La saviesa de la puresa

Un dels aspectes que he anat aprenent al llarg del meu procés és la força que un adquireix i la saviesa obtinguda a través de la puresa i el silenci.

El nostre entorn malinterpreta certes actituds basades en la consciència, degut a les creences nascudes d’una societat, una cultura i una religió que ha anat amb els peus de plom per a poder, a cada pas, controlar als sers, amb la seva ànima ignorada, seguint un procés d’evolució. No ha interessat despertar el seu recordar per por a no ser obeïts.

Els temps estan canviant i les ànimes comencen a despertar com mai ho han fet fins ara, i de sobte, dins d’aquesta primera meitat del segle XXI, ho faran massivament. Només uns quants voldran mantenir un sistema de vida basat en la por, en la dominació i obediència. Tot el procedent d’unes creences limitadores, que ens separen els uns dels altres, que mantenen uns estatus on hi ha superiors i inferiors, tot, absolutament tot sistema semblant a l’exposat, començaran a caure, i ja ara, a nivell polític i econòmic, comencen a veure’s els símptomes vers un món igualitari, on viure sigui un compartir, el dirigir-nos cap els altres i unir-nos per a crear una sola espècie des de l’amor.

Tot desamor procedent d’un passat, d’un ego temorós de no poder ser ell i endurir els actes per a aparentar més del que en veritat és, ja no obtindrà una resposta per part de les ànimes, cada vegada més despertes, dirigint-se vers la seva veritable manifestació.

Aquest fet fa que comenci a haver al llarg dels diferents continents, ànimes més enllà de l’establert i anunciat, on la seva transparència, la seva puresa portarà a un canvi de vibració del planeta i la humanitat. Els nostres germans els animals ja comencen a adonar-se d’aquest canvi. Perceben que hi ha sers que els tracten de tu a tu, tal com són, sense pors, ni intents de controlar y dominar-los. ells, perceben les energies del planeta i de les ànimes encarnades que l’habiten, com les seves consciències van, no només despertant, sinó augmentant. Degut a això, cada vegada van deixant de ser “menys ferotges, salvatges” i més dòcils al servei de les ànimes.

Tots tenen el seu espai. Absolutament tots.

Hi ha sers que són transparents, purs, lluminosos i plens d’humilitat amb fermesa i saviesa procedent de l’univers, d’aquell, que en el fons, tots som.

He pogut experimentar aquestes sensacions i us puc dir que la plenitud aconseguida i l’empoderament sentit, ha estat immens. Hi ha aspectes que encara no s’han sentit en el nostre interior. A mesura que anem sentint, obrirem el nostre cor i deixar que la nostra essència, aquell qui en veritat som, es vagi manifestant en nosaltres, llavors, començarem a adonar-nos del veritable ser que som i que l’Amor és la nostra llavor. Quan més anem sentint aquesta energia de més alta vibració existent (l’Amor), més anirem sentint i adquirint la saviesa més enllà de la nostra encarnació.

Coneixent a partir del nostre exterior, ens pot fer comprendre part de qui som.

Sentint el nostre interior, integrem la saviesa de tota Vida existencial. Quan obtenim, no el coneixement, sinó la saviesa, llavors tot el nostre ser, la nostra vibració s’activa i enlaira la nostra ànima, degut a l’activació del nostre ADN, que es troba en connexió constant i al moment, amb la Font universal de la qual tots procedim. Cada individu està connectat a ella, i quan comença a sentir i a endinsar-se al seu interior per a conèixer el seu ser, llavors, ....la seva vida pot canviar, perquè deixarà de pensar i obrirà el seu cor per a iniciar una nova etapa en el seu procés de SENTIR. Quan així és, tota la Veritat es mostra davant nostre, tant a nivell personal, como del nostre entorn.

La puresa no consisteix en voler ser o aparentar, sinó en mostrar la teva veritable essència. Aquesta puresa denota la grandesa de cadascú.

La puresa consisteix en un alliberament del teu passat, una sanació del que vas ser per a mostrar-te segons sents en el teu cor.

No hi ha identificació amb el nostre entorn.

No hi ha cap aferrament i sí, tota acceptació del que la vida t’ofereix en el teu camí.

La puresa és no tenir res, sabent que tot ho tens. És mostrar només la teva llum i la teva essència amorosa, la teva divinitat, sent amb els anys, amb més nitidesa i intensitat.

No hi ha acomodament, ni horari ni temps, només “present” disposat a apreciar el valor a cada instant de la seva presència i la teva relació amb ell. Tu sol davant una nova oportunitat, sense res més que la teva presència i el teu ser. És aquí on la saviesa del teu interior et guia perquè cada dia sigui diferent a l’anterior i amb més sentit per a la teva missió en aquesta vida. Tot tu en un instant. Només tu amb la teva energia, la teva Llum i el teu Amor. La teva Divinitat disposada a ser manifestada al servei que més es requereixi.

La quotidianitat d’un ser pur és de total  disposició i acceptació. No hi ha plans, ni organització, només la guia del teu cor xiuxiuejant la veu melòdica de l’univers en tu, perquè puguis portar a terme l’acordat en la “no encarnació”.

Quan ens alliberem de tot el limitat en nosaltres, donem via lliure a la plena manifestació i realització del nostre ser. Només som. Només sentim l’Amor que som i cóm irradiar-lo allà on es necessiti segons la nostra finalitat d’estar on estem. No importa el país, sent aquest, on vivim, l’adequat pel nostre procés i l’enlairament de la nostra ànima.

Vaig aprendre que quan més íntegres, purs siguem, major benestar crearem a la nostra vida i a la dels altres, i una major visió del procés que tot ser encarnat ha de seguir, així com la direcció que el planeta i la humanitat està seguint, vers on ens dirigim. Tot s’expandeix davant teu com una gran pantalla, veient el teu propi camí i el de tota ànima.

El silenci t’allibera. La puresa t’omple i et fa sentir la Llar d’on tots procedim. És el bressol que et gronxa en el teu procés i els teus anhels de poder arribar a tu.

Silenci. Puresa. Són pilars que et porten a la teva màxima manifestació al món amb humilitat i fermesa alhora. Ets Llum, i aquesta Llum irradia amb més intensitat i brillantor a mesura que els teus records de qui ets vagin a més.

Hi ha un món esperant-te, però no és imaginari ni alternatiu. El que vius és l’imaginari. Recorda el teu ser i donaràs un salt important al veritable sentit de la teva presència en aquest planeta.

És en el retir del teu interior on percebràs la Llum del teu camí, la direcció a seguir. Quan així està sent i els teus passos et porten al sentit del teu naixement inicial, llavors, la vida deixarà de veure’s amb els ulls físics i percebràs la bellesa i la intencionalitat inicial de la seva creació, de la teva presència amb nosaltres.

La saviesa no és coneixement. Aquesta procedeix de la puresa i la simplicitat de l’ànima. Savi és aquell que sap del seu camí i el de tota ànima. Savi és aquell que sap que res té i tot ho té alhora.

El teu sentit existencial no és d’anar pujant esglaons en la dimensió física, encara que així pugui succeir, però el veritable sentit no es centra en la interpretació de l’esdeveniment a la matèria, sinó que es basa en el que sent l’individu al viure el que viu. Quan el que sents és una immensa pau, un absolut amor i una gran sensació de no estar sol i ser estimat, llavors,.....només puc dir-te, estimada ànima, que les portes de la teva realització estan obertes i que, des d’aquest cim on et trobes, pots veure el sentit d’haver arribat fins a aquí, per a poder servir a una causa major procedent de l’univers.

Que l’Amor i la Pau us portin a la puresa de cor.

La seva saviesa us guiarà.