-
Com et sents? – pregunta qui es troba davant meu.
-
Com si em buidessin per a deixar lloc a la nova
decoració – responc.
-
…
-
És com si haguessin apartat les cortines i ara
entrés la llum il·luminant tota la casa com no havia estat fins ara, sentint la
calidesa del sol en mi. Hi ha una llum que no havia fins fa poc.
-
I el teu món interior? – em pregunta.
-
Hi ha una expansió tal que els meus ulls no poden
divisar l’infinit de la meva visió. Sento una força i serenitat alhora que permet
la Mestria emergir del seu aprenentatge. El que va ser deixeble, va manifestant
la Mestria que hi ha en ell. Hi ha una predisposició de tot el meu ser per a
donar pas a un de nou segons els esglaons pujats.
-
Què sents realment?
-
Una abraçada divina en mi, tenint la certesa que
només és el principi d’una divinitat mostrant-se, en la discreció, amb pas
ferm. El meu ser sembla trobar-se a gran distància del que va ser. Sento la
força de la nova energia en mi i com el flux de l’univers atrau vers la meva
ànima tot el que necessito, tenint present la meva voluntat. Sento com les
grans portes de l’apocalipsi existencial va obrint-se de bat a bat per a
mostrar l’essència de la meva existència, conforme va ser pactat abans de la
meva nova vinguda a aquest nou aprenentatge terrenal.
-
Mira’m i digues-me què veus! – em diu qui es troba a
l’altre costat del mirall.
-
Pau, serenitat, convenciment de la meva realització
i molt d’amor. Em sento un afortunat, però no per haver arribar fins on he
arribat, sinó per haver pogut arribar fins aquí, davant teu – responc. A
continuació dic: Percebo l’expressió de la teva imatge com l’alegria de viure i
sentir l’essència que et va crear en tu. Veig la teva Llum i l’Amor que vesses
en la teva mirada i la teva expressió. (Pausa). Et veig – continuo dient –
sabent que la teva imatge només és un reflex del teu interior. Segueixes estant
en terra agnòstica, i per aquest motiu, aviat finalitzarà la teva presència on
estàs.
-
Sigues pacient – em respon – i deixa que el que
sents et porti allà on has d’anar. La teva preparació està sent accelerada.
Deixa’t portar per cada instant del teu abandonament a les mans de qui t’ha
creat. L’alegria és gran aquí on estem. Em veus, però només sóc un reflex de al
teva condició humana. Tu saps què representem cada ú de nosaltres. Jo aquí, i
tu on et trobes. Estem units i sense mi, no podries portar a terme l’acordat.
-
…
-
Allò que veus no és, i el que sents pertany a la
teva veritable Llar. Saps del nostre paper, del rol que cadascú ha de
representar. Aquells que t’observen des del cor sabran de tu. Els que ens mirin
amb els seus ulls físics, deixaran de perdre l’oportunitat de poder estar a
consciència amb la presència de la Llar a prop d’ells. (Pausa). Aviat ens
anirem, i quan així sigui, el teu ser podrà manifestar el que sents en aquests
moments.
-
Per què tanta diferència entre la teva biologia i
qui sóc? – pregunto.
-
Així ha de ser. La Veritat es troba en l’ocult de la
densitat. Escombrant el nostre dia a dia, veurem el resplendor del benestar de
la nostra llar interior. El camí per a arribar a ella és la clau per a recordar
i reconèixer-nos qui som en veritat. Vas apartar el pes del superflu i vas
arribar al cor de la teva essència. Una vegada allà, tot canvia.
-
…
-
Tu vas canviar i ressuscitar. Vas recordar i vas
obrir la porta de la Família. La Llar et va rebre amb els braços oberts, i és
menester de cadascú dirigir-se vers el seu cor. Allà trobarà la clau de la seva
vida, com tu l’has obtinguda. (Pausa). Accepta’m, perquè junts portarem a terme
allò que el teu ser ha vingut a fer i poder alliberar la teva ànima a les mans
de la teva divinitat. Ella ens dirigirà i ens conduirà al nostre Pla Diví. Qui
Jo Sóc – continua parlant qui es troba a l’altre cantó del mirall – és el
vehicle de la teva ànima i qui atrau allò que la teva Voluntat manifesta. Junts
començarem una nova vida més en acord a la nostra vibració actual. El que ara
fem només és el preludi del què serà. La teva força i poder faran que junts
manifestem a la divinitat que hi ha en nosaltres. Tu ets divinitat; jo el canal
pel qual et manifestaràs. Has tingut cura de mi i m’has alimentat adequadament.
La meva puresa facilitarà allò que vàrem pactar.
-
Humilitat. Això és el que vull. Humilitat, fortalesa
i senzillesa.
-
Bé, i a què esperem? Aquí estic per a portar-te allà
on necessitis anar – em diu qui es troba davant meu.
-
Calma amic meu – dic. Calma! El que ha de ser, serà
en el seu moment. El camí prossegueix i junts avancem acompanyats per la Llar.
-
Res ens aturarà perquè al Voluntat prevaldrà en nosaltres
– em respon.
-
T’estimo i t’agraeixo la teva salut i la teva
vitalitat – li dic.
-
Així tu ho has volgut.
Ens mirem als ulls.
Somriem i sabem que aviat rebrem bones noves en relació al nostre camí a
seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada