Ser diferent

-         Mare, tu no ets com les altres mares – va dir un nen estant a casa amb els seus pares.

-         Què vols dir, fill? – li preguntà la mare

-         Tu no ets igual.

La mare s’apropà més al nen i s’assegué al terra, al seu costat mentre aquest jugava a la moqueta del menjador.

-         En què sóc diferent? – li preguntà.

-         No parles igual que elles. Sempre m’estimes.

-         Sí, t’estimo, i els altres pares també estimen als seus fills.

-         Però tu ets diferent. Estimes diferent.

-         T’agrada com t’estimo? – preguntà la mare.

El nen la mirà i fent un somrís amb una expressió d’alegria va assentí amb el cap, mentre deia:

-         Sí!

-         Què fan elles que jo no faci, o què faig jo que, segons tu elles no fan?

-         Tu no crides i això m’agrada. (Després d’una petita pausa, continuà:) A vegades estàs callada i sento que estàs molt bé i jo em sento a prop teu. Això m’agrada.

-         ...

-         Tu no t’enfades i m’expliques les coses bé. Jo les entenc. I més coses – diu mentre continua jugant.

-         M’alegro, fill. Sempre vull el millor per a tu. Tots els pares i les mares volen el millor pels fills.

-         Sí, però els tracten com a nens petits.

-         Clar, i ara ja teniu 4 anys!

El nen mirà a sa mare i assentí amb el cap. Llavors el pare precisà:

-         4 anys i mig!

-         Tu saps el què vull dir – respongué el nen.

-         Per a mi, – continuà la mare – el més important és el respecte i l’estimar-te.

El nen se’l mirà i es quedà quiet escoltant-lo.

-         Estimo i valoro la teva ànima. Tots en tenim una a dins,....i vol volar. Jo vull que la teva estengui les seves ales tant com puguis y volis molt alt i m’agradaria que ho féssim junts.

-         I a mi també. M’agrada volar. I em sento bé.

-         Amb mi?

-         Sí! – respongué el nen content. I amb el pare!

La mare continuà estant al seu costat i el nen mirant-lo escoltant les següents paraules:

-         El més important per mi és sentir-te feliç, content,  i veure la teva cara cada dia. M’agrada quan et veig i em poso contenta. Em fas sentir bé i m’ho passo molt bé amb tu. Sí!, m’agrada jugar amb tu al fet i amagar i a fer trencaclosques, i sortir junts amb bicicleta. Estic molt contenta – continuà dient la mare - que hagis nascut a la nostra família. Ets un àngel.

-         El meu altre Pare em diu que tu també ho ets.

Mirà al seu fill i somrigué. A continuació digué:

-         T’estimo fill. Vine! – digué apropant-se a ell i fent-li un abraçada.

-         Jo també t’estimo mare.

Després de l’abraçada i sentir el caliu un de l’altre, el nen preguntà:

-         Mare, els altres pares també diuen que se’ls estimen (als seus fills)?

-         Suposo que a la seva manera – respongué.

-         Veus?, això és el que et volia dir abans.

-         Abans?

-         Sí!, que tu ets diferent.

-         I el pare, que és diferent també?

-         Ell és com tu.

-         T’estimem, fill.

-         I jo també.