Conversa amb David

Fa temps que conec a David. En algun altre article publicat ja vaig mencionar el seu ser i us el vaig presentar.

Estant amb ell, ja fa dies, vaig pensar en fer-li una mena d’entrevista per a saber una mica més de la seva saviesa i poder sentir la seva energia, fet que, personalment, em fa sentir bé. Al final, aquí teniu el resultat de la nostra trobada.

Amb tot el meu cor, per a vosaltres:

-        Hola David!

-        Hola! – em respon disposat a aquests moments de conversa.

-        Estem vivint moments importants, de grans canvis per a la humanitat, el planeta i l’univers en si. No et preguntaré sobre el que succeirà, però sí m’interessa, cóm ho vius tu?

-        (Després d’uns instants de silenci em respon:) Cada dia és un regal que se’ns ofereix. Seria ingrat i de no ser agraït, el no acceptar-lo. Pensar en alguna cosa que pugui venir, a vegades ens despista del nostre present. És cert que ens trobem en un Ascensor de despertar les consciències per a poder connectar amb aquella part del ser humà, que no pertany a aquesta dimensió, però l’important és viure el dia a dia, sabent que allò que succeeix al nostre entorn és fruit del nostre interior. Per tant, sobre la teva pregunta, la resposta seria que visc cada instant com una benedicció que se m’ofereix, perquè el meu cor pugui indicar-me el camí a seguir a cada moment. També és cert que sento els flux que rebem més enllà del nostre planeta, però l’important som cadascú de nosaltres. El que passi estarà en consonància amb el que sentim a la nostra casa interior. Allà, en la calidesa de la nostra llar interior, sentirem l’amor del qual vàrem ser creats. Una vegada ens trobem emparats en aquest sentiment, el nostre cor ens parlarà. Quan ho faci, llavors ja sabrem el camí a seguir.

-        No estàs alterat, nerviós o emocionat?

-        Ja t’he dit abans, que sento les noves energies en mi. Sento l’emoció del que s’està vivint en aquesta dimensió, així com el que succeirà. Conec el camí. Hi ha alegria en mi perquè el sentit de la vida continua el seu curs i allò pel qual ara tu, jo i ara tots ens trobem en aquests moments aquí, encarnats, està arribant al moment més àlgid per a poder veure allò que pel que les nostres ànimes han estat experimentant aquesta dimensió.

 - …

- Sí, estic emocionat perquè sento l’amor més intensificat en mi. Hi ha més consciències despertes i això fa que succeeixi el que està succeint en el món. Veig una obertura del cor, cada vegada en més persones. Això m’alegra.

-  El teu ritme de vida ha canviat? Estàs fent alguna cosa diferent per trobar-nos en aquest final de Cicle que s’apropa?

- Tot final comporta que abans hagi hagut un principi. És un procés, i en el seu moment la meva vida em va portar a un servei que ja està a punt de finalitzar. Has de pensar que l’ànima desperta és guiada per un fi superior, i que es lliure a les mans del sentit de la seva vida, el motiu pel qual ha vingut a aquesta encarnació. A mesura que un ser desperta la seva consciència va veient com la seva vida ja no és la seva vida, i que aquesta mai li ha pertanyut. Quan som capaços d’adonar-nos que cadascú és un ser diví, la visió de la vida no és com el món que vivim ens ha induït a veure-la. Cadascú té un camí, i quan els lliurem a aquest, des de la saviesa que aporta la consciència, llavors, et deixes portar pel que sents en el teu interior. El procés que estem vivint abraça a tots, i segons el grau de despertar que cadascú tingui, amb les seves resistències, pors o disposició que tot sigui, viurà amb més o menys intensitat i fluïdesa el procés – comenta amb la seva veu tranquil·la i serena. A continuació prossegueix: Per a mi, cada dia és una oportunitat de saber que tot està anant segons el pactat. Repercuteix en mi, com en tots, el fet d’anar integrant aquestes noves energies que rebem. (Pausa). Acabant de respondre a la teva pregunta, més que fer coses diferents, personalment, sento diferent i noto com la divinitat que hi ha en mi està demanant pas amb més insistència i més sovint – acaba dient-me amb un somrís.

-  Portes una vida de servei constant, i sabent de la teva vida, sé que el que fas moltes vegades no és acceptat o comprès per aquells que porten una vida concreta, fruit d’una rutina o convencionalisme social, acceptant allò que els han dit de com comportar-se o fer. El que fas i com ho fas, no et preocupa que estiguis al marge de tot l’establert?

-El peix està al marge de tot el que succeeix a la terra? El lleó està al marge del que succeeix al fons del mar? Cada ser que habita aquesta planeta té la seva funció. Tots i cadascú d’ells, de nosaltres, ens trobem en el lloc adequat per a poder ser i mostrar-nos al nostre entorn. Tots tenim un potencial que necessita d’un entorn apropiat per a poder-lo expressar. Cadascú està relacionat amb tots els altres, per tant, allò que un faci, repercutirà en tots els altres. El lleó té els seu espai i el seu sentit d’existir, així com el peix o el ser humà. Tots units amb les nostres particularitats per a poder enlairar a la resta de la nostra família. Cada membre necessita ser ell per a fer que tot funcioni. Hi ha algú estrany amb el que fa? Bé, el peix pot pensar que a qui se li ocorreix sortir fora de l’aigua i viure allà on calenta el sol. El lleó pot pensar que només existeix la sabana africana. Més enllà no hi ha res més i que el mar, l’oceà, és un món imaginari, irreal. Ves el que vull dir? Cadascú està en el lloc perfecte segons és, i tots alhora, ens estem ajudant a que tot sigui. Que jo tingui una vida diferent a la teva o a la de molts altres, això no és important sinó un regal que la vida ens ofereix perquè tots puguin ser ells mateixos. Les diferències des del cor, ens atrauen i ens uneixen.

-   ...

- Em sento un més amb tots els que m’envolteu. Sento la Unicitat amb tots vosaltres, amb tot. No hi ha diferència entre un ser i un altre. El que ens distingeix és el grau de consciència, no el ser en sí.

- Quan parles de consciència, parles de..... – pregunto deixant la frase sense acabar.

-    Recordar! – em respon. El fet de recordar fa que el que ara és novetat i interès per part de molts, sigui normalitat. Recordar és un dels motius de la nostra presència aquí.

- Quan més recordem qui som, més serem nosaltres i tindrem accés a la saviesa. És això el que vols dir?

- Més enllà del coneixement es troba la saviesa. La saviesa no procedeix d’aquesta dimensió, sí el coneixement. Per a recordar hem de començar a conèixer-nos, i per a conèixer-nos, hem d’aprendre a estimar, a estimar-nos i obrir les portes del nostre cor. Hi ha qui delega a la ment allò que li correspon, no més. Qui ha de dirigir les nostres vides és el cor.

- Parles bastant del cor, per què?

- Quan deixem que el cor ens guiï, les nostres vides fan un gir en relació a com la vivíem. El cor està relacionat amb la nostre part més intuïtiva, i aquesta, està íntimament relacionada amb el ser superior que cada un és. Deixant que el nostre cor ens guiï, estem fent que la nostra divinitat ens guiï. Quan així és, comencem a donar-nos compte  que allò que hem estat vivint fins ara ha estat una il·lusió basada en el creure que nosaltres som limitats. 

- Els temps actuals fan que valorem més la nostra part intuïtiva, perceptiva, que no la nostra racionalitat – dic.

-  Cert! – intervé. Aquest Gran Despertar representa la presència del cor. Quan més es tingui en compte, cadascú anirà obrint la porta de qui és.

- Mentre, es viu en una il·lusió – afegeixo.

-  Quan no estem actuant segons el nostre ser, el camí sembla més llarg.

- Per què diries que succeeix això?

-  Quan fem alguna cosa sense uns fonaments ben aposentats, al final hem de desfer-los i apuntalar-los per a fixar-los. Es necessita més temps per a estar i ser on hem d’estar i ser. Quan hi ha un camí i vols prendre una drecera, surts del camí i moltes vegades arribes, o bé a un penya-segat, o a un altre camí sense sortida. Per a continuar la nostra experiència, hem de tornar enrere per a recuperar el que vàrem deixar. Tu (referint-se a mi), fas sevir la paraula distorsionar. Seria això. Al distorsionar la visió de la vida, ens fa prendre decisions, no sempre les més adequades, i això representa, en el seu moment, rectificar. Aquest rectificar vol dir tornar a enrere a prendre el rumb de la nostra vida, i si veiem que el vaixell s’enfonsa per excés d’equipatge, hem de fer neteja, buidar el nostre ser de tot allò que no ens pertany. Per això el camí sembla més llarg. Per això he dit abans que el nostre cor ens indicarà quina direcció prendre i com fer-ho. 

- Viure és tan fàcil i senzill! – comento.

-  Això és el que està succeint en aquests moments. Les persones estan obrint els seus cor i fent fàcil i senzilla les seves vides. La consciència apareix i cada un posa rumb al que ha vingut a fer.

- Gràcies David per permetre aquesta conversació i que pugui ser publicada. Hi ha alguna cosa que vulguis dir per a finalitzar aquest encontre?

-   La gent espera, i aquest esperar pot arribar a desconcertar, no adonant-se que allò que esperen ja ho tenen. Recordar és el camí. (Pausa). Penseu que l’Amor ja es troba dins de cadascú. Amb ell, qui sou es manifesta.

- Gràcies David.

-   Encantat d’estar aquí i de donar-me aquesta oportunitat per a estar una estona amb tu i amb tots aquells que llegiran aquestes paraules. Gràcies.

-        A tu. 

-        

Feliç Naixement 2012

Al llarg d’aquests anys us he anat felicitant per la celebració de les festes de Nadal i els bons desitjos pel proper any entrant.

Avui vull felicitar-vos igualment, però no per les festes que estan per venir de la Nativitat, sinó pel vostre naixement en aquests moments de la vostra existència.

No sabeu el content que estic que, havent disposat la vostra intencionalitat a donar el gran canvi, ara hagi arribat l’hora del tan desitjat per la vostra ànima.

Per tant, us desitjo a tots, des del meu cor, Un amb el vostre, FELIÇ NAIXEMENT 2012, on el vell és enterrat i el nou de vosaltres manifestat.

ENHORABONA I FELICITATS A TOTS!!

Gràcies per ser i voler.

Per això i més, sento l’emoció de la vostra presència en el meu interior veient com la vostra Llum i la meva s’uneixen a la de tots els sers de l’univers per a crear una sola foguera que il·lumini els racons més allunyats de l’etern firmament.

Benvingudes, estimades ànimes, a aquesta Terra, creada pels bons auguris i sentiments de cadascú.

FELIÇ RESURRECCIÓ I QUE L’AMOR SIGUI LA GUIA DELS NOSTRES PASSOS!!

LA FAMÍLIA ES REUNEIX. Així és i serà.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El Camí

“Ets el meu fill, però arribarà el dia que el fill serà el pare, i quan així sigui, l’après serà saviesa, i la teva presència, la plenitud de qui et va crear. Mentre segueixis el camí acordat, pensa que mai estàs sol.”

No hi ha major transcendència en el ser que l’alliberament de l’humà per a donar pas al diví.

El temps de la matèria, permet tenir l’espai entre aprenentatge i aprenentatge pot haver confusió en el viscut, però quan la intencionalitat conscient es manifesta, la fe espiritual desvela la densitat que no permet veure la veritat, la llum en mig de les tenebres. No hi ha foscor en el teu camí, només ignorància permesa per la teva ànima per a arribar allà on la Voluntat Divina et va proposar per a la teva Ascensió. Tu vas accedir i desitjar tornar a la matèria per a finalitzar una etapa que va començà fa segles enrere.

Ara ets deixeble d’un Gran Pla Diví. El fill va creixent i obrint el seu cor. El dolor de la incomprensió es dissoldrà per a donar pas a la llum que habita en el teu interior.

El que entens com a foscor, només és la clau per a arribar a tu.

El que entens com a llum, ....part de la teva veritable naturalesa.

La incapacitat, moltes vegades, de saltar per una bassa que pot tacar el teu orgull i ego, no és part innata de tu, només la por de trencar amb el que vas ser i la novetat del benestar interior i connexió amb la teva veritable Llar. Sentir-se despullat del que portaves fins ara, et fa vulnerable, però a la vegada, fort pel teu nou inici a la teva vida. El que va ser un passat per a tu vivint-lo encara en el teu present, atura el teu caminar, i el camí acordat tenia com a condició el desprendre’t de tot allò que ja no et pertanyia segons la teva intencionalitat divina.

L’enlairament de la teva ànima permet endinsar-te allà on no havies estat o sentit fins ara. Les teves emocions es manifesten d’una manera sublim i intensa. Apareixen de noves i el confort interior que representen són desconegudes pel teu ser racional. La teva ment comença a obeir-te i sents una veu interior, cada vegada amb més intensitat i claredat. Saps que surt de tu, com si fossis tu qui s’expressés, però des del fons del teu ser més diví, una energia d’alta vibració està activant tot el teu potencial espiritual. El que s’entén com a dons només són part de les nostres eines per a portar a terme el qeu hem vingut a fer, i quan la consciència comença a ser una amb la consciència universal, llavors tot tu et converteixes en la saviesa del Pare.

 “Ets el meu fill, però un dia, el fill es convertirà en pare”.

Hi ha un sol camí. D’on l’iniciïs, pot semblar-te més llarg, dificultós, directe o dolorós. Tu decideixes. La predisposició, la teva intencionalitat y voluntat poden modificar aquest camí per a arribar a l’eix principal on tots ells conflueixen per a accedir a la divinitat. Pots començar quan vulguis i com vulguis, serà amb el procés que aniràs descartant tot allò que ja no sigui Un amb la Voluntat Divina, aquesta Intencionalitat de la qual tots procedim.

Quan el cor comença a calmar-se, la teva ment es tranquil·litza, i tot el teu ser sent una calma, una pau i harmonia immenses, llavors és que alguna cosa important està succeint a la teva ànima que et permet sentir els primers flaixos de la Llar en el teu interior.

El camí et porta al ple convenciment conforme allò que sents i perceps, així serà a la teva vida.

El camí et permet alliberar-te de tot allò que no et deixa ser tu i poder manifestar, així, la teva magnificència al món on vius. Aquesta és la grandesa de ser un mateix, Un amb la Divinitat que hi ha en tu.

“Ets el meu fill, però un dia, el fill es convertirà en pare”.

En cap moment has estat sol. No ens veies, però nosaltres estàvem aquí amb tu. Hem estat esperant una paraula teva per a poder ajudar-te en el teu camí. Estaves massa ocupat en la matèria. Amb el temps has arribar fins el teu present. Continuem amb tu, i sempre estarem a prop teu. Parla’ns i digues-nos el que vulguis des del teu cor. El lliure albir ha de ser respectat perquè tot sigui. Deixa’ns entrar a la teva vida perquè el teu ser pugui manifestar-se lliurement segons l’acordat.

No hi ha desincronització a la teva vida, en relació al que estàs vivint i el que viuen els que t’envolten. Tots esteu units i formeu una sola vida per a aquest planeta on us trobeu. Els vostres actes comporten una energia necessària perquè, en un altre moment, poder-la delitar més enllà d’on us trobeu.

Els vostres dies avancen, i us trobeu en la conclave de tot el demanat i desitjat al llarg dels vostres temps. Ara és el moment, per això, el camí sembla accelerar-se i els esdeveniments precipitar-se davant els vostres peus perquè el vostre cor discerneixi el que és vostre i el que no. Allò que no us pertany, deixeu-lo i recolzeu-vos en tot allò que beneficia a la vostra ànima. Deixeu la vostra racionalitat a un costat i permeteu que aquesta nova etapa en el vostre món sigui guiada pel vostre cor, Un amb la Llar.   

Per a molts, el camí s’ha acabat. Per d’altres, una remodelació. Tot el que succeeix en el vostre entorn és la reestructuració d’una nova Terra, on habitar-la permetrà a aquells que sigueu en ella, poder sentir la vostra naturalesa divina a cada pas i sensació obtinguda. Viure en harmonia amb l’entorn, serà clau per a materialitzar la Gran Voluntat Divina. Arribarà un moment, i aquest ja es troba a prop, que el que succeeixi dependrà de vosaltres, exclusivament de vosaltres. Tot i així, no us preocupeu, perquè sent qui sou, tot s’equilibrarà. Renaixerà un nou ser i una nova Terra, on viure en ella enlairarà les ànimes amb una acceleració major a l’actual.

El vostre planeta arribarà a ser el Cel a la Terra, i cada vegada hi haurà més espais per a poder-lo sentir. Sers evolucionats, del vostre món i de més enllà, compartiran aquest espai de la vostra galàxia, fent que la cort celestial es magnifiqui i augmenti els servents del Pare, no tan sols en aquesta terra, sinó al llarg de l’univers.  

Arribareu a conèixer a d’altres sers que us seran familiars. En el seu moment, en l’existència de cadascú, arribareu a connectar amb la veritable Família de la qual procediu, i tot això,.....perquè el fill es convertirà en pare.

Aquest és el camí.

Arribarà el dia que ens trobarem, i llavors, veurem la Llum del que aportem en aquesta dimensió actual, alegrant-nos per l’aportació feta des de l’amor, complint-se, cada vegada més, la Voluntat Divina, de la qual procedim.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu. 

A punt!

Encara que el camí sembli pendent amunt, fixa la teva mirada al davant i veuràs la Llum que guia els teus passos.

El vell necessita ser alliberat per a donar cabuda al nou. Aquest deixar anar produeix aquests estats que tu tan bé coneixes per estar vivint-los. Si és així, malgrat tot, enhorabona perquè allò que hi ha en tu que frenava el teu caminar, s’està desprenent del teu ser.

Allò que surt, ens permet sentir i observar en el nostre entorn com la nostra vida sembla que alguna cosa estigui canviant o a punt de fer-ho. Per moments pot crear incertesa o dubte.

Ves al teu cor i trobaràs la pau i la calma d’aquests moments de neteja profunda en el teu ser. La solitud i el silenci són les teves aliades. Deixa que el teu ser, arrecerat en el teu cor, senti l’alleugerament i la tendresa del veritable ser que està a punt d’aparèixer en tu.

Ànims! La pendent només és l’instant de deixar anar l’obsolet. La densitat alliberada produeix aquestes sensacions que coneixes.

Tot va bé. Mantingues el coratge, perquè allò que t’espera serà el major tresor que podràs arribar a trobar.  

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Harmonitzador d'ànimes

Conec a David. Ell és un harmonitzador d’ànimes. Dedica la seva vida a equilibrar a aquells sers i situacions allunyades segons la Voluntat Divina. És un servei permanent de la divinitat en aquesta dimensió.

David actua en la discreció. Aquells que se li apropen o van a ell, quan es tornen a allunyar ja no són els mateixos. La seva presència harmonitza les ànimes de tots aquells, adormits o havent despertat, necessiten l’abraçada divina de qui som realment. Ell és una font d’emanació celestial, vessant l’amor, la pau i la saviesa per a aquells disposats a escoltar. Sap quan parlar i manifestar la paraula.

És algú semblant a qualsevol ser que puguis arribar a veure pel carrer. Passa desapercebut quan camina entre ells.

La seva fortalesa basada en la Fe i l’abandonament absolut a les mans de qui ens va creà, fa que la seva activitat vagi més enllà d’unes sessions de teràpia, un sanador, vident, perquè res d’això és si el veieu com unes etiquetes terrenals. Res d’això és i tot ho és a la vegada, més enllà dels conceptes que podeu arribar a tenir respecte a cada etiqueta.

Alguna cosa especial succeeix quan ens trobem davant un ser amb aquest amor i lluminositat. Sembla com si fos el Cel manifestat aquí a la Terra. Tot tu tens la sensació d’alliberar el teu interior. Sents una immensa pau i una plena comprensió per part d’algú, ple d’humilitat i fermesa a la vegada.

Alguns dels qui el coneixen no poden etiquetar-lo. Els agradaria, però és que David pot arribar a ser allò que la teva ànima necessita. Just allò que necessites. Quan estàs amb ell, sap exactament el que necessites. Ser de poques paraules en el seu dia a dia, i tan precís i generós quan Déu es manifesta a través d’ell.

La seva energia allibera les limitacions del ser humà. Actua segons la intencionalitat divina. Sembla un humà com qualsevol altre, però el seu esperit sent la connexió amb allà d’on procedeix.

Conec a David, i puc dir que sap com fer servir l’energia i transmutar allò que se li demana des de les altures d’on ve. És un humà despert, conscient, amb la seva essència crística activa, i per moments, cada vegada més. El seu potencial va mostrant-se més sovint, anant a més. Ell demana més oportunitats per a poder activar el Cel, la divinitat, en cadascú, però de moment, el Pare ha decidit, amb la seva acceptació, que acabi un servei que li està portant un llarg (depèn de com es miri) període de temps. Ell vetlla pel seu esperit, la seva ànima, perquè aquesta sigui una amb Déu.

Quan algú es relaciona amb el cor, sap del veritable ser que és. Ell no protesta, ni es queixa, ni murmura de la seva situació, perquè sap que tot està en perfecte ordre i en el seu moment actual es troba just allà on ha d’estar.

Aviat començareu a saber d’en David.

Les crisàlides estan en la seva fase més àlgida, i quan aquestes s’esquerdin per a donar sortida a la papallona que hi ha en cadascú d’elles, llavors necessitaran a algú com aquest ser, Un amb la Divinitat.

David és un Mestre de mestres, esperant el moment per a la humanitat. Aquest ha arribat, i el nostre estimat ser sap d’aquests instants tan importants pel planeta i tota la humanitat.

En la saviesa de la paciència, la seva activitat és constant, sent la major part d’ella, en solitud i amb la Llar d’on tots procedim. Junts treballant pel Gran Pla Diví.

Algun cop ha arriba a dir:

-        És un honor servir al Pare. Em sento content i un afortunat en aquest món on tinc la meva casa actual perquè, poder viure els moments del Gran Canvi Planetari, la Llum de la Llar s’irradia a través de cors escampats pels cinc continents, sent un honor per a mi, poder ser canal de la nostra divinitat.

Les seves paraules són un bàlsam pels cors oblidats. És Llum en el camí i una esperança pel nou procedir de la nova humanitat.

Deixeu que segueixi el seu camí. En el seu moment sabreu d’ell. No el busqueu.

Per a mi és un honor conèixer-lo.

Al llarg del nostre estimat món estan ressorgint grans Mestres, però haig de dir que, per a alguns encara no és la seva hora. Està a prop, i ara el seu ser està portant a terme allò que pactaren en el seu moment, mentre no arribi la seva presentació al planeta. Les ànimes arribaran a saber d’ells, i qui us he comentat, és un d’ells. Ara els mestres estan preparant el camí, perquè els Mestres dels mestres s’obrin pas entre les multituds per a transmetre les ensenyances pràctiques del potencial diví que cadascú té en el seu interior. Serà la nova direcció a seguir en l’aprenentatge de connectar amb la nostra divinitat.

Deixem que tot segueixi el seu curs, perquè aquests sers saben del seu per què de la situació que es troben. Tot està en ordre, en perfecta harmonia. Mentre, res els falta. Seran els que transmetran les ensenyances pràctiques de la nostra veritable essència i deixin a un costat el coneixement per a qui els pertoqui.

Hi ha sers que semblen no ser, i així ha de continuar sent, perquè se’ls deixi tranquils i ells puguin exercir el que han vingut a fer. Ara necessiten el seu espai, les seves solituds i moments de connexió per a acceptar i estar del tot preparats per quan arriba la seva “posta de llarg”.

Obriu el cor.

Viviu des del cor.

Escolteu-lo i feu allò que us diu. Només així arribareu, d’una manera plena, a materialitzar el que només vosaltres heu vingut a fer i en plenitud.

La veu del vostre cor truca a la vostra portar per a ser escoltada. És ferma, clara i forta.

David és un exemple de viure des del cor. Res li falta, i la seva presència estova els cors endurits, donant calidesa per a brotar l’amor en ells.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El paper de la nit

Avui m’agradaria escriure-us unes paraules sobre un interès que m’heu fet arribar en relació a un aspecte del nostre procés: els somnis.

La majoria dels sers d’aquesta Terra, disminueixen el seu ritme de vida i reposen després d’un dia ple de batibulls i tota la seva activitat quotidiana, amb tot el que això comportar a nivell mental i emocional.

En estat de vigília, el ser humà està més pendent del que està realitzant per a una estructura social o de supervivència. Això el porta a centrar tota la seva atenció, no a ell, sinó a allò que li permetrà adquirir una remuneració econòmica o estatus social, etc.... creant unes dosis de valoració per part dels altres vers ell o rutina, depenent de la situació de cadascú. No sempre s’actua des de la plena realització conscient.

Vivim en un flux social que ens porta a posar més atenció al nostre exterior que al nostre interior. Això fa que els nostres sentiments no sempre son els que voldríem tenir, i els nostres resultats, els previstos. Els nostres pensaments, la majoria de les vegades queden frenats just a la sortida, quedant atrapats a la nostra ment sense ser expressats. El nostre entorn, i les actituds apreses al llarg dels anys, fa que no sempre expressem allò que sentim, pensem, d’una manera lliure i plena.

Necessitem alguna cosa, un espai on poder treure a for tot allò que hi ha en nosaltres que no ha estat buidat per a poder deixar lloc a un nou espai on l’amor i la pau tinguin cabuda. Per això, aquesta part del dia, que molts anomenen nit, ens dóna una ma per a ordenar tot el viscut, sentit i expressat, o no expressat. Sort que durant un moment (hores), es pot, la majoria sense adonar-se, posar ordre i veure la Llum a la nostra vida!

Com és possible, això? – podeu preguntar-vos alguns. Bé, tot està previst. Venim a aquesta dimensió amb les eines previstes perquè tot sigui. Si tu no pots veure’l , d’alguna manera has d’equilibrar-te, i el període de somni és un dels grans moments pel nostre ser.

Sabies que el nostres ser mai para de treballar i funcionar pel major bé de la nostre ànima? Fins i tot dormint estem treballant. La nostra essència espiritual és quan més activa està, en aquestes situacions.

I per què? – podeu preguntar. És quan hi ha quietud i silenci. És quan aturem la nostra ment per a entrar en contacte amb aquesta part més enlairada que hi ha en nosaltres mateixos, i així, poder entrar en contacto amb tots aquells sers amorosos, la nostra veritable Llar, i permetent que actuïn al nostre favor, regenerant el nostre cos físic, o fins i tot, rebre la informació que hem de saber per a poder continuar el nostre camí. Sí, mentre dormim rebem molta informació d’on procedim, dels nostres guies i sers de la Llum. Que cóm és possible això? Bé, per què creieu que tenim els somnis? Què us penseu que són, sinó els somnis? Pots pensar que tu no somnies. Bé, també et diria que tots somnien, perquè tots bloquegem la nostra part racional per a obrir la nostra part més espiritual, més amorosa. No t’ha succeït que un dia et lleves més animat o amb ganes de fer alguna cosa i no saps per què, però tens aquesta sensació? He aquí el resultat del teu encontre amb els teus germans de la Llum, els teus guies.

Els somnis pertanyen no a la nostra part racional, sinó a la nostra part més intuïtiva, a la nostra part dreta del nostre cervell. Els somnis és una porta que ens condueix a la nostra part més sàvia i poderosa. Com que de dia no ens adonem de tot el que ens succeeix i sentim degut que estem centrats en l’exterior, per la nit, se’t fa saber el per què d’aquell dia.

Quan comencem a endinsar-nos en el món dels somnis, podem obrir la porta de la comprensió de la nostra vida. És una gran porta de coneixement i saviesa. És una porta d’entrada al nostre veritable món interior per a conèixer-nos més, qui som realment i el que ens està succeint en veritat, no el que ens pensem que vivim, sinó el que realment estem vivint i en quin punt ens trobem del nostre camí vers l’evolució de la nostra ànima.

Dormir no és una pèrdua de temps.

Dormir no és perdre’s la vida. Moltes vegades és quan la recuperem, i sobre tot, quan no li dediquem temps a nosaltres mateixos durant l’estat de vigília.

La nit no és per a divertir-nos – com alguns diuen. Potser sí, sent moments que podem estar amb nosaltres mateixos i fer allò que realment volem, el que passa, que aquest voler està influenciat per l’ambient que vivim durant el dia, i per tant, ve a ser una prolongació del mateix. Conclusió: demorem els moments per a estar amb nosaltres, amb tot el que això comporta.

Pensem que fent alguna cosa diferent vers l’exterior, per la nit, aconseguirem desconnectar de tot el dia. Malgrat tots esforços, sovint ens endinsem més en el sentir-nos atrapats en una rutina o situació sense trobar una sortida a la nostra vida, tal com la volem viure.

Per això tenim aquest període de descans, on somnien. El somniar té la seva finalitat pel ser humà en procés d’Ascensió. Acceptem aquest do, aquesta eina que tots tenim per a comprendre millor la nostra vida i adonar-nos en quin moment ens trobem i quins passos donar a partir d’ara. Tota aquesta informació i més,  la contenen els nostres somnis. Meravellós, no creieu? Clar que sí! L’univers ens abasteix de tot allò que necessitem per a nosaltres mateixos sortir de la ignorància i l’estancament.

La nit no només regenera la nostra densitat (cos físic), sinó que a més amés, ens connecta amb aquesta part de nosaltres mateixos, Una amb l’Univers, amb la Llar.

És una manera d’estar amb nosaltres mateixos i la nostra veritable essència. Durant el dia podem estar distrets i allunyats del nostre veritable ser amb les pre-ocupacions del nostre entorn. Bé, per sort, tot té solució: el descansar, el dormir. No és una cte físic, sense més, sinó que també té una finalitat espiritual.

Per això és tan important descansar, dormir i obrir-se per a rebre els millors i idonis consells de la nostra Llar. Quan més ens endinsem en el món dels somnis, més despertarem el nostre potencial psíquic i espiritual.

Què com és això? Proveu-lo i sabreu el per què. Predisposeu-vos a ser conscients dels vostres somnis. Teniu-los present i us adonareu com en ells trobareu el camí a seguir a la vostra vida i a ser conscients del que us està passant en els moments actuals, en el vostre dia a dia.

 

Si realment esteu interessats en obrir la porta onírica de la vostra existència, i sentiu que us agradaria poder programar una activitat al respecte per a aquest fi en el vostre centre, espai o associació, encantat estaria de poder col·laborar amb vosaltres. Per això, podeu trucar al 606098752 (Jordi), o enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

 

Penseu que no hi ha res que aparegui en nosaltres que no tingui el seu sentit pel nostre major bé.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Una abraçada.  

I els meus passos avancen

Hi ha moments que sento la solitud de la meva consciència habitant segons l’acordat en els meus orígens. Entre sers tancats en les seves creences, desapareix la comunicació des del cor. El superflu de la nostra existència actual passa a un primer pla per a poder tenir una relació de convivència.

Com empès per una energia superior a mi, vaig ser portat on ara em trobo. Ja fa quasi tres anys des de la meva arribada, i el meu ser va haver d’adaptar-se a un nou lloc per a poder viure segons anava sentint en el meu cor.

Podria dir que em sento sol, però no és cert.

Podria dir que em sento incomprès,...bé, d’això bastant.

Podria dir que no se’m valora. Continuo sent no valorat i un desconegut per aquells que es troben al meu costat.

Tot i així, em sento acompanyat, comprès, valorat i estimat per aquells que pertanyen a la Llar d’on procedeixo.

Vaig venir aquí per a complir una Voluntat del Pare, i allò pel que vaig venir, ja quasi està realitzat. Sé que deixaré aquest lloc per a continuar el meu camí, perquè els meus passos continuen avançant entre la espessor dels aferraments que m’envolten, les pors i les creences limitadores del meu entorn. El dolor m’envolta, sentint els cors ferits i els cossos ressentits per aquest motiu. Per a la gran majoria, jo sóc com ells, el ser humà que viu una condició humana no podent fer res per la situació que viu i fent-se seves totes les pautes mentals adquirides a nivell social, polític, econòmic i religiós.

Els meus passos avancen sabent la direcció a seguir. La Llum m’indica el camí a seguir i, aquesta, de moment, es troba on estic en aquests instants.

Em veuen com qui no sóc.

Creuen en mi, com ells em veuen segons les seves creences. Per això no puc fer res per ells, ni creuen en mi conforme puc alleugerar les seves vides.

Respecto el lliure albir. Els estimo, i per això, senzillament estic i deixo que tot sigui. Per això, accepto la situació, perquè la meva consciència sap del meu paper en aquest lloc.

A vegades em reconforta el saber, degut a la meva consciència desperta. La meva ànima segueix el seu curs i s’alegra pels moments viscuts, encara que, en algun instant pensi que no hi ha que demorar més la meva marxa d’aquí on sóc, degut que no puc realitzar allò que el meu cor sent, segons els meus anhels.

La meva vida està al servei de la Font Creadora de Tota Vida. La meva ànima és guiada pel sender de l’Ascensió, la Llum i el servei d’Amor segons la Voluntat Divina.

Estar sol, sovint, fa que el meu interior senti la pau i el goig de saber qui sóc i qui em guia. Són moments de recordar la meva Llar i el que he vingut a fer. La meva paraula és el silenci en els moments que la meva presència es fa visible aquí on em trobo. Malgrat tot això, sento que els inicis d’una nova etapa comencen a donar-me de la mà per les sincronicitats que van succeint a la meva vida i els senyals que apareixen davant meu.

Per instants em trobo com algú que, amb tot el que hi ha per a fer, es troba en una gàbia amb la porta oberta, donant pas a una gàbia major i aquesta a una altre encara major. En algun moment he pensat que la porta oberta era per a la plena realització, però en canvi, encara que amb més espai, sento que on estic no és per a realitzar la meva voluntat, sinó la Voluntat Superior que hi ha en mi i dirigeix els meus passos. 

En aquests instants sento el meu cor, i trobo la fortalesa i el coratge de viure, sentint la plena llibertat, comprensió i alegria pel que estic fent.

Accepto el meu paper aquí on sóc. L’accepto, sincerament, amb alegria, humilitat i goig de servir al Pare. Estic veient els resultats de la meva presència aquí, així com les portes obertes des de que sóc aquí.

Aviat la meva vida tornarà a canviar, i aquest cop, amb la plena realització segons la Llum i l’Amor que guien els meus passos. Hi ha alegria en el meu ser i la serenitat sembla manifestar-se, cada vegada més, en la meva actitud davant l’entorn que m’envolta.

Accepto la Voluntat Divina, percebent que res em falta, i, des de la Llar se’m dóna tot el necessari i protecció. L’Amor procedent d’on la meva ànima pertany, activa la meva comprensió de la meva situació actual i el motiu pel qual furant anys he estat rebent una instrucció concreta per a la meva ànima i el que, anys més tard (ara), hauria i ha de passar en relació a la meva vida.

Accepto la solitud que estic vivint. La visió enlairada de la meva consciència em permet senti l’energia de la intencionalitat divina en mi. M’obro a ella i deixo que guiï els meus passos fins a portar-me just allà on la meva presència sigui necessària.

Sento el convenciment, la seguretat de saber que allò que sento acabarà sent.

Bé, abans he comentat el de les gàbies. En aquests moments sento la llibertat del meu ser, de la meva ànima, malgrat els possibles pesars de la meva situació. La meva condició divina m’allibera del terrenal al recordar qui sóc i el motiu de tot el que estic vivint. Sento un profund agraïment per aquests moments i poder servir a la Font Creadora de Tota Vida, a Déu.

Per més moments d’aparent solitud que pugui tenir, res és. En tot moment estic acompanyat pe aquells que pertanyen a la meva veritable essència, els meus germans de la Llum. La Llar està amb mi. Jo Sóc la Llar. Ells són la Llar. Ells i jo som Un. Allà on estic, ells també.

Tinc Fe, sabent amb certesa, de les meves paraules i el que sento. No és esperança, sinó FE, convenciment diví del meu camí. Quan així és, la vida ja no és d’aquest món i la visió que tens d’ella s’alimenta de l’Amor d’aquesta intencionalitat divina que ens uneix a tots i allibera els nostres cors i les nostres ments fortament arrelades a unes creences basades en el raciocini i l’ego.

Sento l’Amor del meu ser en mi.

Allò que aparenta ser a la meva vida segons els cànons de la dualitat, no és.

Hi ha molt de silenci a la meva vida. En ell trobo la veritable naturalesa del ser. La meva paraula és discreta davant el meu entorn, perquè no sempre l’expressat és comprès i acceptat per aquells que es troben a prop meu, per aquest motiu, sento i expresso la Llum i l’Amor en mi des de la meva presència silenciosa, mostrant alegria i comprensió vers aquells que la seva ànima es troba engarjolada per les rigideses de les seves ments plenes de por, dolor i ignorància a tot el que és nou.

Per la meva situació, la meva presencia on estic,...GRÀCIES PARE!!

 

Que l’Amor i la Paus siguin en tots vosaltres.

 



Reflexió: I tu? Treballes o Vocaciones?

Estem vivint temps on les estructures d’un passat es tambalegen, perdent tot equilibri i fortalesa per a mantenir allò que allunya el ser humà de la seva naturalesa.

Les creences acceptades com a mostres del passat influenciades pel nostre ambient familiar, social, religiós i cultural s’estan debilitant i fent que el nostre avanç, condicionat a les limitacions que provenen del més profund del nostre interior racional, pugui ser més ràpid.

El món sembla trontollar tot ell, creant inseguretat allà on abans havia domini o sumisió: incertesa davant els esdeveniments dels temps actuals.

Com una peça d’un trencaclosques, cadascú de nosaltres és part d’un Tot, d’una Intencionalitat Superior a la nostra dimensió. Accedim a ser partíceps d’aquesta Voluntat Divina, on cadascú seria la clau per a la confecció d’un marc únic i universal.

L’aportació individual ens aproparia els uns als altres, i el grau de consciència que adquiríssim decantaria la balança vers la Llum o la foscor, tenint present que aquesta segona és l’absència de la primera. La ment es decanta cap a una altra direcció que ha anat aposentant-se fins el present, i el cor obre les seves portes per a fer-se escoltar i recol·locar a cadascú i cada situació en el lloc que li pertoca.  Una de les situacions a tenir present és el fet del que fem a la nostra vida: treballem o vocacionem? Busques alguna cosa per a guanyar diner, o fas allò que sents que has de fer?

Quan el que fem és treballar o buscar qualsevol feina, t’estàs posant a mercè d’alguna cosa allunyada del teu interior. Estàs activant el potencial del malestar en tu. Fer qualsevol cosa per a guanyar diners, sense més que per això, fa que el teu ser perdi poder i t’alienis amb el teu exterior. Ell podrà amb el teu se, imposant-te unes regles i els seus hàbits, cosa que amb el temps, et portarà a una rutina i a......., en fi, a perdre el sentit de la realitat de la teva existència en aquesta vida. En canvi, quan fas allò que sents en el teu cor, seguint l’impuls de la teva veu interior, llavors t’estàs dirigint vers la realització del teu ser enlairant la teva ànima vers la majestuositat del Gran Pla Diví. 

Quan el teu cor et guia, l’activitat que realitzes és la teva veritable vocació. Llavors, tot és possible. Pots esperar miracles a la teva vida i en el camí que realitzis, beneficiant a les ànimes que s’apropin a tu o amb les quals estàs.

Fer allò que sentim ens apropa més a la nostra divinitat. La vida ens bressolarà, i en el seu moment, ens anirà donant el que necessitem. Res hem de témer. Les portes en el nostre camí es van obrint a mesura que ens anem apropant a elles. Segons el camí del cor, ens portarà al què hem vingut a fer, aportant la nostra peça del puzle perquè la Confecció Divina pugui ser realitzada tal com ha de ser.

Les nostres societats han esclavitzat al ser humà, humiliant-lo i controlant-lo a través del treball. Les persones han acceptat integrar-lo en les seves vides per les pors adquirides degut a la ignorància. Encara avui en dia està sent així, amb la particularitat que, alguna cosa forta i reprimida arrecerada a l’interior de cada membre de la humanitat, està començant a activar-se i a mostrar a les creences adquirides fins ara, que el que va ser, ja no serà. L’Amor en cadascú comença  a xiuxiuejar a cada individu d’aquest planeta. L’Amor trucar a la porta per a despertar les consciències i relegar a l’ego al lloc que li correspon: al passat. Ara ja no té cabuda. Tot i així, en tot moment es respecte el lliure albir.

Si totes les ànimes d’aquest planeta escoltessin la veu del seu cor, aquest els indicaria quin és el seu lloc. Si tots féssim el que sentim, ens sentiríem útils, fent prosperar i ajudant, no tan sols a nosaltres mateixos, sinó també, a tots els sers del nostre entorn,...a tota la humanitat. Les classes socials es dissoldrien i la nostra vida adreçaria el seu rumb vers la plena realització i satisfacció interior conforme estem fent allò que hem vingut a fer, deixant-nos portar per al mà de la Gran Voluntat Divina que dirigeix els nostres passos. La nostra vida, llavors, tindria el sentit d’existir. Estaríem en el lloc adequat i en el moment oportú per a unir una mica més als sers d’aquest estimat planeta.

La nostra activitat ha de ser vocacional, sigui quina sigui, no agafar qualsevol cosa per a guanyar diner. La finalitat no hauria ser el diner, sinó la nostra realització. La remuneració econòmica vindria com a conseqüència del que fem. Res ens faltarà.

Treballar comportar una limitació, pel sol fet d’aconseguir un fi material.

Si la nostra essència es troba en aquesta dimensió per a passar de la terrenalitat a la divinitat, no creieu que ja és hora que escoltem el nostre cor per a saber de nosaltres i quin és el camí “de tornada a casa”?

El que és vocacional prové del cor, altaveu dels xiuxiueigs de la nostra veritable Llar i la nostra divinitat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, i el teu cor guiï els teus passos.

Des del cim de la Creació

Els vents bufen cada vegada amb més força. S’apropen els símptomes dels primers canvis a la vida de molts. No descartis que tu puguis ser un d’ells.

En el més alt del cim, on l’àliga dibuixa els seus cercles per sobre teu, més enllà de la teva presència, puc sentir les primeres manifestacions del Gran Canvi anunciat. Anys d’esforç s’han necessitat per a poder arribar fins a aquí. Incomprensió per aquells que ens envoltaven, burles, cert menyspreu en les seves paraules cap a tu i una infravaloració del nostre ser, ens han portat a un enlairament de l’esperit que residia en nosaltres.

Els meus somnis m’han portat al més alt en aquests moments per a la meva ànima.

Sento la melodia celestial que amaina el meu ser, asserenant el meu esperit i sentint la Unicitat i l’Amor d’on procedeixo.

En el més alt d’aquest cim contemplo la bellesa de la creació i el silenci de la naturalesa, amb la vida resident per a alertar a la meva consciència conforme mai s’està sol. No només els meus germans de la naturalesa sento en mi, sinó també, a aquells altres germans procedents de la Llum que m‘acompanyen allà on vagi. Ara estan aquí amb mi. Tot és serenitat, pau, calma i harmonia.

Com ànimes celestials assegudes en el més alt d’un penya-segat, on es divisa la representació del ser que sóc, just allà em trobo amb els meus germans de la Llum, tots quiets allà, mirant com un nou dia s’alça per a la comprensió i el caminar dels humans. Pau! Absoluta Pau en els nostres cors units!

Amb mi estan els germans i mestres de la Llum que en el seu moment, i ara, estant tutelant la meva ànima en aquesta encarnació. Sento les seves presències en mi i el seu Amor emanant dels seus cors vers el meu.

Són moments de trobada per a saber que els canvis desitjats per cada ser humà han estat escoltats i posats en vereda per a la seva realització.

Hi ha un silenci profund, sagrat entre nosaltres, però sentint la Llar que tots som en cada un dels presents. És com una manifestació de totes les peces del meu ser. Junts, allà, sentint la unió de la Família.

Giro el cap i em veig envoltat de sers de Llum que m’estimen i m’accepten tal com sóc, sentint-se, cadascú, content, amb gran alegria per estar allà amb ells.

Mirant a la llunyania, puc veure en d’altres penya-segats, altres sers com jo, envoltats d’una gran lluminositat. També ells estan envoltats per aquells que tutelen les seves vides i la Llar.

Com escampats en las altures, es veuen concentracions blanquinoses semblants a la meva. M’alegro per ells.

Des d’aquí m’adono com el món no està sol, així com ben sostingut per aquestes llums que representen els pilars de la nova Terra i la Humanitat.

De tant en tant ens adonem que no estem sols, i junts, en el silenci i la presència, cadascú va irradiant la seva llum i el seu ser allà on es troba, transmutant en la discreció, la majoria de les vegades, la densitat terrenal en energies d’alta vibració. No esteu sols. Legions d’àngels estan al vostre costat i altres sers, procedents de les altes esferes de la Llum, guien els vostres passos i us protegeixen de les adversitats que podeu arribar a viure. Els vostres cors estan alertats i activats per a discernir el camí adequat per a portar a terme el vostre paper en aquesta experiència terrenal degut a la vostra intencionalitat.

Em satisfà veure com som més dels que ens pensem per a poder canviar les energies d’aquest estimat món físic. Les consciències van despertant de l’alletargament invernal dels temps on la dualitat es trobava fortament arrelada en el nostre ADN.

El Despertar ha provocat l’activació de les capes del nostre ADN i els nostres arxius akásics. Hi ha una evolució en el ser humà que el porta a la seva consciència divina, a obrir les portes per a connectar amb el veritable ser que és i la seva divinitat pot ser, no només activada, sinó també, manifestada.

Ens dirigim vers un nivell vibracional més alt, més pur de la nostra estimada Terra (Gaia). Aquest enlairament és fruit, en part, pel camí d’Ascensió recorregut per sers humans en fase de transformació que l’habiten. Som part d’ella, i ella de nosaltres.

Des del cim on em trobo puc sentir la connexió que hi ha en cadascú dels assistents des d’on la meva visió pot percebre. El meu sentir em porta més enllà del visible i veig com per arreu van emergent altres sers que fins ara es trobaven a la discreció i en un segon terme, obrint-se pas entre les seves vivències externes a través de la connexió amb els seus cor.

Hi ha un gran i unificat batec del cor de la Terra i els que l’habitem. Comencen a bategar a l’uníson. Quan tots s’hagin unit a aquest ritme procedent de la Creació i la Voluntat Divina, llavors, la Terra s’enlairarà fins aconseguir el màxim nivell d’harmonia, pau i vibració. Llavors, els sers humans deixarem aquest lloc per a anar a residir més enllà de les nostres limitacions físiques. Llavors ja no tindrà sentit viure en aquesta dimensió.

Alguns encara necessitaran acabar d’experimentar en la tercera, però no serà en Gaia.

Des d’on em trobo, no hi ha cabuda dedicar moments per a aquest fi, perquè sentir el present és el més important per a la nostra existència. Sentir la presència de la Llar en nosaltres, com a part d’ella, ens obra les portes de la comprensió amb plena acceptació del succeït i succeirà. L’enteniment és absolut, percebent l’amor en tot el que s’aproparà. Cadascú de nosaltres serà partícep del que ha de venir. El teu present anirà perfilant el nou pas a donar, per això, des del silenci i la quietud interior, veiem com tot es transforma en la màxima expressió de la Voluntat Divina.

Sento l’acceptació del moment present que tots els que ens trobem en aquests cims sentim. Hi ha una gran pau i serenitat en el meu interior.

La Llar és Una, i tu ets part d’ella. Obrint el teu cor et portarà al més alt del teu ser. Deixa’t portar i no temis deixar-te anar i acceptar l’inesperat i lo nou. És amb el nou que el teu ser s’enlairarà. Ves al teu centre i sent la pau i la calma dins teu. En ella enlairaràs la teva ànima.

Només hi ha un moment de poder, i aquest, és el present. Ell et donarà la felicitat tan anhelada.

No temis, perquè no estàs sol/a.

Des del meu cor, el meu ser i tots els que es troben ara amb mi, et desitgem que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Recordatori

Us recordo que aquest proper dissabte per la tarda estaré a  Vic, en el Centre El Despertar, amb el Cicle Traspassant el llindar.

Començarem a les 16h. fins a les 21’45h.

Tots aquells interessats que vulgueu més informació o apuntar-vos, podeu posar-vos en contacte amb el mateix centre, trucant al 938835960, o bé passant personalment.

El Despertar es troba al c/ Ramon d’Abadal i Vinyals 10.

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Quan ells et fan saber

Sento l’essència de les seves presències quan la Família vol fer-te saber que estan amb tu. L’essència amorosa d’ells et fan sentir el lliurament absolut del teu ser a les seves amoroses abraçades.

La Llar no és un lloc en un espai/temps, sinó el present de la teva veritable essència manifestada ara i aquí. No existeix cap altre instant on ells poden fer-te saber que hi són. Només en el present d’ara i aquí és la perfecte comunió entre tu, ànima encarnada en el procés de recordar i la Llar d’on tot ésser humà pertany. És una qüestió d’un estat interior per a poder obrir la porta d’altres dimensions, i llavors tota la Família es presenta davant teu, amb la seva lluminositat i puresa.

Ara em trobo envoltat en el no espai/temps, de tots aquells sers de llum i amor al servei d’una Voluntat Superior de la qual tots hem nascut. 

Sentir la immensitat de les seves presències només pot explicar-se sentint-ho i sent-hi. No calen grans desplaçaments, sinó un connectar amb la naturalesa que hom és i sentir la puresa del teu ser amb el cor obert de bat a bat per a unir-te amb totes aquelles llums celestials que t’envolten. Són la Família. Són la nostra Llar, la meva Llar. Ells volen que tots vosaltres arribeu a qui sou i a deixar que els nostres germans de la Llum siguin part de la vostra vida. Sentir-se un amb ells, fa que les vostres vides canviïn per sempre i la vostra voluntat s’uneixi amb la Font Creadora de Tota Vida.

Pocs són els que els han arribat a sentir-los plenament – em diuen.

Les portes del vostre cor han d’estar obertes i la vostra ment alliberada de la il·lusió de la vostra dimensió. Aviat molts de vosaltres donareu passos per a trucar la porta de la Llar Celestial on es troben tots aquells que en algun moment us han estimat en la vostra dimensió, han estat al vostre costat encara que no els hàgiu vist amb els vostres ulls (àngels, mestres ascendits i altres sers de Llum) i us han parlat a cau d’orella, tenint la sensació que en el fons del vostre cor sentíeu una veu que percebíeu una direcció a seguir o una presa de decisió. Sovint, molts, aquesta veu l’heu ignorada, però ara comenceu a adonar-vos d’ella. En els propers temps, sereu més qui l’escoltareu i tindreu el coratge i fermesa de portar a terme allò que sentiu. Nosaltres estarem allà amb vosaltres, al vostre costat. Expresseu la vostra intencionalitat de comptar amb nosaltres i, amb una sola paraula sorgida del vostre cor, donant-nos permís per a actuar al vostre favor, ho farem. El Cel té ganes de posar-se a treballar. Ha arribat l’hora que el Cel i la Terra siguin Un. 

Encara no enteneu del tot què vol dir part del missatge que se us ha anat transmetent al llarg dels darrers temps. Aneu al vostre interior i sentiu aquell qui sou, i llavors, sabreu la veritat i la direcció a seguir. Nosaltres estarem allà, al vostre costat per a ajudar-vos en el vostre procés.

No temeu. Nosaltres estem amb vosaltres.

Obertura i alliberament serien paraules de la vostra llengua que representen el que succeirà en els propers anys. El procés ja ha començat. Només és el principi del què ha de ser. Molts acabaran de despertar i nosaltres estarem amb ells, amb vosaltres.

Deixeu que la vostra vida s’obri per a integrar la Llar. Vosaltres sou part d’ella, i ells, els nostres estimats germans de la Llum (tutors, guies i altres sers al servei de la Font) us agafaran de la mà i us acompanyaran fins allà on heu d’arribar.

Cadascú té un sentit diví. Cadascú ha de portar a terme un pacte inicial. Recordar qui sou us ajudarà a recordar què heu vingut a fer. Quan més així sigui, més obrireu les portes d’una acceptació absoluta de la Llar de la qual tots procediu.

No esteu sols, ni mai ho heu estat. Deixeu que ells també puguin fer allò pel qual han estat enviats a prop nostre, en aquest estimat planeta anomenat Terra (Gaia). Tots ens beneficiarem i podrem continuar plegats, el nostre camí d’Ascensió.

Des d’aquí, es pot adonar i sentir com cada ànima està unida amb totes les altres del planeta, com ara sento que la meva és una amb la de cadascú de vosaltres.

L’Amor és pur i incondicional.

No veus com a individualitat, sinó com a Un.

No sents com a ser aïllat, sinó com a Un.

Quan dic Família, no hem refereixo a diferents membres, sinó a Un de sol, perquè la Llar és Una, encara que els components semblin ser molts. No hi ha diferència entre uns i d’altres. Tots estem units pel cor i l’amor que tots irradiem procedents de la llavor de la qual procedim.

Quan ens endinsem a l’estat de la Llar, tot t’és familiar, sentint-te acceptat, valorat i conforme compten amb tu, com a part d’ells que ets.

Us convido a sentir, a venir-hi i llavors, tot ho entendreu, comprendreu i sabreu, perquè quan s’és Un mateix, Déu en tu es manifesta. La divinitat es mostra amb tot el seu resplendor.

La senzillesa de ser, ens permetrà transmutar la nostra condició humana i obrir les portes d’allà on pertanyem. Quan així és, llavors, ja res és igual. La teva vida canvia i les pors s’alliberen, el cor et guia i les sincronicitats apareixen per a materialitzar el sentit del procés en el qual et trobes, portant a terme el què has vingut a fer. 

Amb Amor, des del meu cor i la Llar, us transmetem la meva Llum i la de tots aquells que ara estan amb mi (no us podeu arribar a imaginar, quants!).

Que Déu us beneeixi!