Sentint amb Jesús

Passejant a prop del rierol, amb les aigües cristallines i una mica remogudes per les pedres i caigudes al llarg del seu curs, ara em permeten sentir el seu so como a melodia a primer hora de la tarda, sentint la necessitat de passejar per aquest lloc on el meu ser i la Llar poden reunir-se sentint la immensitat de la calma i la pau, donant peu a la manifestació de l’amor, com a vincle entre aquell qui ets i la Llum de la qual procedim, junt amb els nostres germans d’aquesta Llar que en el seu moment tornarem havent deixat la matèria per a la majoria dels encarnats.

Sento el Cel en mi. Sento como si fos un esglaó més perquè la humanitat pugui pujar l’escala en forma de vòrtex vers la seva ascensió. Sóc part d’aquest Gran Pla en el qual tots estem immersos.

Ser conscient d’aquesta unió amb alguna cosa més gran que el simple viure a la forma, fa que el teu esperit es relaxi i puguis veure i sentir la teva presència a la teva vida actual com a ofrena a tota la humanitat i la terra perquè, junts, puguem enlairar-nos i sentir la majestuositat de la Intencionalitat Divina, que dóna sentit a la nostra existència en aquests moments, aquí, en aquests temps de grans canvis a nivell de consciència.

Em sento unit al que veig en aquests instants, i un afortunat per a poder sentir la puresa que m’envolta.

Arribant a una petita clariana, trobo unes pedres que em serveixen d’espatller, asseient-me a la gespa regada per la humitat d’aquest rierol que continua el seu curs amb acceptació, humilitat i lliurament. Només uns ulls abraçats pel despertar poden adonar-se de la bellesa existent en aquest espai de la natura.

L’ombra produïda per les branques d’uns arbres, fan que sigui el lloc adequat per a obrir de bat a bat el meu cor, i reunir-me amb els meus germans de la Llum.

Contemplo la saviesa d’aquestes aigües, quan m’adono que Jesús està al meu costat. La seva presència assossega tot el lloc. Una immensa harmonia interior t’envaeix, junt amb una puresa de l’Amor que transmet i som. És aquest Amor i lliurament a la Font Creadora de tota Vida, el que ens uneix i ens fa sentir el mateix. Cap diferència. Cap distància entre nosaltres. La Unicitat és plena, podent sentir aquest Amor que ens uneix, como l’únic que existeix en el nostre planeta per a saber de nosaltres mateixos.

-         T’estimo – li dic a Jesús.

-         El Pare es troba en tu i sento la seva presència en mi a través teu – em respon.

-         Quan sento el que sento en aquests moments, no es necessiten les paraules. Només cal el silenci i el cor obert.

-         Ditxós tu, que vas obrir el teu cor i em vas acceptar a la teva vida. Acceptant-me, va deixar que el Pare fos en tu. (Pausa). Sento el teu Amor vessant-se per arreu. Els teus passos sembren el camí del Pare perquè els que segueixin el camí establert puguin saber de les seves ànimes i arribar al Pare.

-         Gràcies Mestre – li responc, continuant: Només existeix l’Amor, el que apropa i uneix a totes les ànimes. No hi ha uns més que d’altres. La Unicitat et permet veure la igualtat entre totes les ànimes, i el recolzament entre unes i d’altres, sovint, sense ser conscients d’aquests recolzaments.

-         Mira davant teu – em diu.

Ho faig, i veig com un arc ple de llum en la seva cavitat interior. Em dirigeixo a ell i just quan estic a punt d’entrar-hi, sento les energies que desprenen. Em són familiars. Emocionat pel que sento, dono un pas amb la meva dreta i sento l’absoluta deixadesa del meu ser, despullant-me de tot el que no sigui la meva essència divina. M’endinso quan sento una veu que em pregunta:

-         Què sents?

-         Plenitud – li responc. L’Amor en la seva màxima expressió en mi.

-         Així com tu el sents, cada ànima encarnada així està sent vetllada i estimada. La teva consciència  - prossegueix la veu no sonora – et permetrà saber d’on procedeixes i aquell qui ets.

Avanço a través d’aquesta llum i veig als meus germans celestials contents de veure’m i somrient-me, irradiant el seus amors i les seves llums vers el meu ser. Sento que ells sempre, en tot moment, estan amb nosaltres, amb mi, i acompanyant-nos al llarg del nostre trajecte en la matèria.

Em quedo quiet sentint i veient des del meu cor, a tota la Família. No hi ha res semblant a l’Amor sentit en aquests moments. UN. (Pausa una mica llarga).

De sobte em trobo novament amb Jesús, asseguts com en el principi del nostre encontre. Ell em somriu, sabent el què ha succeït en mi. Després, em diu:

-         La Llum es troba en tu. Quan el vehicle d’aquesta Llum s’enlaira, la Llum s’intensifica i il·lumina a d’altres vehicles. Quan la matèria ha despertat i ha activat el seu ADN, llavors la consciència comença a adonar-se de la Veritat. Quan aquesta Veritat es manifesta en Un, ser i consciència s’unifiquen per a donar pas al Pare en ell. Quan l’Amor és la guia dels teus passos, el teu pensar, la teva expressió i presència, el Cel es manifesta a la Terra a través teu.

-         ...

-         Un nou ser apareix, sent el mateix però un altre. La teva percepció de la vida troba el sentit del viscut i existent. No hi ha major satisfacció per a l’ànima al servei del Pare, que abandonar-se als seus braços i ser Ell en la matèria. És llavors, quan matèria i esperit són Un, la plena manifestació del Fill de Déu. Pare i Fill són un, perquè l’Amor és en aquesta unió. El procés del camí, llavors, pren una altra direcció, perquè qui fas ser es converteix en qui ets. El teu caminar no és el mateix, i la teva predisposició, tampoc. (Llavors, mirant-me em somriu, desprenent la seva expressió amorosa, propera i humil, percebent que ell no és més que jo. Aquesta familiaritat m’emociona i em venen ganes de plorar per la puresa sentida en aquests moments.)

Després d’una pausa, li pregunto:

-         Alguna cosa més que vulguis dir-me?

-         Sentiu, perquè el Pare està en tu, en cadascú de vosaltres! És el cor, el camí vers el sentit del què viviu. En ell arribareu a qui sou, a tots nosaltres (referint-se als germans de la Llar), i a vosaltres mateixos.

Ens enlairem i ens abracem sentint la unicitat en nosaltres, la unió dels nostres cors.

-         Gràcies per la teva presència a la meva vida – acabo dient al concloure la nostra trobada.

Ell em somriu i desapareix, fent-me sentir conforme sempre hem estat units.

 

(Em poso a plorar d’alegria i per l’emoció sentida al percebre aquestes sensacions).

-         Gràcies. Gràcies. Gràcies – acabo dient en el silenci de la plenitud interior d’aquests moments.