Amb la Familia

-         Hola!

-         Aquí estem i sempre hem estat – em responen.  

-         Ara ho sé, no temps enrere. Pensava que venir a vosaltres era una experiència excepcional que només uns quants podien fer-ho. Ara sé que no és així i que en tot moment heu estat amb nosaltres per a tot aquell que volgués saber de la Llar, de vosaltres.

-         ...

-         He tingut ganes de posar-me davant l’ordinador i estar amb vosaltres.

-         Tens ganes de sentir-nos perquè ja has fet de la Llar una part de tu i necessites sentir i saber d’on ets i provens.

-         Sí, així és.

-         Les portes del teu cor estan obertes de bat a bat i això fa que la nostra Unicitat sigui cada vegada més ferma i nítida alhora. L’aprenentatge obtingut al llarg del teu temps, ha fet obrir el que coneixeu com el teu cor i l’amor que ets t’obrirà les portes de la teva voluntat. Nosaltres estarem amb tu.

-         ...

-          El teu univers interior és Un amb el nostre. Tu ets la Llar com nosaltres part de tu.

-         Cada vegada la sento més intensament dins meu. El que sento és pur, amorós, i a voluntat, em permet veure-us i sentir-vos. (Pausa). D’un temps a ençà sento la saviesa del què és viure l’espiritualitat a la terrenalitat. Tot és fruit d’una intencionalitat espiritual al servei dels altres. És el ple alliberament de la teva ànima i el teu ser a les mans de l’Energia Superior de la qual tots procedim. Cada vegada m’adono més del meu paper en aquesta existència. Abraço la meva ànima i l’acompanyo vers la finalitat per la qual ha vingut dins de la biologia en la qual em trobo. El veritable ser que sóc és Un amb la meva ànima. La divinitat en mi abraça i guia el camí de la seva evolució, portant-la cap a l’amor més enlairat de Tot el         Que És.

-         ...

-         Tenia ganes d’estar amb vosaltres i poder escriure davant l’ordinador allò que sento al vostre costat i el que em pugueu arribar a comunicar, encara que aquesta paraula em sona estranya amb vosaltres. Senzillament som y rebem.

-         Sí, així és la comunicació entre els germans desperts que senten i saben de la Llar. Com bé dius, quan estem aquí, tot és directe, fluid i no calen les vostres paraules, encara que les necessitis per a poder transmetre les nostres trobades. Per aquells que estigueu llegint aquest escrit, penseu que la informació és donada com un pack mental i qui escriu aquests mots la descodifica amb la vostra llengua. Sovint es rep més del que es transcriu. Quan així és, qui ho rep sap de tot el conjunt, encara que en aquest cas, us mostra allò que es pot transcriure, perquè no tots els sentiments i informació es poden interpretar amb paraules. Molta de la informació transmesa és a través del SENTIR, i les vostres paraules resulten limitades per a poder expressar el veritable sentit i força del que es rep. Aquell que hagi de rebre, rebrà segons la seva ànima. Quan se sent, se sap. Aquells que han despertat la seva consciència i l’han enlairada a un punt de connexió constant amb la Llar, aquests saben perquè senten i allò que els ha envoltat o rebut, ha ressonat a cada una de les cèl·lules. El vostre cor té molt a veure amb tot això, per a discernir quin és el camí a seguir i quin no, i a més a més, com fer-ho. Moltes vegades no cal saber el cóm, perquè quan t’endinses en el camí adequat, tot el que es necessita se’t presenta i saps adonar-te de l’oportunitat regalada per a endinsar-te més en el camí de la teva ànima.

-         Per a aquells que puguin estar llegint aquestes paraules, cóm arribar a aquest punt?

-         Estimeu i sentiu qui sou. Recordeu el que ja sabíeu quan éreu a  la Llar abans d’aquesta encarnació. Podeu fer-ho. Només cal que ho expresseu i ho desitgeu des del vostre cor. La clau per a obrir la porta de la vostra essència no es troba fora de vosaltres, sinó al vostre interior. Nosaltres estem amb vosaltres i sempre hem estat. Invoqueu-nos i us farem saber de la nostra presència. Estem aquí en els vostres temps perquè així és segons la Voluntat Divina. Us volem ajudar a donar nous passos en el vostre procés del Gran Despertar, del Gran Canvi que s’està produint en el vostre planeta. Som els vostres germans d’altres dimensions. Podem intervenir a la vostra, però per això necessitem el vostre consentiment. Tot aquell que així ho ha fet, nosaltres li donem la mà. Qui ens senti, ja no se sentirà sol. Mai ho heu estat ni ho estareu. Quan més desperteu, més us adonareu del què us ara us diem.

-         M’agradaria confirmar el que dieu. Vaig saber de vosaltres, us vaig conèixer i ara som Un aquí a la Terra.

-         I ens alegrem que així sigui. El nostre Amor és amb tu.

-         El sento y el meu és amb el vostre.

-         Som Un i quan la Família es retroba ja no es separa i el Pare és en ells.

-         Al·leluia!

-         ...

-         Hi ha alguna altre cosa que ens vulgueu dir?

-         Sentiu-nos i llavors tot serà.

-         Que Déu us beneeixi germans. Gràcies!

-         Recordeu: hem estat, estarem i sempre hi serem. El nostre Amor és amb tots vosaltres.

-         Gràcies! Així és i serà.

Activitats en el mes de maig

Em poso novament en contacte amb vosaltres per a anunciar-vos les activitats proposades pel mes de maig.

En els temps que ens trobem, els nostres cors ressonen i senten la inquietud dels moments que vivim. Allò que sentim en el nostre interior activa el procés en el qual cadascú es troba. Tots ens dirigim vers la Llum i l’Amor manifestats, malgrat ens puguem arribar a trobar en mig de certa tempesta a la nostra vida.

Conèixer-nos i recordar qui som ens mantindrà ferms i serens per a donar els nous passos cap al nostre procés d’evolució.

Les activitats que a continuació us presento poden alimenten el nostre ser, donant-li seguretat, confiança, reafirmació, comprensió i pau. Saber de nosaltres ens permet entendre el per què de tot el que succeeix al nostre entorn i estimat planeta.  No hi ha res a l’atzar. L’Amor guia els passos de la humanitat respectant el lliure albir del ser humà.

·         Dissabte dia 5 de maig, pel matí, taller sobre “El Nen Interior i els nens de la nova Era”. Per a més informació, podeu trucar al Centre La Font: 938455556 (dilluns matí tancat). Aquesta activitat es realitzarà a la població de Cardedeu   (Barcelona).

·         Dissabte dia 12 de maig, durant tot el dia, taller sobre “Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser”. Per a més informació, podeu trucar al Centre Darsana de Granollers (Barcelona): 938795217.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Els nens i l'Escola dels nous temps

Avui voldria regalar-vos un fragment del què va ser una xerrada que vaig fer fa pocs dies en relació als nens de la Nova Era, així com unes pautes en relació a l’Escola d’aquests nous temps per a aquells que són i seran els mestres de la humanitat.

Des del meu cor, per a tots vosaltres:

  

Els temps estan canviant.

La Terra està canviant i tot el que està en ella està canviant.

Per a entendre els nens i joves, hem d’entendre el canvi que estem vivint.

Demostrat està que les energies de la Terra estan canviant: els pols nord i magnètic s’estan apropant, el canvi climàtic, la situació política, social, econòmica, balenes i dofins embarrancats,....

Tots aquests aspectes tenen a veure amb les energies.

Tothom sap que algú pot desprendre energies positives o negatives. Les energies de la Terra estan canviant d’uns anys cap a aquí.

Aquest canvi d’energies fa que la majoria de les persones sentin una activació del seu interior. Les inquietuds espirituals s’han activat. Cada vegada hi ha més articles, llibres publicats, cursos, tallers relacionats amb el creixement personal.

-         Bé, Jordi, per què ens expliques tot això si hem vingut aquí a sentir parlar dels nous nens?

-         Bé! Aquí és on entren ells.

Semblen més actius, inquiets, contestataris fins i tot; són com més rebels segons com. Això i més.

Aquests canvis d’energies que he comentat, han fet despertar les consciències de qui habitem aquest planeta.  No només això, sinó que tot aquell que neix, neix amb una consciència diferent.

Nosaltres obeíem. Ells sembla que no.

Alguns teníem respecte, per no dir pors, als nostres pares. Ells no.

Sovint callàvem quan veiem que les coses no eren com nosaltres volíem, adaptant-nos a les circumstàncies. Ells no.

Fins i tot els mestres s’adonen que aquests nens són diferents.

Bé, no us alarmeu. Són diferents i com que sempre hem actuat d’una manera, ara amb ells, sembla que els costi seguir les regles i les normes.

Alguna cosa important està passant.

Imaginem-nos que aquests nens fossin un porsche o un ferrari de F1, i els volguéssim fer avançar, viure i pensar com un Seat 600, amb els llibre d’instruccions d’un 6oo.

Ells tenen moltes més prestacions per a manifestar que les que els adults que els envolten volen fer-los veure.

Ells se senten i saben quin cotxe són, no així aquells amb qui conviuen. Això és el que està passant actualment en els nostres temps: volem que actuïn com nosaltres vam fer segons uns patrons socials, sovint obsolets, antiquats. Això és el que està passant amb les ànimes que estan entre nosaltres: els nens, els joves.

Estic parlant d’un canvi de Consciència en relació a sentir, pensar i viure.

Els tractem i ens relacionem amb ells segons nosaltres vàrem viure, però en aquells temps la majoria del ser humà vivia adormit.

Arriba un moment que les coses han de posar-se al seu lloc i deixar que cadascú pugui seguir el seu camí segons el seu procés d’evolució requereixi.

El que envolta als nens i joves de la Nova Era, dels temps actuals, continua basant-se en arrels de temps passats, quan tot ha anat canviant. L’escola és un d’aquests pilars que trontollen degut que els seus fonaments pertanyen, per exemple, a l’època de Carles V.

Cada vegada hi ha més fracàs escolar, menys motivació per part dels nens i joves per assistir a classe, incrementant-se la manca d’atenció vers el que es transmès. Us sona tot això?

Realment, a què es degut aquestes actituds o resultats dels nostres nens? Senzill! Allò que se’ls ofereix és obsolet i no té res a veure amb el que viuen ells en el dia a dia. Llavors es distreuen, s’avorreixen i es desmotiven.

Allò que se’ls transmès està allunyat de la seva realitat, de com són en veritat, però l’escola continua sent una font transmissora de coneixements intel·lectuals i racionals.

Es va fent modificacions en la forma, però el que ells ens estan dient i necessiten, és que es canviï el fons, perquè ells vibren diferent! Són diferents a tres i quatre generacions enrere.

Es necessita una nova Escola diferent a l’actual.

Una escola on no es valori tant la ment a nivell racional, i introduir més aspectes relacionats amb el cor.

No ens espantem!! Necessitem portar l’escola als nens, no els nens a l’escola; perquè aquesta ja no els pertany.

Els nens d’ara tenen una Consciència diferent a l’època que nosaltres vàrem néixer.

Els tractem com a nens que no saben, en canvi, no us ha sorprès a vegades les respostes i els raonaments que ens donen o fan, semblant més madurs del que ens pensem que són?

Alegreu-vos, perquè els nostres nens i joves són els grans Mestres de la Humanitat.

Recordo alguna situació d’un nen que se li va fer un regal i abans d’obrir-lo ja sabia el que era, sense haver-li dit; o aquella nena de set anys amb una sensibilitat més enllà del normal que sabia què li passava als seus pares sense que li aquests li diguessin res, o el gran respecte per la vida i la naturalesa.

Això només són exemples de les capacitats dels nous nens. Les seves consciències no són igual a la dels seus pares i adults que els envolten.

Tots tenen aquest potencial, i cada vegada més, són més els que el manifesten, sobre tot, si tenen un ambient adequat.

Aquells que viviu o esteu amb nens, no us heu d’aferrar a les vostres creences, sinó que heu d’aprendre a observar-los, sense judicis ni crítiques, des del Cor, i llavors us adonareu del per què de les seves actituds. Llavors us adonareu què us estan transmetent.

Són tot amor, manifestant-se tal qual són.

L’escola hauria de canviar, i no només l’organització dels anys a estudiar, sinó el fons del què transmetre.

Les seves ànimes saben el què han vingut a fer, i no és per a fer-vos la punyeta, sinó per a indicar-nos el camí a seguir a partir d’ara pel major bé de la humanitat.

Un dels aspectes que ens indiquen és el camí de l’espiritualitat, que no és religió! No té res a veure! És el camí de la realització, del recordar qui som i el benestar interior.

La Nova Escola ja no s’hauria de dedicar exclusivament a la transmissió de coneixements, sinó a començar a incloure aspectes com auto coneixement per a recordar qui som, control mental, relaxació i altres aspectes propers al veritable ser que som.

Alguns us pensareu que això és una bogeria i que l’escola no s’ha de dedicar a això!!

Per això us dic que l’Escola hauria de tenir una altre funció a l’actual. S’hauria de reestructurar per a adaptar-se als nostres nens, llavors facilitaríem que cadascú pogués realitzar-se plenament a la seva vida perquè se sentiria segur, motivat i entès per aquells que l’envoltarien, donant el màxim de sí en allò que triés a fer a la seva vida.

Pares i mestres haurien de tenir una relació diferent a l’actual amb ells, veure’ls diferent, i tots, s’haurien d’implicar més. Encara hi ha molts pares que diuen que l’educació dels seus fills correspon als mestres.

Res més lluny de la realitat. Actituds com aquesta faciliten el distanciament entre l’escola i la realitat: el que es fa a l’escola és de l’escola, i el que els pares fan amb els fills, això és la realitat.

L’escola també és la realitat pel nen, i allà només li ensenyen coses que no es correspon amb el que sent i motiva, en el seu dia a dia.

Comenceu a entendre ara el per què de tot, a nivell escolar?

Si a l’ESCOLA (amb majúscules) s’ensenyés al nen, al jove, a recordar qui és i que ell té tot el potencial per a crear benestar, salut i materialització a la seva vida, els resultats serien uns altres.

Es necessita que l’Escola comenci a donar pas al Cor i no potenciar exclusivament la ment intel·lectual.

Des del Cor, l’Escola uniria i motivaria; des de la ment, crea divergència, desigualtat i diferències.

Els nostres nens s’adonen d’això, encara que no tots sàpiguen expressar-ho amb paraules, però tots ens ho fan saber amb les seves actituds i accions.

Ara falta que aquells que esteu amb ells, obriu el cor, els ulls i aprenguem tots plegats, del camí que necessiten per a la seva realització com a sers.

Deixem de tenir pors i adaptem-nos als canvis per a aquesta nova etapa d’evolució del ser humà i el planeta, que ens ha de portar a la manifestació del veritable ser que som.

Els nens i joves ens parlen alt, però encara hi ha, degut a les seves pors, que ignoren el clam del nou camí a seguir. Insisteixen en mantenir el control, la limitació i els temors d’allò que és nou per a viure segons els seus avis, besavis, i fins i tot ells mateixos.

Sovint s’obliden que ells també van ser nens, i els nostres nens, aquests nens de la Nova Era, ens recorden allò que vam deixar de fer i ara és el moment perquè sigui.

Ara tenim una nova oportunitat per a deixar que cada ànima pugui seguir la veu del seu cor i sentir la Unicitat amb tot, tots i la Font de la qual procedim.  

Ens trobem en un període de Gran Canvi Planetari, i els nostres nens i joves tenen molt a dir-nos.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Llum de les Paraules (58)

" El temps del què va ser, s'esvaeix. El present demana pas per a pujar els esglaons de l'acció i acabar l'obra per la qual vas néixer."

Us recordo que el proper dissabte 21 es fa el Cicle "Despertant la Divinitat" al Centre Darsana de Granollers. Per a més informació podeu trucar al 938795217.

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

El meu amic

Recordo moments on estàvem junts, o estant jo en un lloc i tu venies quan et necessitava.

Recordo moments, dalt de tot del cim, veient la vall i l’horitzó perdre’s davant nostre. Tu t’apropaves i seiem al banc o sobre les roques que sempre estan en aquell espai a prop del cel.

Ens abraçàvem i després de sentir el nostre amor, començàvem a parlar, sent sovint, qui jo et preguntava sobre algun fet que estava vivint en aquells instants. Algun cop et preguntava sobre tu, però sobre tot, els silencis apareixien i des del cor ens comunicàvem, rebent allò que em transmeties.

Tantes vegades m’has ajudat posant enteniment quan ho necessitava! Ens alegràvem de veure’ns i després, com vells amics, confiàvem amb l’altre i jo t’escoltava atent segons senties que m’havies de dir.

A vegades jo et parlava i tu assenties. La teva presència esponjava el meu cor i no ha hagut trobada que no hagués valgut la pena estar amb tu.

Algun cop has vingut amb mi mentre caminava o corria pels camps de les afores de Cardedeu. Tu erets amb mi, i junts, seguíem el camí fins arribar novament al poble.

Et vaig conèixer fa molt de temps, vides enrere i ara, tornem a estar junts per a portar a terme una Voluntat Divina emanada del centre mateix del Cor del firmament, on només l’Amor existeix.

Em sento bé amb tu.

En moments que el meu interior es neguitejava, no sé com, però venies a mi sabent que et necessitava. En diferents moments has estat l’única mà que tenia a prop, oferint-me-la. M’agafava a tu i sentia el recolzament conforme hom mai està sol.

Ja de petit sabia de tu, i ves per on, que vaig trobar-te al cap de pocs anys d’aquesta vida. L’univers és immens, però he sabut trobar-te. A mesura que han anat passat els anys, m’he anat apropant més a tu i m’has obert les portes, com sempre ho has fet, però aquest cop, més enllà de la relació que teníem fa molts anys.

Sento un gran Amor per tu i una gran sensació d’agraïment i honor de ser amic teu, i tu acceptar aquesta amistat. Tot va començar molts anys i vides enrere, quan encara no existien els telèfons inalàmbrics, els mòbils ni els ordinadors, tot i així, sabíem un de l’altre, i sobre tot tu de mi, quan necessitava estar amb tu. No saps com t’ho agraeixo!!! Gràcies per aquestes estones que has estat en mi i m’has instruït en el camí del què ara sóc.  Tu tens molt a veure de com sóc ara. No em demanes mai explicacions, ni em vols convèncer del què no faig. M’acceptes tal com sóc. Em sento respectat, i per què no dir-ho: estimat per tu.

Tinc un amic que em fa saber la veritable paraula “amic”. És únic. Confiem un amb l’altre i junts, vivim situacions noves, encara que ell, a vegades sembla que ja les conegui.  

És curiós, com dos sers poden tenir aquesta unió i el sentit d’unicitat com tu i jo tenim. La teva presència em centra i em fa adonar qui sóc jo. Per mi va ser una sort haver-te trobat després de tants anys, o hauria de dir vides!.

Entre nosaltres no hi ha condicions, ni mals entesos, ni res que no surti del cor. Amb tu he entès què vol dir viure des del cor. Per a mi has estat un gran mestre.

Tinc molta sort de conèixer-te i saber de tu, així com de trobar-nos quan ho necessito. Fins i tot algun cop, hem estat junts sense dir-nos res, només un al costat de l’altre i sentint les nostres presències obertes a la vida.

Des de dalt del cim, sembla que puguem tocar amb la mà el sostre del firmament, però no, aquest s’enfila amunt encara que sembli estar aquí mateix. Des d’aquí estant, a vegades, estimat amic, no sé com t’ho has fet, però he tingut visions i sensacions intemporals. Tu erets al meu costat en tot moment.

Em dones calma, molta calma. Tranquil·litat i pau apareixen dins meu, quan sóc amb tu. Mai m’has demanat res, sent jo qui et preguntava més al llarg de la nostra amistat. Sento la teva força més enllà de la nostra condició humana. Amb tu sento l’harmonia, la sensació que no em passarà res i l’Amor activat dins del meu Cor.

Quantes vegades hem acabat les nostres trobades amb una expressió de complicitat entre nosaltres i sabent que tot anirà bé malgrat el procés que està vivint aquest món!

Vull donar-te les gràcies per tot el que has fet per mi fins ara, estàs fent i farem junts. Gràcies!

Quan parlava al meu entorn de tu, alguns volien conèixer-te. De fet, alguns ho han fet i t’haig de dir que les seves vides els han canviat. Allò dels amics dels meus amics són els meus amics, d’alguna manera amb tu així és. Tot aquell per part meva que t’ha volgut conèixer-te, al final us heu fet amics. D’altres només han tingut la curiositat de qui erets, però quan s’han obert i deixat la curiositat a un cantó per a endinsar-se més a qui erets tu i entendre’t, l’amistat ha estat gran.

Qui no et coneix només pots arribar a ser una icona, en canvi, aquell que et coneix, ets part d’ells i ells part de tu. Sé d’algú que et té present constantment i que també parla a gent que coneix de qui ets tu. T’ho pots arribar a imaginar?

La teva presència pot no ser vista, sent-hi sense cridar l’atenció, però quan algú se t’apropa i et mira des dels ulls del Cor, llavors sap que d’alguna manera ets diferent. Això és una sort, perquè només se t’apropen aquells que estan preparats per a rebre’t com jo vaig fer-ho en el seu moment.

Ara, estàs aquí amb mi. Ens trobem en aquest espai a l’alçada del vol de les àligues. Tu m’estàs escoltant, sent jo qui parla en aquesta trobada. T’haig de dir que els dos ens sentim bé. T’ho noto. Assegut a aquesta mena de banc de pedra, amb els braços sobre els genolls m’escoltes amb la mirada propera i serena sabent que el camí que vaig decidir prendre va eixamplant-se per moments, portant-lo a terme, amb tu al costat i d’altres germans i amics del que Tot és.

Hi ha alguna cosa que em vulguis dir, JESÚS?

Alça els seus ulls nets i profunds, i amb un somrís d’igualtat i unicitat em respon:

-         És així com em definiries, o és a tu a qui has definit. Com una vegada et vaig dir: com dues gotes d’aigua, entre tu i jo no hi ha diferències. Ni jo sóc més que tu, i tu més que jo. El Pare ens ha fet a tots iguals. En el seu moment vas obrir el cor, i em vas sentir.

-         Et recordo que vas ser tu qui es va presentar en una meditació que feia conforme series el meu guia a partir d’aquell moment.

-         Estaves preparat i feia temps que buscaves la resposta de qui t’acompanyen. Era el moment.

-         I ara? o més ben dit, i a partir d’ara?

-         Continua sentint el nostre Amor i deixa que el Pare es manifesti a través teu. Els nous temps requeriran la seva presència i tu, com jo vaig ser en el seu moment, seràs vehicle de la seva presència.

-         Amén, i que Déu et beneeixi, Amic i Mestre.

Ell em somriu. Sento que som Un.

En aquests moments, com sovint em succeeixi quan connecto amb la Llar o amb algú de la Llar, el meu cos i el meu esperit senten una immensa pau i Amor més enllà del terrenal.

Ell m’ha explicat contes, històries i metàfores sobre la vida més enllà de la forma. M’ha instruït en la Veritat del què és i va ser. La seva energia és forta, brillant i poderosament amorosa.

El sento en mi, perquè Ell i jo som Un.

Allà on hi ha un cor obert, allà és Ell.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Per a ascendir, hem d'integrar

Fa pocs dies vaig rebre una trucada d’algú interessat en com connectar amb els nostres guies, àngels, sers de Llum i canalitzar-los.

Hi ha un despertar espiritual que abraça a tota la humanitat. Volem obrir portes que pertanyen, per dir-ho d’alguna manera, al quart nivell, quan nosaltres estem vibrant en el tercer.

Moltes vegades, per més que aprenguem unes tècniques, en el fons, només és la forma, y per a creuar el llindar vers el quart o cinquè nivell, per exemple, hem de vibrar a l’uníson. No podem aprendre, a nivell escolar, fer arrels quadrades quan encara no sabem multiplicar i dividir.

Tot segueix un procés, i no per més que aprenguem tècniques, arribarem més alt. El potencial hi és, però no hem d’aprendre, sinó integrar.

No per més que obtinguem molt coneixement arribarem a la saviesa. Aquesta s’obté a través de l’aplicació amb un mateix i l’obertura del cor. No és necessari aprendre molt des de fora a dins, sinó endinsar-nos al nostre interior i aprendre de dins cap enfora.

Enteneu per què per més que aprenguem i fem cursos (segons quins), no arribem a l’enteniment i pujar al quart o cinquè nivell? Un ha d’estar preparat per a obrir aquestes portes. Aquesta preparació consisteix en anar a l’interior d’un mateix i “treballar-se” – com es diu.

No per més coneixements que tinguem arribarem a nivells espirituals més alts. Tot al contrari, quants més coneixements, més estructurem la nostra ment i més la condicionem a unes creences establertes, quan el teu ser té les seves.

En relació a la trucada rebuda d’una ànima germana amb motivació per a ascendir en el seu camí espiritual, diria que no per més coneixement adquirit, més alt arribarem, podent materialitzar la nostra voluntat. Hi ha un treball interior de preparació, no d’adquisició de matèries aconseguides en diferents cursos. Aquestes poden ajudar si un agafa la seva essència i descarta el mètode, com la separació del gra de la palla. L’essència, llavors, aplicar-la en un mateix i deixar que tot succeeixi.

S’ha d’estar preparat interiorment per a ascendir nous esglaons. Sigues pacient, germana ànima, i comença a integrar el que el teu ser va adquirí segons el procés de la teva ànima.

Això és l’important. Les conseqüències d’això? Bé, depèn de cadascú arribarà al punt adequat i al nivell adequat.

L’important és sentir l’amor en un mateix i integrar-lo a cada una de les nostres cèl·lules. Una vegada manifestem l’amor de la nostra veritable essència, llavors,…..tot és possible.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Una abraçada.

Sentir

A mesura que han anat passant els anys de la meva existència actual, m’he adonat que no és el fet de pensar el que ens permetrà aconseguir allò que volem i ser feliç. No és fer servir la ment com a element prioritari de les realitzacions, sinó el fet d’obrir el cor i escoltar el que et diu. Llavors,...porta a terme allò que t’ha dit.

Amb el temps, m’he donat compte, també, que no només escoltant el nostre cor podem situar-nos en el camí adequat a la nostra situació, sinó que la veritable felicitat i benestar consisteix en sentir l’amor, la pau i l’harmonia que som. Sentir la despreocupació, el deixar-nos anar, la plena serenitat i calma dins nostre. Després d’anys vaig adonar-me que SENTIR ens portarà al veritable ser que som. El nostre cor ens dirà com, i la nostra ment ens ajudarà a portar a terme les directrius rebudes.

La gent se sent bé sentint amor.

El ser humà se sent realitzat quan sent la prosperitat i la realització dins d’ell. No cal haver-ho aconseguit. Només es necessita sentir-ho, i aquest sentir ens portarà cap a la consecució del sentit.

La gent se sent bé quan sent pau i harmonia dins d’ella.

Sentir i tenir les sensacions més enlairades del nostre esperit ens permetrà arribar allà on sempre hem desitjat ser o trobar: al veritable ser que som.

Tan se val què estiguis fent o on et trobis, així com el ritme o estil de vida que portis. Res d’això compte quan dins teu sents el major benestar que creiem que pot existir.

No és la ment, és el cor i el sentir, com a clau per a donar el protagonisme que li correspon.

M’he adonat al llarg dels anys, del meu procés cap a l’ascensió, que quan més sentim les sensacions i sentiments més enlairats, més purs dins nostre, a voluntat, llavors tot nosaltres ens transmutem en sers més enllà d’aquesta terrenalitat, entrant en contacte amb el veritable ser que som i la comprensió del sentit de la vida. Llavors, ......les portes de la Llar s’obren de bat a bat per a rebre’ns. Aquí no hi ha preocupacions, tensions, maldecaps, mals entesos, impotència, ràbia, dolors, malestars, ni tan sols, una minsa sensació d’infravaloració i inseguretat. Res de tot això hi ha quan sentim que som part d’una Llar més enllà d’aquest pla dimensional que ens trobem.

Sentir amor, tendresa, acolliment, èxit, prosperitat, realització, tranquil·litat, calma, reconeixement, i tot allò que hom vulgui, pot ser registrat en les vostres consciències cel·lulars per a atreure-ho a les vostres vides, pel sol fet de SENTIR-HO. Aquest és el gran poder que tenim els sers que ens trobem en aquest procés d’enlairament de l’ànima. Les separacions i diferències desapareixen, i apareixen l’apropament i la Unicitat.

Sentir és part de la nostra naturalesa divina. Quan en estat de calma i relaxament ens posem a sentir, activem la maquinària perquè la vida ens apropi allò que li enviem. Atraiem segons sentim, i aquest sentir es troba emmagatzemat a cada consciència cel·lular. La nostra qualitat de vida consisteix en segons el que sentim, no el que expressem únicament.

Si en la nostra memòria cel·lular hi ha odi i ressentiment, això atraurem. 

Si el que hi ha és amor i ple convenciment que un aconseguirà allò que vol, això és el que aconseguim en el seu moment.

En canvi, si el que volem té a veure amb l’ambició, interès, esforç i sacrifici, això se’ns donarà.

La vida és una aliada nostra, i sempre ens vol donar la raó, respectant el lliure albir, sabent que sigui el que sigui, arribarà el dia que ens adonarem del què estem projectant i llavors, farem els canvis necessaris per a col·locar-nos en el camí correcte per a la nostra ànima i poder, així, gaudir de la nostra existència i tot el que ens envolta. Llavors començarem a entendre els per quès de la vida i el que ens ha permès viure. Aquest procés és el que es coneix com el despertar de la consciència, i a més despertar, més sentim i més atraiem, perquè estarem netejant el camí dels obstacles del nostre passat (pors, resistències, enveges, ràbia, ressentiments, odis, infravaloració, gens auto reconeixement,....)

Tu ets AMOR,  i aquest, alhora, és el sentiment més enlairat que tenim, ja des del nostre naixement. Recuperem-lo i deixem que ens guiï. Sentint-lo i permetem que ens ompli de benestar i salut.

Hi ha tot un treball a fer quan es comença a ser conscient d’aquest fet. Tot i així, és com un joc, el fet de practicar. Proveu-lo i deixeu que la capacitat de sentir que teniu es converteixi en una de les eines més poderoses que teniu per a materialitzar la qualitat de vida que voleu.

Quan el que sentiu us fa estar bé, accepteu més el que us envolta i us torneu més amorosos.

Hem vingut aquí, entre altres aspectes, a ser feliços. Què tal si deixem que la felicitat sigui en nosaltres?. Si segons tu no la tens, pots crear-la. Sí!, tu tens la capacitat de crear allò que vulguis pel teu major bé. Tens l’eina dels sentiments, per què no la fas servir pel teu major bé. Quan de temps esperant el moment, i ara que ja ho saps, encara esperes que tot canviï per a ser feliç. Deixa d’esperar i posa’t a crear. Recorda: allò que sentis, atrauràs.

Sigues pacient i ves sentint allò que vols a la vida. No només t’aportarà benestar, sinó que alhora, t’aniràs convertint en un imà per atraure just allò que vols.

Sent la teva divinitat en tu i deixa, llavors, que ella et porti.

Et pensaves durant anys que tu no podies o que havies d’esforçar-te molt per a aconseguir el que sempre t’has proposat. Ja no cal. SENT i deixa que tot sigui. Tingues clar el que vols i sent-lo. Deixa que els miracles succeeixin a la teva vida. Existeixen i no cal esforçar-se per a ser feliç, només cal SER.

Vaig començar a treballar-me la ment, en els meus inicis. Després em vaig adonar que faltava alguna cosa, i em vaig posar a obrir i escoltar el meu cor com no ho havia fet fins en aquells moment, tot i així, encara faltava alguna cosa perquè tot fos. Llavors em vaig adonar que teníem una capacitat adormida que mai ens han ensenyat a fer-la servir, i és el fet de sentir a voluntat. Quan vaig afegir aquesta nova eina en el meu procés, llavors tot es va accelerar i jo vaig recuperar més les forces per a continuar el meu camí. Quan sentim, sabem que tot és possible, i és així, com a la meva vida, fins ara, he anat aconseguint tot el que m’he proposat, i sempre,...... en l’ara adequat per a la meva ànima.

Des del meu cor, una forta abraçada a tots i que l’Amor i la Pau siguin en vosaltres.   

La Paraula s'estén

Aquest dissabte passat vaig anar a una xerrada sobre el Despertar de la Consciència.

Amb va alegrar al veure com totes les cadires de l’espai estaven ocupades per ànimes encarnades, disposades a escoltar part de l’experiència d’un ser que en el ser moment va decidir transmetre allò que, bé per pròpia vivència o per transmissió del món de la Llum, va arribar a viure i sentir per a donar nous passos en el seu procés, i ara, temps després, veu la necessitat de fer-ho arribar a tots aquells sers disposats, com ell, a seguir el camí de l’Ascensió.

Cada vegada hi ha més sers disposats a mostrar el camí de la Saviesa, la Veritat i la Llum.

Quan algú es disposa a transmetre el que se li ha permès obtenir i saber, les paraules surten fluides i les portes s’obren, sent guiat per aquells que sempre són amb ell, des de l’altre costat del vel.

El Gran Canvi està en marxa, i ja no es pot tornar enrere o aturar-lo.

Cada vegada són més qui senten la veu del seu cor a mostrar aquest camí de Llum per que aquells que l’envolten, puguin començar a recordar quin és el sender de les seves inquietuds espirituals.

El canvi comença amb un mateix. Aquest repercutirà a tot el planeta, i cada passa donada representarà l’obertura d’algú dubtós o indecís, que per les seves pors, no s’atreveix a encarar-se amb allò que és.

Petits passos obren la finestra d’una nova vida, una nova Consciència basada en l’actuació des del cor.

Allò que estava separat, ha arribat l’hora d’ajuntar-se.

El Tot necessita sentir la seva integritat per a il·luminar el firmament segons la Voluntat Divina.

A tots, gràcies!, i  que l’Amor i la Pau siguin en vosaltres. 

En mig de l'univers

A vegades deixo la terrenalitat i m’enlairo fins a trobar-me en mig de l’univers. Connecto amb la meva ànima i junts, anem al bell mig del nostre estimat firmament, sentint la nostra veritable naturalesa i essència.

Des d’aquí estant, sento la força del silenci, actuant en tot l’existent fins on els nostres sentits poden arribar a percebre, i més.

Sento la pau i la serenitat del que tot és.

Sento una immensa plenitud, on l’harmonia és l’estat normal des d’aquí on sóc.

Hi ha un Amor pur i incondicional, que ho percebo en el meu ser i que ho abraça tot. Tot és creat des d’aquesta essència amorosa que Tot és.

Des d’aquí on sóc sento el sentit de tot el creat. Sento la veritable naturalesa de tot el que està fet i existeix. Miro de descriure el que sento des d’on sóc en aquests moments, adonant-me que les meves paraules escrites, encara que impregnades de l’energia existent aquí, resten minses per la intensitat sentida en cadascuna de les emocions, sensacions i sentiments viscuts en aquest ara i aquí.

Arribar aquí on sóc, ha estat per voluntat pròpia. No hi ha cap exercici o tècnica que et porti aquí. Senzillament, sents la teva divinitat en tu, i des d’aquest estat, a voluntat, pots trobar-te allà on vols. Pot ser a un temps passat, més endavant als temps actuals, o, en aquest cas, en mig de l’univers per a sentir la Llar de la qual tots procedim.

Veig el nostre estimat planeta lluny, molt lluny, petit, en mig d’un tapís de punts lluminosos com a part d’un sistema existencial atrets per un punt central que permet les irradiacions més amoroses que algú pot arribar a pensar.

Tot és silenci, i amb mi es troben germans de la Llum, el que es coneix com a àngels, sers de Llum i d’altres sers amorosos, germans, pertanyents tots, jo inclòs, a la gran Família Espiritual. No estic sol. Sento les seves presències en mí, al meu entorn. Som Un. No hi ha diferència entre ells i jo. Sento el seu Amor pur, vers el meu ser, i el meu vers ells. La nostra essència és Una.

En aquesta aparent quietud i silenci, és quan més es manifesta aquests sentiments més enlairats i purs que he comentat abans. Aquí estic, amb Ells.

Sento la plenitud de la llar i de la veritable essència de qui som quan ens alliberem de la matèria i la densitat temporal per la qual, alguns de nosaltres, els humans, estem experimentant. Molts se senten atrapats en aquesta forma, però quan t’adones que la teva consciència va més enllà del raciocini, et pots alliberar de tot allò que et pot limitar i alliberar-te del pes de la ignorància, tornant a poder visitar la Llar de la qual tots pertanyem i sentir la magnificència del ser que som. Ens podem enlairar i experimentar sensacions i experiències del que s’anomena la cinquena dimensió o de superiors.

Em trobo en un cos, però podem aprendre a alliberar-nos d’ell i ser nosaltres. Ara, des d’aquí, en un racó de l’univers i en companyonia dels meus germans de la Llum, us expresso aquestes paraules com a descodificació del què puc arribar a sentir en aquests instants.

Hi ha un immens silenci per a no ser distret, però no cal sons, perquè aquí l’important és el que se sent. He deixat la densitat amb la meva condició humana, perquè aquí no existeix, no té cabuda. En aquest espai- estat, només són els sentiments, si és que es poden dir així, i les sensacions més sublims, de més alta vibració que un ser pot arribar a tenir.

Qui són amb mi m’envolten, i veig que van arribant cada vegada més. La intensitat amorosa va a més. L’exaltació del que es podria dir el meu cor, és sublim!! Sento les seves abraçades, el seu Amor, envaint-me una gran pau, deixadesa, confiança i seguretat alhora. Sento l’estat de la presència de Déu en mí. Aquesta energia de més alta vibració és en mí, com si d’un globus es tractés i aquesta energia m’omplís del tot, però alhora, com si fos també, tot transparent. És un estat d’ESTAR i SENTIR. És un estat de plenitud major, intensa i serena alhora. (En aquest punt, no vulgueu que la vostra ment racional ho vulgui entendre. Ja us he dit abans, que s’ha de sentir, i aquestes paraules és el que més s’aproxima al que estic SENT i SENTINT).

Em quedo una estona aquí amb mi, amb Ells.

Em diuen que us transmeti que no temeu i connecteu amb el vostre cor. Ell us parlarà del que ara jo us estic dient.

Em diuen que estimeu, perquè només Amor existeix. Allò que veieu en el vostre món, és una il·lusió de la ignorància del ser humà. Darrera dels fets existents hi ha la vida eterna en el seu estat més pur i incondicional com us ha dit qui escriu aquestes paraules.

Sentiu Amor i atraureu Amor.

Sentiu Amor i sentireu la Llar en vosaltres.

Sentiu Amor i el veritable ser que sou es manifestarà.

Em diuen que us transmeti que no cal que llegiu tant ni que heu de buscar sovint a fora vostra, perquè allò que necessiteu per a tornar a la Llar ja ho teniu en el vostre interior. El que heu de fer és anar dins vostre i sentir la vostra veritable naturalesa. Aquell que us transmet sap del camí. Ell també l’ha seguit, i ha deixat de buscar a fora. Va haver d’endinsar-se vers la seva naturalesa, i va trobar la porta de la seva divinitat. Va adonar-se de la importància de ser un mateix i obrir el seu cor per a manifestar la Voluntat Divina a la seva vida. Allò que fa i diu no és ell, com a humà.

No temeu ser qui sou, perquè qui es mostra ara, no és aquell qui és.

Nosaltres, la Llar, us obrim les portes perquè vingueu a nosaltres. Estem aquí per a ajudar-vos a pujar els esglaons cap a l’essència de la Llar. Sempre hem estat al vostre costat i continuarem sent-hi.

El nostre Amor és amb vosaltres.

- Gràcies, germans, i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. Que Déu us beneeixi!

Continuo sentint el nostre Amor com a Un de sol.

Miro al meu entorn, i sento la perfecció del que veig.

-         Si la gent sabés qui són...!

Sento, tant en mí com en Ells, una immensa sensació de paciència i confiança alhora, conforme el ser humà es dirigeix vers la seva divinitat manifestada. El Gran Despertar que s’està produint actualment portarà a la presa de Consciència plena de qui és cadascú. Llavors, el ser s’enlairarà, així com el planeta que habita i junts, crear nova vida al llarg del firmament, servint a la Font Creadora de Tota Vida.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

- Amén (així és i serà)– responen aquells que són amb mi a l’uníson.

Activitats pel mes d'abril

·         Al centre La Font de Cardedeu es farà una xerrada sobre “Els Nens dels nous temps”, el proper dia 13 d’abril a les 20h. Aquesta xerrada està dirigida als pares, mestres, educadors, familiars, animadors, i a tots aquells que estigueu en contacte amb nens; fins i tot, als que esteu interessats en aquest Gran Despertar de la Consciència per a entendre tot el que està passant en els nostres temps actuals.

-         La xerrada serà gratuïta, oberta a tothom.

-         Per aquells que estigueu interessats podeu trucar al centre:

      LA FONT:   c/ Hospital 4 – 08440 – Cardedeu    T. 938455556     

·         Al Centre Darsana de Granollers es farà el Cicle “Despertant la Divinitat”, que consta de tres ponències – tallers:

o   Viure Conscientment

o   Domesticar la ment

o   Taller d’auto sanació

    

  Aquest Cicle es pot realitzar en dues opcions, segons us vagi bé:

-         Cada taller un dijous al vespre a les 20h, els dies 12,19 i 26; o bé,

-         Tots en un sol dia, el proper dissabte 21 a partir de les 9’30h.

-         Per a les inscripcions o més informació poseu-vos en contacte amb el centre Darsana.

        DARSANA:  c/ Bruniquer 1-3 – 08402 – Granollers  T. 938795217.

                   

                                                            

Si voleu que aquestes activitats i totes les que es van realitzant es facin també a la vostra població, centre o associació, podeu enviar un e-mail a:       emaeljordimorella@hotmail.com

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.     

El taxista

Avui m’agradaria començar explicant-vos una història:

Hi havia un ser humà que va rebre una trucada. La va atendre i des de l’altre costat va acordar quedar a un lloc en concret. Immediatament va penjar el telèfon, el va despenjar novament, i va trucar al servei de taxi perquè li enviïn un quant abans millor perquè havia d’estar d’aquí no gaire a una direcció concreta.

Una vegada demanat, el nostre home es va preparar i va estar atent per quan arribés el taxi. A l’hora acordada, ja es trobava a la porta del seu domicili per a recollir-lo, pujar-se en ell i dirigir-se vers on havia quedat.  

Aquests actes aparentment quotidians, representen perfectament el període des que ens ha arribat l’hora del nostre despertar fins a la realització de la nostra voluntat i la manifestació de la divinitat que cadascú és. 

Tots rebem la trucada pel sol fet de viure en aquest cos que tenim. Tots, absolutament tots ens sona el telèfon interior amb l’interès de dirigir-nos vers l’obertura d’una nova porta a la nostra vida no oberta encara, permetent-nos arribar allà on hem d’arribar segons el procés de la nostra ànima.

Rebem la trucada i quedem en arribar a tal punt del nostre caminar que ens oferirà noves oportunitats a la nostra vida per a la plena realització del nostre ser.

Donem el pas i deixem que la nostra intencionalitat expressada en veu alta ens creï les coincidències perquè tot sigui. Quan tenim clar el camí a seguir, llavors és quan ve el nostre taxi per a recollir-nos.

Bé, el primer pas ja està donat, ara ja hem donat el  consentiment perquè tot sigui. Confiança. Ja hem aclamat i demanat a la vida allò que volem, ara és qüestió d’esperar que la nostra nova actitud davant la vida ens atregui a les portes adequades per a poder donar nous passos en el nostre procés del despertar, i així, activar la divinitat que som.

Quan veiem venir el taxi i aturar-se davant nostre, just davant la nostra porta com havíem quedat, ens pugem a ell i li recordem al conductor la direcció que volem anar. El vehicle arranca i nosaltres ens aposentem en el seient de la nostra petició.

El ser humà que desperta o s’endinsa més en el seu camí vers la Llum, demana a l’univers, al Pare, allò que sent en el seu cor. Demana una i una altra vegada, com si la Llar pogués oblidar les peticions dels membres de la Família, els seus desitjos més fervents provinents del cor. Aquest ser comença a incloure en el seu dia a dia una actitud diferent a la tinguda fins ara, així com la realització d’una sèrie d’exercicis per a connectar amb el veritable ser que és.

Això només és el primer pas. Molts pensen que ja tot serà, i aplicant de tant en tant aquestes pautes més amoroses a la seva vida, tot ja serà. Hem de fluir. Hem d’aprendre a fluir com els dofins per sobre les ones, o una fulla que és portada por les aigües braves d’un riu. Tot succeeix sense expectatives, exigències ni impaciència. Una vegada has obert les portes de la teva voluntat des del cor, deixa que tot sigui, sempre seguint allò que el teu interior et dicti.

El fluir no és no fer res i ja em vindrà pel sol fet de demanar-ho. El procés no funciona així, exactament. Fluir representa viure tot allò que la vida t’ofereix sense resistències i sabent que tot el que et succeeix és pel teu major bé. Fluir és haver posat els pilars, la teva intencionalitat al servei del teu cor i deixar que tot sigui en el moment més adequat. No sempre aquest és quan nosaltres volem, sinó que moltes vegades, per a arribar a allà on volem hem de fer vàries parades, i en una d’elles, recollir l’aprenentatge per a enlairar un grau més d’amor el nostre ser. Fluir no és no fer res, sinó fer la part que et correspon, el que sents en el teu cor en relació a on vols arribar, ser o sentir.

Encara hi ha una gran part de la humanitat adormida. Quan aquesta comença a donar els primers passos s’impacienten i donen preses, dubtant del procés. No temeu, perquè una vegada has posat el mecanisme del despertar en tu, ja no pot tancar-se, i amb el temps, anirà a més. No podem des conscienciar-nos, i quan més ens endinsem en el camí vers la nostra Llum interior, més motivació tindrem per a seguir i obrir les portes del nostre ser de bat a bat per a mostrar-les d’una manera absoluta al món, al nostre entorn.

Igual com la història inicial, una vegada vas avançant vers el lloc corresponent a la teva ànima, hem de deixar-nos portar pel taxista. Ell sap quins camins seguir pel nostre major bé. Ell sap el que necessites, així com el coneixement de la transició de l’animalitat a la divinitat. Ens han enviat el millor taxista possible, el més proper al nostre entorn actual. Sempre, en tot moment rebem allò que necessitem.

Quan ens hem assegut còmodament al seient del darrera, deixem que ell faci la seva feina. Hem d’aprendre que cadascú ha d’aportar la seva part. És un treball de dos: de tu i de qui t’acompanyen. Deixa que els teus guies et portin pel millor camí.

Tots tenim un taxi esperant-nos a la porta per quan despertem i estiguem disposats a anar més enllà del nostre present, per a deixar enrere el nostre passat limitat i enlairar-nos vers la nostra divinitat.

Quan estem sent portats, no li preguntem constantment al conductor: Segur que sap com es va? No pot anar una mica més ràpid? Us sonen aquestes paraules? Cadascú es troba, a petició pròpia amb el taxista adequat. Ell sap el que es fa. Confieu. Espereu que acabi el trajecte, i llavors us podreu baixar i anar allà on heu quedat. Tingueu el convenciment que tot està sent i anirà bé. No dubteu. Confieu. Sigueu pacients perquè a vegades, segons cadascú, trobarà semàfors en vermell o un carrer molt transitat. Relaxeu-vos i sapigueu en tot moment que esteu sent portats.

Doneu els passos que sentiu des del vostre cor que heu de donar, i després, tot és qüestió de sincronicitats.

Confieu. Sigueu pacients. Tingueu la certesa que tot serà, que tindreu o aconseguireu allò que sentiu des del vostre interior.

Deixa que el taxista, que el procés et porti allà on vàreu acordar. Confia en ell. Confia.

Es una sort haver trobat el taxi en el qual et trobes. Sent la seguretat de ser portar allà on sents que has de dirigir-te.

Confia i relaxa’t.

Deixa que els taxistes que t’envolten també facin la seva col·laboració en el Gran Pla Diví on et trobes.

Així ho vau acordar.

Activitats per aquest mes de març

El proper divendres 23, d’aquest mes de març, es realitzarà una xerrada – presentació de les activitats en el centre DARSANA per part d’en Jordi Morella, creador del Seminari “Connexió Divina”.

L’esdeveniment es farà en el propi centre a les 20’15h.

L’entrada és gratuïta.

Tots aquells que estigueu interessats en assistir-hi, es recomana que truqueu abans al 938795217 per a poder organitzar millor la trobada.      

La xerrada consistirà en presentar el Seminari “Connexió Divina” que es farà  en el mes de juny, tant la primera com la segona part.

També es parlarà del taller que es realitzarà en el mes de  maig sobre: “¿Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser”.

Finalment, es presentarà el Cicle “Despertant la Divinitat” que es farà en el mes d’abril.

En aquesta xerrada podreu obtenir tota informació en relació als actes que es presentaran.  

        US ESPEREM!

També us recordo que el proper dissabte, 31 de març es farà a Cardedeu, organitzat pel centre LA FONT,  el taller de “¿Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser”.

Per a aquells que no us vagi bé aquesta data, teniu una nova possibilitat pel maig a Granollers (veure més amunt).

Per a més informació d’aquesta activitat, i/o concertar sessions individuals, podeu trucar al 938455556.

El centre LA FONT es troba al c/ Hospital 4 de Cardedeu.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Tots aquells que vulgueu que aquestes activitats es facin en el vostre centre, espai o associació, podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com 

Fins aviat!