Sentir la puresa de qui som

Després de caminar durant molt de temps en terres àrides i trobar-se amb sers molt diferents entre si, el viatger va decidir passar la nit en aquest paisatge on havia arribat, més proper a un semidesert que a un bosc. Va recopilar algunes branques per a encendre una petita foguera i va posar calidesa a aquell lloc cobert pel llençol estelat que el cobria com a sostre.

Apilà el recollit. Encengué un llumí, i amb el fullatge afegit va poder posar llum i calidesa allà on es trobava.

Estava sol. Es va asseure sobre una pedra i deixà que els seus ulls es perdessin davant la contemplació d’aquelles petites flames enlairant-se vers el més alt. 

En aquest estat de fixació i interiorització va sentir, no escoltar, com si algú s’apropés. A mesura que anava apropant-se a la foguera, va veure a un ser que li era conegut: el seu amic, mestre i company Jesús. Sempre apareixia en els moments més íntims amb si mateix. Sabia que era ell.

Es va apropar, somrigueren al veure’s i es va asseure en una altra pedra que havia a prop de la meva, al meu costat dret.

-        Què tal? – em preguntà Jesús.

-        Avui sembla com si tot el meu passat estigués passant davant els meus ulls i pogués sentir el viscut, però alhora, com si tot això fos ja alguna cosa que no em pertanyés, sentint aquest alliberament i jo com un simple observador que veu desprendre’s del que ja no li pertany.

-        …

-        És com si fos una part de mi que ja no es troba en mi, però que jo ho sento en el meu interior, i havent-me deixat un buit, ara aquest buit s’omplís d’expansió i benestar.

Contemplant el cel estelat faig un silenci sentint alguna cosa que està sortint de mi per a fer que Jo sigui Jo.

Estic parlant des del pur sentiment, sense termes tècnics, senzillament emanat del meu cor, tal com ho sento.

Miro el firmament que cobreix el meu ser des del més alt. Hi ha llocs existencials de vida, més lluents que d’altres. Jo els contemplo i sento qeu sóc part de cadascú d’ells.

-        El teu cor s’expandeix – em diu Jesús. És en moments com aquests, que la teva ànima sent l’alliberament del teu ser. Ella es reconforta al saber que has obert consciència de la permissivitat perquè la divinitat que hi ha en tu, el Pare en tu, pugui habitar i manifestar-se a través teu. (Pausa). Per que el Pare pugui manifestar-se en tu, necessites d’aquests moments de connexió amb el teu ser. En ell, podràs sentir aquell qui en veritat ets. Jo també vaig necessitar de la solitud per a sentir qui era i deixar que el Pare m’abracés. Van ser instants de gran fortalesa per a mi.

-        …

-        Estimat, no deixis que la impaciència es mostri davant teu. T’has allunyat de tot raciocini, i no has deixat entrar en el teu camí la terrenalitat com a sostenidor primordial de la teva vida. no és això l’important en el camí. Tu ets el camí. El Pare és el camí. Deixa que es mostri en tu. Sent-lo en el teu cor!, i sabràs què fer a cada instant de la teva presència actual.

En aquests moments es crea un silenci en mig de la nit, sentint la pau, l’amor intens de la nostra essència, la deixadesa en qui ens va creà, i l’absoluta sensació de pau, assossegament, plenitud i tantes i tantes sensacions, que podrien incloure’s en JO SÓC. Tot JO SÓC. No hi ha res que no pertanyi a la Divinitat a la qual tots pertanyem i som. És la dualitat per a un aprenentatge individual que ens porta a un tornar a recordar a aquell qui som per a manifestar la Voluntat Divina Superior en aquest estimat planeta d’una sola lluna.

Els nostres interiors s’uneixen per a crear un de sol. La seva presència és la meva, i la meva, Una amb la seva. El que sento en aquests moments, no puc expressar-ho amb paraules. Aquestes no existeixen per a poder-vos dir què és la plena unicitat i amor amb la Llar, i en aquests moments, amb el meu estimat amic, mestre i germà Jesús. (Em poso a plorar, al sentir el que sento). És la puresa de l’AMOR. Només Amor existeix quan nosaltres som nosaltres i sentim la Unicitat amb la Llar i els nostres germans de la llum desencarnats.

Guardo silenci. Només sento mentre vaig veient com àngels van apropant-se aquí on ens trobem. En el silenci de lo terrenal, excloent alguna que altra petita explosió de la foguera, van apareixent i descendint des del més alt del lloc on em trobo.

Tots volen estar aquí amb mi i Jesús. Quanta puresa i Amor! És infinitament profund el que estic sentint en aquests moments. El meu cos sembla no existir i els meus sentiments i sensacions més subtils, augmenten per moments.

Veig els ulls de Jesús mirant-me amb l’expressió de bondat, profunditat i donant-me a entendre que Jo Sóc ell i ell Un amb mi.

-        Deixa que el Pare et parli – em xiuxiueja a continuació.

 

(El Pare em parla sobre aspectes relacionats amb la meva ànima, sentint que no haig d’expressar-los degut que la seva comunicació és només per a mi)

 

Sento en el silenci del meu interior el missatge transmès sense so, en el més profund del meu ser. La nostra comunicació és mental, energètica, amorosa. No necessitem la sonoritat per a comunicar-nos.

-        Que es faci la teva voluntat en mi, Pare, i que la vostra presència, germans, siguin amb mi, per a junts servir a la Intencionalitat Superior de l’Univers.

Jesús em mira i em somriu, sabent que aquest gest dóna conformitat a l’expressat per mi, ara mateix.

-        Amen. Així és i serà – dic.

Sento la presència dels meus germans de la Llar i de l’Amor del Pare en mi, sabedor que sóc part d’ells i ells part de mi, alhora que em trobo novament sol davant la foguera en aquesta nit clara i plena de Llum des del firmament.

-        Gràcies – dic en veu baixa mirant la foguera mentre guspires brillants, daurades i ataronjades dansen enlairant-se com honrant i mostrant el camí del Creador, la Llar.

 

Resposta a un e-mail rebut

 Avui voldria donar resposta a una consulta realitzada per Jesús des de Mèxic. Alguna que altra vegada ja he escrit sobre les consultes que vaig rebent de tots vosaltres. Abans que res, gràcies pel vostre seguiment i les vostres paraules de benedicció i agraïment vers el meu ser. És recíproc. Sense vosaltres, el missatge transmès no tindria sentit. A tots, Gràcies novament.

Jesús em comentava el següent:
 

“Potser en algun moment, si és que hi cap la possibilitat, puguis parlar-nos de com separar els pensaments de l’ego, dels pensaments de l’ànima o jo superior, degut que m’ha costat molta feina saber discernir entre els dos i també com saber quan estàs fent contacte amb lo diví quan fas meditació o et mantens en silenci. M’esforço en fer-ho però em decebo  al no aconseguir res des de fa un any i mig. La veritat, sento com si alguna cosa fallés en mi o que no ho faig de la forma constant”.

 

 

Personalment, en el seu moment, vaig haver d’aprendre a controlar la meva ment. Amb els anys vaig aconseguir-ho, no sense abans, ser conscient cada dia de les aparicions d’ella a cada instant, quan volia intervenir, i quan era jo qui la controlava. S’ha de ser un observador de nosaltres mateixos i de quan la nostra ment, programada des de la nostra infantesa perquè actuï segons el permís que nosaltres li vàrem donar en el seu moment de la nostra vida.

Els pensaments de l’ego, com dius, es noten perquè sempre estan basats en unes creences del passat i t’aporten malestar o estan associats a la por. Amb la pràctica es percep aquest estat amb molta notorietat. Quan allò que pensem o li donem voltes al cap ens aporta ens aporta malestar, del tipus que sigui, vol dir que prové de la ment, de l’ego, de la nostra identificació amb el nostre passat. En canvi, quan els pensaments o sensacions que tenim ens porten benestar, pau, tranquil·litat i seguretat, per exemple, aquestes procedeixen del nostre cor, del nostre veritable ser. És fàcil discernir. Què sents, amor o pau? Inquietud o por? El primer procedeix del cor y el segon de la teva ment, de les teves pors.

Referent a la següent qüestió que planteges, et diria que ara, ja o és necessari que meditem com abans. Ja no. Les energies en el planeta han canviat, i la manera de meditar ja no ha de ser com abans. Ja no és necessari meditar en posició de loto o assegut. Podem meditar en qualsevol moment, quan tu vulguis o en qualsevol lloc.

Hem de tenir present que quan estem en aquest estat d’interiorització, de silenci i quietud interior, és quan podem obrir les portes del més enllà del nostre present i de la condició humana. Per això hem d’estar calmats, tranquils i no crear cap expectativa o voler forçar sentir alguna cosa, perquè quan més ho provoquem, més bloquejarem el procés per a arribar fins allà on haguem d’arribar en el nostre procés.  No esperem. No ens creem cap expectativa, senzillament sent la pau i l’amor en tu. A partir d’aquí, tot podrà ser,....sense més. La connexió amb la Llar o amb la vostra veritable essència sorgeix del no-fer, no-esperar, no-estar-atent-a-veure-què. Res d’això, senzillament: SIGUES TU! Allibera’t de tot allò que no et deixa ser tu, i abandona’t a les mans del que hagi de ser, sense esperar res. Així, arribaràs molt lluny, estimat Jesús, i tots aquells que esteu llegiu aquestes paraules. Així de senzill. No es necessiten grans tècniques, només assossegar-te i sentir aquell qui ets. Sent la calma i l’harmonia en tu, i el que hagi de ser,....serà.

Voleu sentir que Déu o la Llar, els vostres germans de la Llum estan en o amb vosaltres, o rebre informació més enllà del racional? Bé, doncs no facis res. Deixa’t emportar per aquest estat de quietud i benestar interior. No tinguis presa. Primer has de connectar amb tu mateix i estimar-te i acostumar-te a aquest estat.

SIGUES TU!, i pensa que allò que volem aconseguir, ja ho tenim, només hem de ser nosaltres, i tot es mostrarà davant nostre.

Què et sembla anar a passejar per la muntanya o el bosc i apreciar el que veus? Això és meditació.

Què et sembla escoltar els ocells amb els ulls tancats, per exemple? Això és meditació.

Què et sembla ser conscient al planxar la roba o cuinar i deixar-te emportar pel que sents en aquell moment? Això és meditació.

Quan tu et sents bé i ets conscient de l’estat interior de benestar, plenitud,...això és meditació, perquè DÉU s’està manifestant en tu.

Meditació no és res metafísic, ritualístic, esotèric o sagrat.

Meditar és ser tu mateix per a sentir aquell qui ets. Només t’aportarà benestar.

A vegades, per a sentir a qui ens envolten o acompanyen del món de la Llum, necessitem saber estar amb nosaltres, sentint aquell qui som, notant com l’amor, la pau i la tranquil·litat, sense més, habita en nosaltres. NOSALTRES SOM AMOR, PAU I SERENITAT. Tot el que no sigui això, és la nostra ment que està intervenint.

Una abraçada Jesús, i a tots.  Ànims!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres, estimats pilars del meu camí.

 

 

 

 

A l'altre cantó

 La meva vida es desplega davant meu, la part justa per a poder donar nous passos. El camí enroscat, com una catifa guardada a l’armari esperant el moment adequat per a ser estesa, ara veig davant meu com el finit es converteix en infinit i il·limitat. Camino sabent que a cada passa donada, el meu camí es va desenrotllant per a donar-me la direcció a seguir. 

Tot es mostra. Tot es desbloqueja al meu pas, perquè ha arribat l’hora de poder arribar a la realització de la meva missió.

Va arribar un punt del meu sender que em va portar a un penya-segat, a un abisme que separava el meu present del nou ser.

Veia que no havia més sortida que finalitzar el meu trajecte, però alguna cosa inesperada succeí. Des de la serenitat del meu ser en aquell punt mort que semblava trobar-me, va aparèixer una passarel·la que creuava la distància entre qui manifestava i qui era. Aquesta semblava estar sospesa a l’aire. Va sorgir del no res i la meva alegria va ser gran. Amb la paciència de l’esperança i Fe en mi, la clau del meu trajecte va girà i l’impossible es va convertí en realitat: el pont de la meva plena integritat i realització.

La vaig creuar i a mesura que anava posant ara un peu, ara l’altre, la peça que deixava enrere anava desapareixent. Només mirava al present on es trobava la meva seguretat i la meva nova vida. els passos donats eren meticulosos. A cadascú d’ells m’anava inundant una emoció intensa. Sabia que estava creuant el pont vers el meu Ser. 

Finalment vaig arribar a l’altre riba. En un principi no vaig voler girar-me. Estant ja en terra ferma, vaig donar un altre pas més i llavors va ser quan em vaig atreví a donar mitja volta i veure com cap sostén havia entre un cantó de l’abisme i l’altre. Havia arribat, sent aparentment impossible el creuar aquesta distància.

De sobte, vaig escoltar unes veus celestials, com un xiuxiueig per tot el meu entorn. Era una melodia mai escoltada, com si precedís més enllà d’on em trobava. Aquesta em feia sentir una plena emoció amorosa en tot el meu ser. El que en aquests moments sentia pertanyia més enllà del que coneixia fins ara. Podia ser possible tanta plenitud en mi! sentia una mor pur i incondicional en el meu ser que em feia alliberar-me de tot control realitzat fins el meu present. Tot s’alliberà.

Veig com sers de llum van apropant-se on estic, percebent una comunicació de la seva part cap a mi, com si em diguessin que aquest creuament que he arribat a realitzar, no sempre estarà disponible, i que arribarà un moment que ja no podran creuar la distància.

-        I llavors? – com preguntant-los.

-        Quan arribi el seu moment deixaran aquesta terra – referint-se als que no l’arribin a creuar.

Sento una gran força en mi, però no física, sinó d’esperit, com si tingués la certesa d’aconseguir allò que sento fermament en mi.

-        Endavant! Continua el teu camí – em diuen qui allà estan.

-        Cap a on? – els pregunto.

De sobte vaig a donar un pas i veig com dues rengleres de sers de Llum m’indiquen el camí, alegrant-se de la meva presència amb ells.

-        Endavant! – em tornen a dir a l’uníson.

Avanço entre ells, sentint-me protegit, guiat i estimat com no ho havia sentit fins ara. Tot és Llum.

A cada passa donada, va intensificant-se cada vegada més aquesta sensació amorosa en mi. és com si fos deixant enrere tota densitat que pogués contenir el meu cos, malgrat tot el treball realitzat per mi, a l’altra cantó de l’abisme, per a alliberar-me d’aquell qui no era.

Em trobo amb una Gran Llum en mig del meu camí. Tots somriuen. Sense paraules em conviden a entrar a aquesta Llum que hi ha davant meu.

Entro i em sento com si estigués vivint el que la vida em depara a partir d’aquest moment, i que fins fa poc, eren les meves voluntats en relació a la meva existència.

Sento les energies d’aquells moments a l’ara actual. Hi ha tant d’Amor en mi i en aquells que m’envolten! Sento la Divinitat Superior allà on em trobo (estaré). Sento la presència del Cel aquí a la Terra. Sento el SER A L’Ara, l’Amor manifestat.

Sobren les paraules per a expressar el que sento ara i en el moment adequat. Aquest és com si fos ara, aquí. el que serà, és ara i el que m’estan fent sentir, enlaira el meu ser en aquest present.

La sensació que estic sentint és de ser Un amb aquells sers procedents d’altres dimensions. Sóc part d’ells i ells de mi. hi ha una forta connexió amorosa entre tots. Seria com saber que estàs amb la Família, treballant per a una Voluntat Superior.

Ara, ho sento novament en el meu interior, a cada una de les meves cèl·lules. Sento la forta unió amb tots ells, on el meu present actual queda molt lluny, sabent que ara i aquí, en cos físic ja tinc aquesta sensació. En el seu moment serà molt més la més la diferència entre qui ara sóc i seré.

Sento i veig al Pare amb mi, a Jesús i d’altres sers lluminosos, plens d’Amor, convivint tots junts en aquest espai. Tot és pau, ordre i harmonia. Tot és serenitat. Sabem el què fer cadascú. La nostra tasca és Una, però diferent a la de cadascú. Tots estem units i actuant per a un Fi Superior, una Intencionalitat Divina Universal.

És meravellós poder veure i sentir els teus moments d’un ara posterior degut al creuament de la passarel·la. No hi ha temps. No hi ha espai. No hi ha temporalitat. Tot és.

Només un pas entre el que sento i el moment actual.

Tot és plenitud. Més enllà d’ella, res hi ha, perquè més enllà de l’Amor, res existeix. És la màxima expressió del ser, del creat, d’aquell qui tu ets.

Sóc Un d’ells, amb ells alhora. Més enllà d’aquest estat viscut i manifestat a la Terra, res més hi ha,....per ara.

És la Unicitat amb la teva pròpia Divinitat. Llavors, a partir d’aquí només queda servir a la font de la qual tots procedim, més enllà, també, d’aquesta dimensió.

Des del meu cor, desitjo que tots pugueu sentir el que ara sento. algun dia ho arribareu a sentir. no us preocupeu perquè el camí que seguiu aquí us porta. No fins on jo he arribat, sinó fins on la vostra ànima necessita arribar per a banyar-se en el llac de la Divinitat.

Darrerament els meus escrits estan basats en experiències personals sobre el sentir. hi ha una raó ferma en aquestes transmissions: sent i deixa que aquell qui ets es manifesti. Quan el sents, serà indici que hauràs obert les portes del teu interior, d’aquell qui en veritat ets.

SENTIR és la clau de la connexió amb tu mateix, amb Déu.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

 

Properes Trobades

Hola Família! Iniciem aquest nou any amb noves propostes pel camí de la nostra ànima i facilitar que el nostre ser pugui arribar a manifestar-se segons la divinitat que és. Per això, a continuació us presento les activitats i trobades previstes fins el moment.

Si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra població, centre o espai de trobada, podeu enviar-me un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com Segur que trobarem la manera de poder venir i compartir aquests moments de Llum, Amor i Saviesa amb vosaltres.

 

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

 

Fent un cop d'ull enrere

Em vaig aturar. Vaig deixar d’avançar i vaig fer un cop d’ull al meu camí fins ara. Uf! Quant trajecte recorregut, però el que més sento en mi, no és la distancia, sinó la meva presència a cada pas, el meu aprenentatge al llarg del meu procés fins el present.

M’adono de la vida experimentada per cada decisió presa. Quantes decisions preses sense adonar-me del que representarien en el seu moment!

Cada vegada sóc més conscient de la importància, a vegades, de no saber de tu, més enllà del comentat en els nostres inicis a cada encarnació. El just per a acceptar i tenir una referència en el nostre sender actual.

Fins aquí he arribat, i encara que per moments semblava que la vida m’hagués donat l’esquena, ara veig que va ser el millor per a mi. Cóm tanta saviesa pot ser portada a terme per a les nostres ànimes?! D’on sortia aquesta saviesa no terrenal? Alguns, fins fa poc, deien que era un dels misteris ocults de la vida, però ara, despullat de tot esoterisme i abraçat per la Llum, res va pertànyer ni pertany a l’ocult de la vida, perquè tot es troba davant els nostres ulls, però no sempre físics, sinó als ulls del nostre cor. Tot ha estat present davant nostre, però cercàvem l’espectacular, el més enllà de nosaltres, i ens vàrem oblidar que nosaltres érem el camí, la veritat i la vida.

Tot ha canviat. La vella energia s’està dissipant per moments, com un glaçó de gel davant la calidesa del sol manifestant-se amb tota la seva majestuositat. Nosaltres som aquest sol davant la nostra pròpia vida, per tant, nosaltres som qui anem fonent les cuirasses, proteccions i les limitacions que vàrem acceptar en el seu moment i vàrem crear com a sers adormits davant la nostra pròpia vida.  

la presència de la Llum i d’aquell qui som, fa abatre tot mur que ens impedia ser nosaltres mateixos, i que vàrem crear a l’acceptar les pautes mentals i condicionaments socials, culturals i religiosos del nostre entorn. Ara veiem que el nostre entorn som nosaltres i que l’acceptat no ens pertany. Ara m’adono que tot el que vaig intentar imitar em va portar a un carreró sense sortida que em va creà contratemps per a arribar al meu present, però aquestes suposades adversitats i demores van ser necessàries per a donar-me temps d’assimilar allò que havia en mi que es trobava ocult en el més profund del meu ser esperant l’hora de manifestar-se. Ara ha arribat aquesta hora, i sento com el meu interior es va obrint pas entre l’arc de l’alliberament i expandint-se l’univers que hi ha en mi.

la nova energia està trucant amb més força a la porta de cadascú per a invitar-la a entrar i integrar-la en el nostre, a cada partícula de la nostra biologia i activar el nostre ADN.

El vell ha caducat. És obsolet.

El nou demana pas amb una força inimaginable, però perquè pugui sentir-se, notant en nosaltres un impuls per a iniciar una nova vida segons els nostres desitjos de fa molts anys, procedents dels nostres primers anys de vida, on la infantesa que vàrem viure ens va portar a bloquejar aquest flux que havia en nosaltres, resguardant-lo en algun racó de les nostres cèl·lules, però,.....el moment de tornar a sortir a la Llum ha arribat.

Ha arribat l’hora. El moment és aquest. És ara.

Dono un cop d’ull al meu trajecte i ho veig tot molt llunyà al meu present. Hi ha varis abismes entre cada etapa, i més encara, amb el moment que ara estic sentint.

Pot una formiga imaginar-se volar com una àliga?

Vaig ser formiga per a treballar-me durant anys, fins que em vaig adonar que no sempre havia de desplaçar-me a ras del terra. Vaig aprendre a ser eruga i amb el temps, aquesta va anar sentint alguna cosa en el seu interior que la va portar a endinsar-se plenament en ell i crear al ser que en veritat era. La papallona va sortir i el ser es va adonar que també podia volar, mostrant els seus colors al món, però el camí no s’acabava aquí, sinó que el vol podia ser de molta més altitud, i la papallona va aprendre a planejar i deixar-se anar per les ràfegues de vent i aprofitar-les pel seu favor, transformant-les com impulsores del seu vol i enlairar-se cada vegada més. La papallona es va convertir en àliga, i sent aquesta,....llavors sí que va volar. Es va enlairar vers el més alt, i des d’allà, va aprendre a mantenir-se sense ales.

Així ho sento en aquests moments.

Fins aquí he arribat. Veig a d’altres com tu que també estan quiets, sentint els moments actuals en relació al seu passa, i com si fos a l’uníson, en el silenci, canten en veu alta les alabances i benediccions rebudes, agraïts tots ells, pel camí recorregut.

Aquí, veiem que el que consideràvem un esforç, senzillament va ser una posta a punt per a conèixer-nos a nosaltres mateixos des de la matèria. Aquesta força va ser traduïda amb el temps per l’apoderament innat de cadascú, i a aprendre a volar sense el cor, ens vàrem adonar de la divinitat que érem amb tot el potencial espiritual del ser que habita a cadascú, a cadascú de vosaltres, de nosaltres, de tots els que en aquests moments estem encarnats en aquesta dimensió.

Quina alegria sentir aquests moments! Quina alegria i emoció sentir aquell qui som!

L’àliga vola i vola cada vegada més alt, fonent-se amb la divinitat que som.

Aquest cop d’ull al meu passat, agraeixo les diferències que ha hagut en mi en relació al meu entorn. Han tingut el seu sentit i la seva funció per a l’enlairament de la meva ànima.

Amb el temps vaig aprendre a expressar i manifestar les meves emociones perquè em vaig donar compte que tots també sentiu però que silencieu les seves manifestacions. El nostre interior clamava una sortida a l’exterior per a anunciar un nou ser ple de sensacions, emocions, sentiments i un amor i capacitat de comprensió amorosa immensa.

Ets el teu interior, no el que puguin veure de tu.

Quan no hi ha diferència entre el que sents i expresses, i tot arriba a ser Un, llavors, Déus es manifesta en tu.

Atura’t! Queda’t quiet i sent aquell qui ets en tu. Després veuràs si has de continuar per on has estat caminant fins ara. Si no és així, el teu cor et portarà. Deixa’t emportar per ell, i confia. Tingues Fe.

Quan ens lliurem absolutament a aquell qui som, el sentit de la nostra existència es portarà a terme i entendrem el per què de la nostra presència en aquesta vida actual. Ho sabràs pels resultats que aniràs obtenint. Ja no seràs tu qui els realitzarà, sinó el sentit major universal en tu:

L’Amor del qual tots procedim.

 

A tots, Gràcies!

 Donarem dues passes i creuarem un any que per a molts ha estat esperat durant temps. Les energies creades al llarg del nostre aprenentatge ens ha portat a les portes d’on som ara: començar a manifestar-nos, a veure i a recollir part dels fruits anunciats.

Vull donar-vos les gràcies, absolutament a tots, per fer que la meva presència i tot el que he sentit que havia de fer, tingui sentit i hagi estat portat a terme. Agraeixo la vostra resposta a les convocatòries que he anat fent al llarg de tot aquest any. Algunes d’elles han estat sortidors de vivències úniques, fent-me sentir aquell qui jo sóc, sent un amb tots vosaltres, on mestre i deixeble s’han fos pel major bé de tots.

Gràcies a tots per la confiança que heu dipositat vers el meu ser. El vostre cor us ha portat a prop meu, i us puc dir, que per moments, m’heu activat, encara més, la motivació per a continuar el meu camí.

Amb tots vosaltres he après, he pogut compartir, viure i sentir moments inoblidables, molts d’ells amb l’obertura del vostre cor i interior veient i sentint com el pes feixuc que alguns de vosaltres portaveu han estat alliberats. Em sento satisfet i agraït a tots vosaltres per permetre que la Llar hagi pogut fer presència i abraçar-nos a tots plegats. Heu arribat a donar el consentiment, i portes del vostre camí van poder obrir-se. Gràcies a tots.

Gràcies per la vostra presència a la meva vida. És l’hora de la Unicitat, de començar a apropar-nos i a SER UN en aquest caminar on cadascú té el seu paper.

Gràcies a tots per a ajudar-me!

Us recordo que de cara a l’any vinent, tots aquells que vulgueu que les activitats, tant el Seminari SENTIR!, com els cursos o tallers es realitzin a la vostra població, centre o associació, podeu escriure’m un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Gràcies a aquells, que al llarg d’aquest any, heu fet possible que la meva activitat hagi fet presència a les vostres terres. A tots, Gràcies!

         Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

GRÀCIES!

 

La Força del Silenci

He caminat entre el desconcert de la solitud del meu temps.

He estat sentint l’estar sol envoltat d’altres sers que seguien també el seu camí.

He sentit en moments de la meva vida una mena de desconnexió amb tots aquells que eren part del meu entorn. Durant anys ha hagut una línia invisible entre amb qui vivia i el meu ser. No em sentia part d’ells, i vaig haver de viure i adaptar-me a les circumstàncies que em van tocar viure.

Tot allò em va portar a valorar la importància d’estar amb mi mateix i el silenci. Era, estant en ell, quan em sentia a mi mateix i l’alleugerament del sentit de la meva vida. era el refugi d’un ser que vivia en un entorn desfasat a com sentia. Era com si la voluntat de tota existència m’hagués deixat en mig d’un “Fort Americà” i jo fos un indi apatxe. Tinc la imatge d’aquesta joguina que en el seu moment els Reis Mags em van portar de petit i jo vaig jugar i jugar, fent que “els bons” no fossin vençuts.

Durant anys vaig haver de viure abraçat per una energia que no era la meva. Vaig haver d’acceptar, perquè no havia una altra sortida, el fet de conviure amb sers que només transmetien el rebut per la societat i el seu ambient familiar adaptat a aquesta societat.

Vaig haver de cercar un espai, un refugi per a trobar-me amb mi mateix i saber que existia alguna cosa que em feia sentir bé. Aquest quelcom era el silenci creat per a estar amb mi mateix. Sí, només estant amb mi sentia el benestar, perquè la meva inexperiència en aquesta dimensió amb el meu cos actual no sabia com encaixar-lo per a poder ser jo i seguir les pautes adquirides que tots feien imperar per a mantenir-te en el estatus de grup social. Sentia que potser no era el meu.

El silenci m’ajudà a avançar per l’enteniment del meu procés terrenal. Era com una melodia després d’escoltar música house o heavy. Tot era so fora de mi sense cap sentit ni coordinació. Notes for de lloc que no encaixaven amb la meva partitura. Necessitava de la batuta del meu ser per a recol·locar a cada instrument i nota en el seu lloc perquè la composició fos música per a la meva ànima. Aquesta batuta era el silenci i la solitud, perquè sense la soledat no hi ha silenci conscient.

Pots deixar d’emetre so, però les teves energies continuen desfasades. Quan permets que el teu ser no escolti res més que la teva melodia interior, llavors és quan relaxes el teu cos, la teva ment i el teu cor s’obra per a poder respirar una mica davant tanta remor.

Vaig créixer i arribar al que es coneix com a edat adulta. Bé, aquí estic, però amb un aprenentatge a través de la meva voluntat del ser íntegre, honest i jo mateix davant de tot. No va ser una decisió que m’ensenyessin, però aquell qui jo era m’empenyia vers aquesta direcció.

On posar ordre i veure clar la direcció a seguir? Doncs estant en el balanceig del silenci, que com una bressol, et gronxa fins arribar a un estat de deixadesa espiritual i poder ser estimat per qui pertanyen més enllà de la nostra realitat i sentir el benestar que hi ha a cadascú de nosaltres.

El silenci és l’estat d’escoltar allò que hi ha en tu i poder alliberar tot l’inclòs que no et pertany per naturalesa. El silenci és la Llum de la teva ànima, que et xiuxiueja amorosament indicant-te la presència d’aquell qui ets. Quan et deixes envair per aquest espai i estat interior on res predomina per sobre del que hi ha en tu, llavors sents com la porta del sentit de la teva existència s’obra de bat a bat per a mostrar-te les arrels de les quals provens i tot el que se t’ha acumulat de la densitat del teu entorn. Oh, sí! Tot això apareix i ho perceps d’una manera molt clara, sabedor que el que es manifesta davant teu és la teva situació actual davant la densitat del teu entorn.

El silenci et fa connectar amb aquella força que hi ha en el teu interior, i fins i tot, amb la teva Família, la teva veritable Família.

Estar en silenci és com endinsar-te a la cova del teu apoderament i les teves capacitats adormides o descol·locades degut a la possible identificació amb tot el que t’ha envoltat fins ara.

Quan m’endinso en ell, sento un gran alleugerament i assossegament que permet relaxar la meva ànima i tot el meu cos.

En el silenci, Jo Sóc.

En el silenci es produeix la connexió amb qui en veritat sóc i guia la meva vida.

És un camí que s’obra davant meu, podent sentir la immensitat del meu ser, encara que a vegades, pot arribar a crear una desolació i plor per com està funcionant la teva vida. Res és el que sembla. El silenci és el veritable mirall de com ets en aquell precís moment. No el trenquis. Sent el que estàs sentint i respira. Podràs veure com el buit que pot haver en tu s’anirà tranquil·litzant i la calma anirà apareixent poc a poc. Continua respirant i sigues un observador del teu interior, de tot el que sentis i dels teus pensaments recurrents que puguin fer presència en aquells moments. Observa’ls i deixa’ls anar, perquè ells no poden amb tu. Ets tu qui els ha creat i ara es manifesten perquè sàpigues què és el que ha estat part de la teva creació en estat de no silenci.

El teu camí vers a tu, porta inclòs aquesta eina per a trencar amb tot l’establert i unir aquelles parts de tu que estaven descomposades o oblidades. Ajunta-les en aquest espai i deixa que la sensació de benestar en tu t’abraci i puguis sentir el veritable ser que ets.

No temis al silenci, estimada ànima que estàs llegint aquestes paraules. Aquestes van dirigides a tu. No és perquè si, que les estiguis llegint. Tingues-les present i aposenta aquest pilar a la teva vida a partir d’ara. Deixa que el silenci sigui part de tu, però no per a allunyar-te i distanciar-te del teu entorn, sinó per a recordar-te d’aquell qui en veritat ets i el que has anat acumulant al llarg dels dies o anys i no et fan sentir bé.

El silenci t’activa l’apoderament i posa Llum a la teva vida.

Surt al camp, a la natura i fes silenci! Observa, escolta i t’adonaràs com percebràs molt més la vida que t’envolta. Aquesta vida és el reflex de la teva.

Obra la porta del teu interior i deixa que tot flueixi.

El silenci pot mostrar-te la Veritat del camí que estàs seguint. Agafa-la de la mà, perquè en veritat, en el teu dia a dia, hi ha poc a dir, i les paraules poden no tenir sentit per a qui les escolti davant teu. És la teva presència lo que es necessita, no les teves paraules.

El silenci pot ajudar-te en la plena manifestació del teu ser, d’aquell qui en veritat ets. Quan aquest es mostra, la majestuositat de la teva presència envaeix el lloc i sobren les paraules. La teva companyia és la que es necessita en aquells moments.

Deixa que el silenci t’abraci en els moments de reconnexió. Veuràs la Llum i les respostes que pots arribar a necessitar a la teva vida.

Des de l’Amor del silenci del meu cor expandit, et desitjo que l’Amor i la Pau siguin en tu.

 

Activitat pel mes de gener

Hola Família!

Em complau comunicar-vos els propers encontres a realitzar dins del nou any que entrarem d’aquí a pocs dies.

Aquest any serà més actiu que l’anterior, i les activitat que vinc realitzant fins ara semblen voler anar més enllà d’on em trobo en aquests moments. Ja us aniré anunciant cadascun dels esdeveniments programats o a punt de programar pel nou 2014.

Per aquest mes de gener:

-        Xerrada gratuïta sobre “Obrint els ulls als senyals de la Vida”. Serà el dijous 16 a les 19’30 a Cardedeu.

-        Curs “Interpretació de Somnis i els Senyals de la Vida”. Organitzat pels dies 25/26, dissabte tot el dia fins diumenge cap enllà les 14h.

 

Aquestes dues trobades estan organitzades pel Centre LA FONT de Cardedeu. Per a més informació podeu llegir els documents adjunts a aquest comunicat.

Aviat us anunciaré les noves activitats a partir de febrer.

 

Una abraçada.  

Si esteu interessats que aquestes activitas es realitzin  a la vostra población o centre, podeu enviar un e-mail a: emaeljordimorella@hotmail.com