De la Família Estel·lar

 

-        A vegades no compreneu, sentiu. És llavors quan ens podem comunicar. És aquest estat de cor obert i oblit de la vostra presència racional, quan el cor s’obre i permet que nosaltres, la vostra família estel·lar, puguem arribar a cada un dels nostres germans.

D’on procediu no hi ha raciocini, només emanació de la vostra essència, i és des d’aquest no-ser, que podem arribar més enllà de la matèria.

-        ...

-        Quan obriu el vostre interior i la vostra essència es mostra sense el vostre condicionament humà, llavors és quan us uniu a nosaltres i obriu les portes perquè la Llar es reuneixi. Són temps de reunificació. Els universos estan en fase de transformació i, més enllà de la vostra galàxia existeixen d’altres germanors servint a la Voluntat Superior de l’energia de més alta vibració. Vosaltres l’anomeneu Amor o Déu, però no és el nom el més important, sinó el poder sentir aquesta energia en vosaltres, en cadascú de vosaltres, perquè llavors sabreu qui sou.

-        ...

-        Nosaltres estem cada vegada més propers a vosaltres. Així ho heu decidit. Quan el Cel i la Terra siguin Un, llavors haureu de servir a altres llocs, la majoria de vosaltres, per a continuar engrandint l’esperit de la Germanor al llarg del no-temps i no-espai.

-        ...

-        Obriu els vostres cors i prepareu-vos per a sentir, perquè aquell que s’hagi preparat podrà arribar a saber qui som i del resta de la Família a la qual pertanyeu. Aquell que s’hagi preparat per a obrir el cor i sentir qui és i la Font de Vida en ell, també sentirà les nostres presències.

-        ...

-        Sentir us aproparà al veritable ser que sou. A l’aprenentatge que us trobeu en aquests moments, us permetrà enlairar la vostra ànima per a accedir allà on pertanyeu. Allà ens trobareu. Estem aquí i ara amb vosaltres. Sabem de cadascú de vosaltres i esteu sent acompanyats pels vostres germans de la Llum, com dieu. Nosaltres, la Llum, volem ajudar-te a fer-te veure que tu també ets part d’aquest Llum i que tu també ets la llum que tan anheles. Sou part de nosaltres i nosaltres de vosaltres. No hi ha diferència alguna entre el vostre ser i el nostre. Nosaltres seguin el nostre camí i vosaltres el vostre. Vàreu decidir continuar a la matèria i ara us sentiu atrapats per moments. Aneu al vostre interior i veureu la sortida a la vostra situació. Allà també sabreu de nosaltres i sentireu la nostra companyonia. Mai heu estat sols, fins i tot quan vàreu decidir ignora tot allò que no pertanyés a la terrenalitat. La vostra condició humana us ha permès enlairar la vostra ànima i les energies de tot l’univers que habiteu.  Sentim el vostre afany en continuar aquest camí, molts encara en la ignorància, però no sabeu el molt que esteu fent per a la Gran Voluntat que regeix tot el firmament.

-        ...

-        Fa poc heu obert una porta d’entrada per a transmetre la veritat de la vostra veritable Llar (Congrés de Presència Extraterrestre) a Barcelona). Hi hauran noves trobades a aquest primer que heu iniciat. Encara que canviïn els canals, vindran d’altres que també estan units a la Llar i senten la Llar en ells. Noves ànimes dels nous temps, que vosaltres anomeneu nens, joves, també tindran la seva paraula. Veureu que seran joves però les seves ànimes velles. També ell tindran l’oportunitat de parlar-vos sobre nosaltres, la vostra Família Galàctica.

-        ...

-        Cada vegada ens anem apropant més. Les vostres energies van enlairant-se, permetent que els vostres germans d’altres dimensions puguem interactuar amb vosaltres. Cada vegada sereu més conscients de qui sou. Aquell qui mantingui el seu cor tancat, haurà de continuar el seu camí en un altre planeta d’un altre univers ja creat i a punt per a començar a rebre-us. Molts servireu des de la nostra dimensió a ells. Continuareu el vostre procés. Només existeix Un, i aquest és el de l’Amor.

-        ...

-        Tots els presents que us envoltem i acompanyem en el vostre caminar, sentim l’Amor de qui ens va crear, i veiem com la vostra llum va augmentant en intensitat i brillantor. L’Univers ara brilla més que, com diríeu, temps enrere. Hi ha més lluminositat degut als que heu despertat i heu accedit a lliurar la vostra vida actual i tot el vostre ser a la Gran Voluntat Divina que a tots ens uneix i abraça.

-        ...

-        Hi ha una gran alegria en tots nosaltres quan veiem que les oportunitats de la nostra presència a la Terra van produint-se cada vegada més, com va ser la trobada de fa pocs dies a Barcelona. No serà el darrer. Vàreu obrir una porta perquè la Germanor es reuneixi.

-        ...

-        Quan veiem els passos que doneu malgrat les resistències de la vostra condició, us admirem, us respectem i valorem per la fortalesa de voler ser vosaltres per a anunciar la Veritat de la vostra existència i el recordar que allò que el vostres sentits físics reben no és el camí a seguir, sinó l’eina per a arribar a vosaltres, a nosaltres.

-        ...

-        Aviat molts de vosaltres donareu nous passos per a deixar la manera d’actuar com ho fèieu fins ara i us lliurareu de tal manera a la causa de la GERMANOR que les vostres vides canviaran i deixareu que la divinitat que sou pugui arribar a manifestar-se. Ha arribat l’hora. Durant el vostre any actual tot s’accelerarà i molts sentireu amb més intensitat la vostra naturalesa en vosaltres.

-        ...

-        Us estimem i estem al vostre costat. Mai ens hem allunyat. Quan expresseu la vostra voluntat de ser Un amb nosaltres, la vostra vida deixarà de ser el que ha estat, perquè l’Amor guiarà els vostres passos com no ho havia fet fins el vostre present.

-        ...

-        Tu ets Llum i Amor. Ets part dels estels que contempleu al capvespre i la nit. Si els estels miressin cap a tu, ells també veurien a un estel brillar. No hi ha diferència entre vosaltres i nosaltres. Som part del mateix procés i Voluntat.

-        ...

-        Allò que desitgeu ja ho teniu i sou. Sou Font de Llum i Amor, i la consciència que ve adjunta a aquesta Llum i alt nivell vibratori (Amor), farà que els vostres passos siguin lleugers, el vostre cor l’emanació de qui veritablement sou, i la vostra presència, la nostra,...Déu manifestat.

-        ...

-        Us estimem. En tot moment estem al vostre costat, i comenceu a sentir perquè serà a partir del sentir, que enlairareu el vostre ser. Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Família es reuneix

Increïble! El que s’ha viscut aquest cap de setmana a Barcelona en el Congrés de Presència Extraterrestre ha estat una experiència única, on s’ha obert una porta que fins ara estava tancada i amb aquesta trobada s’ha instaurat una energia per a mostrar la Veritat dels “habitants d’aquest planeta” i la veritable Família a la qual tots els encarnats pertanyem. Permeteu-me l’expressió, però el viscut, escoltat i sentit ha estat Immens! Increïble!

Ha estat una experiència on la naturalitat, senzillesa i quotidianitat a nivell de les experiències de cadascú dels ponents, han marcat un inici de possibles trobades amb la nostra Família on, per paraules d’alguns dels assistents, han quedat fascinats i emocionats per la manca d’ego manifestat i on tot l’exposat ha estat emanat des del cor.

Personalment puc constatar aquestes paraules d’algú que se’m va apropar, sense haver-lo vist anteriorment i obrir-se a mi dient-me que se’n anava sent una altra persona, al rebre tot el que ha rebut.

Tota la Germanor Blanca estava present: venusians, d’Orion, pleiadians, arcturians, àngels i d’altres de la jerarquía angelical, ..... tota la Família estava allà sense perdre’s aquesta trobada per a deixar que Ells poguessin manifestar-se i arribar a tots els presents encarnats, que en total, eren uns 150 assistents. 

Va ser un acte d’AMOR, RESPECTE I LLUM.

Com va dir un dels ponents en el torn de preguntes al final de tot:

-        Em sento com si estigués a casa.

Mai millor dit. I així va ser perquè el que vaig sentir en el meu interior era un re-trobar-me amb tota la meva Família, TOTA, TOOOOTAAAAA. Vaig sentir l’Amor de cadascú dels presents, de més enllà de la nostra dimensió, allà amb nosaltres. Vaig sentir les seves presències i les vaig poder veure, explicant-ho en el darrer torn ja nombrat abans, el respecte que es tenien entre els diversos membres de la Família de Llum. Quan algun ponent parlava de les seves experiències i contactes, aquesta part de la Família que col·laborava amb aquell ser encarnat que ens parlava d’Ells, venien a un primer terme de l’auditori per a estar amb nosaltres, entre nosaltres i fer la seva labor amb cadascuna de les ànimes presents. Quan finalitzava, es retiraven a un segon pla, i llavors apareixien la part de la Família corresponent al nou ponent que ens parlava de les seves experiències amb Ells. Així successivament.

Va ser una acte ple d’Amor, naturalitat i mostrant la Llum del que va succeir a la vida del ponent, cadascú amb la seva experiència, al contactar i col·laborar en aquesta vida encarnada amb els sus germans dels estels. Uns amb uns, i els altres amb els altres.

Tots els assistents i ponents vàrem sentir l’Amor de la Llar del qual procedim. Alguns van plorar, d’altres van sentir a la seva pròpia pell un suau calfred agradable (pell de gallina), d’altres varen quedar muts i emocionats pel que escoltaven.

Ha estat una trobada on el Cel s’ha establert a la Terra per uns instants.

Meravellós i amorós!

Sento no poder trobar altres paraules que no siguin les que heu llegit, i no ha estat el que jo he sentit, sinó el que ha vivenciat i experimentat, i sobre tot sentit, la majoria dels assistents a aquest Congrés, on per primera vegada en un acte com aquest, el CEL es va trobar a la Terra, cridat i convidat des de la llum del cor dels ponents, i sobre tot, de Sílvia Puig i viadimension.es.

Vull donar les gràcies a tots els que heu fet possible aquest esdeveniment únic, fins el moment, incloent als assistents a les ponències organitzades de sers amb el cor obert i conscients de la seva naturalesa.

A tots, Gràcies!

La FAMÍLIA es reuneix, i aquest acte va ser una confirmació dels temps que vivim.

GRÀCIES!.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

 

 

L'acceptació del crepuscle

(Aquestes paraules estan dedicades a uns ser estimat, i que el temps es va encarregar d’apropar-nos i poder compartir part del camí junts, de tu a tu).

Era un home parlant i recordant per a sí mateix:

 

“Recordant els inicis del dia que les nostres ànimes es van trobar, vaig sentir la gratitud de les benediccions que la vida m’oferia. Vaig sentir la il·lusió d’una llum que il·luminava el sentit del meu caminar.

Recordant aquells temps on la porta s’obria per a convidar-nos a seguir un sender que ens portaria, a cadascú, a una posició i un aprenentatge que ens enlairaria, amb la nostra voluntat, a la passarel·la que ens conduiria de l’humà al diví. “

Ara, aquest ser, convertit en avi, recorda els seus anys on la joventut permetia irradiar la jovialitat del que eren.

El dia ha anat avançant i, en aquests moments, va contemplant com la posta de sol fa presència en el ser que més ha estimat a la seva vida. Veu com el seu físic ha anat canviant, ja no podent desplaçar-se amb l’energia i vitalitat de temps enrere.

Els dies, mesos i anys han anat deteriorant aquest cos femení que durant tants anys li ha anat acompanyant a cada decisió presa pensant amb la família que junts van crear.

Fora al balcó contempla com els darrers raigs del que va ser, van apagant-se com a mostra del que a tots ens espera en el seu moment. La seva silueta es retalla en el blau enfosquit per l’absència de la plenitud de la llum.  Mira al cel i sent el pas dels temps al costat del ser que ha arribat a estimar.

Els records divaguen entre l’ahir i l’avui.

Entra de nou a casa i a través dels vidres dóna el darrer cop d’ull al dia que anuncia el seu adéu.

Així sent aquest home, amb la felicitat en el seu cor d’haver pogut sentir l’amor de la dona que durant més de cinquanta anys li ha anat acompanyant al llarg del camí. Encara es troba al seu costat, però la vida li ha marcat el seu cos i la seva ment.

Mira a la seva dona com el ser que li ha donat els fruits dels fills nascuts de la seva unió. Sent un gran respecte i agraïment, alhora, per ser com és encara. Sent el pas dels anys com han anat canviant els seus cossos i les seves manifestacions davant la vida.

El nostre home ara és feliç, lliure de les responsabilitats que en el seu moment va decidir tenir. Ara, jubilat des de fa temps, contempla el passar dels dies amb els hàbits apresos, però de tant en tant, recordant que les sorpreses poden obrir noves portes i alegrar la rutina dels seus passos.

Ara accepta el moment de la seva vida i està disposat que quan arribi el seu moment, oferir-se per a transcendir i sentir la plenitud més enllà del viscut.

Sap que la seva posa ja no és la que era, veient com va començant a oblidar els moments del present, del passat, tancada en el seu món interior; tot i així, encara sent el seu amor vers ell, i ell l’amor que no pot deixar de mostrar vers aquella dona que tants bons records li han omplert el seu esperit i el seu ser. Ara té el seu àlbum mental ple de bons moments compartits amb la dona que estima i li ha donat de la mà durant tants anys.

Ella ja no és la mateixa. Ell tampoc.

Ella ha disminuït les seves facultats mentals i ell s’adona com la vida ha començat a descomptar el temps que li queda. A cada passa de la seva estimada, veu allunyar-se el que va ser per a donar pas al nou ser, necessitant de la seva presència i comprensió per a seguir al seu costat. La seva acceptació de la realitat actual va adquirint més naturalitat al veure la posta de sol d’aquella jove que en el seu moment es va convertir en la dona dels seus somnis.

El procés s’accelera i els que estem al seu constat sentim una compassió i un amor profund vers aquella ànima que va perdent la memòria de la seva condició humana, així com la vitalitat del seu caminar. El temps s’ha encarregat de facilitar-li noves llums a la seva vida. Ara riu més, està més expressiva i veu com el seu sentit de l’humor, que encara que mai ha estat el seu do més preuat, comença a deixar-se veure. Se sent compresa i estimada.

Sembla ser com si el que va ser a nivell del seu entorn, ara quedés en un segon grau, florint el seu interior com el major do d’aquests moments: major expressió, alegria, humor, somriures i poder ser abraçada més sovint per qui escriu aquestes paraules.

Qui comparteix la seva vida des dels inicis de la seva joventut contempla tot això i sent la gratitud per tot el que li ha concedit. Mira a la seva dona i sent un amor profund, en el silenci de l’observació, a l’adonar-se que ella va minvant les seves capacitats, cada vegada amb més notorietat. Sent que estarà al seu costat fins a la fi dels seus dies, perquè així ho desitja.

Hi ha un amor incondicional al saber d’aquella dona tot el que ha fet per a estar al seu costat. Va acceptar el paper que se li va encomanar, i ara, arribant quasi als 60 anys de casats, observa com el dia de la seva estimada, lentament va apagant-se, acceptant el molt que li ha donat i que potser, a partir d’ara sigui ell qui hagi d’aportar, acceptant i comprenent el seu crepuscle, en aquest període de vellesa, on els valors d’altres temps queden ja lluny i trobant-se en moments on només el cor pot decidir què fer a partir d’ara.

Són lliures, i junts, agafats de la mà, es disposen a realitzar el darrer tram de la seva unió.

Ell la mira als ulls i veu a la dona que va conèixer fa molt de temps enrere. Aconsegueix veure a aquell ser que li va captivar el cor, proposant-li, ell, compartir el seu camí fins el present.

Ella, com sempre, li mira als ulls i accedeix a la seva petició sense paraules. Ella el segueix i li és fidel en el camí de crear la seva nova llar.

Aquest home, ja avi, sent la realització en el seu interior i la fortalesa de saber que algun dia no molt llunyà haurà de donar a aquella jove, ara ja àvia, el que ella sempre li ha donat fins arribar al seu estat actual.

La posta del dia va manifestant-se cada vegada més, però aquest home sap que no està sol. Sent la força del seu interior que li empeny a seguir i a acceptar el que cada dia li manifesta la seva estimada. Potser arribarà el dia que li hagi de recordar qui és i explicar-li una i una altra vegada, fet que ja ha començat a succeir, allò que ella ja no recorda per sí mateixa.

Aquest ser, ple de fe i sentint-se comprès, avança cap a la seva estimada esposa, li mira als ulls i la besa fent-li saber el molt que l’estima.

Fortalesa es necessita per a acceptar el crepuscle humà d’algú que li ha acompanyat durant tants anys.

Endavant pare! Deixa que la mare senti l’amor i la companyonia de qui l’estimem, encara que sigui en la distància.

 

Us estimo.

 

El Centre

 

Tot cercle té un centre.

Tot entorn té un centre.

Tot esdeveniment pertany a unc entre, i aquest centre ets TU.

En el més profund del teu ser es troba la font de creació de tot el que vius. Ets el centre de tot el que pots veure, sentir i escoltar.

Tu ets el centre de la teva vida.

Allò que perceps i se t’apropa, surt de tu. Tu ho atraus perquè no hi ha res que no et correspongui i es trobi en el teu cercle.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Sentir qui sóc

Estic emocionat. Els meus ulls vessen llàgrimes al sentir la fortalesa del nostre interior. Seguint l’empeny del que sentim en el nostre cor, fa que la teva vida vagi transformant-se per a obrir la porta del que tant sents dins teu i que et fa portar allà on el teu veritable ser es troba en el més alt del teu present.

 

És tanta l’emoció que estic sentint en aquests moments que els meus ulls netegen les impureses de la impotència creada al llarg dels anys.

 

Allò que un sent amb una força inusual que et porta a donar els passos fins a trobar-te just en aquell instant on la teva creativitat es mostra com un volcà amorós fent-te sentir com el ser més especial fora del teu cos estant en ell, és el que hi ha dins teu que has de dedicar la teva vida a allò.

 

La força que un té és tal que el que pot succeir al teu entorn queda petit en relació a l’amor que t’empeny a ser tu.

 

Sí!, sento aquesta força en mi, sabedor que cadascú dels que m’envolten també la posseeixen. Sento la intensitat de l’amor de la nostra essència innata, portant-me a acceptar i a adonar-me a través del sentir, que tota la teva existència és única, i aquesta implica a tots els que es troben al teu costat; i d’alguna manera, allò que sents i fas segons aquesta força que emana del més profund de la teva naturalesa, també fon les resistències que poden haver en el teu entorn perquè el que sents pugui portar-se a terme. Saps això i molt més.

 

Hi ha tant potencial amorós en cada ser humà, que el terme humà deixa de tenir sentit.

 

Alguna cosa dins teu t’empeny vers alguna cosa que potser, ni tan sols tu, ets conscient d’allò. No ho ignoris. No ho rebutgis, perquè encara que hagis viscut la vida que has viscut, la vida et depara alguna cosa millor per a tu. No importa en quin moment et trobis ni el que estàs fent. Sent l’amor en tu i aquest t’empenyerà vers l’amor manifestat que realment ets.  

 

És tal la força que tenim que només amb la nostra voluntat persistent podem abatre tot el mur que ens impedeix avançar.

 

És tal la intensitat que sento en aquests moments en el meu interior que no hi ha limitacions pel meu ser. No puc deixar de plorar, però no per tristesa o impotència acumulada, sinó per l’emoció i l’amor que se’m permet mostrar d’aquell qui sóc en veritat.

 

Els meus dits tremolen pel que sento.

 

La força de l’Amor et fa avançar i és des de l’Amor, que la teva vida obra les portes vers on has d’arribar.

 

Deixa’t emportar per ell!

 

Deixa que la teva nau existencial sigui guiada per l’essència de qui et va crear!

 

No hi ha res més commovedor que sentir com ets portat cap a la magnificència del que has vingut a fer. La il·lusió és gran. L’emoció.......sublim.

 

Sento l’Amor d’on procedeixo. En aquest estat res del que visc i succeeix a la meva dimensió sembla tenir valor més enllà del que es percep. No hi ha res a témer. No hi ha res pel que us hagueu d’inquietar. Allò que viviu i experimenteu no us portarà a un coneixement terrenal, sinó a una saviesa divina que habita en cadascú de vosaltres. 

 

No sou qui sou. Allò que sentiu us indica el camí a seguir. Us condueix a unes decisions per a arribar al vostre benestar.

 

És tant el potencial i la força del vostre interior que sentir-la i endinsar-se a ella obriria les muntanyes perquè poguéssiu arribar a la glòria de qui sou sense adversitats possibles que fins ara heu creat vosaltres mateixos.

 

Només l’Amor que hi ha en vosaltres mateixos pot obrir la porta de la vostra divinitat i realització en la vostra encarnació actual. Res us pot frenar, perquè el Déu que sou desfà el gel del vostre passat que es troba davant el vostre present. 

 

Així és la força del vostre interior. Aquest és la força que teniu cadascú. Torno a repetir: CADASCÚ!

 

Sentiu qui sou!

 

És tanta l’emoció que sento que el meu cor, obert de bat a bat, sent la unicitat amb cadascú de vosaltres. Sé que alguns us trobeu a una distància molt llunyana a la meva, però no és així com ho sento, perquè és com si estiguéssim tots junts ara i aquí.

 

Sento tant d’Amor dins meu, que fa que la meva ànima s’enlaira i senti el Pare i a la Llar en mi!

 

No defalliu, estimats germans distribuïts al llarg dels cinc continents d’aquest món que hem acordat venir i experimentar amb la matèria!

 

No deixeu que el desalè aparegui, perquè la vostra voluntat i el que sentiu en el vostre interior us empeny cap a la Llum del vostre camí!

 

Confieu i tingueu Fe! Arribarà el dia que el que sentireu us portarà a no valorar el que ara valoreu i us atrapa. Arribarà el dia que la Llum de la que us estic parlant us semblarà irreal perquè us alliberarà de la vostra condició humana.

 

Res del que us transmeto pertany a la realitat que coneixeu, i alhora, tot aquest potencial es troba ja en el vostre interior, des del primer dia que vareu néixer.

 

Us estic parlant del veritable Amor que sou, del veritable ser que habita dins de cadascú de vosaltres i la capacitat que teniu de poder-lo activar i manifestar segons la plena llibertat que se us ha concedit. Feu-la servir per a dirigir-vos allà on el vostre cor us indica!

 

Vull dir-vos que teniu el meu Amor que us recolza i us dóna el coratge des dels nivells superiors de la nostra consciència, perquè així és la meva voluntat. No temeu perquè no esteu sols, i o ho dic per la meva presència en cadascú de vosaltres, sinó perquè la Llar es troba amb vosaltres i us mimen i estimen incondicionalment en tot moment del vostre procés.

 

Algun dia tots ens retrobarem sentint el que ara sento, i llavors ens abraçarem, creant una sola Llum, transcendint el nostre estimat planeta, vers nivells que denotaran que el Pla Diví pel qual hem nascut una i una altra vegada en aquest racó de l’univers haurà finalitzat satisfactòriament.

 

Sento la calmada plenitud, la gran Pau i l’Amor del Pare en mi, i des d’aquest estat us dic:

 

“Estimats germans, deixeu que l’Amor sigui en vosaltres. Sentiu-lo i lliureu el vostre timó a aquell que us va creà”.

 

 

 

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

La Llum de les Paraules (71)

"Més fort seràs quan t’alliberis i deixis de controlar"

 

 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Sobre el nou Papa

Avui voldria dir-vos unes paraules sobre un esdeveniment que va ressonar al llarg de tots els mitjans de comunicació: l’elecció del nou Papa.

No vull entrar parlant de la persona. No crec que sigui adequat parlar del seu ser. Això cadascú sent en el seu cor o té el coneixement de la seva vida. No vull endinsar-me en aquest camp, però el que si m’agradaria comentar es el paper que representarà de cara a l’església catòlica i el Vaticà.

Per moments tinc una temptació d’expressar-me sense analitzar les paraules per a mostrar el que vull transmetre-us, tal qual, sense cap filtre, però sincerament, haig de contenir-me per a poder transmetre-us de la manera més amorosa i equilibrada el que sento que haig de dir-vos.

Just veure aparèixer al nou Papa pel balcó del Vaticà vaig començà a tenir una visió al respecte, i al dia següent arriba a les meves mans, a través de diferents fonts d’internet, una sèrie d’informació i reportatges que confirmaren el que havia percebut.

A vegades l’univers t’ho confirma per altres mitjans.

El que ara exposaré és clar i nítid, acompanyant-me en el seu moment, d’una intensa sensació de veracitat i les energies del que succeiria en el seu moment amb aquest regnat. Al llarg de tota aquesta setmana he anat sabent comentaris d’ell que van més enllà de la paraula física. Haig de dir que visc, capto i actuo des de les energies, i aquestes, us haig de dir que aquest Papa donarà que parlar.

Si algú que està llegint aquestes paraules li poden arribar a molestar, agrairia que no continués, degut que el rebut sobre els nous temps amb aquesta nova etapa papal, res de les expectatives humanes arribaran a ser. Si volem que en un camp floreixin flors, deixem de plantar cactus amb llargues espines.

No es una crítica, ni un judici el que transmetré. Això seria massa vanitós per la meva part i no és aquesta la intenció. Senzillament exposaré el sentit i rebut més enllà del racional.

Hi ha senyals que sabent-les llegir entre línies, anunciaven el que ara diré. Només pretenc anunciar i posar llum a un esdeveniment mediàtic des de la humilitat del meu ser.

Francesc I, el nou Papa, posarà fi a la “Iglesia Catòlica”. L’entitat del Vaticà, com a entitat, conté les energies d’un llop ferotge que domina i controla el camí a seguir dels anomenats creients en el seva religió. El control, l’ambició i el poder reguen les seves arrels. Entitat estancada i corrupta que es nega a obrir el seu cor i enlairar el ser al seu nivell de divinitat ( i vull dir que estic parlant de l’entitat, no de les persones en sí, tenint present que hi ha sers dins del Vaticà que el que senten no poden manifestar-ho degut als dirigents ocults que es troben en ell i fora d’ell).

Vaig veure com un corder sumís, d’aspecte dòcil i humil es dirigia vers l’entrada del Vaticà, i una vegada allà l’esperaven els més ferotges i agressius llops famolencs disposats a liquidar a qualsevol que no s’adapti a les seves normes. El nou Papa entrarà al Vaticà, però aquest se’l menjarà.

Serà un Papa que posarà fi al que coneixem avui com a Església Catòlica. Amb ell acabarà una etapa i començarà una de nova amb el seu successor.

Deixeu que tot sigui, perquè l’univers està posant cada cosa al seu lloc. El ser humà necessita fer canvis en si mateix, i per això, el rol de l’Església Catòlica farà reflexionar a molts sobre el seu paper. Fins ara ha ajudat a molts sers per a sortir del seu estat, però després, l’ànima necessita seguir el seu camí i la religió l’acota. El sostre cada vegada anirà baixant més, arribant a un punt on el que succeirà i es dicti des de l’estancament de més alt grau d’aquesta religió, deixarà de tenir sentit.

Quan rebo les energies del seu “regnat”, sento un gran malestar en el meu interior.

L’ovella no està sola. El llop “negre”, ferotge, apareixerà. Res serà el previst.

Estic aquí, no per a transmetre la por, sinó per a donar-vos a conèixer que el vostre recordar i l’obertura del cor permetrà que tot sigui amb el menor dramatisme possible.

No espereu grans canvis, i si aquests succeeixen, potser no s’ajustaran al previst per la ment racional.

Deixeu que aquells que ostenten el poder donin els passos que hagin de donar. Ells mateixos es delataran i la vostra integritat farà que tot es restableixi segons la Voluntat Divina.

El que sento només confirma el que tu i jo, en el fons sabem, i és que un nou món està apareixent, i l’ocult i estancat ha de ser transmutat, deixant que la Llum mostri el que no pertany a l’Amor i a la Paraula del nostre estimat Mestre Jesús.

Continueu amb el vostre camí seguint la veu del vostre cor. D’aquesta manera res haureu de témer. El que no provingui del cor té els dies comptats.

Deixeu que aquest nou Papa faci el seu paper com cadascú de nosaltres el nostre. A través d’ell, un gran canvi es produirà.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El Seminari SENTIR! a Mallorca

 

Em complau poder-vos comunicar, i sobre tot, a aquells que us trobeu a les Illes Balears, que el proper mes d’abril es realitzarà una xerrada presentació del Seminari “SENTIR!” i la realització de la primera part a la illa de Mallorca, concretament, a la població de Manacor.

En el document adjunt veureu els dies i la informació per a posar-vos en contacte respecte a aquests esdeveniments.

 

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

 

Si voleu que aquestes activitats es realitzin al vostre centre, espai o població, podeu trucar al 606098752 (Jordi), o bé, enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

 

 

Al teatre

Com cada dia, m’apropo a la taquilla. Trec la meva cartera, demano una entrada a la noia de la finestreta, recullo el bitllet i m’aparto dient “bona nit”.

A continuació entro al recinte i creu les portes que donen a la sala. A través del corredor amb certa pendent busco el meu lloc a prop de l’escenari per a no perdre’m cap detall ni paraula del que succeirà.

M’assec a la butaca corresponent, i una vegada allà em predisposo a fixar la mirada davant meu. Avui pot ser diferent. Avui puc veure el que tant anhelo. Cada dia el mateix ritual. Espero poder veure algun dia el que els meus somnis em diuen. Vull veure realitzat els meus anhels quan tinc els ulls tancats. Avui pot ser el dia adequat.

Miro l’hora i, com jo, altres sers van aposentant-se als seus seients. Estiguis on estiguis, la visió és perfecte, encara que personalment prefereixo estar en el centre per a poder veure tot l’espai de l’obra.

Les llums s’apaguen. El meu cor comença a bategar més ràpidament, al saber que el que tant he somniat, avui pot ser materialitzat. D’altres han anat venint fins a veure realitzat el que tant han desitjat al llarg de molt de temps. Una vegada es veu plasmat davant teu, es realitza fora del local on em trobo. Les seves vides canvien i ja no tornen per aquí. Avui espero que sigui el meu torn. Porto temps esperant. Avui pot ser el gran dia.

Les llums amaguen tota presència, donant peu a una tènue lluminositat enfocant al centre del teatre. No se sent cap remor. Tots esperen que sigui el seu torn. Tots expectants per veure si avui ens ha tocat a nosaltres. Som molts els que ens trobem avui aquí. La platea està totalment plena de sers que han escoltat la crida del seu torn. Avui pot ser el meu. Així ho espero.

De sobte, com si de cap lloc en concret fos, se sent una melodia procedent de darrera el teló. Aquest es va aixecant lentament. Veiem una llum que se’ns permet veure l’entarimat que tenim davant. Enfoca al seu centre.

Quan la cortina ja ens ha activat el nostre desig que avui puc ser jo l’afortunat, una foscor omple d’expectació als assistents, mentre una veu suau m’arriba al cor:

-        Per què esperes tant? Per què la rutina diària de venir aquí per a saber si ha arribat la teva hora?

Hi ha un profund silenci en tota la sala, alhora que aquestes paraules ressonen en el meu interior.

-        Penses veure el teu camí realitzat, com si aquesta escenificació et permetés donar els passos que tu ja saps. (Pausa). La Llum crea la teva voluntat. Aquí veuràs el que ja saps, i per tant, el que aprecies en aquest escenari no és nou per a tu, encara que no recordis que en el seu moment ja vas crear el que veuràs.

A continuació, la llum tènue que il·luminava el centre de l’entarimat comença a ofuscar-se i s’inicia la representació.

Mentre aquesta va durar, el temps va desaparèixer. Van passar uns setanta minuts, semblant com si només haguessin passat un parell d’ells.

La representació va finalitzar i els aplaudiments dels assistents van donar la conformitat de l’actuat. Tots excepte un, que es va aixecar del seu seient i entusiasmadament va començar a aplaudir sentint-se afortunat perquè avui li havia tocat a ell. Havia vist el seu somni representat. Avui sabia que només havia de sortir fora del recinte, que la vida s’encarregaria de materialitzar-lo. La seva expressió va dibuixar un somrís a la seva cara. Semblava ser el ser més feliç de la Terra. Avui li havia tocat a ell.

Tots vàrem parar d’aplaudir, però uns esporàdics aplaudiments continuaren uns segons més. Era el nostre home.

La sala es va anar buidant. Un a un van anar desfilant pel corredor que donava al hall de la sortida. En ell em vaig trobar a l’afortunat. Per un instant vaig pensar en dirigir-me a ell i així ho vaig fer. Va ser un gest espontani. Em vaig apropar, i com si una força interior m’empenyés a parlar, li vaig preguntar:

-        Enhorabona. Avui t’ha tocat a tu. (Pausa curta). Em permets que et faci una pregunta? – li vaig dir.

-        Clar que sí! – em respongué desprenent una alegria inusual.  (Ho sé perquè l’havia vist en sessions de dies enrere).

-        Què has fet o t’ha passat de nou des de la darrera vegada que vas venir fins avui? Per què avui a tu?

Com si estigués esperant aquesta pregunta, em mirà als ulls i em digué:

-        Et recordes de les paraules inicials, al principi de l’obra?

-        Si! – li respongué.

-        Doncs això. Que què m’ha passat de nou des de la darrera vegada? – continuà dient -, senzillament que he deixat d’esperar, i avui he vingut al teatre convençut que el que veuria seria la meva obra realitzada. Això és tot. Ja no he esperat – em digué – a veure si per atzar avui em tocaria a mi. No! Avui no he vingut pensant això. Avui he entrat per aquesta porta – assenyalant-me-la – sabent que avui la meva vida canviaria i havia arribat el moment. Ja no he esperat més. He decidit que avui seria el meu dia.

Dit això, es va acomiadà de mi, donant mitja volta i dirigint-se a la seva nova vida que tant de temps havia “esperat”.

 

Hi ha qui espera i espera. Aquests continuen esperant. Hi ha qui té el convenciment que avui és el dia adequat. Aquests són els afortunats.

No esperis veure els teus somnis realitzats. Realitza’ls tu en tu!

La teva vida no depèn del que vegis, sinó de la teva capacitat de ser capaç i creure’t que allò que vols ja ho tens.

 

Passades unes setmanes, el nostre ser que preguntà a aquell afortunat, va tornar a entrar a aquella sala, com ho havia estat fent varis dies seguits. Aquell dia, tots van sortir del local inexpressius, dirigint-se a les seves cases per a demà tornar novament, excepte un.

Algú va sortir d’aquell teatre amb una expressió d’alegria i felicitat. Era el nostre home que ja coneixeu.

A la sortida li esperava algú que li va preguntà:

-        Per què avui a tu i no a mi? Què ha canviat en relació a l’altre dia que et vaig veure perquè et toqués avui?

La resposta ja la sabeu.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

No espereu, sentiu!!

 

Sobre l'actitud

Fa uns quatre dies parlava amb algú sobre un canvi d’actitud a la seva vida en un aspecte concret d’ella. Al dia següent rebo una trucada de la mateixa persona preguntant-me què és actitud, què diria que és l’actitud.

Bé, avui m’agradaria dir-vos unes paraules al respecte.

Podríem definir l’actitud com la manera concreta d’encarar una situació o un tipus de relació a la nostra vida.

Permeteu-me que us posi un exemple: Tu vols creuar d’un costat del carrer a un altre. En moltes poblacions hi ha unes ratlles al terra que són els anomenats “pas zebra” que són llocs de pas pels vianants i on aquests tenen preferència davant els vehicles.

Podem creuar el carrer o avinguda amb tres actituds:

1.    Esperes que passin tots els cotxes, per si un cas, i després, quan ja no hi ha cap, llavors passes tu.

2.   Sabent que és un lloc de preferència pels vianants, decididament comences a creuar.-lo, no abans sense haver mirat a la dreta i a l’esquerra pel que pugui arribar a ser. Avances, però amb precaució per si algun conductor va distret.

3.   Tu saps que són llocs pels qui van a peu, llavors, creues el carrer sense mirar si ve algun cotxe o no.

Aquestes són tres actituds davant d’un mateix fet:

-        La primera mantens una actitud passiva davant el fet. Hi ha massa por en tu i decideixes que tot allò que pugui fer-te mal passi, i després tu ja donaràs el pas vers on vols anar, el que passa, és que els suposats perills sempre hi són, i vas endarrerint el teu procés i el fet d’arribar allà on el teu cor sent que has d’anar. Passivitat.

-        La segona actitud és la decisió ferma de saber que vols anar allà, tot i així flexibilitzes les teves creences de saber que estàs en un lloc on tu tens preferència per si després ho haguessis de lamentar. És flexible, decidit i estàs atent al teu entorn per saber quan hauràs d’afluixar el pas o accelerar-lo. Camines endavant però adaptant-te al teu entorn, d’aquesta manera arribaràs allà on vols sense patir. Decisió ferma i flexibilitat.

-        La tercera decisió és la d’aquell que sabedor que està en un lloc de preferència, ell el travessa pensant que els altres ja s’adaptaran a ell. Han de ser els altres qui han d’afluixar la velocitat. Ell creua el carrer només mirant endavant sense estar atent el que succeeix a cada pas. Els altres ja s’adaptaran a mi.  Rigidesa, duresa i tancament.

Són tres maneres de creuar un carrer, una situació de la nostra vida. Depèn de quina actitud tinguem, arribarem abans allà on hem d’arribar. Uns tardaran més per les seves pors, d’altres patiran perquè no entendran la incomprensió del seu entorn vers ells, i els altres, els de la segona actitud, sabran què fer en tot moment, esquivant els obstacles que es puguin presentar davant el camí, arribant il·lesos, sans i a estalvis.

Una actitud pot fer que la vida et somrigui o et faci patir. No és la vida, ets tu que has decidit actuar així davant d’ella.

La nostra qualitat depèn del tipus d’actitud que tinguem davant la nostra existència. No és important el què ens passa, però sí la nostra actitud davant del fet.

 

Una abraçada.