Al teatre

Com cada dia, m’apropo a la taquilla. Trec la meva cartera, demano una entrada a la noia de la finestreta, recullo el bitllet i m’aparto dient “bona nit”.

A continuació entro al recinte i creu les portes que donen a la sala. A través del corredor amb certa pendent busco el meu lloc a prop de l’escenari per a no perdre’m cap detall ni paraula del que succeirà.

M’assec a la butaca corresponent, i una vegada allà em predisposo a fixar la mirada davant meu. Avui pot ser diferent. Avui puc veure el que tant anhelo. Cada dia el mateix ritual. Espero poder veure algun dia el que els meus somnis em diuen. Vull veure realitzat els meus anhels quan tinc els ulls tancats. Avui pot ser el dia adequat.

Miro l’hora i, com jo, altres sers van aposentant-se als seus seients. Estiguis on estiguis, la visió és perfecte, encara que personalment prefereixo estar en el centre per a poder veure tot l’espai de l’obra.

Les llums s’apaguen. El meu cor comença a bategar més ràpidament, al saber que el que tant he somniat, avui pot ser materialitzat. D’altres han anat venint fins a veure realitzat el que tant han desitjat al llarg de molt de temps. Una vegada es veu plasmat davant teu, es realitza fora del local on em trobo. Les seves vides canvien i ja no tornen per aquí. Avui espero que sigui el meu torn. Porto temps esperant. Avui pot ser el gran dia.

Les llums amaguen tota presència, donant peu a una tènue lluminositat enfocant al centre del teatre. No se sent cap remor. Tots esperen que sigui el seu torn. Tots expectants per veure si avui ens ha tocat a nosaltres. Som molts els que ens trobem avui aquí. La platea està totalment plena de sers que han escoltat la crida del seu torn. Avui pot ser el meu. Així ho espero.

De sobte, com si de cap lloc en concret fos, se sent una melodia procedent de darrera el teló. Aquest es va aixecant lentament. Veiem una llum que se’ns permet veure l’entarimat que tenim davant. Enfoca al seu centre.

Quan la cortina ja ens ha activat el nostre desig que avui puc ser jo l’afortunat, una foscor omple d’expectació als assistents, mentre una veu suau m’arriba al cor:

-        Per què esperes tant? Per què la rutina diària de venir aquí per a saber si ha arribat la teva hora?

Hi ha un profund silenci en tota la sala, alhora que aquestes paraules ressonen en el meu interior.

-        Penses veure el teu camí realitzat, com si aquesta escenificació et permetés donar els passos que tu ja saps. (Pausa). La Llum crea la teva voluntat. Aquí veuràs el que ja saps, i per tant, el que aprecies en aquest escenari no és nou per a tu, encara que no recordis que en el seu moment ja vas crear el que veuràs.

A continuació, la llum tènue que il·luminava el centre de l’entarimat comença a ofuscar-se i s’inicia la representació.

Mentre aquesta va durar, el temps va desaparèixer. Van passar uns setanta minuts, semblant com si només haguessin passat un parell d’ells.

La representació va finalitzar i els aplaudiments dels assistents van donar la conformitat de l’actuat. Tots excepte un, que es va aixecar del seu seient i entusiasmadament va començar a aplaudir sentint-se afortunat perquè avui li havia tocat a ell. Havia vist el seu somni representat. Avui sabia que només havia de sortir fora del recinte, que la vida s’encarregaria de materialitzar-lo. La seva expressió va dibuixar un somrís a la seva cara. Semblava ser el ser més feliç de la Terra. Avui li havia tocat a ell.

Tots vàrem parar d’aplaudir, però uns esporàdics aplaudiments continuaren uns segons més. Era el nostre home.

La sala es va anar buidant. Un a un van anar desfilant pel corredor que donava al hall de la sortida. En ell em vaig trobar a l’afortunat. Per un instant vaig pensar en dirigir-me a ell i així ho vaig fer. Va ser un gest espontani. Em vaig apropar, i com si una força interior m’empenyés a parlar, li vaig preguntar:

-        Enhorabona. Avui t’ha tocat a tu. (Pausa curta). Em permets que et faci una pregunta? – li vaig dir.

-        Clar que sí! – em respongué desprenent una alegria inusual.  (Ho sé perquè l’havia vist en sessions de dies enrere).

-        Què has fet o t’ha passat de nou des de la darrera vegada que vas venir fins avui? Per què avui a tu?

Com si estigués esperant aquesta pregunta, em mirà als ulls i em digué:

-        Et recordes de les paraules inicials, al principi de l’obra?

-        Si! – li respongué.

-        Doncs això. Que què m’ha passat de nou des de la darrera vegada? – continuà dient -, senzillament que he deixat d’esperar, i avui he vingut al teatre convençut que el que veuria seria la meva obra realitzada. Això és tot. Ja no he esperat – em digué – a veure si per atzar avui em tocaria a mi. No! Avui no he vingut pensant això. Avui he entrat per aquesta porta – assenyalant-me-la – sabent que avui la meva vida canviaria i havia arribat el moment. Ja no he esperat més. He decidit que avui seria el meu dia.

Dit això, es va acomiadà de mi, donant mitja volta i dirigint-se a la seva nova vida que tant de temps havia “esperat”.

 

Hi ha qui espera i espera. Aquests continuen esperant. Hi ha qui té el convenciment que avui és el dia adequat. Aquests són els afortunats.

No esperis veure els teus somnis realitzats. Realitza’ls tu en tu!

La teva vida no depèn del que vegis, sinó de la teva capacitat de ser capaç i creure’t que allò que vols ja ho tens.

 

Passades unes setmanes, el nostre ser que preguntà a aquell afortunat, va tornar a entrar a aquella sala, com ho havia estat fent varis dies seguits. Aquell dia, tots van sortir del local inexpressius, dirigint-se a les seves cases per a demà tornar novament, excepte un.

Algú va sortir d’aquell teatre amb una expressió d’alegria i felicitat. Era el nostre home que ja coneixeu.

A la sortida li esperava algú que li va preguntà:

-        Per què avui a tu i no a mi? Què ha canviat en relació a l’altre dia que et vaig veure perquè et toqués avui?

La resposta ja la sabeu.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

No espereu, sentiu!!

 

Sobre l'actitud

Fa uns quatre dies parlava amb algú sobre un canvi d’actitud a la seva vida en un aspecte concret d’ella. Al dia següent rebo una trucada de la mateixa persona preguntant-me què és actitud, què diria que és l’actitud.

Bé, avui m’agradaria dir-vos unes paraules al respecte.

Podríem definir l’actitud com la manera concreta d’encarar una situació o un tipus de relació a la nostra vida.

Permeteu-me que us posi un exemple: Tu vols creuar d’un costat del carrer a un altre. En moltes poblacions hi ha unes ratlles al terra que són els anomenats “pas zebra” que són llocs de pas pels vianants i on aquests tenen preferència davant els vehicles.

Podem creuar el carrer o avinguda amb tres actituds:

1.    Esperes que passin tots els cotxes, per si un cas, i després, quan ja no hi ha cap, llavors passes tu.

2.   Sabent que és un lloc de preferència pels vianants, decididament comences a creuar.-lo, no abans sense haver mirat a la dreta i a l’esquerra pel que pugui arribar a ser. Avances, però amb precaució per si algun conductor va distret.

3.   Tu saps que són llocs pels qui van a peu, llavors, creues el carrer sense mirar si ve algun cotxe o no.

Aquestes són tres actituds davant d’un mateix fet:

-        La primera mantens una actitud passiva davant el fet. Hi ha massa por en tu i decideixes que tot allò que pugui fer-te mal passi, i després tu ja donaràs el pas vers on vols anar, el que passa, és que els suposats perills sempre hi són, i vas endarrerint el teu procés i el fet d’arribar allà on el teu cor sent que has d’anar. Passivitat.

-        La segona actitud és la decisió ferma de saber que vols anar allà, tot i així flexibilitzes les teves creences de saber que estàs en un lloc on tu tens preferència per si després ho haguessis de lamentar. És flexible, decidit i estàs atent al teu entorn per saber quan hauràs d’afluixar el pas o accelerar-lo. Camines endavant però adaptant-te al teu entorn, d’aquesta manera arribaràs allà on vols sense patir. Decisió ferma i flexibilitat.

-        La tercera decisió és la d’aquell que sabedor que està en un lloc de preferència, ell el travessa pensant que els altres ja s’adaptaran a ell. Han de ser els altres qui han d’afluixar la velocitat. Ell creua el carrer només mirant endavant sense estar atent el que succeeix a cada pas. Els altres ja s’adaptaran a mi.  Rigidesa, duresa i tancament.

Són tres maneres de creuar un carrer, una situació de la nostra vida. Depèn de quina actitud tinguem, arribarem abans allà on hem d’arribar. Uns tardaran més per les seves pors, d’altres patiran perquè no entendran la incomprensió del seu entorn vers ells, i els altres, els de la segona actitud, sabran què fer en tot moment, esquivant els obstacles que es puguin presentar davant el camí, arribant il·lesos, sans i a estalvis.

Una actitud pot fer que la vida et somrigui o et faci patir. No és la vida, ets tu que has decidit actuar així davant d’ella.

La nostra qualitat depèn del tipus d’actitud que tinguem davant la nostra existència. No és important el què ens passa, però sí la nostra actitud davant del fet.

 

Una abraçada.

Per a estar en el present (amb la Llar)

 

-        Què puc fer per a estar en el present?

-        Sent qui ets. Quan ho sentis, estaràs en el present. Quan sentis la teva presència, llavors et trobaràs present a l’ara, perquè tu ets present.

-        Quan hi ha una immensa il·lusió pels esdeveniments que es venen anunciant en relació a tu, llavors haig de sentir la meva essència. Posar la meva Voluntat a aquest acte de reafirmació i sentir el ser que Un és. Moltes vegades, darrerament, he hagut d’anar al meu centre per no viure del rebut. Són instants de sentir el ser que ets i anar al teu interior per a percebre el benestar de la teva pròpia essència. Llavors, et sents tan bé que t’oblides de tota la resta. En el meu cas, no tan sols sento l’energia de l’amor en tot el meu ser, sinó que veig i sento la presència dels meus germans de la Llum.  (Pausa). Una vegada amb ells, em deixo portar i allò que abans podia ocupar la meva ment i cor per l’alegria sentida, ara es transforma en manifestació alliberada de qui sóc a la Unicitat d’on procedeixo. És això el que em voleu dir, oi?

-         Quan un és un mateix, tot allò que pertany a la vostra dimensió deixa de tenir presència. Us enlaireu i sentiu la despreocupació de l’instant que va cridar la vostra atenció. Allò que rebeu només és la direcció a seguir, no el camí. Aquest el feu vosaltres en el vostre dia a dia. Fent-lo confeccioneu els fonaments del vostre camí per a arribar allà on se us va informà. Allò que us transmetem des de la Llar, és la Llum al final del túnel, però sou vosaltres qui heu de creuar-lo. No és el final, sinó una crida al vostre cor perquè pugui veure i animar al vostre ser, moltes vegades, perquè sapigueu que no esteu sols. No us heu de centrar en el percebut com a tal, sinó com a referència per a prendre les decisions segons el vostre cor a cada dilema i encreuament que podeu trobar en el vostre caminar. A vegades necessiteu un estat d’ànim per a continuar i saber la direcció a seguir. Necessiteu saber que hi ha una esperança, però no com una il·lusió irreal, sinó com la realització de la vostra presa de decisió més adequada emanada del cor.

-        …

-        En algun moment us allunyeu de la vostra essència i necessiteu un indicador que us mostri vers on heu d’anar. Nosaltres us parlem i el vostre cor ho tradueix pel vostre ser. Ell sap com fer-vos recobrar la vostra integritat. (Pausa). Allò que rebeu de la Llar és Llum i Saviesa pel vostre viatge actual. Així ha de ser perquè quan sentiu que heu d’anar a la part més alta de la muntanya, no dirigir-vos vers la vall. Ja no serà el vostre lloc. Cada passa donada pel vostre ser fa variar les vibracions de qui sou. No hi ha res a l’atzar.

-        …

-        Sentir qui sou us portarà a la majestuositat de la vostra divinitat. Estem amb vosaltres per a ajudar-vos en el vostre procés. Sempre hem estat i continuarem estant per a reunir a la Família de la qual procediu. Ens vàreu demanar ajuda per a trobar novament la Llar, i aquí estem. Les vostres ments inicials us varen apartar de la direcció pactada a seguir. Ara ha arribat l’hora que torneu a allà d’on pertanyeu. Sentir la vostra presència us ajudarà a recordar qui sou i d’on procediu. Sentiu la vostra energia de la Llar i obriu les portes del vostre cor. Quan així sigui a cadascú, allà hi serem nosaltres perquè molts, fins i tot, ens pugueu veure.

-        …

-        Sentiu la Llar en vosaltres. L’Amor d’ell en vosaltres s’activarà i, llavors, retornareu al present. Nosaltres ens trobem aquí. Existim a cada instant del vostre ara terrenal. La Llar es troba en tu. Sent-lo i deixa que allò que sentiràs t’envolti amb el seu mantell lluminós i puguis sentir la calidesa d’on procedeixes i els teus germans, nosaltres, sabent que sempre hem estat amb tu i mai estaràs sol.

-         Tu, germà de la Llum a la Terra – referint-se a mi -; tu que has arribat a sentir la Unicitat amb la Família i el teu cor és la guia dels teus passos, saps el que se sent quan sintonitzes amb nosaltres. La teva vida ha canviat i, bé saps, que encara més haurà de canviar. Aquell que s’obre a la Llar i es lliure d’una manera plena i incondicional a qui us va creà, torna a il·luminar com quan estava amb nosaltres en aquest pla i el terrenal es torna addicional, sabedor que l’essencial és la seva presència a la vida que viviu. Res li falta i és guiat per la dolçor del flux etern que porta a la Voluntat Divina.

-        …

-        Només hi ha un camí: el recordar qui som, i aquest recordar es manifestarà al sentir cada coneixement, cada percepció, cada sensació que visquem. Canalitzar aquest sentir ens portarà a adonar-nos del veritable potencial que hi ha a cada un de nosaltres, i tenir la visió enlairada del veritable paper de la terrenalitat – comento.

-        El teu cor parla ben clar i alt. La teva saviesa és Una amb la Llar. Les teves paraules són la manifestació del teu sentir allò que sents, irradia la puresa del teu ser. Deixa que tot sigui. Sent! Sent! Sent! Obra les portes del Pare en tu, i després, deixa’t emportar perquè altres indrets t’esperen. Nosaltres estarem amb tu.

-        Hi ha qui pot preguntar: com puc sentir? Què els hi diríeu?

-        No preguntis. No et moguis. No t’inquietis. Desaferra’t del que tens. Llavors,...SENTIRÀS. Allò que hi ha en tu necessita remoure’s per a saber que estàs viu. Quan res tinguis, llavors sabràs el que és ser acollit pel Pare – em responen. 

-        Que Déu us beneeixi, germans. El meu Amor és Un amb el vostre.

-        Nosaltres estem amb tu i amb cada ú de vosaltres. No temeu. Obrir-vos i ens sentireu.

-        …

-        T’estimem. Us estimem.

-        Així és i serà – finalitzo dient, sabent de la veracitat de les meves paraules.

 

La Llum de les Paraules (70)

"Les situacions que viviu les experimenteu perquè creieu en elles, però res d’això pertany a la vostra naturalesa divina. Només és el camí per a arribar a ella." 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

I així va ser

I així va ser com el lànguid instant de l’esperança m’esperava un pas més enllà del meu per a encoratjar la meva fortalesa no deixant espai pel desalè. Així va ser com alguna cosa aparentment aliena a mi m’indicà el camí a seguir fins al repòs de l’alliberament del meu ser a les mans de qui em va creà.

Avançava sense dedicar temps pel ploriqueig o a rondinar per la lentitud, també aparent, del meu sender. Em sentia atret per una direcció segons el meu cor. No sabia, senzillament sentia que havia de continuar segons el meu interior em dictava. Així vaig arribar on vaig arribar.

Vaig seguir el llit del meu riu existencial. En algun moment hauria d’aparèixer l’aigua de la vida que donaria sentit a tot el que havia fet fins el moment. Durant anys vaig viure situacions que només el meu cor sabia què fer. La seva veu era forta i clara, i allà on jo no podia escoltar, una força subtil m’empenyia a la presa de decisions concretes. Al final, m’adonava, encara que no sempre, que el realitzat era el correcte. Sense més.

La vereda del cor és nítida, clara, directe i senzilla. Allà on jo no podia arribar, alguna cosa aliena a mi, em guiava per a la presa de la millor decisió. Moltes vegades era viure el que es trobava davant meu, mentre que d’altres, senzillament, deixar-ho de cantó i continuar amb els meus passos.

Em trobava al cim del darrer esglaó que he arribat. Veig la immensitat de la creació, sentint la força del veritable ser que som. La brisa des del més alt acarona tot el meu ser, sentint la presència de la purificació en mi, així com la presència del procés seguit per a sentir en el meu interior la divinitat manifestada. Quan se sent, tot és. Res sobra.

Ara em trobo en mig d’aquest estat veient l’extensió del paisatge que es divisa davant meu. Una sensació de benestar immens, abraçat per l’Amor del qual vaig ser creat.

Més enllà, també em veig. Estic aquí, allà i on la meva consciència i visió interior puguin arribar a estar.

Veig com sers de llum van arribant on em trobo. Sers d’aparença angelical, tal com coneixem als àngels, i altres lluminositats van descendent allà on em trobo en aquests moments.

Junts, en el silenci i amb una gran abraçada multitudinària que abraça a tots els que hem assistit al cim del meu estat. Sento el seu amor i les seves presències activen la familiaritat de la Llar manifestada. Sóc part d’ells i ells de mi. Altres entitats de llum també van apareixent entre tots nosaltres. Sers d’una vibració superior, acollint el meu ser com si fos una peça de gran valor per a la consecució de la Voluntat Superior.

Aquí amb ells sóc un més. No hi ha distinció entre nosaltres. La meva biologia podia arribar a ser la gran diferència, però no és així. La meva essència és una amb les seves. Som sers, tots, emanats d’una intencionalitat de l’amor. El meu cos reflexa l’embolcall per a moure’m per aquesta dimensió, però aquests encontres amb la Llar, el cos desapareix, sent Un i semblant, amb totes les presències de la Llum que m’envolten.

El que sento és d’una gran plenitud i benestar. Sents un Amor més enllà del conegut, on la plena Unicitat, comprensió, seguretat, protecció, familiaritat, acceptació, abandonament, obertura, Amor, guia, saviesa, senzillesa, puresa i una Llum que acull sense enlluernar et recorden del lloc on procedeixes. Quan això sents i d’altres sensacions intenses però que només pots saber-les si les sents perquè no hi ha paraules que puguin descriure-les; quan tot això ho sents en el teu cor, i a cada racó del teu interior, és que et trobes a la Llar.

Més enllà de la nostra matèria hi ha la nostra realitat, l’essència de qui som, encara que el nostre vehicle actual amagui el nostre veritable ser. Obrint la porta del cor podràs arribar a ell, a tu. Llavors sabràs del Camí. Només hi ha Amor. Només hi ha Llum per a il·luminar-te en el teu avanç. L’aparent deixa de ser, per a donar pas a la veritat. 

Ells estan aquí amb tu i en tot moment que puguis arribar a necessitar una mà de la Llar. La Família es reuneix i acudeix quan un dels seus membres necessita la seva presència. Obrint el cor i expressant la teva intencionalitat de voler retrobar el camí de tornada, la Llar es manifesta i t’assisteix segons la teva ànima necessita.

Escric des de la Llar per a totes aquelles ànimes disposades a tornar a ella. Són els temps del retorn. Són els instants anunciats que el Mestre torni a manifestar-se davant el món.

Les meves paraules són els sentiments i sensacions que experimento dia a dia amb els meus germans de la Llum. Més enllà de la meva matèria estic jo, obrint el meu propi camí per a alliberar els obstacles que he anat arrossegant al llarg de les meves encarnacions. Ara, des del punt on em trobo puc dir-vos que tot el que viviu no és el que aparenta ser. Allò que sentiu és el que es té en compte i el que us fa reaccionar i actuar segons sentiu. Allò que us va apartar del vostre camí, no és tal. Senzillament se us va donar una benedicció per a la vostra ànima. A l’acceptar-la, vareu superar el que durant temps us vareu negar a alliberar.

El camí que heu seguit és el reflex de les oportunitats que la Llar, allà d’on procediu, us ofereix. La vostra visió humana va limitar la interpretació del veritable sentit del viscut. Vareu distorsionar la intencionalitat de qui us ha creat. Mal interpretareu l’ajuda que se us va donar.

Molts despertareu i accedireu a endinsar-vos a l’experiència dels oferiments. Alguns de vosaltres no sabíeu bé del per què d’allò que vareu viure o encara us trobeu. Les vostres limitacions basades en la por, fruit de la ignorància existencial, us va portar a tancar el cor i distorsionar la realitat que viviu. 

La Llar està amb vosaltres i sempre ha estat així, perquè mai heu deixat de pertànyer a ella. És ara, amb el canvi de consciència en la vostra dimensió, que comenceu a discernir la realitat del somni.

Els vostres ulls comencen a obrir-se, així com els vostres cors i consciències. Així ha de ser per a recordar qui sou i d’on procediu.

El meu amor és Un amb el vostre. Us envolto amb els meus braços i us encoratjo a seguir sense les limitacions de les pors. Aquestes, ja no tenen cabuda en els temps actuals. La vida onírica en la vostra condició humana, ha arribat a la seva fi. Els temps del despertar existencial i de l’apropament amb la Llar són part de les prioritats dels temps que viviu.

Us esperen noves vides diferents a la vostra actual, però per a arribar a elles, heu de finalitzar el que heu vingut a realitzar a la vostra dimensió. Ajudar a enlairar les energies del vostre planeta i el vostre ser, permetran donar salts quàntics en el vostre ser, activant el vostre ADN per a finalitats divines en el vostre procés.

Tot el viscut així consta en la Gran Voluntat Divina.

No hi ha un sol ser que s’allunyi de la Llar i no retorni. Nosaltres us esperem i us encoratgem des del vostre cor a seguir el camí vers l’Amor y la Llum.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

-        La Llar   -

Interpretació de l'Enigma de Llum

L’Enigma deia:

-        “Darrera fitxa d’acció”

-        “Al comptat”

La fitxa és la decisió que prenem a cada instant.

La darrera oportunitat (fitxa) que tenim per entrar en “acció” a la nostra vida és “ARA”.

Quan prenem la darrera decisió per a donar un pas? És “ARA”, el moment d’”ARA”.

La “darrera fitxa d’acció” és el moment actual, que és quan tenim el poder de decidir i donar nous passos a la nostra vida; per tant, l’enigma ens diu que només hi ha un moment a la nostra vida, i aquest és el Present, “l’ARA”.  És en aquest instant que tenim el poder de ser nosaltres. Cada moment és l’únic moment de poder que tenim on podem decidir i crear la nostra vida.

Quan se’ns diu al comptat, vol dir que quan fem alguna cosa al comptat, ho donem tot sense quedar res pendent; per tant, al comptat vol dir donar un pas, prendre una decisió sense “res pendent del nostre passat”, sent nosaltres mateixos. Si així ho fem, no deixem que el passat ens influenciï i predomini a “l’ARA”.

Pagar sense deure res ni quedar res pendent, és ser nosaltres a cada instant. Llavors estem en pau (amb nosaltres mateixos).

 

Conclusió:

Només hi ha un moment de poder a la nostra vida, i aquest és el present, l’Ara actual. Si decidim segons sentim, escoltant el nostre cor, farem allò segons nosaltres som, no segons el nostre passat.

Quan fem el que sentim en el nostre interior, segons el nostre cor, no deixem que la ment intervingui, associada al nostre passat.

Sigues tu en tot moment, i aquest és el teu ARA actual. Serà així quan mostraràs el teu poder.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Força de l'innat

Les propostes del nostre entorn, sovint ens enlluernen. Quedem atònits pels tots els oferiments que podem arribar a veure a mesura que anem avançant pel nostre camí.

Atenem a un, després a un altre, fins arribar a un punt on el nostre actuar queda lligat al que podem trobar en el nostre entorn. Un rere l’altre, els esdeveniments i situacions creades per tercers se’ns presenten davant nostre, amb la intencionalitat de captar adeptes als seus projectes. Estem tan enlluernats per la quantitat de direccions que veiem en el nostre entorn que, amb el temps, el nostre ser es converteix en algú pendent d’una nova oferta! Perdem la capacitat de sentir el nostre interior i saber què ens està dient. Tot és molt ràpid.

Imagineu-vos a un nen d’uns 7/8 anys en una habitació on troba un bagul. Es dirigeix a ell, i una vegada davant de la seva presència, mira com obrir-lo per a satisfer la seva curiositat i poder omplir el seu temps amb alguna cosa que el satisfaci. Obre la tapa. Per moments es queda quiet per la quantitat d’objectes, coses i vestimentes que allà hi troba. De sobte mira el seu interior i comença a remoure tot el que té davant seu. Hi ha peces que les escampa fora de l’espai que es trobaven. Després d’una bona estona i de no haver trobat res que li sigui útil en aquells moments, s’aixeca, i com pensant què fer ara, mira a la seva butxaca i troba una canica de colors. Somriu i comença a jugar amb ella. Així passa el seu moment més preuat en el present.

D’alguna manera, si algú es trobés davant d’una situació com la descrita o similar, vindria a ser un senyal perquè el ser desperti i sàpiga què fer en aquells moments a la seva vida.

Així el ser humà cerca on no trobar, encara que la varietat inicial que l’envolta sigui una mena de temptació. Al final, s’adonarà que el que realment està buscant, ell ja ho té i sempre ho ha tingut.

El nostre present té ha veure amb el que nosaltres ja som, amb el contingut de la nostra existència i el que es troba en el nostre interior. Si mires bé, veuràs que a la teva butxaca interior es trobarà just el que necessites en aquells moments per a gaudir de la vida i sentir la il·lusió de l’aparentment nou. Tot és senzill: no necessitem grans baguls per a descobrir nous tresors, perquè en la senzillesa es troba la capacitat dels grans guanys, i aquests, es troben en tu. Quan posis la mà a la butxaca adequada de la teva presència, t’adonaràs que allò que cerques ja ho tens.

Tu, estimat ser humà, que apartes la boira del teu camí amb la voluntat i predisposició, a tu et dic que no per més buscar més enllà de la teva pell, trobaràs. La clau que busques per a la teva vida ja se’t va donar. Encara que no la hagis trobat, no t’amoïnis, mira en les teves butxaques interiors i, al final, la trobaràs. No defalleixis. Continua, perquè el que es valuós i important a la teva vida es troba en tu.

És temptador el que se’ns ofereix, però la majoria de propostes són parcials, fet que farà que necessitis cada vegada més per a completar la teva curiositat i interès vers qui ets.

Saps?, en el teu interior trobaràs l’essència absoluta per a ser tu mateix. És cert que hi ha qui pot mostrar-te el camí vers tu, però només el trobaràs si escoltes el teu cor, tenint present que la majoria de les ofertes són parcials, o complements de l’essencial. Segur que vols seguir aquest camí de la no satisfacció plena?

He arribat a conèixer ànimes que han fet tot tipus de cursos, i alguns d’ells semblaven ser la panacea del ser. Actualment continuen cercant i remenant en el bagul del seu entorn. Quan anireu, sense pors i oberts de cor, a mirar en la direcció adequada?

Aparentment l’enunciat amb lletres de neó sembla ser el camí a seguir. Pot ser un inici del despertar de molts, tot i així, quan finalitzem l’activitat triada, veiem que, passat uns dies, encara ens falta alguna cosa.

Naixem amb un gran potencial integrat en el nostre ADN. Activar-lo és part del nostre procés. La dependència el bloqueja encara més, mentre que el descobriment d’un mateix l’activa.

Naixem amb unes eines ja adquirides pel sol fet de donar el consentiment de tornar a la nostra encarnació. Descobrir-les és el major tresor que podrem arribar a trobar. Arribar a ell, ens permetrà obrir les portes del veritable ser que som i enlairar la nostra ànima fins a esglaons inimaginables.

El nostre entorn ens pot ajudar, però tingueu present que en nosaltres es troba el que necessitem, cerquem i desitgem. Quan connectem amb el veritable ser que som, llavors ens adonem que les portes s’oren i perdem tota motivació per a buscar fora de nosaltres, i en canvi, ens motiva l’anar endinsant-nos en aquest món interior del nostre centre, on anirem trobant pel camí, cada una de les eines que podem arribar a necessitar al llarg de la nostra existència actual. Se’ns aniran obrin unes portes que fins ara ens pensàvem que estaven tancades al nostre ser o que no les vàrem veure en el seu moment. Creuar-les ens portarà a un estat de major benestar, mantenint-lo i sentint allò que tots som: AMOR.

 Altres portes estan disposades a presentar-se davant nostre i obrir-se. A través d’elles arribarem a qui ens envolten des del món subtil de la Llum i l’Amor. Podrem arribar a la Llar de la qual tots procedim.

Posar la mà a la nostra butxaca i trobar la canica, ens pot portar al llindar de la nostra divinitat. Així de senzill.

Obriu el vostre cor. Escolteu el que us xiuxiueja i feu el possible per a realitzar la seva guia.

La vida és senzilla quan la vivim des del cor. La grandesa del ser humà es troba en el grau d’humilitat i senzillesa de la seva presència.

És tant el que hi ha en nosaltres! El que podeu arribar a sentir és inimaginable en aquests moments per la majoria dels qui llegiu aquestes paraules. El que està per venir, des del vostre interior, en res se sembla al que heu viscut. L’univers espera que us predisposeu al camí del vostre interior. Sereu guiats, protegits, i sobre tot, estimats com no ho heu estat fins ara.

El camí està en vosaltres, no en les proposicions del vostre entorn.

Fes silenci. Escolta’l i pregunta’t cap a on has de dirigir-te. Allò que puguis arribar a sentir, pot ser el camí a seguir.

Allò que cerques, ja ho tens. Allò que anheles, sempre ho has tingut.

No hi ha major satisfacció que sentir l’essència d’un mateix amb tot el potencial que us abraça.

La força de la teva vida es troba en tu mateix.

Tu ets Amor, i és aquest Amor el que t’obrirà les portes de la teva realització.

 

Desitjo, sincerament, que el discerniment, l’Amor i la Pau siguin en tu.

Enigma de Llum

Avui vull compartir amb tots vosaltres una situació que vaig viure en el seu moment, just instants abans de llevar-me un matí.

En aquest estat vaig escoltar que se’m deia:

-         “La darrera fitxa d’acció” – com si se’m preguntés.

Sabia que es tractava d’un missatge dels meus acompanyants de la Llar. A vegades juguem amb mi amb missatges que haig d’interpretar. A vegades són directes i clares, però saben que m’agrada interpretar el rebut, així que un bon matí, just quan et trobes en aquest estat de semi inconsciència profunda, vaig escoltar aquest missatge: 

-         “La darrera fitxa d’acció”.

Ara vull compartir-lo amb tots vosaltres, tenint present que la resposta la donaré el proper dilluns 25.

Vull fer-vos partíceps d’aquesta part de l’encontre amb els meus germans de la Llum, com si fos un misteri a resoldre dins del Gran Despertar que ens trobem els que compartim la nostra essència amb una biologia.

Per cert, la comunicació no va acabar a aquí. Sabedor del per què d’aquestes paraules, vaig voler saber la seva interpretació. Per moments em vaig trobar dient-los:

-        Què em voleu dir amb això? Què significa?

A continuació em digueren, com una resposta a la meva petició:

-        “Al comptat”.

Aquesta venia a ser la resposta a les primeres paraules.

Vaig arribar a interpretar el que se’m va dir, i ara us deixo a vosaltres perquè ho reflexioneu. Què penseu que signifiquen aquestes paraules procedents de la Llum?

Com ja he dit abans, la resposta la donaré dilluns vinent. De moment us deixo amb l’enigma procedent de la Llar, ple de saviesa i amor.

-“La darrera fitxa d’acció”

R.: “Al comptat”.

Fins llavors, que el vostre cor us guiï per a arribar a la Veritat i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Conversa davant el mirall

-        Com et sents? – pregunta qui es troba davant meu.

-        Com si em buidessin per a deixar lloc a la nova decoració – responc.

-        …

-        És com si haguessin apartat les cortines i ara entrés la llum il·luminant tota la casa com no havia estat fins ara, sentint la calidesa del sol en mi. Hi ha una llum que no havia fins fa poc.

-        I el teu món interior? – em pregunta.

-        Hi ha una expansió tal que els meus ulls no poden divisar l’infinit de la meva visió. Sento una força i serenitat alhora que permet la Mestria emergir del seu aprenentatge. El que va ser deixeble, va manifestant la Mestria que hi ha en ell. Hi ha una predisposició de tot el meu ser per a donar pas a un de nou segons els esglaons pujats.

-        Què sents realment?

-        Una abraçada divina en mi, tenint la certesa que només és el principi d’una divinitat mostrant-se, en la discreció, amb pas ferm. El meu ser sembla trobar-se a gran distància del que va ser. Sento la força de la nova energia en mi i com el flux de l’univers atrau vers la meva ànima tot el que necessito, tenint present la meva voluntat. Sento com les grans portes de l’apocalipsi existencial va obrint-se de bat a bat per a mostrar l’essència de la meva existència, conforme va ser pactat abans de la meva nova vinguda a aquest nou aprenentatge terrenal.

-        Mira’m i digues-me què veus! – em diu qui es troba a l’altre costat del mirall.

-        Pau, serenitat, convenciment de la meva realització i molt d’amor. Em sento un afortunat, però no per haver arribar fins on he arribat, sinó per haver pogut arribar fins aquí, davant teu – responc. A continuació dic: Percebo l’expressió de la teva imatge com l’alegria de viure i sentir l’essència que et va crear en tu. Veig la teva Llum i l’Amor que vesses en la teva mirada i la teva expressió. (Pausa). Et veig – continuo dient – sabent que la teva imatge només és un reflex del teu interior. Segueixes estant en terra agnòstica, i per aquest motiu, aviat finalitzarà la teva presència on estàs.

-        Sigues pacient – em respon – i deixa que el que sents et porti allà on has d’anar. La teva preparació està sent accelerada. Deixa’t portar per cada instant del teu abandonament a les mans de qui t’ha creat. L’alegria és gran aquí on estem. Em veus, però només sóc un reflex de al teva condició humana. Tu saps què representem cada ú de nosaltres. Jo aquí, i tu on et trobes. Estem units i sense mi, no podries portar a terme l’acordat.

-        …

-        Allò que veus no és, i el que sents pertany a la teva veritable Llar. Saps del nostre paper, del rol que cadascú ha de representar. Aquells que t’observen des del cor sabran de tu. Els que ens mirin amb els seus ulls físics, deixaran de perdre l’oportunitat de poder estar a consciència amb la presència de la Llar a prop d’ells. (Pausa). Aviat ens anirem, i quan així sigui, el teu ser podrà manifestar el que sents en aquests moments.

-        Per què tanta diferència entre la teva biologia i qui sóc? – pregunto.

-        Així ha de ser. La Veritat es troba en l’ocult de la densitat. Escombrant el nostre dia a dia, veurem el resplendor del benestar de la nostra llar interior. El camí per a arribar a ella és la clau per a recordar i reconèixer-nos qui som en veritat. Vas apartar el pes del superflu i vas arribar al cor de la teva essència. Una vegada allà, tot canvia. 

-        …

-        Tu vas canviar i ressuscitar. Vas recordar i vas obrir la porta de la Família. La Llar et va rebre amb els braços oberts, i és menester de cadascú dirigir-se vers el seu cor. Allà trobarà la clau de la seva vida, com tu l’has obtinguda. (Pausa). Accepta’m, perquè junts portarem a terme allò que el teu ser ha vingut a fer i poder alliberar la teva ànima a les mans de la teva divinitat. Ella ens dirigirà i ens conduirà al nostre Pla Diví. Qui Jo Sóc – continua parlant qui es troba a l’altre cantó del mirall – és el vehicle de la teva ànima i qui atrau allò que la teva Voluntat manifesta. Junts començarem una nova vida més en acord a la nostra vibració actual. El que ara fem només és el preludi del què serà. La teva força i poder faran que junts manifestem a la divinitat que hi ha en nosaltres. Tu ets divinitat; jo el canal pel qual et manifestaràs. Has tingut cura de mi i m’has alimentat adequadament. La meva puresa facilitarà allò que vàrem pactar.

-        Humilitat. Això és el que vull. Humilitat, fortalesa i senzillesa.

-        Bé, i a què esperem? Aquí estic per a portar-te allà on necessitis anar – em diu qui es troba davant meu.

-        Calma amic meu – dic. Calma! El que ha de ser, serà en el seu moment. El camí prossegueix i junts avancem acompanyats per la Llar.

-        Res ens aturarà perquè al Voluntat prevaldrà en nosaltres – em respon.

-        T’estimo i t’agraeixo la teva salut i la teva vitalitat – li dic.

-        Així tu ho has volgut.

Ens mirem als ulls. Somriem i sabem que aviat rebrem bones noves en relació al nostre camí a seguir. 

La Llum de les Paraules (69)

"En el silenci hi ha una saviesa innata: el Recordar."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.