Sentint amb Jesús

Passejant a prop del rierol, amb les aigües cristallines i una mica remogudes per les pedres i caigudes al llarg del seu curs, ara em permeten sentir el seu so como a melodia a primer hora de la tarda, sentint la necessitat de passejar per aquest lloc on el meu ser i la Llar poden reunir-se sentint la immensitat de la calma i la pau, donant peu a la manifestació de l’amor, com a vincle entre aquell qui ets i la Llum de la qual procedim, junt amb els nostres germans d’aquesta Llar que en el seu moment tornarem havent deixat la matèria per a la majoria dels encarnats.

Sento el Cel en mi. Sento como si fos un esglaó més perquè la humanitat pugui pujar l’escala en forma de vòrtex vers la seva ascensió. Sóc part d’aquest Gran Pla en el qual tots estem immersos.

Ser conscient d’aquesta unió amb alguna cosa més gran que el simple viure a la forma, fa que el teu esperit es relaxi i puguis veure i sentir la teva presència a la teva vida actual com a ofrena a tota la humanitat i la terra perquè, junts, puguem enlairar-nos i sentir la majestuositat de la Intencionalitat Divina, que dóna sentit a la nostra existència en aquests moments, aquí, en aquests temps de grans canvis a nivell de consciència.

Em sento unit al que veig en aquests instants, i un afortunat per a poder sentir la puresa que m’envolta.

Arribant a una petita clariana, trobo unes pedres que em serveixen d’espatller, asseient-me a la gespa regada per la humitat d’aquest rierol que continua el seu curs amb acceptació, humilitat i lliurament. Només uns ulls abraçats pel despertar poden adonar-se de la bellesa existent en aquest espai de la natura.

L’ombra produïda per les branques d’uns arbres, fan que sigui el lloc adequat per a obrir de bat a bat el meu cor, i reunir-me amb els meus germans de la Llum.

Contemplo la saviesa d’aquestes aigües, quan m’adono que Jesús està al meu costat. La seva presència assossega tot el lloc. Una immensa harmonia interior t’envaeix, junt amb una puresa de l’Amor que transmet i som. És aquest Amor i lliurament a la Font Creadora de tota Vida, el que ens uneix i ens fa sentir el mateix. Cap diferència. Cap distància entre nosaltres. La Unicitat és plena, podent sentir aquest Amor que ens uneix, como l’únic que existeix en el nostre planeta per a saber de nosaltres mateixos.

-         T’estimo – li dic a Jesús.

-         El Pare es troba en tu i sento la seva presència en mi a través teu – em respon.

-         Quan sento el que sento en aquests moments, no es necessiten les paraules. Només cal el silenci i el cor obert.

-         Ditxós tu, que vas obrir el teu cor i em vas acceptar a la teva vida. Acceptant-me, va deixar que el Pare fos en tu. (Pausa). Sento el teu Amor vessant-se per arreu. Els teus passos sembren el camí del Pare perquè els que segueixin el camí establert puguin saber de les seves ànimes i arribar al Pare.

-         Gràcies Mestre – li responc, continuant: Només existeix l’Amor, el que apropa i uneix a totes les ànimes. No hi ha uns més que d’altres. La Unicitat et permet veure la igualtat entre totes les ànimes, i el recolzament entre unes i d’altres, sovint, sense ser conscients d’aquests recolzaments.

-         Mira davant teu – em diu.

Ho faig, i veig com un arc ple de llum en la seva cavitat interior. Em dirigeixo a ell i just quan estic a punt d’entrar-hi, sento les energies que desprenen. Em són familiars. Emocionat pel que sento, dono un pas amb la meva dreta i sento l’absoluta deixadesa del meu ser, despullant-me de tot el que no sigui la meva essència divina. M’endinso quan sento una veu que em pregunta:

-         Què sents?

-         Plenitud – li responc. L’Amor en la seva màxima expressió en mi.

-         Així com tu el sents, cada ànima encarnada així està sent vetllada i estimada. La teva consciència  - prossegueix la veu no sonora – et permetrà saber d’on procedeixes i aquell qui ets.

Avanço a través d’aquesta llum i veig als meus germans celestials contents de veure’m i somrient-me, irradiant el seus amors i les seves llums vers el meu ser. Sento que ells sempre, en tot moment, estan amb nosaltres, amb mi, i acompanyant-nos al llarg del nostre trajecte en la matèria.

Em quedo quiet sentint i veient des del meu cor, a tota la Família. No hi ha res semblant a l’Amor sentit en aquests moments. UN. (Pausa una mica llarga).

De sobte em trobo novament amb Jesús, asseguts com en el principi del nostre encontre. Ell em somriu, sabent el què ha succeït en mi. Després, em diu:

-         La Llum es troba en tu. Quan el vehicle d’aquesta Llum s’enlaira, la Llum s’intensifica i il·lumina a d’altres vehicles. Quan la matèria ha despertat i ha activat el seu ADN, llavors la consciència comença a adonar-se de la Veritat. Quan aquesta Veritat es manifesta en Un, ser i consciència s’unifiquen per a donar pas al Pare en ell. Quan l’Amor és la guia dels teus passos, el teu pensar, la teva expressió i presència, el Cel es manifesta a la Terra a través teu.

-         ...

-         Un nou ser apareix, sent el mateix però un altre. La teva percepció de la vida troba el sentit del viscut i existent. No hi ha major satisfacció per a l’ànima al servei del Pare, que abandonar-se als seus braços i ser Ell en la matèria. És llavors, quan matèria i esperit són Un, la plena manifestació del Fill de Déu. Pare i Fill són un, perquè l’Amor és en aquesta unió. El procés del camí, llavors, pren una altra direcció, perquè qui fas ser es converteix en qui ets. El teu caminar no és el mateix, i la teva predisposició, tampoc. (Llavors, mirant-me em somriu, desprenent la seva expressió amorosa, propera i humil, percebent que ell no és més que jo. Aquesta familiaritat m’emociona i em venen ganes de plorar per la puresa sentida en aquests moments.)

Després d’una pausa, li pregunto:

-         Alguna cosa més que vulguis dir-me?

-         Sentiu, perquè el Pare està en tu, en cadascú de vosaltres! És el cor, el camí vers el sentit del què viviu. En ell arribareu a qui sou, a tots nosaltres (referint-se als germans de la Llar), i a vosaltres mateixos.

Ens enlairem i ens abracem sentint la unicitat en nosaltres, la unió dels nostres cors.

-         Gràcies per la teva presència a la meva vida – acabo dient al concloure la nostra trobada.

Ell em somriu i desapareix, fent-me sentir conforme sempre hem estat units.

 

(Em poso a plorar d’alegria i per l’emoció sentida al percebre aquestes sensacions).

-         Gràcies. Gràcies. Gràcies – acabo dient en el silenci de la plenitud interior d’aquests moments.

Interpretació de Somnis i els Senyals de la Vida

 

Us recordó que els dies 24 i 25 d'aquest mes de maig es fa una nova trobada sobre INTERPRETACIÓ DE SOMNIS I ELS SENYALS DE LA VIDA.

A tots aquells que estigueu interessats, podeu trucar al telèfon que consta en el document adjunt.

Una abraçada a tots!

Nova etapa

                                             

                ¡Hola a tota la Família que heu anat llegint les paraules que he anat exposant fins ara, tant als meus blogs, com per facebook!

 

Us vull agrair el vostre suport fins ara, y pels comentaris que m’heu anat enviant i posant a les xarxes socials vers el meu ser, durant tots aquests anys.

Em trobo en un moment, i fa poc ja us ho vaig comentar a través d’un article, que potser arribaria el dia que no publicaria com ho he estat fent fins ara.

En aquests moments em trobo en una etapa, on oportunitats es presenten davant meu, nous projectes, fent que necessiti aquell qui jo sóc, per a fer que es materialitzin i puguin portar-se a terme.

Darrerament anava arribant el dia que normalment us presento noves paraules, i aquestes encara no havien sortit del meu interior. La darrera vegada va ser el mateix dia que van trucar a la meva porta i van poder manifestar-se. Sento com si necessités temps per a estar amb mi i portar a terme els nous projectes i idees que vaig sentint dins meu.

Amb això us vull dir que a partir d’avui, si hi ha alguna setmana que no hi ha cap publicació nova, penseu que tot està anant bé en mi, dedicant-me a allò que sento dins meu perquè tots puguem enlairar les nostres ànimes i aquest estimat planeta.

Necessito estar pel que sento en el meu interior. Se m’han aparegut noves portes i sento que haig d’estar per elles; això vol dir que els moments per a escriure per les xarxes socials no els tingui tant sovint com fins ara. El meu cor està massa pendent del que ara sento.

Les trobades i activitats que he anat fent, així com les noves propostes que aviat sabreu d’elles, continuaran sortint per a tots aquells que pugueu estar interessats. Aquestes continuaran fent-se, i si per les vostres terres esteu interessats en alguna d’elles, encantat estaré de poder compartir amb vosaltres!  

No dic que no continuï escrivint, sinó que potser, les actualitzacions no seran tan constants com fins ara.

Tot va bé.

 

Gràcies per ser i estar.

 Per a finalitzar, voldria regalar-vos aquests moments amb Jesús:

 

Estant un al costat de l’altre, sento la seva presència. La familiaritat de la seva energia m’omple d’emoció al reconèixer la Llar en mi.

Jesús, al meu costat fa que es creï una unió, una unicitat entre nosaltres, no arribant a saber quan és ell o sóc jo.

Sento la seva càlida presència a la meva dreta i tot el meu cos vibra l’Amor que es manifesta en mi i la deixadesa de saber que puc deixar-me anar i ser jo, sent respectat, protegit i estimat, fent que tot el meu ser senti la plenitud de la meva existència.

-         Com va avançant el món, eh? – li comento.

-         Els temps anunciats han arribat – em respon. Hi ha alegria en mi. Allò que es va anuncià, ara és el temps de la seva manifestació – em diu sentint el llarg trajecte realitzat per l’ànima ara conscient.

-         ….

-         El vostre món deixarà de ser el que ara és. Tu mateix estàs veient els canvis que es produeixen a cada instant. El meu cor s’alegra i s’uneix amb el vostre.

-         Jo també estic content per com va despertant aquesta humanitat – comento. Estic content amb el meu procés i el poder-me adonar de la manera que ho sento i veig ara, a tots vosaltres, germans. El meu cor també batega d’emoció al saber dels grans canvis que encara esperen manifestar-se.

-         Vosaltres doneu sentit al Pare en aquesta dimensió. Aquest despertar allunya les pors en les quals heu viscut fins ara. La il·lusió s’esvaeix, mostrant la Veritat del Ser.

-         …

-         Fa poc el vel de l’il·lusori es va córrer, donant pas a la relació entre el Ce i la Terra (referint-se al canvi de mil·lenni). Ara, cada vegada són més germans de la Llar els que conviuen amb vosaltres. Ens estem apropant cada vegada més i vosaltres ens obriu les portes del vostre cor per a sentir el Pare en vosaltres. Ell és Un amb cada ànima encarnada quan el ser humà sent qui és, sent el Pare en ell, deixant que la humanitat doni pas a la divinitat que tots sou.

-         Estic content – dic.

-          Si! – em respon. Hi ha motius per a alegrar-se. Allò que sents – continua dient – serà transmès al món, només així el Cel serà a cada racó de la vostra terra el planeta que habiteu continuarà el seu procés d’ascensió, i el meu Amor serà en cadascú de vosaltres. Despertaran (referint-se a les ànimes encarnades), i us unireu. Des de diferents llocs establireu la Llum que us farà sentir a cadascú com a part de l’altre. Quan s’estableixi aquesta connexió amb la majoria de les ànimes que continuaran habitant aquest espai (el planeta), aviat l’haureu de deixar per a continuar en una altra llar llunyana al present. Molts ja no utilitzareu la matèria per a continuar servint al Pare. Sereu part d’ell a altres nivells.

Assenteixo amb el cap conforme sé que així serà.

Sento les seves presències (els nostres germans de la Llar). Ens envolten i puc dir que, és tant l’Amor que ens donen i desprenen cap a nosaltres!, que res heu de témer perquè mai heu estat sols ni ho estareu.

Obriu el vostre cor i sabreu d’on veniu.

 

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

Veient la confusió, els dubtes

En aquest moment on la humanitat està despertant a nivells inimaginables en relació a temps enrere, el començar a veure més enllà del que s’havia vist fins ara, el desig del ser que ha deixat enrere la somnolència espiritual, s’ha llevat, vestit adequadament i ha iniciat a donar els passos vers el seu veritable ser, fa que s’obri al seu entorn per a buscar, buscar i buscar. Vol saber més i adonar-se del seu potencial interior per a poder connectar amb la seva ànima, el veritable ser que és.

Davant tant de trànsit de propostes a nivell de cursos, tallers, seminaris, trobades, xerrades,....fa que un pugui arribar a perdre’s en el seu camí i a veure contradiccions entre tot el que el seu exterior li presenta. És llavors, quan hom necessita un GPS interior per a poder anar vers la direcció correcta per a la seva ànima. Hi ha molts destins, tants, com ànimes encarnades.

Darrerament he arribat a tractar i respondre a sers que segueixen el seu camí però per moments se senten perduts, confusos per tot el que els arriba, fan i escolten. Alguns veuen contradiccions, d’altres es troben lligats i limitats quan més fan per a arribar a ells, i d’altres segueixen la direcció del que més els hi sona. Hi ha d’altres opcions, peò totes ens porten al mateix punt: Per què hi ha tanta oferta espiritual quan tots estem destinats a arribar al mateix lloc? Etiquetes, etiquetes, etiquetes i més etiquetes d’aparents noves activitats, tècniques per a arribar al coneixement d’un mateix.

Això confon i ens distreu del camí. El voler abraçar l’ampli aparador d’un camí senzill i simple, ens allunya, moltes vegades, de la nostra intenció inicial.

On està el nostre GPS interior pe a saber cap on anar i què triar de tot el que ens trobem en el nostre camí del saber?

Podríem separar en dos grans grups inicials: el relacionat amb el racional i el que pertany al que sentim. Els nostres desitjos per a una comoditat i imatge externa (encara que molts no ho veuen així), o els nostres anhels per a sentir un benestar en nosaltres i la felicitat estesa per tot el nostre interior.

Moltes etiquetes emmascarades vers un fi de poder interior. Aquest ens arriba quan ens trobem a nosaltres mateixos. Ser un mateix és el major èxit que un pot arribar a obtenir. La satisfacció és immensa i les oportunitats es van presentant una darrera l’altra degut a l’estat interior amorós i en pau que anem radiant des de la connexió amb la nostra veritable essència.

Rebo missatges per facebook i e-mails conforme es troben confusos i estranys amb els passos que donen (veure vídeos, assistir a sessions amb diferents terapeutes, místics, sanadors; assistir a diferents cursos o trobades amb diferents dirigents o acompanyants de camí,...que un arriba a un punt de no saber què està fent o què li està passant, creient que està fent el correcte, però no se sent bé).

Hi ha una expressió en castellà que diu: “quien mucho abarca poco aprieta”.

Fa pocs dies estava parlant amb una gran amistat i em deia que, en relació a ella, que a quantes més persones anava, més malament es trobava, i més inestable. Un vol aprendre, saber, conèixer, pero tot es basa en l’exterior. El procés del seu aprenentatge és: de l’exterior vers el meu interior; quan el veritable aprenentatge consisteix en anar del nostre interior a la manifestació en el nostre exterior.

De res serveix voler adquirir noves maneres per a trobar l’equilibri, el benestar en nosaltres, perquè el que s’està aconseguint és l’efecte contrari. Quant més insistim en anar de flor en flor, més perduts estarem perquè no tindrem en compte el nostre interior, allò que nosaltres realment necessitem. Això ens treu apoderament, perquè estem expressant a l’univers que nosaltres no podem i ens sentim impotents, per això necessitem més i més, conforme “no estem preparats per a donar el gran salt esperat” – segons nosaltres.

Com podeu dir o expressar, encara que sigui sense paraules, però sí amb la vostra actitud davant la vida que vosaltres no podeu sols i no esteu capacitats per a ser vosaltres mateixos?

SOU SERS PERFECTES, COMPLERTS I AMOROSOS!

O és que ja no us recordeu? El vostre cor us parlarà de vosaltres. No necessiteu tanta informació procedent de “fora” per a saber qui sou. Allò que busqueu ja ho teniu en el vostre interior. Aneu a ell i estigueu en silenci, en la quietud del vostre cos. Deixeu que la bellesa i la saviesa que hi ha en vosaltres comenci a florir i a mostrar el camí a seguir a partir d’ara a la vostra vida.

Quant més aneu al vostre entorn per a trobar el que ja teniu en el vostre interior, més us allunyareu de vosaltres i més confusió i malestar creareu.

Abans us he dit que porto uns dies amb sers que em fan arribar els seus dubtes a respecte la resposta és fàcil i senzilla: escolta el teu cor que ell et dirà. No busquis a fora el que contens dins teu. El GPS de la teva ànima, és el teu cor. Escolta’l! Segueix la seva veu, perquè aquesta és la direcció adequada pel teu ser ningú sap millor que tu el que tu necessites pel teu camí. El teu cor et parla i parla constantment perquè l’escoltis, però sovint estem tan distrets buscant a fora, que ens oblidem de saber que el tresor que busquem el portem dins.

En moments pot ser bo una mà aliena que t’ajudi a donar els primers passos, però després has de ser tu, fent el teu camí sense esperar que aparegui algú que et digui quin ha de ser el segon pas a donar. Deixa’t emportar pel teu cor, i arribaràs al Paradís que tant anheles!

Quan més cerquem i cerquem, més ens perdem, i tenint present que el vocable del que rebem és tan divers, alguns ens impressionen allunyant-nos de qui som. El vostre cor us permetrà discernir si realment necessiteu anar a un lloc o altre. És un GPS actualitzat, per tant, no temeu el que us indiqui. No temeu perquè el camí mostrat pe ell, us portarà a vosaltres, aquell ser que des de fa temps voleu conèixer per a poder sentir la plenitud, la felicitat, la calma, la pau i l’AMOR.

No és a fora on trobareu, sinó a dins del vostre ser.

Allò que busques ja ho tens. Està en tu l’adonar-te del veritable benestar a la teva vida. Recordar accelerarà el procés per a trobar aquell qui cerques. Sempre ha estat en tu, no amagat en el teu entorn.

 

Que l’Amor, la Paz i el Discerniment siguin en tu.

 

Activitats pel maig

Aquí us presento les trobades per aquest proper mes de maig. Tots aquells que estigueu interessats, com sempre, només cal que truqueu al telèfon respectiu del centre on voldreu assistir per a reservar la plaça d'assistència. Gràcies per la vostra presencia fins ara. Una abraçada.

Amb Jesús una tarda de primavera

“La vostra presència va ser una decisió voluntària al servei del Pare. Viviu en un record adormit, que us empeny a seguir el vostre camí. La meva presència està amb vosaltres i el vostre recordar és part del vostre sentit existencial.

Jo Sóc Un amb la Font, així com vosaltres també sou part de la Unitat. Jo Sóc i cadascú de vosaltres sou part de mi.

Aquell que em reconeix, troba l’aliment per a la seva ànima.

Encarneu emanant la puresa d’on procediu, i el vostre entorn us marca unes directrius, que el vostre cor reconeix com a aprenentatges. La vostra ment us porta a identificar-vos amb la matèria, però és el vostre cor qui us porta a la Veritat. En ell em trobareu així com al Pare del qual tots procedim. Tu, jo i tots vosaltres som part d’ell.

En veritat us dic que no hi ha major satisfacció per a la Llar, que veure recordar a cada germà la seva procedència i aquell qui és. L’enlairament de les vostres ànimes ens va unint cada vegada més, i sentir aquesta unió us permet veure la realitat de la vostra existència en els temps actuals.

El que vareu ser no té cabuda en el present, perquè en el vostre cor no hi ha cabuda pel que no és.  Les passes de la vostra ànima us porten a l’aprenentatge pel ser humà que sou, i així, poder discernir la vostra naturalesa divina de l’humana. Quan us adoneu de qui sou, l’humà us fa pujar els esglaons per a arribar al diví. Humà i diví són diferents fases del vostre procés, però Un alhora, perquè aquell qui sou es troba en cada partícula de la vostra matèria.

No deixeu que la matèria predomini sobre la vostra essència, perquè la resurrecció de cada ànima es produirà quan la consciència sigui Una amb la Font. Només el contacte amb la Divinitat us permetrà obrir les portes del Pare en vosaltres. Recordar la procedència de la vostra ànima us farà lliures. Coneixereu la Veritat del succeït i per succeir, sentint la Llibertat d’aquell qui sou manifestat.

Jo Sóc Fill del Pare, així cadascú de vosaltres. Vaig viure a la matèria. Vaig obrir les portes del camí del vostre interior i alguns s’endinsaren en elles. Ara sou molts més qui esteu enlairant a la humanitat. Ells saben de la meva existència en ells i senten la meva energia, Una amb la del Pare en el seu interior. Són el missatge de la Font en els temps actuals, com jo vaig ser en el meu temps.

(Llarga pausa)

Les meves paraules són escoltades a través de la vostra boca. No sóc jo qui us parla, sinó el Pare en mi. Així està succeint en els moments que rebeu les comunicacions de la Llar. Els vostres germans, en aquest cantó on ens troben, servim al Pare, i ens honra saber dels cors oberts al llarg del tot el vostre món.

La Llum es va irradiant per a fer desaparèixer la foscor de les pors i la somnolència.

No hi ha una guia exterior un camí que us porti a aquell qui sou el sender que se us ha anunciat des de fa un temps fins el present, es troba en el vostre interior. No cerqueu a fora el que procedeix de dins. És aquí on s’arrecera el veritable ser que sou. No imiteu. No desitgeu. Només sentiu i deixeu que el vostre cor us parli. El Pare us transmet el seu amor i fortalesa. Deixeu que us abraci amb la seva presència en vosaltres i sentiu la seva presència perquè no és ell en vosaltres, sinó que vosaltres el manifesteu al ser vosaltres.

Sou la llavor del Camí, la Veritat i la Vida sou els creadors de la Voluntat Superior, a la qual, cadascú de vosaltres pertany.

Les meves paraules són part de vosaltres a l’obrir el vostre cor.

El que jo vaig fer a la meva etapa encarnada només va ser el principi del que ara vosaltres esteu fent i fareu. El que jo vaig fer, vosaltres més fareu encara. Només vaig iniciar una Voluntat Divina, perquè vosaltres, en els temps de l’Ara, continuéssiu fins a la seva realització.

(Llarga pausa)

No tingueu por, estimats, perquè aquell qui sou s’està manifestant en el vostre interior. El que sentiu en el vostre present és fruit del vostre enlairament. No temeu, perquè la glòria del Pare està en vosaltres.

Obriu el vostre cor, perquè ha arribat el temps que aquell qui sou sigui manifestat.

Us estimem i us transmetem el nostre AMOR per a cada un de vosaltres.

No temeu, perquè el final de la foscor està arribant a la seva fi.

La teva Llum i el teu Amor il·luminen i donen coratge als teus germans necessitats, estiguin on estiguin.”

La Llum de les Paraules (89)

 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Instaurant el Cel a la Terra

Són temps durs pel ser humà que està deixant la seva humanitat per a connectar i manifestar la seva veritable essència. Temps no triats, però trobats i anhelats per una gran part, com a predecessors del nou ser a punt de manifestar-se. Un procés que ens fa contactar amb la part no il·luminada del nostre interior perquè les nostres energies puguin enlairar-se, activar aquelles parts del nostre ADN i poder mostrar, per fi, la veritable Divinitat que cadascú és. 

Grans moviments energètics estan succeint a la nostra galàxia i univers. Grans marees energètiques estan arribant al nostre planeta, així com radiacions gamma de les erupcions solars i més enllà del nostre sol.

El centre de l’Univers està recol·locant i transmutant les seves energies. Nosaltres som part d’ell, i en conseqüència, com a sers a la matèria, el que sentim i experimentem fa que ens preguntem: Què està passant? Què està succeint? Què em passa? Per què porto un temps amb aquests moviments interns? Per què sembla que la meva vida no avanci?, o bé: “em sento malament i no sé el que em passa”, “em sento cansada, estranya i no sé per què”.

Hi ha tota una simptomatologia induïda per aquests grans canvis en el nostre planeta i en els sers que l’habitem. Portem des del mes de febrer que la nova energia està treballant amb nosaltres com poques vegades ho ha fet al llarg de la nostra existència. 

Tranquil·litzeu-vos, estimada família, perquè ens estem apropant, unint i unificant. Per a això, hem d’alliberar i transmutar. Aquests són temps on “la incomoditat”del canvi es manifesta des de l’Amor de la Voluntat Superior, a la qual tots estem col·laborant.

No temeu, estimada família encarnada, perquè el que succeeix no és segons la nostra ment. El que veieu, no és tal qual. El que sentiu té una finalitat superior amorosos, fruit de la nostra intencionalitat inicial.

La nostra ànima s’alegra i es nodreix de les noves energies el nostre ser, sovint regit pel nostre raciocini, no comprèn el que succeeix per la distorsió obtinguda de la vida degut a unes creences inculcades i acceptades com a pròpies. Per això, es necessita un alliberament del vell ser (qui vàrem ser i aparentar) per a mostrar al veritable ser que hi ha en cadascú de nosaltres per a donar pas a la Divinitat que som.

La reestructuració i “les obres” del nostre interior estan en marxa. S’està produint la major regeneració energètica del ser humà per a donar pas al ser diví.

 El que sentim ens fa entrar en contacto amb aquelles parts de nosaltres que ens aferra a la dualitat. Enlairar les nostres energies comporta alliberar la densitat que hi ha en nosaltres, i poder sentir, així, la majestuositat de la nostra essència en aquest pla dimensional que ens trobem. A l’enlairar-nos, enlairem el planeta i viceversa. A l’enlairar el planeta, donem sentit a la Creació i magnifiquem a Déu, a l’Amor en el nostre estimat univers. Així ens unifiquem tots i ajudem alhora, a “purificar” i unir a tots els sers de l’univers en el qual ens trobem.

És un intercanvi constant entre tots els membres de la creació. Uns ens ajudem als altres. Els cors s’obren i ens anem apropant els uns als altres.

Aquest procés que estem vivint ens permet obrir i activar més la nostra consciència, depenent de la nostra actitud davant el viscut, experimentat i sentit.

Són moments gloriosos per a la transformació de la humanitat i el planeta. Són instants de glòria i alegria per a tot l’univers. El pilar d’aquests esdeveniments es basa en l’Amor. Els canvis que es reflexen en el nostre entorn, estan dirigits per l’Amor d’unes consciències despertes i l’aportació del servei dels nostres germans més enllà de la nostra dimensió actual.

El que aparenta ser, no és. Les “obres celestials” estan seguint el seu rumb adequat. Aquesta reestructuració energètica és impactant per a les resistències humanes i un sentit d’agraïment i goig per a tots aquells que varen despertar en el seu moment, portant de la mà al ser humà vers la divinitat.

Ens trobem en temps molt importants pel procés existencial del nostre món i de les ànimes que en ell ens trobem. No tornarem a viure moments com aquests. Som uns afortunats de ser partícips d’aquesta nova creació a l’univers: una nova humanitat i un nou món. Tot es confabula perquè així sigui, i els que habitem en aquesta nova etapa, en el nostre camí puguem viure en harmonia pau, consciència i amor amb la terra i la resta de la nostra estimada família encarnada i de la Llar, de la qual tots procedim.

Es obres segueixen el seu curs. Cada vegada més, anirem sentint el nou estat interior en cadascú, percebent la Llar en nosaltres. Tot el que està succeint en aquests moments en el nostre procés és la preparació perquè el Déu que som pugui manifestar-se.

S’està preparant la llar en cadascú, perquè el Cel sigui a la Terra.

Tu ets el Cel! Ets la Terra promesa! Tu ets aquell qui tots esperem!

 

Gràcies per ser tu i per col·laborar en el Gran Pla Diví on tots aportem la nostra part.

El que està succeint és que l’Humà està donant pas al Diví.

 

Gràcies per ser i estar!

 

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

La Saviesa del mirall

 

 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Paraules d'Àliga Blanca sobre l'acceptació

Acceptar és del que més us costa dins de la vostra condició humana.

Espereu el que ha de ser, oblidant-se del què és. Oblideu que el vostre present crea el següent present. Allò que ara feu, us permetrà arribar allà on el vostre cor us parla. (Pausa). Quan deixeu de sentir el present, les vostres ales es recullen, no permetent-vos enlairar.

 

El que veieu a la llunyania té a veure amb el que ara sentiu i decidiu. Arribar allà on el vostre camí us anuncia està relacionat amb el que ara viviu.

Arribar allà sense l’ara és una il·lusió del vostre raciocini. Pensar us priva de sentir. Cada vegada que sentiu, obriu el camí per a arribar alà les vostres percepcions poden convertir-se en il·lusions, sempre i quan us mantingueu en el present, tenint el convenciment que així serà. No hi ha allà sense l’ara.

Quan el vostre interior s’uneix amb “l’ara que percebeu”, creareu la senda per a arribar allà, però quan es crea inquietud i impaciència per a arribar “allà”, les vostres ales es mantenen recollides sense poder enlairar el vol.

 

Accepteu el vostre present! A alguns se us mostra el camí, però aquest ha d’anar-se construint amb cada present de la vostra vida. No espereu! Cap expectativa ha de fer presència, perquè aquesta resta poder al vostre vol.

Sou vosaltres els que moveu les vostres ales! Sou vosaltres els que us enlaireu o quedeu atrapats a la terra!

 

Accepteu! No vulgueu posar les pedres del camí, quan el camí encara no ha estat traçat. Serà la vostra acceptació i les decisions que anireu prenent al llarg de cada present.

 

Volar és deixar que la vostra ànima senti l’essència divina que és i el vostre ser posat a les mans de qui ens va crear.

 

Escolteu el vostre cor! Ell sap el camí a seguir accepteu el viscut perquè la terra que esteu trepitjant us portarà allà on el vostre cor us digui.

 

Jo, Àliga Blanca, conjuntament amb tots els ancestres del vostre llinatge, estem amb tots vosaltres us estimem i us ajudem perquè podeu enlairar el vol de la vostra ànima.

Quan així sigui, allà ens veurem, i junts, volarem a través de la Consciència, l’Amor i els vostres germans de la Llum, com molts dieu.

Hi ha alegria en nosaltres perquè veiem la Llum que esteu irradiant.

Sentim i veiem els vostres anhels de canviar la vostra terra i a tots els sers que l’habiten a través de les vostres consciències transformades a través de recordar.

 

Jo estic aquí per a ajudar-vos en aquest recordar, és un honor per a mi, i tots els que amb mi estan, poder ajudar-vos a enlairar el vostre planeta.

 

Metakuye Oyasin.

 

La Llum de les Paraules (87)

MEDITARIA s'estén

 

 

Em complau comunicar-vos a tota la Família, que MEDITARIA va estenent-se i arribant, cada vegada més, a més llocs i a ànimes que segueixen el camí del Recordar.

Ara MEDITARIA, també a Les Franqueses (Granollers), els dimecres de 20h a 21h.

A tots els que fins ara heu assistit en algun d’aquests encontres,....GRÀCIES!

“El camí s’estén i s’il·lumina, sent l’Amor en un mateix, el que enlaira l’ànima del teu ser i apodera el teu esperit”.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

Moments d'un ser al servei de la humanitat

Quan un ser encarnat fa de la seva vida un estat constant de servei a la humanitat, es troba sovint, en situacions on la seva sensibilitat pot veure’s alterada.

Fa poc, parlant amb algú ple de llum, i ajudant als altres d’una manera conscient, em deia que sentia el que patien certes persones que se li apropaven i que el seu instint inicial era el d’ajudar-los o fer alguna cosa per ells. Se sentia malament al percebre e dolor que aquests sers sentien en el seu interior. Preocupada per aquest fet i per compartir el que estava sentint, em va trucar.

Vàrem estar parlant al respecte, explicant-me el malestar que sentia i que volia fer alguna cosa per a ajudar a algú en concret. És com si hagués una necessitat de donar passos per a solucionar i alleugerar el patiment de l’altre.

S’arriba a un grau de sensibilitat i percepció a l’endinsar-se en el sender vers la connexió de la pròpia divinitat, que els coneguts com a “dons” (tots els tenim i podem activar-los per a manifestar-los), són cada vegada més manifestos. Percebem més. Ens adonem de més coses no supèrflues, i les sensacions extrasensorials i intuïtives també van a més. Això fa que es capti amb més claredat i nitidesa les energies que ens envolten, incloent la de les persones que se’ns apropen perquè els hi donem un cop de mà en el seu camí.

Voler ajudar al tots els necessitats, i voler arribar a tots, fa que puguis arribar a desesperar-te perquè per més que facis, no hi ha manera de fer que l’altra persona o totes elles, puguin allunyar el seu dolor d’elles.

M’agradaria comentar aquesta situació, que apareix sovint en aquell que vol ajudar als altres partint de la seva consciència i capacitat de connexió energètica que pugui arribar a tenir.

Som com una font en un camí. La font està allà. Quieta emanant l’aliment per a saciar la set del caminant que creua per davant d’ella la font està allà pacient, estant senzillament  per quan algú pugui arribar a necessitar-la, se li apropi i begui d’ella. Tota contenta, la font deixarà fluir la seva aigua pura, fresca i cristallina per a tot aquell que es predisposi a saciar la seva set d’alliberament i sanació.

Us imagineu una font que va darrera dels caminants preguntant-los si volen beure d’ella? Us imagineu voler donar de beure a tots els que passen alhora davant d’ella? Quina desesperació de la font!

Quina funció té la font? Estar per quan algú la necessiti pugui beure d’ella. Sense més. Una font conscient és sabedora del seu paper, i per tant no anirà darrera de tots els que se li creuin per davant d’ella per a dir-los que té aigua que els anirà molt bé pel seu camí. Els viatgers ja la veuen! Ja ho saben!

A vegades veiem o sentim que algú està molt cansat de la vida o que té certs bloquejos, pors, resistències o entitats de baixa vibració dins d’ell. E ser despert al servei de la Font Superior s’adona de tot això, fins i tot, més. Realment tots volen o necessiten beure de la teva aigua? Existeix el lliure albir, i a vegades hem de recordar el gran paper que està exercint en el sender del no despertar dels altres. Una situació que ens fa sentir malament, perquè la sentim en nosaltres de l’altra persona, o ha de ser eliminada, sense més, a la primera. Us heu preguntat alguna vegada per què experimentem el que vivim en el dia a dia?

No hem de viure amb el dolor o malestar en el nostre interior, però si accedim a compartir la nostra vida, o part d’ella amb ell, té un sentit superior relacionat amb la nostra ànima. No és necessari el patiment, però si així succeeix, aquest pot accelerar el nostre procés de sanació.

Quan patim, s’activen totes les defenses del nostre ser, i tots els mecanismes d’acció perquè puguem aprendre del viscut i entendre el per què l’hem creat a la nostra vida. Patir ens pot arribar a empènyer vers el nostre procés de recordar i de connectar amb el veritable ser que som.

S’ha de respectar la situació de cadascú. Existeix el lliure albir que és la capacitat de decidir, acceptar o fer allò que volem a la nostra vida. No sempre podem triar el que vivim, però sí el com viure-ho. Aquesta és la nostra gran capacitat de crear una qualitat de vida u una altra. Podem resistir-nos i negar el malestar, i llavors potenciarem encara més aquesta situació; o podem fer-li front, conèixer-lo i aprendre de ell.

Quan volem intervenir sense que la persona ens hagi donat el seu consentiment o no està preparada per a donar els passos vers el seu alliberament, estarem sent un intrús en el seu lliure albir, a la seva vida, al no respectar la seva Voluntat Superior. Ens pot saber greu quan algú pateix, però a vegades, és beneficiós per a la seva ànima. Quan s’està preparat, un dóna els passos per què així sigui. Demana ajuda i accepta aquesta ajuda, donant ell, els passos que li corresponen exclusivament a ell. No podem caminar per l’altre. No podem alimentar-nos per l’altre. Cada viatger necessita la seva dosis d’aliment pel viatge que ha triat. No tots necessiten el mateix, ni la mateixa quantitat d’aigua per a saciar la seva set de benestar i amor.

Els grans mestres de la història, no s’oferien altruísticament per a alleugerar el patiment dels altres si ells no es predisponien que així sigui, apropant-se i deixant que la seva presència, la del ser al servei de la humanitat, fes el que hagués de fer. Tot i així, hi ha una part, i més en els temps actuals on l’energia crística està obrint les portes perquè cadascú pugui ser el seu propi alliberador, sanador i cuiner en el seu camí vers ell mateix.

Interferir en el sender de l’altre, volent-li alleugerar el pes del seu passat, sense més, sense cap aportació de la seva part, no li fem cap bé. Quan la víctima se sent víctima i vol continuar sent víctima, no hi ha ajuda possible fins que vulgui deixar aquest paper i fer-se càrrec de la seva vida. S’ha de responsabilitzar-se del que un crea, decideix i fa. Cadascú és responsable de la seva vida.

Ajudar-li a caminar, podent ell mateix valer-se per sí sol però no voler perquè és més còmode que un altre camini per ell o li solucioni la seva situació o vida, és negar-se a ella i anul·lar-se a un mateix. Perdre l’apoderament que hi ha en el nostre interior i no aportar el que només nosaltres podem aportar pel nostre despertar o avanç, fa que el bloqueig que representa la nostra situació es potenciï i ens ofeguem mes en un passat basat en la dualitat.

Si algú vol viure un preciós dia que ens espera una vegada desperts, hem de llevar-nos i endinsar-nos en la nova jornada plena de benediccions.

Hi ha moltes persones que ens comenten la seva situació. El nostre impuls pot ser el de fer alguna cosa per elles, sense adonar-nos que no sempre està de la nostra mà poder ajudar a tots els que ens ho demanen. Les situacions són desesperants. Cert, però sempre hi ha LA SORTIDA. Ells han de responsabilitzar-se del que viuen, i no sempre és així. Per a ells, a vegades el millor és escoltar-los sense més, perquè no estan preparats per a la seva sanció i quan pots arribar a comentar-los que han de posar de la seva part, emfatitzen encara més, el seu paper de víctima i rebutgen donar aquest pas endavant de responsabilitat. La meva experiència és que no tots volen sanar i allunyar el dolor de les seves vides. Molts només volen millor. Davant aquesta situació, perquè el seu aprenentatge sigui el pactat abans de la seva encarnació actual, és per la nostra part, el tenir present que no podem intervenir en el lliure albir. Ells estan decidint que volen continuar així. Ens pot doldre però hem d’acceptar la seva decisió. 

Una de les lliçons que vaig haver de posar més de la meva part en el meu camí de servei, va ser acceptar que l’altra persona vulgui viure en el dolor i el ple malestar a la seva vida, sense voler fer res per a canviar. Sabia que el món de la Llum també estava amb ella.

Aquests sers em van ensenyar a ESTIMAR incondicionalment, acceptant-los tal com són, sentint alhora en el meu interior, que la seva decisió enlairaria la seva ànima per a fer les paus en aquesta vida.

 

                    Des del meu cor, per a tots ells i pels sers que estan de servei pels altres, que l’Amor, la Pau i l’Acceptació siguin en tots vosaltres.