procés són deguts a la manifestació de la vostra essència. El camí a seguir perquè així sigui, és la vida, perquè no hi ha cap ser en el Cel que no tingui camí vers el seu enlairament i el dels altres. (Pausa). Cada instant és un fruit creat anteriorment pel vostre lliure albir. La vida és el moviment del vostre obrar per a arribar a la consecució de la Intencionalitat Divina Superior. tots pertanyem a la Gran Família Estel·lar, però cada grup de humanitat (de vida) segueix un ritme i un procés diferent segons el Gran Pla Diví. Tots convergeixen vers un mateix fi. Tots aporten el seu gra per a la Gran Unificació Universal.

-         …

-         El que sento està sent aquí on ens trobem, i en dimensions superiors, fins i tot, on vosaltres esteu, és l’ara on us trobeu enlairant la vostra ànima. Aquell qui coneix els seus orígens i la seva naturalesa, obre les portes de la Llar en el seu interior.

-         …

-         Esteu seguint les lleis que regeixen el firmament. Tots els universos estan abraçats per aquestes lleis, on el seu final és arribar a la comprensió de l’existència, estigueu on estigueu, deixant que l’Amor abraci i guiï els vostres passos. Serà aquest Amor qui us obrirà totes les portes vers la vostra realització i plena manifestació en el vostre camí. Tots esteu units i us complementeu els uns als altres, fent entre tots, l’exaltació de la vibració suprema: l’Amor.

-         …

-         La vostra vida és única. Tots estem atents a la vostra evolució. Veiem que avanceu ràpidament després de segles de ceguesa. En poc temps heu deixat enrere, molts, la irrealitat de la vostra visió de vida i esteu ajudant a les altres ànimes a enlairar-se i despertar de la inconsciència.

-         Si haguéssiu d’expressar amb una de les nostres paraules el moment del procés actual, amb quina paraula el definiríeu? – els pregunto.

-         Cor – em diuen.

En aquests moments sento com un càlid calfred sabent que així està sent i que aquesta és la paraula adequada. Sabent el que volen dir-nos, afegeixo:

-         Començar a viure des del cor?

-         Començar a sentir la vida des del cor – em responen

-         …

-         Sentint i obrant des del cor seguireu el camí establert en cadascú quan estàveu amb nosaltres. Així ha de ser i continuar sent. El vostre procés us porta a l’enlairament de la vostra ànima, a adquirir un major grau de consciència, i cada vegada anirà a més. Aquesta evolució us permetrà sentir l’amor en vosaltres. A mesura que l’aneu sentint més, nosaltres i vosaltres ens anirem apropant fins a la plena unicitat. És l’Amor el que ens uneix i permet que Cel i Terra siguin Un. Aquesta és la direcció que esteu seguint. Tota la Família Celestial estem amb vosaltres. Valorem tot el que esteu fent i veiem com esteu portant la Llar a la vostra dimensió. Alguns de vosaltres us dedicareu en ple i sereu Llum en el vostre camí per a obrir les portes de la puresa perquè tota ànima que vulgui arribar a ella i la saviesa existencial pugui fer-ho. El vostre món s’està definint i dividint no temeu perquè tot el que ara esteu vivint us portarà a l’alliberament de la vostra ànima i a l’Amor en el vostre planeta. La Font us està alimentant perquè així sigui. No esteu sols, estimats germans. La Família, la Llar de la qual procediu, us està guiant, estimant i protegint. No esteu sols. Escolteu el vostre cor i sabreu del camí a seguir. (Pausa). No us centreu en el que no coincideix amb el vostre sentir i el que el vostre exterior valora, perquè l’important sosté el valorat des de la ment. El vostre cor us parlarà i us dirà el camí a seguir a cadascú. Observeu el vostre entorn, perquè el Cel ja ha enviat als sers de Llum purs de cor. Ells us ajudaran a obrir les portes de l’alliberament de la vostra ànima i el poder sentir aquell qui en veritat sou.

-         …

-         Us estimem i obriu el vostre cor perquè allà ens trobareu. Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres, estimades ànimes.

-         Gràcies germans. Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia! Així és i serà – acabo dient.

L'empoderament del ser

De víctimes a responsables. Aquest és un dels passos que estem vivint i experimentant en el nostre procés evolutiu. Hi ha un camí a seguir vers l’ascensió, la il·luminació del ser on la nostra ànima s’enlaira per a portar a terme allò que hem vingut a fer, estant relacionat amb la Voluntat Superior que tots estem immersos.

Al creuar la passarel·la del que vàrem ser al que som, ens porta a sentir, a veure la vida i a actuar davant d’ella d’una manera diferent. Quan més anem donant passos ves la nostra honestedat, integritat, més ens anirem apoderant interiorment, però no perquè anem adquirint aquest poder, com alguna cosa externa a nosaltres, sinó perquè ens anirem apropant a aquell qui en veritat som. Aquest apropament i reconnexió amb nosaltres mateixos, ens permetrà anar recordant cada vegada més, aquell qui som i sempre hem estat, en el fons, però que la nostra cultura, religió i educació ens han apartat de la nostra essència i naturalesa.

No hi ha canvis sense una reacció del ser, i això és el que està succeint dins de cadascú i, com a mirall del nostre interior, en tot el planeta. Hi ha una reacció per part individual que fa que el col·lectiu també reaccioni. No hi ha exterior sense un interior. No hi ha reflex en un mirall si no hi ha una imatge que veure, una manera de ser que mostrar.

Som responsables del nostre exterior.

Som responsables del nostre interior.

Som responsables de la nostra vida.

Cada vegada són més les ànimes que s’enlairen i fan engrandir al ser que l’habiten.

Tots des del nostre naixement, ja sempre hem posseït la capacitat de superació, el coratge, la fermesa i fortalesa per a aconseguir allò que el nostre cor ens dicta. El nostre potencial va més enllà del físic, de tota matèria i força bruta. La nostra capacitat de materialitzar els nostres somnis no es manifesta a través del moviment, de lluitar, cansar-se i insistir constantment per a aconseguir allò que sentim en el nostre interior, sinó que el veritable potencial de cadascú, la capacitat per a veure realitzats els nostres somnis, es percep a través de la nostra actitud davant la vida i les circumstàncies que en ella vivim.

Quan la nostra presència crea recolzament, serenitat, pau i protecció al nostre entorn, alguna cosa està canviant en nosaltres.

Quan davant d’una situació suposadament adversa o hostil la nostra actitud és de calma, tranquil·litat i convenciment absolut conforme tot està bé i sortirem de la situació viscuda amb un aprenentatge pel nostre ser, llavors, voldrà dir, que alguna cosa està canviant en nosaltres.

Estarem recuperant el nostre poder interior.

Tot és una qüestió de visió de vida i enteniment sobre el que està succeint a cada instant. Quan veus que tot té un sentit i pel major bé de tots,...llavors, estaràs recuperant, connectant, amb la teva veritable essència. Estaràs obrint les portes de la Consciència Universal. Sent així, veuràs que el succeït i el que està succeint, tant a la teva vida, com en el planeta, té el seu fi i l’abraçada amorosa de l’univers.

Ens dirigim vers la nostra plena integritat i manifestació de la nostra Divinitat.

Aquest empoderament manifestat ens portarà a adonar-nos que som responsables, i únics responsables de les nostres vides. No hi ha culpables externs pel que ens ha succeït o ens succeeix. No hi ha a qui culpabilitzar, perquè vàrem ser nosaltres qui vàrem donar el consentiment perquè així fos, i vàrem ser nosaltres qui vàrem començar a endinsar-nos vers el nostre malestar, allunyant-nos de qui en veritat érem. Com podem culpabilitzar a d’altres si vàrem ser nosaltres qui els vàrem donar el permís perquè tot fos segons va ser o està sent? Vàrem ser nosaltres qui vàrem encendre l’interruptor del nostre camí de malestar i dolor. No hi ha ofenses contra ningú, perquè el que podem arribar a sentir en el nostre interior està tot relacionat amb nosaltres mateixos, per tant, allò que sentim està dirigit a nosaltres mateixos. Ràbia potser? És cap a nosaltres pel que vivim i volem acabar amb allò. La ràbia seria contra tu mateix per no ser tu i tenir una actitud més amorosa vers la situació viscuda y el teu ser.

Estimades ànimes, sigues tu i veuràs obrir-se les portes del teu alliberament i felicitat. És el teu passat, a través de la teva ment, qui et fa veure el que no és. Sent el teu cor i sabràs las veritat de la teva existència i el que t’envolta.

Et sents limitat, impotent per no poder finalitzar amb la situació? És la teva visió del què vas ser el que no et permet veure clar i trobar el camí novament vers a tu mateix, el teu benestar.

Sou sers il·limitats, amb tot el que podeu arribar a necessitar per a arribar a vosaltres i materialitzar la vostra missió en aquesta vida. A vegades no importa el saber què he vingut a fer, senzillament escolta el teu cor i fes allò que sentis en ell. Ell et guiarà sobre el què fer o on dirigir-te si així ha de ser. No temis, estimada ànima, perquè per a arribar a tu no estàs sola. Tots estem amb tu. Tota la Llar, de la qual procedeixes, i tots els que encarnem en el seu moment, estem sent acompanyats, guiats i protegits com no ho havíem estat fins ara. Expressa la teva predisposició per a arribar a tu i alliberar-te de tot allò que no pertany a la teva naturalesa.

La teva consciència t’alliberarà i et permetrà viure amb alegria, serenitat i saviesa. Aniràs percebent amb més claredat que la vida depèn exclusivament de tu. La qualitat de vida depèn només de tu. La teva vida és un tresor, u procés a seguir per a enlairar la teva ànima i començar a recordar aquell qui en veritat ets.

Aquests són els temps anunciats per la fi de la humanitat, però no per a la seva extinció, sinó per a una manera nova, més amorosa de viure i relacionar-nos amb tots aquells que habiten el nostre estimat planeta

Quan més recordem qui som, més ens responsabilitzarem de la nostra vida, dels nostres actes i expressions. La nostra paraula ja no serà la nostra, sinó la de la nostra Divinitat. La nostra presència no serà, tampoc la nostra, sinó la de la nostra Divinitat; i els nostres actes, plens d’amor i comprensió, tampoc, perquè serà la nostra Divinitat qui es manifesti cada vegada més a través nostre.

El nostre potencial és diví perquè cadascú de nosaltres som DÉU.

Els temps que vivim ens porten a recordar la nostra Divinitat, a connectat amb ella i a manifestar-nos tal com som, aquell qui en veritat som, no el que vàrem ser. Aquest ser es va allunyant de nosaltres, perquè no hi ha lloc per a ell en les noves energies.

Un nou ser va presentant-se davant la humanitat ple de comprensió, saviesa, serenitat i amor. La seva llum permet la transmutació de tot el que a ell se li apropa, allà on sigui. Aquesta Llum i Amor són part de la nostra essència. Sempre l’hem tinguda en nosaltres, i és ara que la humanitat començar a percebre d’una manera conscient que és alguna cosa més que matèria i que té un potencial per a transformar i sanar, no només la seva vida, sinó tota la humanitat i la Terra.

Tu ets l’únic responsable de la teva vida.

Penseu que:

“El major empoderament és la consciència de la responsabilitat d’un mateix vers la seva vida.”

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Ser diferent

-         Mare, tu no ets com les altres mares – va dir un nen estant a casa amb els seus pares.

-         Què vols dir, fill? – li preguntà la mare

-         Tu no ets igual.

La mare s’apropà més al nen i s’assegué al terra, al seu costat mentre aquest jugava a la moqueta del menjador.

-         En què sóc diferent? – li preguntà.

-         No parles igual que elles. Sempre m’estimes.

-         Sí, t’estimo, i els altres pares també estimen als seus fills.

-         Però tu ets diferent. Estimes diferent.

-         T’agrada com t’estimo? – preguntà la mare.

El nen la mirà i fent un somrís amb una expressió d’alegria va assentí amb el cap, mentre deia:

-         Sí!

-         Què fan elles que jo no faci, o què faig jo que, segons tu elles no fan?

-         Tu no crides i això m’agrada. (Després d’una petita pausa, continuà:) A vegades estàs callada i sento que estàs molt bé i jo em sento a prop teu. Això m’agrada.

-         ...

-         Tu no t’enfades i m’expliques les coses bé. Jo les entenc. I més coses – diu mentre continua jugant.

-         M’alegro, fill. Sempre vull el millor per a tu. Tots els pares i les mares volen el millor pels fills.

-         Sí, però els tracten com a nens petits.

-         Clar, i ara ja teniu 4 anys!

El nen mirà a sa mare i assentí amb el cap. Llavors el pare precisà:

-         4 anys i mig!

-         Tu saps el què vull dir – respongué el nen.

-         Per a mi, – continuà la mare – el més important és el respecte i l’estimar-te.

El nen se’l mirà i es quedà quiet escoltant-lo.

-         Estimo i valoro la teva ànima. Tots en tenim una a dins,....i vol volar. Jo vull que la teva estengui les seves ales tant com puguis y volis molt alt i m’agradaria que ho féssim junts.

-         I a mi també. M’agrada volar. I em sento bé.

-         Amb mi?

-         Sí! – respongué el nen content. I amb el pare!

La mare continuà estant al seu costat i el nen mirant-lo escoltant les següents paraules:

-         El més important per mi és sentir-te feliç, content,  i veure la teva cara cada dia. M’agrada quan et veig i em poso contenta. Em fas sentir bé i m’ho passo molt bé amb tu. Sí!, m’agrada jugar amb tu al fet i amagar i a fer trencaclosques, i sortir junts amb bicicleta. Estic molt contenta – continuà dient la mare - que hagis nascut a la nostra família. Ets un àngel.

-         El meu altre Pare em diu que tu també ho ets.

Mirà al seu fill i somrigué. A continuació digué:

-         T’estimo fill. Vine! – digué apropant-se a ell i fent-li un abraçada.

-         Jo també t’estimo mare.

Després de l’abraçada i sentir el caliu un de l’altre, el nen preguntà:

-         Mare, els altres pares també diuen que se’ls estimen (als seus fills)?

-         Suposo que a la seva manera – respongué.

-         Veus?, això és el que et volia dir abans.

-         Abans?

-         Sí!, que tu ets diferent.

-         I el pare, que és diferent també?

-         Ell és com tu.

-         T’estimem, fill.

-         I jo també. 

La saviesa de la puresa

Un dels aspectes que he anat aprenent al llarg del meu procés és la força que un adquireix i la saviesa obtinguda a través de la puresa i el silenci.

El nostre entorn malinterpreta certes actituds basades en la consciència, degut a les creences nascudes d’una societat, una cultura i una religió que ha anat amb els peus de plom per a poder, a cada pas, controlar als sers, amb la seva ànima ignorada, seguint un procés d’evolució. No ha interessat despertar el seu recordar per por a no ser obeïts.

Els temps estan canviant i les ànimes comencen a despertar com mai ho han fet fins ara, i de sobte, dins d’aquesta primera meitat del segle XXI, ho faran massivament. Només uns quants voldran mantenir un sistema de vida basat en la por, en la dominació i obediència. Tot el procedent d’unes creences limitadores, que ens separen els uns dels altres, que mantenen uns estatus on hi ha superiors i inferiors, tot, absolutament tot sistema semblant a l’exposat, començaran a caure, i ja ara, a nivell polític i econòmic, comencen a veure’s els símptomes vers un món igualitari, on viure sigui un compartir, el dirigir-nos cap els altres i unir-nos per a crear una sola espècie des de l’amor.

Tot desamor procedent d’un passat, d’un ego temorós de no poder ser ell i endurir els actes per a aparentar més del que en veritat és, ja no obtindrà una resposta per part de les ànimes, cada vegada més despertes, dirigint-se vers la seva veritable manifestació.

Aquest fet fa que comenci a haver al llarg dels diferents continents, ànimes més enllà de l’establert i anunciat, on la seva transparència, la seva puresa portarà a un canvi de vibració del planeta i la humanitat. Els nostres germans els animals ja comencen a adonar-se d’aquest canvi. Perceben que hi ha sers que els tracten de tu a tu, tal com són, sense pors, ni intents de controlar y dominar-los. ells, perceben les energies del planeta i de les ànimes encarnades que l’habiten, com les seves consciències van, no només despertant, sinó augmentant. Degut a això, cada vegada van deixant de ser “menys ferotges, salvatges” i més dòcils al servei de les ànimes.

Tots tenen el seu espai. Absolutament tots.

Hi ha sers que són transparents, purs, lluminosos i plens d’humilitat amb fermesa i saviesa procedent de l’univers, d’aquell, que en el fons, tots som.

He pogut experimentar aquestes sensacions i us puc dir que la plenitud aconseguida i l’empoderament sentit, ha estat immens. Hi ha aspectes que encara no s’han sentit en el nostre interior. A mesura que anem sentint, obrirem el nostre cor i deixar que la nostra essència, aquell qui en veritat som, es vagi manifestant en nosaltres, llavors, començarem a adonar-nos del veritable ser que som i que l’Amor és la nostra llavor. Quan més anem sentint aquesta energia de més alta vibració existent (l’Amor), més anirem sentint i adquirint la saviesa més enllà de la nostra encarnació.

Coneixent a partir del nostre exterior, ens pot fer comprendre part de qui som.

Sentint el nostre interior, integrem la saviesa de tota Vida existencial. Quan obtenim, no el coneixement, sinó la saviesa, llavors tot el nostre ser, la nostra vibració s’activa i enlaira la nostra ànima, degut a l’activació del nostre ADN, que es troba en connexió constant i al moment, amb la Font universal de la qual tots procedim. Cada individu està connectat a ella, i quan comença a sentir i a endinsar-se al seu interior per a conèixer el seu ser, llavors, ....la seva vida pot canviar, perquè deixarà de pensar i obrirà el seu cor per a iniciar una nova etapa en el seu procés de SENTIR. Quan així és, tota la Veritat es mostra davant nostre, tant a nivell personal, como del nostre entorn.

La puresa no consisteix en voler ser o aparentar, sinó en mostrar la teva veritable essència. Aquesta puresa denota la grandesa de cadascú.

La puresa consisteix en un alliberament del teu passat, una sanació del que vas ser per a mostrar-te segons sents en el teu cor.

No hi ha identificació amb el nostre entorn.

No hi ha cap aferrament i sí, tota acceptació del que la vida t’ofereix en el teu camí.

La puresa és no tenir res, sabent que tot ho tens. És mostrar només la teva llum i la teva essència amorosa, la teva divinitat, sent amb els anys, amb més nitidesa i intensitat.

No hi ha acomodament, ni horari ni temps, només “present” disposat a apreciar el valor a cada instant de la seva presència i la teva relació amb ell. Tu sol davant una nova oportunitat, sense res més que la teva presència i el teu ser. És aquí on la saviesa del teu interior et guia perquè cada dia sigui diferent a l’anterior i amb més sentit per a la teva missió en aquesta vida. Tot tu en un instant. Només tu amb la teva energia, la teva Llum i el teu Amor. La teva Divinitat disposada a ser manifestada al servei que més es requereixi.

La quotidianitat d’un ser pur és de total  disposició i acceptació. No hi ha plans, ni organització, només la guia del teu cor xiuxiuejant la veu melòdica de l’univers en tu, perquè puguis portar a terme l’acordat en la “no encarnació”.

Quan ens alliberem de tot el limitat en nosaltres, donem via lliure a la plena manifestació i realització del nostre ser. Només som. Només sentim l’Amor que som i cóm irradiar-lo allà on es necessiti segons la nostra finalitat d’estar on estem. No importa el país, sent aquest, on vivim, l’adequat pel nostre procés i l’enlairament de la nostra ànima.

Vaig aprendre que quan més íntegres, purs siguem, major benestar crearem a la nostra vida i a la dels altres, i una major visió del procés que tot ser encarnat ha de seguir, així com la direcció que el planeta i la humanitat està seguint, vers on ens dirigim. Tot s’expandeix davant teu com una gran pantalla, veient el teu propi camí i el de tota ànima.

El silenci t’allibera. La puresa t’omple i et fa sentir la Llar d’on tots procedim. És el bressol que et gronxa en el teu procés i els teus anhels de poder arribar a tu.

Silenci. Puresa. Són pilars que et porten a la teva màxima manifestació al món amb humilitat i fermesa alhora. Ets Llum, i aquesta Llum irradia amb més intensitat i brillantor a mesura que els teus records de qui ets vagin a més.

Hi ha un món esperant-te, però no és imaginari ni alternatiu. El que vius és l’imaginari. Recorda el teu ser i donaràs un salt important al veritable sentit de la teva presència en aquest planeta.

És en el retir del teu interior on percebràs la Llum del teu camí, la direcció a seguir. Quan així està sent i els teus passos et porten al sentit del teu naixement inicial, llavors, la vida deixarà de veure’s amb els ulls físics i percebràs la bellesa i la intencionalitat inicial de la seva creació, de la teva presència amb nosaltres.

La saviesa no és coneixement. Aquesta procedeix de la puresa i la simplicitat de l’ànima. Savi és aquell que sap del seu camí i el de tota ànima. Savi és aquell que sap que res té i tot ho té alhora.

El teu sentit existencial no és d’anar pujant esglaons en la dimensió física, encara que així pugui succeir, però el veritable sentit no es centra en la interpretació de l’esdeveniment a la matèria, sinó que es basa en el que sent l’individu al viure el que viu. Quan el que sents és una immensa pau, un absolut amor i una gran sensació de no estar sol i ser estimat, llavors,.....només puc dir-te, estimada ànima, que les portes de la teva realització estan obertes i que, des d’aquest cim on et trobes, pots veure el sentit d’haver arribat fins a aquí, per a poder servir a una causa major procedent de l’univers.

Que l’Amor i la Pau us portin a la puresa de cor.

La seva saviesa us guiarà.

La recerca

Esperant-la des de fa molt de temps, va arribar el dia on es va donar la sortida per a acollir i començar a donar els passos vers la crida de la nostra existència.

Els buscadors varen iniciar el seu sender per a arribar allà on el seu cor els dictava. En un principi només van ser alguns, però amb el temps, la senda existencial començà a omplir-se d’ànimes que cercaven i cercaven el camí vers la seva realització i el sentit de la seva vida actual.

De tots els continents va començar a moure’s l’energia. Alguns varen deixar la seva llar terrenal per a dirigir-se a d’altres latituds on poder sentir les seves arrels àlmiques.

Han passat uns anys, i cada vegada més hi ha un major despertar de les consciències on, a tots aquells que han començat a recordar la seva essència, se’ls ha facilitat la sincronicitat per a poder arribar allà on els seus cors els guiaven.

Cercadors dels nous temps.

Busquen el no aconseguit i obtingut.

Busquen el que els seus presents no els donaven.

No varen acceptar el que vivien i de la manera que ho feien, volent deixar enrere aquell qui van ser per a retrobar al veritable ser que eren.

Una recerca és fruit d’un descontent del que es viu, i normalment, al cap d’uns anys, hom decideix no continuar amb el que estava fent, amb qui es relacionava o amb el que sentia, de manera que va arribar el dia que varen deixar la seva vida tal com estava sent o part d’ella i varen emprendre el viatge vers la Veritat de la seva existència.

Cada vegada són més els que senten aquesta crida, i en els temps actuals, després que moltes ànimes ja varen transitar pel procés, deixaren un camí més disponible per a aquells que comencen o iniciaran la seva cavalcadura iniciàtica.

No tan sols busquen per a trobar “alguna cosa més en acord al que senten”, sinó que rebutgen el seu present, perquè aquest no els portava enlloc, segons ells.

Cercar i cercar.

El buscar no sempre procedeix de l’adequat per a arribar a nosaltres mateixos. Quan es nega el present, sense més, deixem de valorar el que la vida ens dóna pel nostre major bé. Quan, havent obert el cor sents l’empenta vers els nous passos, llavors, serà l’hora perquè la teva vida s’il·lumini. Haurà arribat l’hora de manifestar al veritable ser que ets. La teva ànima es beneficiarà i ascendirà al llarg del nou camí. No així quan volem evitar una situació sense més. Quan fugim, atraiem més del mateix per a adonar-nos que la veritat de la nostra vida no es troba en altres llocs o sers, sinó en nosaltres, en el que estem vivint, i per més passos que donem per a trobar el que no trobem, podrem arribar a sentir el desconcert a la nostra vida i la foscor que ens abraça.

L’ànima desperta i connectada amb la seva essència, no busca, només sent en el seu interior aquell qui en veritat és. Sentint la seva essència i naturalesa, es troba amb la veritat i les possibles respostes a totes les possibles preguntes que hom pot arribar-se a fer, fins i tot, que encara no s’ha plantejat.

Cercar a l’exterior és allargar el camí, perquè l’important en el nostre procés, no es troba fora de nosaltres , sinó en un lloc segur, arrecerat més enllà de tota influència externa: el nostre interior, obrint les portes del nostre cor. Quan ell sent que gires la cau de la teva consciència, s’obre de bat a bat, com les portes d’un gran castell per a donar-te la benvinguda i mostrar-te tots els suposats tresors ocults al teu raciocini per a arribar a la gran sala de la saviesa.

El cercador conscient poc moviment fa a la matèria, perquè sap que el camí no es troba “a fora”, sinó en el seu interior. Sempre allà s’ha trobat per quan desperti.

Cada vegada hi ha més sers encarnats que senten la crida de tornar a connectar amb ells mateixos, tal com va ser en altres èpoques no encarnades.

El cercador conscient sap de la clau de tota manifestació. Coneix la clau mestra de la Veritat per a deixar que la Llum i l’Amor facin presència a la seva vida. Quan connecta amb la seva essència i sent la seva veritable naturalesa, llavors, deixa de buscar, perquè viu el present intensament, degut que, a partir de llavors, l’accepta sigui com sigui, degut que la seva experiència té un sentit superior per a ell i els que l’envolten.

 Quan sentim la força i saviesa del nostre cor, deixem de buscar perquè tot es troba en nosaltres, tant el Camí, la Veritat com la Vida. Tant de temps dirigint-nos al nostre exterior, que, cansats de la recerca, deixem de perdre el temps, l’energia, i ens abandonem al que “hagi de ser per a nosaltres”! Per a molts va ser la millor decisió pressa al llarg dels seus anys terrenals. Va ser llavors, com varen tancar les portes del seu exterior com a suport de les seves vides i començaren a acceptar-se tal com eren i a sentir-se bé amb ells mateixos.

Som imans del que sentim.

L’ànima desperta i conscient, només sent. Només sent la seva essència i deixa que la seva vibració atregui a la seva vida tot allò que pot arribar a necessitar. Ja no demana. Ja no “vol”, perquè sap que el que necessita ja se li està donant i donarà.

Aquell que cerca i cerca constantment, potser estigui buscant en la direcció equivocada. El camí es troba a l’interior de cadascú, i és aquest sender el que et porta a l’Ascensió de la teva ànima, de tot el teu ser crístic.

Quan es cerca incansablement, i durant molt de temps sense obtenir el desitjat, hi ha resistències a un nou canvi, i fent-te veure l’univers que aquesta no és la direcció a seguir. Només hem d’anar al nostre interior i sentir aquell qui som. Deixarem, llavors, el cansament a un cantó, així com les preocupacions i tensions, perquè en el nostre interior, només trobarem l’assossegament, a pau i la serenitat per a obrir les altres portes que ens portaran a la realització del que hem vingut a fer en aquesta encarnació, segons cadascú.

Quan estem disposats a deixar de ser qui érem i ens disposem, amb totes les nostres forces a ser nosaltres, la felicitat, la realització, l’alegria i l’Amor, trucaran a la nostra porta perquè creuem la passarel·la del temps, per a allunyar-nos d’ell, i començar a viure des del present serà en el present on trobarem la pau, la comprensió i el sentit de la nostra vida.

Molts continueu cercant i cercant, esperant que algú o alguna cosa del vostre exterior us doni una mà i us tregui de la situació que podeu estar vivint. Pot ser que alguna Llum que us acompanyi pugui dirigir-vos vers un ser despert i conscient del vostre entorn, però recordar, que el veritable camí vers la integritat, la felicitat i la saviesa es troba en el vostre interior.

Estem arribant a la fi dels cercadors, perquè el que busqueu no es troba més enllà de vosaltres, sinó en el vostre interior.

Quan ho trobeu, tot es sincronitzarà perquè sapigueu com utilitzar el que trobareu dins vostre i cóm entendre tot el que podeu arribar a sentir.

La quietud i el silenci són els primers passos per a arribar a qui en veritat sou.

A l’exterior el camí és il·limitat, cansat i desesperançat per moments.

En el vostre interior el camí és directe, clar, alt i amb la presència del coratge i l’esperança per a realitzar allò que sentireu.

El cercador estern perd l’empoderament al valorar el seu entorn més que la seva ànima i la seva divinitat.

El cercador intern recupera la seva força i la seva energia per a materialitzar allò que ha vingut a fer, i deixa de buscar perquè sap que el que necessita ja ho té en el seu interior per a ser manifestat a la matèria.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima de la Llum.

DE TORNADA A LA LLAR a Girona

A tota la família de Girona, entorns i de més enllà, us anuncio la realització del Seminari DE TORNADA A LA LLAR, amb una xerrada presentació del dia 11 sobre "OBRINT LES PORTES DE LA DIVINITAT".
A tots aquells que vingueu, allà ens veurem.
Una abraçada.

Transparència i Integritat

El ser encarnat va continua buscant i buscant al llarg dels confins més amagats del seu planeta per a trobar el que des del Cel s’anunciava. Alguns escoltaven en el seu interior la crida procedent del centre del seu univers. Escoltaven paraules d’altres sers proclamant la seva vinguda. Tots es mantenien a l’aguait de poder veure el primer indici conforme així seria o començava a ser.

Durant molts anys cercaren més enllà de la seva essència, sense cap resultat. Des d’uns anys cap a aquí, la proliferació de transmissions esperançadores per part de sers a la matèria, comunicadors dels de més enllà, han anat en augment. Cada vegada eren més els pregons que ja havia arribat l’hora.

Tots continuaren buscant, encara que semblava que tot anava molt lent degut a la incapacitat de discernir les paraules escoltades o sentides.

Cert és, germanes ànimes, que l’hora ja ha arribat.

Cert és, que l’anunciat ja està sent, encara que no com molts ho interpreten.

Hi ha una nova vida a la nostra Gaia, encara que no procedent dels estels.

No s’ha d’esperar perquè no hi ha res a esperar.

No s’ha de cercar, perquè no hi ha res nou que trobar, més allà de les nostres possibilitats.

Sembla com si tots estiguéssim a l’expectativa per a veure relluir al nou ser i la nova vida tan desitjada i esperada. No hi ha res a esperar, perquè allò que s’espera i busca mirant més enllà del nostre ser, ens allunya de la Terra Promesa, el Camí, la Veritat i la Vida.

Hi ha una intensa emoció en alguns que ja estan connectant amb l’Amor de la nostra existència.

Sense dependències ni esperes.

Sense possibles recolzaments perquè no saben de les limitacions.

Només es necessita el present per a estar i viure a la nova vida, sentint la teva essència i la puresa de l’Amor, la Plenitud y ........ Alguns ja estan arribant a aquest estat de recordar més enllà del físic i de l’obertura del seu cor com a guia dels seus passos i el seu camí dins del procés que cada ànima es va oferir a seguir.

No hi ha recerca. No busqueu, perquè allò que esperanceu, no prové de las altures, sinó de la immensitat del vostre interior!

No mireu als estels com esperant el manà de la vostra vida, perquè ells només són el reflex del vostre interior. Brillen sense parar perquè aquesta llum guiï els teus passos i adonar-te quina decisió prendre a cada instant. El teu xacra cardíac t’està parlant des de fa un temps fins el dia d’avui. Escolta’l! Sent el que el teu cor et xiuxiueja!

El que busques no es troba més allà de tu. Sempre s’ha trobat en el teu interior, arrecerat en un lloc segur per quan despertis i t’adonis del teu veritable ser o comencis a recordar aquell qui en veritat ets. Llavors, arribant aquest moment, allò, abraçat per la part més amorosa del teu ser, començaria a brotar com una llavor que rep el rec i la llum per a poder manifestar-se plenament i enlairar el lloc on es troba amb la seva bellesa i distinció.

Tots som com aquesta llavor, d’alguna manera adormits fins que “la pluja espiritual” goteja sobre nosaltres i comencem a notar la seva humitat, així com la calidesa del nostre ser fins a obrir, brotar el nostre cor i poder rebre la Llum Estel·lar amb tota la seva majestuositat, estirant els nostres pètals existencials i dir al món estimat i tota la humanitat:

“Aquí estic, germans! Que la meva Llum sigui la vostra! Que el meu Amor el vostre y la meva presència l’essència que habita en cadascú!”

Vosaltres sou la Font i l’aliment esperat!

Vosaltres sou la nova vida, la nova saba i el nou ser!

El que esteu sentint és l’alliberament del vell ser per a donar pas al nou ser que en veritat sou. Tot el que esteu vivint en el vostre interior amb les vivències en cadascú ha viscut d’un temps cap a aquí, és el desencrostament, la curació de la vostra ànima per a donar pas a la vostra veritable essència, la vostra Divinitat.

El que està succeint en aquests moments gloriosos del procés de Gaia i tota la humanitat que l’habita, és treure’ns la densitat del que vàrem ser per a donar pas al ser que realment som. Sé que alguns heu hagut de viure situacions doloroses, però el vostre camí ja no té perquè seguir tal com ha estat fins ara. En aquells moments no éreu vosaltres, sinó qui vareu acceptar ser segons els patrons, els condicionants del vostre passat.

Ara tot s’està recol·locant i ajustant, incloent els vostres ADN. Les vostres ànimes van donar el consentiment perquè així fos, i ara, esteu vivint el resplendor del gran renaixement anunciat pel ser encarnat. Aquest no es troba més enllà de vosaltres, sinó en el vostre interior.

Allà trobareu a qui en veritat sou.

Allà us trobareu a vosaltres mateixos.

Allà sabreu de vosaltres i el vostre potencial diví.

Allà us sentireu com a Casa.

Allà no està a fora de vosaltres, sinó en el vostre INTERIOR.

Allò que cerqueu ja ho teniu des del vostre naixement inicial.

Alimenteu-vos del que sentiu estant amb vosaltres, i tot el demés us vindrà per sí sol.

Bressoleu-vos en el vostre interior i sabreu de la vostra Divinitat. El Déu que sou us està esperant. Sempre ha estat amb vosaltres. Sempre l’heu estat albergant en el vostre interior. El cerqueu a fora, pensant que vosaltres no éreu mereixedors que ell “us escolti o intervingui en les vostres oracions”. El que no sabíeu era que a qui en veritat pregàveu o sentíeu no era a algú de fora, sinó a vosaltres mateixos, la vostra veritable essència, l’amor pur i incondicional que hi ha en vosaltres, que vosaltres sou

Estimada ànima, per a manifestar a aquell qui en veritat ets, mostra’t tal com sents.

Parla segons sents.

Obra segons sents en el teu interior. Aquest serà el camí.

Decideix segons el teu cor. Aquesta serà la decisió adequada.

L’Amor no et farà sentir malament. Sempre et donarà consol en moments d’alliberar a aquell qui no vas ser, i tot el teu ser, se sentirà protegit i recolzat per una família més enllà de la matèria.

Està en el teu interior el que cerques. Sigues Fidel a tu mateix.  Sigues Honest amb tu mateix. Sigues ÍNTEGRE!

Quan pensament, sentiment, paraula, obra i actitud avancen a l’uníson, només pots espera l’alliberament de totes les pors i possibles obstacles que fins ara has anat trobant en el camí. JA NO, ARA.

Allò que busqueu ja ha arribat, així com l’hora de manifestar-vos tal com sou. La densitat, la foscor, ja no tenen el poder sobre vosaltres. Ara us heu enfortit pel que heu viscut al llarg d’aquests anys. Ara esteu despertant i heu dit “ PROU! a qui no éreu.

El meu cor s’alegra per aquesta elevació de les ànimes de la humanitat i de les vibracions del nostre estimat planeta.

Vosaltres sou l’esperat. La vostra Integritat està trucant a la vostra porta perquè, aquell qui en veritat sou, pugui creuar el llindar de la vostra manifestació al món. La vostra vida començarà a tenir sentit, i vosaltres, com a sers en procés d’ascensió, anireu veient el motiu i el veritable sentit de la vostra existència i encarnació.

Vosaltres sou la Nova Humanitat. Vosaltres sou la Nova Terra.

Transparència i Integritat.

Que l’Amor, la Pau i la Puresa siguin sentides en cadascú de vosaltres.

Noves trobades pel proper mes de març

Aquí us presento les noves trobades a realitzar al llarg del proper mes de març. 

Si estiguessiu interessats que alguna d'elles es realitzi en vostre centre o població, podeu enviar un e-mail a l'adreça del document adjunt que teniu a continuació. 

Gràcies. 

Desitjant el millor per a cadascú de vosaltres,......una abraçada.  

La grandesa del ser

La grandesa del ser es troba en el seu grau d’humilitat i senzillesa. Quan us trobeu amb algú d’ells, veureu que van lliurar la seva vida al servei de la humanitat i el planeta. Tenen un fi superior, per a tots nosaltres.

Cada ànima té la seva funció de missatgera i font alhora, seguint el seu procés d’ascensió.

Tots seguim aquest procés d’evolució espiritual, on anem passant de la ment al cor, del raciocini a la intuïció, del pensar al sentir.

Hi ha qui, en el seu recordar, és instruït directament per sers de la Llum que el guien, li mostren el camí de l’Amor i la Saviesa de l’existència i la Veritat.

 Aquests, són Fonts a la nostra dimensió, però no per a guiar a les ànimes, sinó per a alimentar-les en el seu procés. Són sers purs, amorosos, comprensius, ferms en les seves paraules, així com esperançadores, donant coratge i consol alhora. La seva Llum desprèn aquesta puresa celestial de recordar qui són i la seva procedència. Viuen des del cor, i es troben en el camí de tot aquell que ho necessiti. Per a reconèixer-les, haureu d’obrir el vostre cor i sabreu d’elles, en mig del vostre entorn marcat per un gran mercat d’etiquetes i presentacions. El  vostre cor discernirà la Veritat per a la vostra ànima i la procedència del vell i obsolet.

Seran Fonts en mig del camí. Allà estaran. No us vindran a buscar, sinó que sereu vosaltres que anireu a ells perquè necessitareu l’aliment que us oferirà.

Una Font Celestial la trobareu just quan la necessiteu. La seva Llum i el seu Amor us abraçaran per a trobar l’assossegament i poder sentir la Veritat del camí a seguir en el vostre procés. La Llar d’on tots procedim es mostrarà amb senzillesa i simplicitat. Seran un exemple, un mirall del vostre potencial.

Quan algú s’alimenti de les seves presències, deixen ja de tenir fam per sempre més, no necessitant buscar l’aliment per a subsistir, perquè s’adonaran que el veritable manà es troba en ells mateixos. Ja no els vindrà de gust nodrir-se de la densitat, sinó de la vibració de l’Amor en el seu estat més pur i incondicional.

El nombre de Fonts aniran a més, sent tu, el teu propi aliment per a la teva ànima i el procés de l’ascensió a seguir.

Vosaltres sou la Font del vostre camí. Algú es trobarà amb aquests sers purs, mostrant aquesta humilitat i senzillesa de servir a la Voluntat Superior en la qual tots estem immersos.

A major humilitat en el servei i senzillesa, més lliurament i predisposició perquè la Divinitat que cadascú és pugui manifestar-se a la nostra quotidianitat. Ja no seràs tu, sinó aquell qui tu ets en veritat.

Ja no cercaràs, perquè seràs portat.

Ja no et protegiràs, perquè seràs abraçat i salvaguardat de tota vibració inferior a la teva Divinitat.

Ja no pensaràs, perquè sentiràs.

Ja no t’esforçaràs, perquè atrauràs tot el que puguis arribar a necessitar en el teu procés.

Cada vegada, la humanitat anirà sabent d’ells. Alguns, començaran a destacar dins de les multituds, de la nostra estimada humanitat, creant un nou camí de puresa, simplicitat, senzillesa i humilitat; un sender que portarà a totes les ànimes vers la realització i ascensió. D’aquí a pocs anys, nous sers seran reconeguts per les seves obres, paraules i presència.

Tot i així, estimada ànima, obre el teu cor i veuràs la puresa del camí i sentiràs la veritat de la teva vida i el teu procés deixa que el teu cor et xiuxiuegi i indiqui la direcció a seguir. Ell et portarà a la teva plena manifestació divina.

Ja no necessitaràs dependència, només responsabilitat dels teus passos realitzats al llarg de a teva vida actual.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.  

Retrobar l'alegria de viure

Avui voldria comentar unes paraules sobre un dels missatges que he rebut de vosaltres. La pregunta que se’m deia era:

“Com puc tornar a trobar la il·lusió i l’alegria de viure?”

Abans que res, dir-vos que ens trobem en un període de grans canvis a les nostres vides. Les energies de la Terra van enlairant-se i això influencia a tots aquells que vivim en ella. aquestes noves vibracions, més pures i amoroses, ens porten a adonar-nos que la nostra vida no sempre és com nosaltres ens agradaria que fos i, per moments, com si tinguéssim un flash de consciència, ens donéssim compte que no estem vivint segons ens agradaria i que el fet d’haver seguit les pautes del nostre exterior, comencem a sentir una mena de resistència i ens tanquem en nosaltres, adonant-nos que no som feliços i hem perdut la il·lusió, i fins i tot, l’alegria o les ganes de viure.

Quan el ser humà s’adapta al rebut del seu exterior i aplica tot el convencionalisme establert, en relació a la manera de viure, està minvant el seu poder interior i s’adapta als altres, deixant-se anar i posant-se a mercè del que se’ns imposa o suggereix segons les tradicions, cultures, creences d’un passat molt llunyà, i sobre tot, perdent l’empoderament que cadascú té. És a dir, anul·lant-se dia a dia. Arriba un moment que un s’adona, més tard o més d’hora, d’aquest estat interior que no li crea cap benestar, tot al contrari. Aquest estat, semblant a un abatiment interior, una desgana per fer alguna cosa per la seva vida, o fins i tot, el denominat per “depressió”, només ha estat motivat per no escoltar el cor de cadascú, de no viure en acord a com un sent, o fer allò que sentim en el nostre interior. Quan ens anem reprimint o bloquejant els nostres sentiments i somnis, arribar un moment que el nostre ser ens demana una aturada, un repòs per a regenerar-nos, aclarir-nos i recuperar les forces per a arribar a ser nosaltres.  

En aquests moments on hem arribat a establir una rutina no volguda a la nostra vida, és quan encara nosaltres podem fer alguna cosa per nosaltres mateixos. Haurà arribat l’hora de donar un pas endavant, malgrat tot el nostre estat interior, i dir: Prou! per a iniciar una nova vida sent nosaltres.

Mai és tard. Sempre estem a temps i tenim a la nostra mà el fet de ressuscitar a una vida més en acord com nosaltres sentim i volem.

Tot el bo que hagis pogut pensar o sentir per a tu.....és possible. Estiguis com estiguis, com et trobis, sempre disposes de la capacitat per a superar aquesta situació i donar un pas endavant per a dir: Aquí estic jo!

Quan la nostra vida cau en pou sense il·lusió, alegria, ni cap motivació per a fer alguna cosa i obrir la porta de la felicitat a la nostra existència, és l’indici conforme la teva vida necessita un “reset”, un reajustament i una transformació a algun nivell per a començar a manifestar al veritable ser que ets, apagat i marginat a un costat sense donar-li cap oportunitat que es mostri tal com és, tal com ets. Quan més ens allunyem d’aquest ser que som, més anirem notant el desencant de la vida i el tancarem en nosaltres mateixos degut que veiem que el nostre entorn no te res a veure amb nosaltres. Haurem creat una energia tan densa que haurem quedat empresonats en ella, limitant-nos en el nostre camí i no podent veure cap on ens dirigim per a sentir l’Amor i la Felicitat en nosaltres mateixos.

“No hi ha res que visquem que no puguem superar. Tota experiència suposadament adversa comporta un aprenentatge. Tota situació viscuda, aparentment hostil, té un sentit pel nostre major bé”.

Per tant, estimada ànima, siguis qui siguis, estiguis on estiguis, visquis el que visquis, la situació que estàs vivint només és un pas més vers la teva plena realització i manifestació a la vida.

Si hem creat tot un procés per a arribar a aquí, també el podem aprofitar per a crear un nou camí que seguir a partir d’ara a la nostra vida sentint-nos millor i segons el nostre cor ens guiï.

Com podem tornar a trobar la il·lusió i l’alegria de viure? Aquesta és la pregunta realitzada.

La resposta és molt curta, clara i senzilla: SIGUES TU! No tinguis por de ser tu. Per què no comences a fer coses que t’agradin a la vida? Quan fem alguna cosa que ens atrau i gaudim amb ella, el nostre ser es regenera i equilibra. Cada vegada que fem alguna cosa que ens fa crear benestar en nosaltres,...això és l’adequat. Comencem a fer allò que ens agrada allò que potser fa temps vàrem deixar de cantó i ens agradava. Torna-ho a recuperar i fes-lo!

Què estàs fent actualment que gaudeixis amb allò i t’ho passes molt bé? Què és el que t’agradaria fer i no estàs fent estant a la teva mà, podent-lo fer?

Recuperar la il·lusió i l’alegria de viure no és difícil, només és qüestió de ser nosaltres. A mesura que anem sent nosaltres, escoltant el nostre cor, el nostre interior i fent allò que sentim, anirem trobant-nos millor, i us puc assegurar que noves portes s’obriran davant vostra per a creuar-les i començar a trobar la felicitat, l’alegria, la pau i l’amor a la vostra vida.

Comença a fer coses que t’agradin, que et facin sentir bé.

Un altre dels passos que podem fer és reafirmar-nos en veu alta, perquè els nostres oïdes escoltin  “el molt que valem i podem fer-ho”. Les frases de pensament positiu poden ser una bona eina per a regar la nostra terra interior i poder mostrar, amb tota la seva bellesa, els fruits que arrecerem en el nostre interior.

Nosaltres podem transmutar qualsevol situació que estiguem vivint. Tenim el potencial per a fer-ho i les eines necessàries per a portar a terme la nostra missió en aquesta vida. Per això, hem de ser nosaltres i no tenir por al llarg del procés. Esteu sent acompanyats i protegits per tots es germans de la Llum que estan amb vosaltres animant-vos a seguir i a adonar-vos que el camí que esteu seguint fins ara, potser no és l’adequat per a la vostra ànima, i per això sentiu ara el que sentiu.

Comença a expressar en veu alta el que vos i el molt que tu vals.

Comença a fer coses que t’agradin de veritat. Això crearà una energia que alimentarà el teu esperit, la teva ànima, per a anar adquirint seguretat i fortalesa en el teu camí.

Tu pots, estimada ànima, seguir els passos del teu cor! Ell és la teva guia i la teva protecció, alhora, davant la vida perquè quan seguim la direcció correcta, tot es sincronitza i s’adapta al teu ritme. Tot flueix, i per tant, tu seràs el motor que anirà creant l’energia adequada que et permetrà sentir al veritable ser que ets, el teu potencial interior i l’AMOR de la teva veritable essència. Amb ell......tot és possible.

A tots els que podeu arribar a trobar en una situació, suposadament adversa, amb la sensació de sentir-vos atrapats en ella, us dic que no hi ha res ni ningú que pugui influenciar-vos si vosaltres no li doneu el consentiment. A l’accedir a les seves propostes, deixeu de ser vosaltres, quan el camí és el vostre no el del vostre entorn. Només vosaltres podeu donar una qualitat de vida al vostre procés.

Somriu. Reafirma’t en veu alta i fes allò que et faci sentir bé.

Que l’Amor, la Pau i la Fortalesa siguin en cadascú de vosaltres.