Els Tresors ignorats

Avui us vull parlar dels pilars de la nostra divinitat. Sovint ens lamentem de poder fer o saber alguna cosa que per naturalesa ja ens és innat però la nostra condició humana no sempre col·labora amb la nostra voluntat per a poder adonar-nos del veritable potencial existent en cada ànima encarnada.

Alguna vegada us heu preguntat per què els nens són como són i mostren l’actitud que manifesten davant tot el que els envolten?

Alguna vegada us heu plantejat per què aquest període anomenat infantesa acaba sent limitat?

Avui vull regalar-vos una porta oberta perquè veieu a aquells que conviuen amb nosaltres de certa alçada no superior a la nostra, i pugueu adornar-vos del què representes per a cadascú de nosaltres, com mirall de la nostra essència. Des del meu cor, per a tots vosaltres.

Hi ha tanta ignorància en relació al que representa i són en veritat aquests sers de pocs anys en aquesta encarnació! És un menyspreu per a nosaltres mateixos i el ser humà en general. ¡No ser conscients d’un fet, que tots hem estat part d’ell en algun moment de la nostra vida! Imaginem-nos que demaneu a Déu que us doni l’aliment que necessiteu, i havent-lo donat i mostrat davant vostre, no el reconèixessiu com a tal i continuéssiu insistint en voler menjar. D’alguna manera així succeeix amb les nostres necessitats pel nostre camí, diferent per a cadascú.  

El nen és la resposta a les nostres necessitats. El nen és el camí vers l’aliment de la nostra ànima, les eines per a arribar al major tresor trobat per ningú: trobar, conèixer i saber utilitzar els pilars de la nostra divinitat. Els nens són els aliments del ser manifestats segons la intencionalitat divina, aquest aliment que ens permetrà arribar a connectar amb el veritable ser que som i poder manifestar el nostre ple potencial espiritual que ens donarà poder com a sers divins que cadascú és.

Demanem i demanen sense adonar-nos que el que volem ja se’ns ha donat.

Realment alguna vegada us heu plantejat per què els nens actuen com actuen en el seu dia a dia? Observeu-los i us veureu reflectits en els seus actes. Ells són els veritables mestres pels nostres temps. Ells són la guia, les instruccions pels nous temps que ens trobem immersos.

I ara què? – us podeu preguntar. La resposta és ben senzilla, clara i contundent: observa als nens i sabràs del teu camí.

Necessitem puresa i un mirall que no estigui contaminat per les creences de la nostra cultura i història. Quins millors mestres que un nen per a seguir els seus passos a la nostra maduresa? Realment hi ha maduresa en nosaltres, o només és el fet d’haver estat més temps en aquesta encarnació que d’altres? No és el temps que estem aquí, sinó l’aprenentatge obtingut del viscut que ens porta a la maduresa.

La innocència y la puresa d’aquests sers ens il·luminen el camí a seguir. En el seu silenci, cada vegada menys, s’apropen a nosaltres i ens diuen: “vine, apropa’t i segueix-me!”

Quants de vosaltres així ho heu fet? Ells se senten sols davant vosaltres, perquè veuen que no els feu cas i els considerem inferiors. Saben, però, que algun dia despertarem i els observarem. Veurem el que fan, com ho fan, què diuen i quan ho diuen. Algun dia ens aproparem a ells i els parlarem de tu a tu, consultant-los i fent-los partíceps de les decisions familiars i del seu camí. Arribarà el dia que ens sentirem il·luminats pels seus resplendors, podent veure la direcció a seguir per a la nostra ànima. Ells s’adonaran i llavors, podran arribar a ser ells sense preocupar-se de nosaltres i insistir en mostrar-nos el camí. Veuran que ens haurem adonat de les seves presències i se sentiran Un amb nosaltres.

Semblen ser diferents a nosaltres, però en el fons, són part de nosaltres. Ens mostren aquella part que hem oblidat i que necessitem recordar i recuperar quan abans millor. Per això ara, el que coneixem com a nens, són així, diguem-los índics, cristalls,....És l’hora de recuperar el tresor perdut per la majoria dels adults que habiten aquest planeta, per això, des dels estels ens han enviat uns sers diferents a com érem bastants anys enrere. Són sers forts, insistents, alegres i amorosos alhora. Les seves presències ens recorden constantment la nostra puresa inicial i innata. Encara la tenim, només que ara hem d’anar, novament a ella.

No hem perdut res del que vàrem portar a l’encarnar. Només ho hem oblidat i per això les divinitats nens estan amb nosaltres.

Ells contenen l’essència i totes les eines per a aposentar els pilars amb els quals vàrem ser creats.

En les societats que vivim sembla ser que necessiten associar cada període del nostre coneixement amb alguna característica. Així, el plantejament social imposat sembla tenir controlat cada pas de l’individu. Necessita etiquetar cada moment del nostre procés, dins d’una ignorància absolut del que representa cada manifestació a cada etapa del ser. No hi ha una característica per a cada període. Totes estan incloses en tot el nostre procés, disposades a fer-se servir quan així ho creiem necessari, no unes per a uns anys, i d’altres per uns altres anys. No funciona així en un procés espiritual que és el que ens trobem, però racionalitzar permet donar una falsa seguretat a qui etiqueta i associa uan capacitat o don a una època en concret. Ingenus humans!

Com un arqueòleg que s’endinsa a les profunditats i excava i excava una i una altra vegada fins a trobar, així allò que cerquem per a la nostra plena felicitat i realització es troba en nosaltres. Buscar a for és com si un arqueòleg busqués en el balancí més enlairat d’una nòria d’un parc d’atraccions.

Us heu preguntat, també, alguna vegada perquè s’associa als nens unes capacitats i característiques concretes, i a certa edat se’ls deixa d’associar? Imaginació, curiositat, gaudir de tot el que fan, riure, no tenir por, admirar tot el nou, i cada dia és una cosa nova en relació al dia anterior,...hi ha tantes coses que ens mostren la seva puresa, innocència, amor, tendresa, goig amb el que fan, viure el present,....i així una infinitat d’aspectes relacionats amb una actitud davant la vida!

Ha algú li sona tot això? Clar que sí!!! Aquests són els vostres pilars oblidats!!! AQUEST ÉS EL TRESOR QUE HEU DE RECUPERAR pel vostre ser i plenitud.

La imaginació i fantasia no només són per a quedar oblidades en el passat, són eines fonamentals pel vostre camí.

L’alegria i des-preocupació no es degut perquè són irresponsables, sinó perquè saben que tot el que necessiten ho obtindran. Per què no sentiu igual en el vostre interior, perquè així, serà des del Cel vers vosaltres!!!

El riure i el viure el present intensament són aspectes crucials pel vostre sender en aquesta dimensió. Quan fa que no rieu de cor, que no ploreu de tant riure, i veieu com el temps us passa fent allò que us agrada? On és el fer allò que sentiu que heu de fer i no fer perquè toca fer, sense més? Que no us adonaeu que les llums en forma de nens ens estan transmetent i ensenyant com viure constantment i pocs són encara els que s’adonen del sentit de les seves presències en nosaltres?

Quan arribarà el dia que obrirem els ulls del nostre cor i veurem a Déu manifestat davant nostre somrient-nos i indicant-nos el camí a seguir i nosaltres endinsar-nos en ell sense més paraula que el sentiment de gratitud de la seva presència en uns cossos més joves que el nostre?

Desperteu estimades ànimes i reconeixeu a qui se’ns ha enviat pel nostre recordar i poder connectar novament amb el veritable potencial que hi ha en nosaltres. Els nens són el despertador que ens avisen dels temps de ser nosaltres i recordar la nostra divinitat. Ells, a l’igual que nosaltres, pertanyem a una essència superior a la matèria. Els nens ens recorden qui som i són el nostre mirall. 

Quan més ens semblem a ells, major serà l’obertura del nostre cor i l’alegria i felicitat a les nostres vides.

Ells ens mostren una direcció sense etiquetes, ressentiments, desamor i desconfiança. Res d’això pertany a qui som realment. Observa als nens, accepta’ls i obriu el vostre cor per a ser un amb ells.

La visualització, la imaginació no és cosa de nens, de tonteries.

El riure i el bon humor res té a veure amb el desinterès i irresponsabilitat davant la vida.

L’alegria i el gaudir amb el que fem no vol dir que no siguem persones responsables i no sapiguem estar al nostre lloc.

Cada una de les característiques dels nens també les posseïm nosaltres i són les eines per a construir la nostra vida. Elles perduren fins el nostre final. No pertanyen a una etapa i ja està. No! Són part del nostre potencial, i coma atal, hem de potenciar-les per a aprendre a fer-les servir i així, poder crear la nostra vida segons la nostra voluntat i el que hem vingut a fer cadascú.

Els nostres pilars es troben en el nen, i en el fons, tots tenim encara aquest nen en el nostre interior esperant que li fem cas d’una vegada per a sanar i gaudir de la vida. Ser feliços pertany al nen/a interior, no a l’adult actual.

Si de petits potenciéssim aquestes capacitats, amb el temps aprendríem a fer servir la ment, el pensament positiu, la imaginació, la paraula, l’actitud, el sentiment i la observació, entre d’altres, per a construir la vida per la qual vàrem néixer.

En les societats que vivim, ens toleren somniar, inventar, gaudir al màxim de la nostra existència, però arribar a certa edat ens trunquen tot desig, alegria i il·lusió, perquè ens insisteixen amb les seves paraules dient-nos que fins ara tot ha estat una quimera, però en veritat la vida depèn del diner i possessions basades en la por per un futur incert. Poc a poc ens van allunyant de tot allò que en el fons som per a fer-nos creure que allò que sentíem i pensàvem no és real, i que la realitat és la limitació del ser humà, les preocupacions, el desencantament i l’anul·lació, moltes vegades, de l’individu que som.

Per això estan els nens, de la manera que són, amb nosaltres, recordant-nos el camí a seguir, i que no hem de negar qui som i el potencial que cadascú de nosaltres té.  

Les capacitats innates del nen perduren fins que transcendim aquesta vida. No són caduques. Sempre estan amb nosaltres. Només es necessita que recordem qui som i que aquí estan, per a ser utilitzades quan tornem a recordar.  

Tot el que necessitem ja ho portem i ho manifestem quan som nens. En aquest període practiquem amb elles per a aprendre a fer-les servir, però quan volem anar més enllà per a ser nosaltres, ens tanquen el camí. Alguns ho han pogut superar i continuar amb les eines divines, aposentant sòlids i robusts pilars per a sostenir la Llum del nostre estimat planeta i ajudar a la humanitat a donar nous passos vers la seva evolució.  La majoria us vàreu quedar a la infantesa, encara que alguns/es vàreu aconseguir manifestar alguna que altre capacitat d’aquella època, fent que la vostra vida actual sigui més planera i amorosa.

Amb el temps, i ara és aquest temps, començareu a recordar cada vegada més la vostra veritable naturalesa i us apropareu més als nens. Ells són la vostra naturalesa divina manifestada amb la intencionalitat de ser un mirall per a vosaltres i pugueu arribar a dir, una vegada us mireu en ell: Sí, jo vull ser el que veig!

Molts necessiteu veure per a saber cap a on dirigir-vos. Bé, vàreu ser escoltats i ara se us dóna: els nous nens. Són diferents, és cert, però així ha de ser per a trencar totes les estructures rígides i limitades que impedien que el ser humà pogués evolucionar. Aquests nens us estan advertint que és possible un canvi i que les seves presències volen ser honrades i respectades per vosaltres. Quan més ells vegin que els seguiu i obreu com ells creuen que ha de ser, és a dir, des del cor, més engrandireu les vostres vides i il·luminareu l’univers que viviu. Quan més així sigui, més permetreu que el Cel sigui a la Terra, i els nens són les benediccions que rebem per la puresa, saviesa, innocència i amor vessat per qui ens va crear a través d’uns sers plens de Llum, Bondat i un Amor pur i incondicional procedent de la Llar de la qual tots procedim.

Honreu, beneïu i sentiu al nen que hi ha en el vostre interior!

Els temps que vivim són els d’obertura interior, d’obrir el cor i recuperar els orígens del nostre ser.

Totes les característiques que associeu a un nen, és el potencial diví que esteu esperant. Recupereu-lo! Encara el teniu! No caduca!

Sigueu Un amb tots els nens del món i escoltareu els càntics celestials del gran canvi anunciat en els nostre temps.

L’Amor obre els camins interromputs per les nostres pors. Només l’Amor et portarà a tu, per això els nadons i els nens són ells mateixos, tal qual.

Les paraules d’avui són de vital importància per a la nova etapa que ens estem endinsant. No hi hem de cercar a fora el que ja hi ha en el nostre interior, i si el que ens envolta ens permet arribar més a la nostra veritable naturalesa, endavant! Seguiu la Llum perquè hi ha nens manifestats en un cos d’adult! Per sort, hi ha qui, amb la seva fortalesa interior, va superar la línia de la infantesa amb la pre adolescència i joventut, manifestant la divinitat, el nen que habita en el seu interior.

En el seu moment, Jesús va dir: “Deixeu que els nens vinguin a mi”.

Enteneu ara per què?

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.