Sobre l'actitud

Fa uns quatre dies parlava amb algú sobre un canvi d’actitud a la seva vida en un aspecte concret d’ella. Al dia següent rebo una trucada de la mateixa persona preguntant-me què és actitud, què diria que és l’actitud.

Bé, avui m’agradaria dir-vos unes paraules al respecte.

Podríem definir l’actitud com la manera concreta d’encarar una situació o un tipus de relació a la nostra vida.

Permeteu-me que us posi un exemple: Tu vols creuar d’un costat del carrer a un altre. En moltes poblacions hi ha unes ratlles al terra que són els anomenats “pas zebra” que són llocs de pas pels vianants i on aquests tenen preferència davant els vehicles.

Podem creuar el carrer o avinguda amb tres actituds:

1.    Esperes que passin tots els cotxes, per si un cas, i després, quan ja no hi ha cap, llavors passes tu.

2.   Sabent que és un lloc de preferència pels vianants, decididament comences a creuar.-lo, no abans sense haver mirat a la dreta i a l’esquerra pel que pugui arribar a ser. Avances, però amb precaució per si algun conductor va distret.

3.   Tu saps que són llocs pels qui van a peu, llavors, creues el carrer sense mirar si ve algun cotxe o no.

Aquestes són tres actituds davant d’un mateix fet:

-        La primera mantens una actitud passiva davant el fet. Hi ha massa por en tu i decideixes que tot allò que pugui fer-te mal passi, i després tu ja donaràs el pas vers on vols anar, el que passa, és que els suposats perills sempre hi són, i vas endarrerint el teu procés i el fet d’arribar allà on el teu cor sent que has d’anar. Passivitat.

-        La segona actitud és la decisió ferma de saber que vols anar allà, tot i així flexibilitzes les teves creences de saber que estàs en un lloc on tu tens preferència per si després ho haguessis de lamentar. És flexible, decidit i estàs atent al teu entorn per saber quan hauràs d’afluixar el pas o accelerar-lo. Camines endavant però adaptant-te al teu entorn, d’aquesta manera arribaràs allà on vols sense patir. Decisió ferma i flexibilitat.

-        La tercera decisió és la d’aquell que sabedor que està en un lloc de preferència, ell el travessa pensant que els altres ja s’adaptaran a ell. Han de ser els altres qui han d’afluixar la velocitat. Ell creua el carrer només mirant endavant sense estar atent el que succeeix a cada pas. Els altres ja s’adaptaran a mi.  Rigidesa, duresa i tancament.

Són tres maneres de creuar un carrer, una situació de la nostra vida. Depèn de quina actitud tinguem, arribarem abans allà on hem d’arribar. Uns tardaran més per les seves pors, d’altres patiran perquè no entendran la incomprensió del seu entorn vers ells, i els altres, els de la segona actitud, sabran què fer en tot moment, esquivant els obstacles que es puguin presentar davant el camí, arribant il·lesos, sans i a estalvis.

Una actitud pot fer que la vida et somrigui o et faci patir. No és la vida, ets tu que has decidit actuar així davant d’ella.

La nostra qualitat depèn del tipus d’actitud que tinguem davant la nostra existència. No és important el què ens passa, però sí la nostra actitud davant del fet.

 

Una abraçada.