Por? No temis estimat ser

No importa les pors que puguis arribar a tenir. No importa quines pors tens i les seves intensitats. Tota por és fruit de la no comprensió i el no coneixement del desconegut, o del resultat a obtenir. La por només és fruit d’un passat, pertanyent a la nostra ment, no al present.

El cor protegeix el teu ser a l’escoltar-lo i sentir-lo. Quan posem l’atenció en la veu del nostre interior, cor, res hem de témer, perquè el que pots arribar a percebre, “veure” o sentir, pertany al present, i aquest no anticipa les possibles “irregularitats o anomalies possibles” que poden arribar a esdevenir. La teva ment sí.

Les pors pertanyen a un passat viscut des de la manca d’aplicació del teu empoderament. Quan arribes al present, tens amb tu el pes del teu passat, i aquest, et pronostica el que “segurament” et succeirà, tenint en compte el viscut en el seu temps. Tu erets d’una manera i les circumstàncies unes altres. La teva ment vol fer-te veure que sempre és el mateix i així serà, sense tenir en compte que l’individu va canviant i les circumstàncies, com el planeta, també. Ara no és l’ahir. L’ahir no serà el futur. Tu ets present, i el que va ser temps enrere ja no té cabuda a l’ara.

Les pors adquirides van ser fruit d’un no coneixement com a ser.

La por desapareix amb la comprensió espiritual.

El no conèixer-se implica una actitud de víctima degut que l’aprenentatge de generacions sobre “les limitacions” del ser humà va deixar petjada en el nostre ADN. Realment érem sers limitats en el moment d’adquirir la por? Hagués servit d’alguna cosa el tenir el coneixement sobre un mateix al trobar-nos amb la situació? Hagués servit d’alguna cosa?

El ser humà està canviant degut a la presa de consciència espiritual que va adquirint part de la humanitat. Aquest canvi de consciència fa canviar (enlairar) les energies de cadascú i el planeta. És com un bàlsam d’empoderament per a tot aquell que es predisposi a obrir el seu cor i endinsar-se al seu interior per a connectar amb la seva veritable essència i el veritable món al qual pertany.

En el present, totes les pors són fictícies, il•lusòries, degut a la aprehensió sobre un possible resultat a obtenir. És aquesta la millor actitud a mostrar pel nostre ser? On es troba l’Amor davant una predisposició d’aquesta índole? Senzillament, no existeix. Quan deixem que la fictícia por en el nostre present es manifesti, estem delegant la nostra essència amorosa al cubell de la brossa. Quan hi ha temor a la nostra vida, no hi ha Amor, i si deixem que l’Amor es manifesti, llavors no hi ha temor.

Les pors són una manca d’amor en nosaltres. A més pors, més desconeixement hi ha del nostre ser. El nostre potencial espiritual està enterrat per decisió pròpia amb els ciments d’un passat inexistent en el present, insistint que prevalgui. És una actitud coneguda, encara dolorosa, i per tant, familiar. El familiar ho acceptem encara que no sempre sigui el correcte i amorós.

On es troba la teva responsabilitat davant la teva vida en situacions com aquestes? Senzillament, amagades en algun armari del passat.

El no saber ens confon a vegades.

El no saber ens limita.

Quan sabem, llavors ve la comprensió i l’empoderament.

Les pors desapareixen amb la comprensió espiritual.

Sabent qui ets tu, obriràs les portes de la teva realització i la manifestació del Déu que hi ha en tu.

La teva divinitat truca a la teva porta per a ser mostrada i expressada a la teva vida.

Ha arribat l’hora que els deus humans compleixin amb el Gran Pla Superior establert per a aquest racó de l’univers anomenat Terra (Gaia).

L’alliberament de les pors permetrà enlairar a les ànimes dels sers humans que estan vivint una experiència en la matèria.

Desperta la teva consciència i deixa que el Déu que ets es manifesti majestuosament al món.

Res hem de témer, perquè res pot amb la nostra divinitat. Som Déu en la forma.

A major comprensió espiritual major grau d’evolució de la nostra ànima. Allò que va ser, ja no té perquè ser, perquè la teva capacitat de decisió en el present pot obrir el teu cor, escoltar-lo i donar-te compte que res has de témer.

Només existeix l’Amor. Només existeixes tu amb la teva divinitat.

Deixa que es manifesti i obre’t a la vida, a tot, a tots, a la Llar a la qual pertanys i sempre ha estat al teu costat, encara que l’hagis oblidada i no escoltar la seva guia.

El teu veritable ser espera el moment per a tornar-se a manifestar com quan encara no et trobaves a la forma.

L’Amor permet que la Llum s’imposi i la foscor desaparegui per sempre del ser humà. La por és la foscor de la ignorància.

Tu ets Amor i Llum.

Deixa que et teu cor et guiï.

Tot va bé. Tot està bé.

Et beneeixo amb el meu Amor, estimada divinitat.

La Llum de les Paraules (54)

"Qui estima, no jutja ni critica, acceptant a cadascú tal com és, perquè sap l’important que és per a la seva ànima, els moments que viu."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres



La placidesa del lliurament

A vegades la placidesa del lliurament absolut crea certs plantejaments en la nostra condició humana si hem de donar nous passos o continuar amb la situació del nostre present.

A vegades aquesta sensació de benestar i convenciment que en el fons està sent l’adequat en el lloc adequat et porta a anhelar el que el cor sent segons serà a la teva vida.

A vegades els moments de fluir et semblen moments d’espera d’alguna cosa que saps que serà i que en aquests moments semblen haver desaparegut. Tot i així, tens la plena certesa, i així ho sents, conforme serà.

Envoltat d’un entorn fortament arrelat a una dualitat, l’estar connectat amb el teu cor i la veritable naturalesa que ets, et permet anar més enllà del que el teu entorn t’està mostrant, i on allò que s’està veient en relació a la teva situació a la vida, no té res a veure amb el veritable sentit de la teva presència ara i aquí. Només tu saps el veritable sentit del què estàs vivint i com ho estàs vivint. Saps del per què i et deixes anar, fluint amb la Voluntat Divina.

Deixar-te anar, segons les directrius del teu cor és el millor pel major bé de tots.

Vius una situació plena del convenciment de la forma, per part de tots els que t’envolten, malgrat sàpigues el fons de tot el que es produeix. Veure més enllà del que els nostres ulls físics poden arribar a divisar, et permet mantenir la calma i la serenitat conforme els passos donats fins ara portaran a la millor resolució per a totes les ànimes involucrades en l’afer que s’estigui vivint.

Tot és calma enmig del no-res.

Tot és harmonia en el moviment que t’envolta.

Et trobes en el centre d’una situació on aquells que estan a prop teu veuen com desarmonia. Tu veus la perfecció i l’amor de Déu en tot el que s’està vivint. Tota decisió presa des del meu cor em porta a l’apropament entre els sers existents, encara que no siguem compresos en el moment que decidim.

Sento la pau de la Llar en mi.

Em sento part d’aquesta Llar, de la qual tots pertanyem.

Sento la Unicitat amb el Tot i tots.

Els dies van passant i el meu cos es va adaptant a les noves energies, enlairant la meva ànima i tot el meu ser.

A vegades, quan algú es deixa anar del tot al flux de la vida segons ha de ser, es converteix en un observador de la seva pròpia vida. Perquè aquest ser contemplatiu de tot el que viu es converteixi en un ser lliurat al Pare, ha de sentir plenament el convenciment i la certesa que tot serà. Llavors és quan realment, encara que la seva ment vulgui intervenir dient-li que ha de ser actiu, es reafirma en la seva saviesa interior, sentint el seu cor i tots els dubtes, llavors, desapareixen. Sí! Aquest és el veritable ser centrat i connectat amb la seva divinitat. El seu cor el guia i sap que la direcció presa i el moment actual que està vivint és el que ha de ser i t’obrirà noves portes per a arribar a manifestar encara més, el Déu que és.

Qui ens guia? D’on surt aquesta certesa d’estar fent el correcte? Prové del saber qui és ell (el ser humà), de recordar qui és, d’on ve, què fa aquí i cap a on va. Recordar qui som ens obra les portes de la nostra plena realització. Llavors, vivim en la placidesa interior passi el que ens passi. Llavors, no ets tu sol, ets tu i la Llar. Tens la sensació de ser Tots en Un, de ser tu amb tots ells, els sers que t’acompanyen i pertanyen al món de la Llum. És una sensació de no ser només tu.

Et sents acompanyat en tot moment.

Et sents protegit, alhora, per ningú en concret i per Tot.

És una sensació plena de pertànyer a un món que no és aquest i, tanmateix, vivint en aquest però estant tota la família amb tu. No tems. No penses. No estructures ni organitzes, senzillament sents i fas. Saps que és l’idoni, i en canvi moltes vegades no saps perquè saps, ni d’on ve aquesta informació. Sents que així ha de ser i tens el convenciment que és el millor a fer.

La teva actitud és d’alliberament de tot control que pugui haver en tu. És com deixar-se emportar per una nau on el timoner és el millor capità que pugui haver, entenent-te i sabent què és el que necessites en tot moment. Tu et deixes emportar i gaudeixes del paisatge. Allà on s’aturi serà la teva parada adequada per a tu en aquell moment. Confies plenament.

Així és com un nadó a les mans del seu pare o mare, en contacte amb l’escalfor del seu pit. Té la sensació de ser abraçat i protegit pels braços del seu progenitor. Confia i es deixa anar, relaxant-se sabent que res li passarà. D’alguna manera, el mateix succeeix quan ens deixem anar a les mans de la Font Creadora de tota Vida. La teva ànima reposa i sap que està en el lloc adequat. Així em sento en aquests moments de servei a la Voluntat Divina.

La barca navega i el meu interior vessa d’alegria i joia per poder portar a terme el què he vingut a fer. Sento la força de la magnificència de la creació. Veig la Llum que desprèn la nova terra i el nou ser humà despertant de la seva somnolència espiritual. Veig i sento l’amor manifestat dels qui són els pilars en els nostres temps actuals. Tot va bé. Tot està bé. Res hem de témer perquè allò pel qual vàrem ser creats i existeix està seguint el seu curs segons l’establert.

Sí! sento la pau i l’amor del firmament en mi. Sento la guia, l’ordre i l’harmonia de l’univers en el meu ser. Sóc part d’ell. Sóc Un amb tu. Sóc Un amb tot i tots.

A tots, gràcies!

El meu Amor és amb vosaltres.

En relació al proper any

Primerament us vull desitjar un any 2012 ple de realització i amor.

Cadascú seguirà el seu camí, i molts de vosaltres el començareu a fer des del cor i amb una consciència desperta. Passi el que passi en el procés de cadascú, manteniu-vos centrats en el vostre cor on trobareu la calma i la serenitat necessàries per a continuar irradiant la vostra Llum i la vostra naturalesa amorosa.
Per a tots, us ofereixo la següent reflexió:

“Ningú és qui es pensa que és, i res del que veieu amb els vostres ulls correspon a la realitat.

La teva ànima sap del camí a seguir i és el teu cor qui te’l fa saber.

Escolta’l i deixa que tot allò que facis o decideixis surti de la teva saviesa interior a través d’ell”.

Una forta abraçada i pensa que et trobes just davant el primer dia de la teva nova vida. Gaudeix-la i fes allò que sentis que has de fer en tot moment. Només així sabràs del camí correcte a seguir.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Avui és Nit de Nadal

D’aquí poques hores serà la nit de Nadal. Ploro. Sí, ploro. Veig el món però no des de la dimensió terrenal, sinó més enllà de tota matèria. Ploro d’alegria, sentint un gran amor dins meu. Els meus ulls no aconsegueixen veure la ignorància manifestada del ser humà, que encara que sabent-ho, no és com jo ho sento dins meu. Ploro per la naturalesa innata sentida en els cors de cadascú, malgrat molts d’ells estiguin tancats i dolguts. Ploro per l’amor existent en cadascú, en la voluntat, a vegades no expressada, de voler pau i unió entre els homes.

Des del meu cor sento com la humanitat es va apropant, confiant i obrint els seus interiors per a poder aconseguir el tant anhelat: la perfecte pau i amor dins de cadascú.

Tot i l’existent en el nostre planeta actualment, el camí es va definint, apropant als homes de cor obert. Els cors ressonen davant l’amor incondicional de la nostra essència. Com dues cordes de guitarres, que al fer vibrar la nota d’una, la de l’altre també vibra, així les persones que es van trobant pel carrer, per la feina, en el nostre dia a dia, senten la vibració en el seu interior quan es creuen o es troben amb algú que mostra el veritable ser que és.

Tot està vibrant en aquests moments, per això el desconcert i els moviments interiors, degut que la consciència col•lectiva està ressonant uns tons més alts a temps enrere. Quan més s’ignori aquesta ressonància, més malestar crearem.

Veig i sento tot això i més des del meu cor obert i lliurat a la meva divinitat. Sento com a poques hores del Nadal del 2011, el cor del món està content i la de les ànimes expectants al procés que estan vivint, perquè es dirigeixen allà on totes han pactat abans de reencarnar. Totes estan vibrant, encara que no totes amb consciència, però vibren per aquests temps gloriosos on estan creant una nova vida i un nou ser humà a punt de ser manifestat cada vegada amb més notorietat.

Són temps de deixar enrere el que vàrem ser i on el dolor, anirà quedant apartat de les nostres vides, com la crisàlide abandonada per a anunciar, com la papallona, la nostra bellesa i unicitat al món.

Sento la joia de la creació en mi. Les meves llàgrimes estan plenes de vida i amor pel ser humà que pateix, perquè té els dies comptats. Tot i que hi haurà qui voldrà mantenir el dolor, aquest anirà sent cada vegada més insuportable. Les nostres emocions hauran de ser alliberades i els records del que no estem sent, donarà peu a la predisposició d’un canvi en tots nosaltres. Per això ploro, per aquesta emoció del despertar de tots aquells adolorits pel seu passat, per la seva ment. Arribarà el dia que no podran aguantar el ressentiment i l’odi que portaran a dins i decidiran, ja no exterioritzar-lo i sanar-los, sinó fer les paus amb ells mateixos, reconeixent les seves pors, permetent l’abandonament i la deixadesa a les mans del què ha de ser.

Enteneu ara per què ploro?

El ser humà està avesat a obrir-se i unir-se, a obrir el seu cor i ser Un amb i en el cor de l’altre i permetre que aquesta unió es vegin com a part d’un Tot, i com a sers divins, perquè tots, en el fons, volem que l’amor i la pau siguin en tots nosaltres.

Només sentiments purs portaran a la unió entre els homes. Sento aquest amor dins meu que apropa les ànimes unes a les altres per a confeccionar el gran trencaclosques de l’existència.

Veig com les cadenes es van trencant i com el ser humà es va alliberant de les seves limitacions.

Veig i sento la felicitat en mi i en tots aquells que són amb mi. Em sento feliç, llavors, de ser font de Llum i Amor per a les ànimes d’aquest món. La meva font és divina i són ells, els germans de la Llum qui són amb mi i m’alimenten al ser jo Un amb ells.

Tots desitgem el millor per a cadascú. També desitjarem, fins i tot, el major bé per a nosaltres mateixos.

Sentir l’Amor espiritual és el sentiment més pur i incondicional que pot abatre tot mur i resistència que puguem arribar a tenir. Per a deixar que Déu, la divinitat en nosaltres es manifesti, hem d’aprendre a sentir l’Amor en el nostre cor, en cadascuna de les nostres cèl•lules.

L’Amor ens portarà a la Pau, l’Harmonia, la absoluta Calma, Confiança i ple Benestar conforme tot va bé i Jo Sóc Un amb la Llum, amb la Llar.

Aquest any nostre és veritablement, el naixement del ser que som. Molts notareu com el vostre interior es va expandint. Notareu com sentiu molta més pau, serenitat i alegria. Sí, alegria i joia per a viure. En molts la vostra vida canviarà, on s’aconseguiran obrir les portes que fins ara restaren tancades i no podien obrir-se, doncs ara, aquestes s’obriran per sí soles.

El que sento va més enllà de la paraula perquè és Déu en mi qui es manifesta i em fa sentir.

No temeu. Deixeu-vos anar i les expectatives no seran com us pensàveu (les que siguin). Confieu i sentiu l’Amor en vosaltres. Estimeu i estimeu. Perdoneu, alliberant el vostre dolor i deixeu que el vostre cor us guiï. Estimeu, germans, estimeu! Quan l’Amor és qui guia el vostre caminar, res heu de témer. Allò que necessiteu us serà donat i les portes de la vostra vida us seran obertes.

Només hi ha un camí: el camí de l’Amor; tot l’altre només serà fruit d’aquest sentiment creat des del vostre despertar.

En aquests moments sento unes nadales de fons i el meu entorn es prepara per a celebrar l’inici d’unes dates marcades en el calendari com el naixement d’aquell que va sacsejar el món perquè el ser humà pugui ser ell.

No t’adones que aquest nadó ets tu?

Gràcies per ser i estar. Deixa que la teva Llum il•lumini el camí a seguir i a tots aquells que es troben a la penombra i la foscor.

Gràcies.

Benvinguts al primer dia de la resta de la vostra vida!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Bon Any Nou!

La Llum de les Paraules (53)

“…. he entès que al donar generes abundància, ajudes a d’altres, vius el present, t’alliberes y et permets mostrar-te tal com ets"

(Extret del blog: http://asiesmiuniverso.blogspot.com . Gràcies Núria). 

Que l'Amor i la Pau siguin en vosaltres.  

Bon Nadal i Any Nou

Bon Nadal i Any Nou!

Ens trobem en dates on les energies existents fan que les emocions surtin a flor de pell.
Que l’essència del Nadal entri per cada por del vostre cos fins arribar al cor que tots tenim en l’arrecerament del nostre interior.
Que la Llum que hi ha en ell il•lumini el nostre caminar i a tots aquells que es creuen amb nosaltres en la penombra i el desencís per a regar la llavor de l’Amor i així veure l’anunciació d’una nova vida plena d’il•lusions i sentit.
Que l’esperit del Nadal abraci a cadascú de vosaltres i la vostra família i fer que totes les flames escampades al llarg del planeta es reuneixin en una sola en el nostre cor i poder veure la divinitat de l’altre quan els nostres passos avancin pels nostres carrers, el nostre lloc de feina, fent un somrís a tots aquells que ens mirin. Per més pobres que siguem, sempre podem tenir-ne un per a algú necessitat.
Que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres i el vostre cor vessi comprensió i tolerància en el vostre caminar.
Els meus braços són tan llargs que em permeten abraçar-te i desitjar-te de tot cor:

Bon Nadal i que l’any 2012 sigui quan la porta tancada d’aquells aspectes de la teva vida, s’obri per a donar un pas més cap a la teva divinitat, sentint el major benestar i plenitud de saber que Déu en tu et guia i t’estima.

BONES FESTES !!!     

En la Meditació pel 2012

Avui m'agradaria mostrar-vos l'escrit que es va llegir en la meditació que es va fer ahir diumenge a Cardedeu (Barcelona), segons el que va ser l'any 2011 de cara al procés evolutiu de la Terra i el ser humà. Per a tots vosaltres, des del cor:

Avui ens trobem aquí per a fer la nostra aportació, posar el nostre gra d’esperança, llum i amor a tot un planeta i humanitat que es troba als inicis d’un gran canvi que ja va començar a produir-se fa pocs anys.

Hi ha un gran moviment, tant intern de les persones, com extern. Només cal mirar al nostre entorn o veure i llegir les notícies.

Per a entendre cap a on anem, m’agradaria fer un petit recordatori d’aquest any que aviat deixarem enrere. Res és el que sembla o ens ha semblat. Darrera de les imatges que ens han pogut mostrar o hàgim escoltat hi ha un fons que transcendeix tota actitud de pessimisme.

Estem en temps del Despertar de les Consciències, i aquest deixar la somnolència de les nostres consciències per a ser conscients de les nostres vides, han fet activar el nostre planeta y el món interior de cadascú. Tota reforma, en un principi, comporta cert malestar fins que el nostre ser, cadascú de nosaltres, no assimilem la nova situació a la qual hem arribat. Vulguem o no vulguem, el sol apareix cada dia. Ens podem amagar, però el sol continua sent-hi. Així està passant en el nostre món. Les conseqüències mostrades, només és fruit d’aquest Despertar. Negar l’evidència, no treu l’existència de la veritat que vivim. Tot va més enllà de la visió terrenal que es pot arribar a tenir.

Aquest any han succeït fets que mostren la direcció dels nous temps:

Àfrica i els països àrabs, entre d’altres, han estat un gran exemple de deixar enrere una manca de llibertats i de la igualtat dels drets humans:

- La rebel•lia àrab, començant per Tunísia; després Egipte, Líbia i Iemen, de moment. Altres països estan seguint la mateixa tònica com Síria,....perquè aquesta cadena, aquest efecte dominó, encara no ha acabat.

- Dictadors de diferents països han estat trets dels seus llocs de poder.

- Un canvi climàtic ja és evident en els nostres dies, i aquest no és produït exclusivament per la falta de respecte del ser humà vers la Terra, sinó a un canvi d’energies produït en el nostre estimat planeta per aquest Despertar del ser humà vers la manifestació de la seva consciència. No és perquè sí el fet que avui estiguem aquí. La vostra presència és mostra de la nova consciència que s’està establint en cadascú. Aquest canvi climàtic ha comportat:

o La gran sequera a zones del nostre planeta, com l’anomenat “El Corn d’Àfrica”, amb el que això representa pels països afectats com Somàlia, Etiòpia, Yibuti i Kenia (implicades més de 10 milions de persones).

o Inundacions a Tailàndia, del riu Mississipi, o aquí a Catalunya el mes passat (novembre) com feia molts anys que no es produïa. També a Sudamèrica (Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Nicaragua i Panamà).

- Nous moviments físics degut a les noves energies en el planeta:

o Erupcions de volcans: Nabro y Mallahle (entre Eritrea i Etiòpia)o com a la illa de “Hierro” (pel novembre a les Illes Canàries); Etna (pel mes de gener a Sicilia); Volcán Puyehue (cordillera dels Andes a Xile pel juny); i d’altres erupcions a Hawaii, Rússia, Indonèsia, Guatemala, i més.

o Terratrèmols constants com el de Japó pel març o el tsunami que va venir a continuació de l’escala 8’9 de Richter.

- La lliçó donada per Japó amb les aigües contaminades de Fukusima, ens han donat un gran exemple de com actuar davant les suposades adversitats (calma, serenitat, esperança que se’n sortiran i posar-se a treballar sense queixes i acceptant la responsabilitat dels fets). Tot un exemple d’acceptació i apropament d’uns als altres, veient-se, fins i tot, abraçades entre dirigents i persones que han hagut de marxar de les seves llars.

- El moviment d’”Indignats” per tot el món, començant per Europa i seguint per Estats Units.

- La finalització de l’activitat armada d’ETA.

- Retallades en àmbits econòmics de sanitat i educació, importants com a pas previ per a establir un nou ordre just més equitatiu, quan tot això acabi. Sempre que ha hagut un desordre d’aquest tipus, ha hagut un impuls cap el despertar de la consciència en el ser humà. (Així va ser amb el crack del 29 a Estats Units).

- Inquietuds espirituals per part d’una gran massa, disposant-se al seu despertar espiritual. Com a exemple d’aquest fet, podem adonar-nos de la realització d’activitats des de l’Amor com el Congrés “VIVIR EN LA LUZ Y EL AMOR” realitzat a Barcelona el dia 1 de novembre.

- L’11-11-11 : trobades a arrel del món per a rebre l’activació dels codis del nostre ADN. Meditacions d’arreu del món per a disposar-se a despertar la consciència i poder manifestar la nostra divinitat, sentint i potenciant la Unicitat que hi ha entre tots i tot.

- La Confederació CELAC (Comunidad de Estados Latino Americanos) – de llatinoamèrica i el carib - per a potenciar tots els països pertanyents a ella i recolzar-se i enfortir els seus llaços d’unió i ajudar-se mútuament. La intenció és buscar una aliança entre tots els països llatinoamericans, igual com està sent amb la Unitat Europea.

Tots aquests fets i d’altres ens han mostrat el camí cap on ens dirigim: la col•laboració, un despertar de la consciència, deixar enrere una manera de viure basat en la dominància i les limitacions, el camí cap a l’harmonia i la pau, entre altres aspectes del procés del ser humà, la humanitat. Hem de saber mirar amb els ulls del cor.

Res és el que sembla, i el flux de la vida ens porta a ser nosaltres mateixos, per això, les actituds de reclamar el que ens pertoca, o el voler que els dirigents siguin gent tolerant, honesta i respectuosa amb les persones i el medi ambient.

Ens trobem al llindar de deixar una manera de viure per a endinsar-nos a una nova vida sentint-nos bé amb nosaltres. En el fons, tot el que el món ens diu, és un reflex de l’interior del ser humà, i les desavinences i lluites del nostre entorn acabarien quan nosaltres acabéssim amb les nostres lluites interiors.

Ha estat, en el fons, un any esperançador, ple d’encoratjament, on per a poder construir un món millor, primer s’ha de fer fora tot allò que no ens deixa ser nosaltres. El planeta ens parla i sobre tot, el nostre cor, el cor de cadascú que avui esteu aquí. Escolteu-lo i seguiu la seva veu, perquè aquesta prové de la part més amorosa de cadascú de vosaltres. Deixem que l’amor ens guiï.

Cadascú de nosaltres és la font de la qual pot beure el nostre planeta i els seus habitants.

Som sers perfectes, complerts. Som sers amb un potencial immens que, probablement, no ens van ensenyar de petits. Per això, i ara em dirigeixo al ser amorós que hi ha dins de cadascú de vosaltres:

- “Sent tu, actuant des del cor, alliberaràs les pors que has anat arrossegant al llarg de tots aquests anys de la teva vida. Sigues tu! I estaràs ajudant a la resta de la nostra estimada Terra i a tots els que en ella vivim.”

Per a acabar voldria recordar unes paraules d’en Martin Luther King en el seu conegut discurs “He tingut un somni”:

• “Hem d’ascendir a les majestuoses altures on es fa front a la força física amb la força espiritual.”

Que l’Amor y la Pau siguin en tots vosaltres.

El procés d'un Mestre

Primerament m’agradaria aclarir el concepte de Mestre Espiritual.

Fa poc, parlant amb algú en relació a la meva activitat em preguntava si ja de petit feia alguna cosa especial. Encara hi ha aquesta creença que algú que es dedica a servir a la Font Creadora de Tota Vida, a l’Amor, ja es destacava dels altres a curta edat per a poder fer “coses no-normals” en relació als altres nens, com veure entitats, levitar, fer miracles,..... Bé, lamento dir-vos que no sempre és així, i aquells sers que ja mostren part del potencial espiritual que tots som i tenim, és degut al què ha vingut a fer segons la seva ànima, però no tots els que de petit mostren alguna capacitat “especial”, vol dir que de grans seran grans Mestres espirituals.

Un Mestre és aquell que ha recordat qui és i actua segons la naturalesa de la seva essència, permetent que la seva divinitat es manifesti. Si mestre és aquell que sap i té un coneixement, el Mestre espiritual és aquell que ha obtingut la saviesa per haver-ho viscut i ha lliurat la seva vida a l’energia de més alta vibració que és l’Amor, Déu.

Mestre és aquell que actua des del cor, connectat amb la seva divinitat, Una amb la divinitat universal. Tot ell és Un amb la Llum i l’Amor. La seva expressió és la manifestació de la Llum i l’Amor.

No cal haver fet “grans coses” de petits. La diferència en relació a algú que encara no ha despertat es troba en el seu interior, no tant amb la forma. Hi ha uns punts que coincideixen o han coincidit tots els grans Mestres que han existit o hi són en aquests moments encarnats. Tots han estat com distants amb el seu entorn, no identificant-se amb el món que els ha tocat viure. Tots han estat sers de poques paraules, malgrat a alguns, aquesta sigui el mitjà per a transmetre la saviesa apresa. Tots, d’alguna manera, han obert les seves ments i els seus cors, allunyant-se i evitant tota agressivitat, violència o injustícia. La sensibilitat per a saber l’estat de l’altre ha estat, també, un punt en comú en tots ells. Sovint han acceptat la responsabilitat a les seves vides ja de ben petits.

Aparentment podia ser algú com un altre, però la seva actitud davant la vida els delatava, subtilment, davant d’aquells més sensibles. En cas que haguessin volgut integrar-se en la dualitat, les coses no els sortien com ells volien. Els mestres s’han arrecerat en els seus interiors. Han estat grans observadors i deixebles motivats per tot allò que no pertanyia a la terrenalitat. Podien haver-se endinsat com una curiositat, però després s’adonaven ràpidament que ells podien fer molt més del que els van ensenyar el seu entorn terrenal.

Tímids, discrets i sovint en segon pla, actuaven en el seu dia a dia. A mesura que anaven sentint-se millor interiorment, en el sentit de pau, tranquil•litat i benestar, la seva seguretat anava en augment i fent, cada vegada més, el que els seus cors els hi deia.

La majoria d’ells va ser un cop dur viure en aquest món. No coincidia amb el que ells sentien. Tots, però, creien en Déu, amb aquesta energia d’alta vibració i les entitats de les altes esferes de la Llum.

No perquè haguessin encarnat per a ser Mestres d’aquest món, havien de tenir grans privilegis en la seva educació i viure en l’abundància. Res de tot això, sovint era a l’inrevés, i si de petits tenien tot el que la matèria els podia oferir, no estaven aferrats a ella i ho gaudien, amb una mena de sensació de voler compartir el que tenien.

Grans amants de la natura i de tot tipus de vida, buscaven indrets o passaven estones a la natura per a poder sentir l’harmonia de la creació, ressonant en els seus interiors, sentint-se com a casa. Necessitaven tenir els seus espais de temps per a ells. Necessitaven connectar amb aquest món interior que tenien per a trobar la veritable pau i assossegadament que es necessitava per a poder viure on vivien. Grans amants de la natura, els animals i les plantes, se sentien bé amb els nens, encara que els seus cossos anaven creixent fins a la maduresa, sent en ells més aviat, en relació a tots els que l’envoltaven.

Podríem dir que “no van tenir infantesa” tal com la coneixem en els nostres temps. Els seus interessos eren uns altres.

Sovint han hagut de patir bastant, per a arribar a ser ells. Han estat incompresos, fins i tot, per les seves pròpies famílies, la majoria d’ells. Qui es van mostrar, temps enrere davant de tots com a tal, van ser apartats, ultratjats, menyspreats, ridiculitzats i, fins i tot, engarjolats.

Són el que són pel que han viscut des del cor. La vida no els ha estat fàcil, malgrat, torno a dir, que hagin estat envoltats i crescuts vivint en l’abundància de la matèria. Pensaven, sentien i s’expressaven diferent a tots els qui els envoltaven. Han estat, la majoria d’ells, uns sers solitaris, sentint-se bé amb la solitud, degut que no encaixaven en els cercles més terrenals.

A un Mestre no li ha vingut tot de cara, gaudint sense esforç de la vida. Tot al contrari. En els temps que han hagut de viure, han hagut de patir, alguns d’ells, molt. Semblava com si la vida els donés l’esquena. Han viscut situacions de grans responsabilitats, humiliacions, moments de burla, menyspreu, i dolor a nivell físic, a vegades, i sobre tot, emocional. La vida no els ha estat fàcil en la majoria d’ells.

Els seus esperits necessitaven enfortir-se i adquirir la fortalesa per a ser ells i continuar avançant, fugint sovint, arrecerant-se amb els seus Germans de la Llum. Es refugiaven dins d’ells i llavors eren lliures i recuperaven la fortalesa i la fermesa per a continuar portant a terme el que havien vingut a viure.

No és cert que un Mestre ho ha tingut tot, més aviat al contrari. Un Mestre s’ha alliberat de tot per a poder connectar amb allò que era essencial a la vida d’un i així poder transmetre-ho al seu entorn segons el què havia vingut a fer en aquesta encarnació.

Han plorat, s’han sentit sols, per moments no tenien res, i malgrat tot, han continuat avançant i els germans sempre els ha agafat per sota els braços quan semblaven defallir.

Amb el temps, aquests sers de vèncer totes les dificultats que necessitaven la seva ànima, cadascú les seves, han aconseguit enlairar-se i alliberar-se de tota densitat en ells, transmutant-la en plenitud interior, Llum, Amor i una gran saviesa no obtinguda dels llibres. Han hagut de compartir les seves vides amb el silenci i la solitud. Llavors, ells eren ells.

Si algun cop us trobéssiu davant d’un veritable Mestre Espiritual, un Mestre de Mestres, el reconeixereu per la seva saviesa, humilitat, tolerància, calma, acceptació i serenitat. Aquests són aspectes que han anat adquirint al llarg dels anys. Han aconseguit ser fonts de Llum, Amor i Consciència.

Quan estigueu davant d’un Mestre us sentireu bé, i podria ser que llavors, no tinguéssiu ganes de parlar, només d’estar amb ell, al seu costat. Les seves energies ja us faran sentir bé. Tots Ells saben que no cal parlar ni actuar per a manifestar-se. Només SER i ESTAR. Ben mirat, només fan servir la paraula quan estan de servei.

Un Mestre no ha estat necessari que nasqués conscient. La vida l’ha portat a seguir el camí adequat per a despertar la seva consciència. Normalment, en algun moment del seu procés, són instruïts per sers del món de la Llum, per d’altres Mestres Ascendits per a transmetre després ells, les ensenyances i la instrucció espiritual rebuda.

Agraeixo la presència del món de la Llum a la meva vida pels moments que em donava la sensació de defallir. Ells han estat al meu costat en tot moment, donant-me l’alè, els ànims i el coratge necessari per a continuar el meu camí. Ells m’han ajudat a veure-hi clar i saber què havia darrera de tot el que vivia. Sense la seva ajuda no m’hagués alliberat del món de la il•lusió, la dualitat, fent-me meva la veritable vida on tot té sentit.

Malgrat els moments viscuts d’aïllament social, de la incomprensió rebuda per part del meu entorn vers la meva persona i la encara no acceptació del veritable ser que sóc per part dels meus estimats pares terrenals, la meva ànima és una amb tots ells i sento l’amor que ens uneix.

El millor que m’ha passat en aquesta encarnació ha estat recordar qui sóc i conèixer i sentir a Déu en mi, podent-lo servir.

Em sento agraït per tot el que la vida m’ha donat, encara que moltes vegades he hagut d’acumular silenci dins meu per no ser comprès i correspost segons sentia i creia.

Dono les gràcies per tot, per tots i per mi. Gràcies Pare!

Respecteu i honreu als Mestres, però no perquè toqui, sinó pel que representen per a les nostres vides, pel que han fet o estan fent. Les seves vides han estat dedicades al suport de la humanitat i el planeta.

Són els pilars del nou món.

La solitud del Mestre (Reflexió)

La solitud ha estat una aliada dels Mestres. No només la solitud voluntària, sinó pel fet de no identificar-se amb l'entorn que els envoltava, no sentint-se part del seu món visible, sent molts d'ells engarjolats al llarg del temps, menyspreats, ridiculitzats, criticats o centre de burla, encara ara. 

Ha estat una de les claus fonamentals el fet d'estar sols i el tenir les mancances en diferents àmbits de les seves vides per a haver pogut activar les seves mestries, anant més enllà de tot coneixement intelectual per a obtenir la saviesa, i la connexió amb la seva divinitat.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Quan només sents la Llar

Són temps de començar a florir la bellesa del nostre interior.

Vivim els moments àlgids de la gran transformació planetària i de tots els sers que habitem aquest espai anomenat Terra (Gaia).

Quan ens endinsem en el sender de la divinitat, sentim com si del cor ens estiressin cap endavant vers una direcció concreta. Travessem la Llum i entrem a formar part d’ella, estenent-la més enllà de les nostres dimensions.

Avancem a través d’aquesta Llum i els nostres sentiments més enlairats es manifesten a través dels pors de la nostra pell. L’amor ens inunda i sentim la presència del veritable ser que som, transcendint tota densitat possible en nosaltres. Senzillament som.

Aquests són els temps en els quals estic vivint, a l’igual que molts de vosaltres. Alguna cosa meravellosa està succeint en el nostre interior, on el nostre cor ens alerta d’aquest estat de plenitud i absolut benestar.

És cert que no tots senten aquestes paraules, aquests sentiments de la mateixa manera que intento descriure-us ara, aquí, però tots, algun dia arribarem al èxtasi de la nostra existència. Quan, habitant aquesta dimensió ens sentim més enllà de la quinta, llavors és que alguna cosa immensa està succeint en nosaltres, influenciant al nostre entorn sense que haguem de fer res, senzillament ser.

No us preocupeu si el vostre interior està alterat. És part del procés. Per a edificar, moltes vegades s'ha de fer trontollar els fonaments per a assegurar-se que els pilars són ferms i forts per a mantenir la divinitat manifestada en nosaltres. Aquest moviment interior ens porta a donar-nos compte, per a aquells que així us trobeu, que hi ha portes en nosaltres tancades i que necessiten ser obertes, tenint nosaltres la clau. Haurem de buscar-la i una vegada trobada, llavors, la sorpresa serà que la porta s’obrirà per si sola. El sol fet de buscar la clau del nostre interior, el que estava, aparentment vetat i tancat, començarà a obrir-se. Hi ha qui decideix no buscar on es troba la seva clau. Senzillament, lliure albir. Hi ha lloc per a tots, però això o durarà molt, perquè la terra segueix el seu curs, i els que decideixin continuar mantenint la porta tancada del seu interior, s’adonaran de la seva decisió però en un altre pla, quan tornin a Casa.

Sento la creació magnificada dins meu. Veig la bellesa i el senti del que succeeix en el nostre estimat planeta i els sers que conviuen amb ell.

Ens apropem al final d’aquest any tan generós pels que al llarg d’ell, continuem vivint ara i aquí. Ha hagut una gran empenta per a activar el nostre ADN i així despertar aquells aspectes que cadascú necessitava activar per a arribar a la seva veritable naturalesa. La Font de la qual tots procedim ha estimat a cada ser de l’univers, incloent-nos. Hem rebut l’aliment necessari per a arribar a nosaltres. Ha estat un any d’una gran generositat per a la nostra ànima. Així ho sento i ho agraeixo durant el dia. Les benediccions han estat constants pel nostre ser. Veiem resultats arrel de les decisions preses en el nostre passat, i segons elles, estem començant a recollir els fruits de la nostra creació.

Flueixo pel cabdal d’aquest riu que em porta vers l’acordat just abans de la meva encarnació actual. Les portes es van obrint de par en par, i el meu despertar segueix el seu curs, adonant-me de més detalls de tot allò que m’envolta y de mi mateix, de la meva vida. Abans era conscient de certs titulars, i amb el temps de la meva dimensió, els grans titulars s’han subdividit, i cadascú d’ells, a mesura que vaig avançant a través de la Llum i l’Amor, vaig rebent més informació detallada en relació al que fer i el com. La meva saviesa va en augment a mesura que el despertar del planeta va creixent amb notòria acceleració.

Avui us escric aquestes paraules per a fer-vos partícips del procés que cadascú ha de seguir. El meu pot ser semblant, igual o diferent a qualsevol del vostre, però sempre, la direcció a seguir és la de l’Amor, la de la Llum.

Potser, en aquests moments entre tu i jo hi hagi una gran distància física, però estem units pel cor pel sol fet de llegir aquestes paraules. Necessitàvem aquesta connexió, i vaig sentir la necessitat d’escriure perquè tu puguis llegir aquestes paraules plenes d’energia i amor. Ara sí que ens hem connectat.

L’expressat ha estat just el que necessitaves llegir i sentir durant uns moments de ressonància i benestar. Benvinguda siguis, estimada ànima de la llar encarnada! Ni jo sóc més que tu, ni tu més que jo, senzillament Una en l’ara i aquí, units per aquestes paraules activant els nostres cors.

Gràcies per venir a la nostra cita! La teva presència engrandeix el meu ser. Gràcies per acceptar aquests moments de sincronicitat, encara que tu estiguis aquí i jo una mica més allunyat en relació on et trobes.

Vull dir-vos a tots, que estem vivint moments gloriosos per a la humanitat, el planeta i l’univers. Esteu creant vida més enllà d’on estem. Algun dia ho podreu comprovar personalment, encara que no amb aquest cos. Algun dia ens trobarem i ens donarem una abraçada, unint les nostres llums i rebent l’amor en cada un de nosaltres.

Viviu aquests temps des del cor, seguint les seves directrius.

El meu amor està amb vosaltres. La meva essència és Una amb la vostra. Junts, amb tots, farem que aquest espai del firmament on habitem, de nom Gaia (Terra) sigui un lloc del Cel en aquesta dimensió.

Deixa que la teva divinitat es manifesti.

No temis.

Deixa’t anar i flueix com una fulla d’arbre en les aigües d’un riu deixant-se emportar pel seu flux. Sigues aquesta fulla, confiant que estàs sent portat/da cap el teu major bé. Deixa que la Llar actuï en tu per a ajudar-te a obrir la porta de la teva divinitat.

Obra el teu cor, i permet que el Déu que ets pugui mostrar-se al món. Tots ho necessitem.

Ànim! Des d’aquí on sóc, en l’ara i aquí del teu present, t’envolto amb la meva Llum i el meu Amor i obrirem aquesta porta del teu interior que necessita obrir-se d’una vegada per totes.

Ha arribat el moment de ser tu!

Ha arribat l’hora que l’amor que hi ha en tu guiï els teus passos vers el teu veritable ser i el que has vingut a fer.

No temis. No estàs sol/a.

La Llar està amb tu.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima.

Novetats

Us anuncio que el proper dia 18 de desembre hi haurà una nova trobada - meditació, com ja va ser l'any passat per aquestes dates, de cara al proper any, en aquest cas, el 2012.

Es realitzarà en l'espai LES MORERES de Cardedeu ( Barcelona), situat al c/ Lluís Llibre 29.

Vine a aportar el teu gra d’energia amorosa a la humanitat i al planeta pel proper any que entrarem.

L’any 2012 és un any on s’ha parlat molt i s’han creat moltes expectatives en relació a ell. Farem la meditació i es transmetrà què hi ha de tot això.

Junts farem decantar la situació actual en el planeta cap a l’ordre, l’harmonia, la pau i l’amor.

T’esperem en aquest acte per a què tots puguem viure en pau, respecte, tolerància i l’amor sigui l’únic camí a seguir.

T'ESPEREM!

 

L'entrada a aquest acte és gratuïta i oberta a tothom.

Es recomana, a poder ser, confirmeu la vostra assistència trucant a LES MORERES:  610479391 (Sergi).

 

 

 

També us vull regalar, per a aquells que no vau poder assistir al Congrés que es va fer l' 1 de novembre a Barcelona sobre "Vivir en la Luz y el Amor", la ponència que vaig realitzar sobre "EL DESPERTAR DE LA CONSCIÈNCIA". Només cal que cliqueu al següent  link: http://vimeo.com/32877083   (Podeu trobar aquesta i les altres ponències que es van fer a facebook: Jordi Morella.)

 

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

De terapeuta a sanador

El ser humà té una tendència de voler ajudar als altres. Hi ha un instint que el porta a ajudar a qui l’envolten. Molts és un impuls inconscient, i d’altres una vocació conscient que és això el que volen fer.

Es prepara i activa la seva ment per a aplicar, amb el temps, tot allò que ha anat aprenent a nivell intel•lectual, bé a través una carrera universitària, bé a través de cursos i tallers.

Acaba la seva formació i comença a buscar el seu espai dins de la societat més propera per a transmetre tot allò que se li ha ensenyat. Tot ho reté a la seva ment a punt de ser expressat quan se li presenti la mínima ocasió, sent moltes vegades les seves amistats, les primeres pràctiques.

L’ajuda al necessitat és innata, i ja no em refereixo a zones del món, probablement més necessitades que la nostra, sinó a aquelles persones que estan amb nosaltres en el dia a dia. Si algun germà/na no estan bé i nosaltres veiem que podem fer alguna cosa, intervenim per a posar el nostre gra de sorra pel seu restabliment del tipus que sigui. Pot “funcionar o no”, però hi ha alguna cosa que ens diu: “endavant, ara és una bona oportunitat per a aplicar el que has après i t’han ensenyat. Som-hi!”. Segons com veiem la situació ens hi posem i apliquem tot allò que hem retingut de les explicacions rebudes al respecte.

Aquí comença a aplicar-se el nou terapeuta!

Quan aconseguim crear un despatx o trobar un lloc, centre, on podem fer les nostres visites, comencem a intentar recordar tot l’aprés. Segons anem escoltant a aquell que ha vingut a nosaltres, la nostra ment comença a catalogar a l’individu que té davant i comencem a posar-li etiquetes: “aquest té això i això, i és degut a allò, per tant, li haig de fer tal cosa o l’altra”. Perfecte! El tenim controlat! A tal símptoma, tal remei”.

Així actua el terapeuta estàndard, convencional al llarg del temps fins el nostre present. “M’han ensenyat que a tal fet, tal medecina”.

Amb la pràctica, es va adonant que no sempre és tal qual i que, cada vegada més, allò que li van transmetre, no sempre es correspon amb totes les persones que li venen. És llavors quan intenta treure les seves pròpies conclusions i no les dels seus mestres. La seva ment va a cent i profunditza en d’altres maneres d’arribar a un benestar. Busca entre la seva ment una sortida a la situació, però s’adona que aquesta és limitada i que no sempre li dóna altres opcions.

Un terapeuta és aquell que ajuda a algú. És un ser que fa teràpies, processos per a tornar a equilibrar a la persona que es troba davant d’ell/a. Amb el temps va aparèixer el concepte “holístic”, i alguns d’aquests sers amb vocació d’ajudar als altres, es van començar a denominar “terapeutes holístics”, o “psicoterapeutes holístics”. D’alguna manera jo també vaig començar així, amb aquesta etiqueta.

Qui venien a mi sortien diferents i animats per a continuar les seves vides. La majoria tornaven a les seves llars canviats, sent un altre en relació a com em van començar a venir. Tot anava bé.

Amb el temps vaig canviar. Alguna cosa en mi em va fer canviar.

Moltes vegades, per no dir gran part de les teràpies convencionals: psicòlegs, psiquiatres, psicoterapeutes i tota una mena de “ajudants a través de la parafernàlia existent” es basen en el passat de qui li arriba a la seva consulta. Es treballa el que li va passar, tornant al seu passat, i sovint més ancestre, per a trobar l’arrel dels seus bloquejos actuals. S’insisteix una i una altra vegada amb el que va ser: parlar sobre la seva vida i els moments més penosos, regressions,....Al dedicar-li temps, li donem més força i poder, potenciant l’energia bloquejadora de l’individu. Quan així actuem, el que estem fent, és insistir en allò que no va ser de positiu, i potenciar els seus aspectes emocionals més limitadors i dolorosos. Els temps estan canviant, però tot i així, encara es fa massa referència a tenir present el que va ser i no el que és. Malauradament, encara es fa supeditar al ser humà a un equilibri basat en la dependència a un estri extern a ell: càpsules, pastilles, gemes, amulets, mandales, essències florals i tota mena de recursos per a fer que la persona torni a “estar bé”. No se li ensenya a ser ella, sinó a dependre.

Pot ser un bon terapeuta aquell que aconsegueix que la persona que segueix una teràpia d’aquest tipus restableixi el seu equilibri emocional, mental i físic. Sí, aquest està considerat un bon terapeuta!.

Permeteu-me que us digui, que quan fem servir la ment racional, el passat i elements externs com a norma continuada de tractament per a ajudar a algú, el que li estem dient és:

- Tu, ets un incapaç de valer-te per tu sol. El teu passat pot amb tu i és ell qui et domina. Cal patir molt per a alliberar-nos d’ell. Tu sol/a no pots, ho sento. Ets un ser limitat i jo sóc qui et puc ajudar. Necessites a algú com jo per a poder ser tu. Jo sí que puc, i tu no per tu mateix/a.

Què és un sanador? Doncs tot el contrari que la persona que vol ajudar i es basa en el seu raciocini i coneixements de llibres, coneixements racionals.

Un sanador no actua des de la ment per a ajudar a algú.

Un sanador no té present el passat de qui li ve a ell. El coneix però no insisteix en ell. La actitud d’indiferència vers el que va ser, ho devalua. No es recrea amb el que li va passar al “pacient”, sinó que es basa en el present, amb el que es pot fer a partir d’ara.

Un terapeuta controla la sessió en tot moment. Vol tenir-ho tot controlat i dirigir la visita.

Un terapeuta vol arribar a uns resultats.

Un sanador no es responsabilitza dels resultats, perquè aquests no depenen d’ell.

Un sanador és algú que permet que Déu es manifesti a través d’ell, ajudant a activar la divinitat de l’altre.

Un terapeuta veu als seus pacients com algú que necessita ajuda.

Un sanador veu als qui venen a ell com a sers complerts que no recorden qui són, que s’han oblidat qui són, però que són Déu com ell. Sers perfectes.

Dues energies diferents. Dos resultats diferents.

Un sanador no controla en absolut la sessió, perquè actua des del cor i és guiat per la seva divinitat, per aquells que l’acompanyen del món de la Llum.

Un sanador no diu què ha de fer un “pacient”, sinó que li comenta la situació que es troba i li explica tot el que ha rebut d’ell segons les seves energies. Transmet els consells adequats rebuts pels qui l’acompanyen. Tot i així, a vegades ni això, perquè senzillament, quan acaba la sessió ja es troba millor o bé.

Un sanador no controla, no vol obtenir uns resultats, i agrairia que s’entengués aquestes paraules, perquè no és ell qui sana, sinó que tota sanació és deguda a una intervenció divina. No depèn d’ell. Aquell qui ens arriba davant nostre té una part important en el procés de sanació.

Un sanador viu el present, l’ara i aquí.

El terapeuta té en compte un procés lineal pensant en possibles d’altres visites amb ell.

Un sanador no sap com acabarà la que està realitzant ara. La meva pròpia experiència m’ha fet veure, que a vegades amb una de sola ja és suficient.

El terapeuta acostuma a posar un mínim de sessions segons el ”què tingui el pacient”.

El sanador només té present la sessió del dia i té la certesa que la persona pot valdre’s per si mateixa i no cal que vagi a ell.

Un sanador no tem pel què pugui passar en relació a la seva eficàcia, perquè no és ell qui obra.

El terapeuta té en compte constantment la seva reputació perquè vol aconseguir uns resultats.

Hi ha tanta diferència entre la majoria de les teràpies actuals i les sessions de sanació!

Hi ha molta distància entre els terapeutes de les velles energies i els veritables terapeutes actuals (sanadors dels nous temps).

Pel que he pogut constatar, els resultats són molt més notables en sessions d’un sanador, que en visites d’un terapeuta.

Les teràpies creen sovint dependència, i a vegades, insatisfacció amb el temps.

Les sessions de sanació creen, alliberament, pau, desbloqueig i un equilibri restablert per a poder recordar qui som realment i poder donar passos cap a la nostra divinitat. Aquestes sessions obren portes de recordar qui som i saber què fer per nosaltres mateixos a partir d’ara. T’ajuden a connectar amb la teva veritable essència.

La sanació pot obrir les portes a un despertar de la consciència.

Les teràpies convencionals mantenen l’estatus d’incapacitat per part del ser humà.

És hora de deixar de tenir tan present el passat d’un i centrar-nos més en el seu present.

És hora de deixar que cadascú es responsabilitzi de la seva vida i desperti al sanador i al mestre que hi ha dins d’ell.

Per a poder ajudar als altres, primer s’hauria d’ajudar un a un mateix.

És sanador aquell qui s’ha sanat abans ell, llavors sabrà què necessita aquell que té al davant.

Ser terapeuta és ser una eina per a manifestar el contingut de la seva ment.

Els sanadors són canals de la seva divinitat, deixant-se emportar pel seu cor.

Quan més siguem nosaltres i recordem qui som, més sanadors serem, i deixarem l’etiqueta de “terapeuta” segons uns continguts, unes tècniques apreses.

Som molt més del que ens han fet creure.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

La Llum de les Paraules (52)

"Ara sí estic en el lloc adequat, en el moment oportú i sent de la manera adequada per a poder gaudir fent i atraient segons se m’ha estat dient, i sentint dins meu al llarg dels anys."

(Us recordo que aquest cap de setmana, dies 2, 3 i 4 de desembre es realitzarà el Seminari "CONNEXIÓ DIVINA I" al centre Darsana de Granollers. Per a inscripcions i informació: 938795217)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Recordant-m'ho

Fa poc se m’ha mostrat un aspecte que feia anys ja se’m va dir i ara tornen a recordar-m’ho.

Primerament, haig de tenir paciència en aquest període final d’una vida portada fins ara. Em trobo en el preludi, en l’avantsala del gran moment tan esperat.

No haig de voler agafar cap drecera per a arribar abans, perquè, encara que el resultat ja hi és, no l’entorn ni l’indret on s’ha de produir, tal com ha de ser. Mantenir la serenitat i escoltant al meu cor, encara que aquest em digui que no és moment per com ha de ser tot i segons els meus anhels i voluntat.

Ara, sento i veig amb nitidesa les energies i els estats d’aquells que hi seran amb molta més nitidesa. En el seu moment se’m va dir la forma, i ara sento el fons del què serà. Sembla com si se’m recordés el que ja no tenia present degut al fet de viure el present, el dia a dia. Tornen a mostrar-me el que fa anys se’m va dir en relació a portar el Cel aquí a la Terra.

Jo continuo mantenint la calma i la connexió amb qui sóc i la Llar. Mantinc la serenitat de viure una situació de servei al Pare sabent que és el millor per a tots els que estem implicats. Ho accepto estimada divinitat en mi. Ho accepto Pare. Accepto la teva Voluntat en mi i si alguna vegada veus que flaquejo, ajuda’m i avisa’m que tu ets en mi. Si alguna vegada no estic sent jo, estimats germans de la Llum, ajudeu-me, donant permís perquè intervingueu i us pugui sentir i rebre la vostra presència i el que m’hagueu de dir.

Visc moments de posar llum aquí a la dimensió on em trobo actualment. La meva família em necessita. Faré tot el que senti que haig de fer sorgit del meu cor. Deixo que l’amor em guiï per a poder tenir les paraules i l’actitud adequades en les meves intervencions.

No tinc gaires ganes de parlar. Conversar amb la meva família de sang no és fluid i entenedor. Tenen una forta connexió amb la dualitat, identificant-se amb ella fermament. Aquests aferraments fan que les nostres comunicacions no sempre siguin compreses i fluides, sent mal interpretades sovint, al menys, les meves paraules i actituds per part d’ells. Tot i així, accepto aquests moments i el meu paper en tota aquesta situació que estem vivint. Ho accepto i faig allò que sent el meu cor que s’ha de fer per part meva davant el que estem vivint.

Les energies de l’Ascensió estan fent mostra en mi. Per moments no tinc ganes de parlar, només d’estar amb mi i la Llar, sentint la naturalesa que sóc i envoltat de tota la Família de la qual procedeixo i sóc. Mentre estic escrivint és un d’aquests moments on sento les seves presències i el seu pur amor que irradien i jo el rebo com a membre de la Llar que sóc. A vegades només actuaria sense parlar, però sóc la Paraula del Pare i expressaré tot allò que Ell em transmeti. Faré tot allò que se’m digui, i que junts vam acordar abans de venir a aquesta encarnació. Em lliuro a l’essència amorosa creadora de tota vida i tot l’existent.

Se’m diu aspectes del meu ser i el què haig de fer. Se m’encoratja a continuar. Jo m’obro i sento el meu cor a vessar de l’amor que sóc. Sóc Un amb qui m’acompanyen. Cada vegada els sento d’una manera més clara i nítida. Cada vegada els veig més.

No sé de què parlar (en els articles), perquè cada cop és més personal el que estic escrivint. Potser haig de publicar escrits com aquest! Cada vegada escric més sobre aspectes molt personals i vivencials del meu procés. Si realment haig de publicar-los, que pugui sentir-ho d’una manera clara i forta, per a mostrar els passos que estic seguint i que molts d’altres també els poden estar vivint, amb variacions, però tots seran els apropiats per a poder pujar nous esglaons.

A vegades continuo sense saber què escriure pels altres. Potser haig de publicar les meves experiències. No volia particularitzar els meus escrits? Doncs ara és el moment perfecte per a fer-ho. Si així ha de ser, així ho faré.

Cada vegada sento més el meu interior amb tota la informació que aquest conté. Cada vegada percebo més les coses i connecto d’una manera més directe i nítida amb la Llar i tots els meus germans de la Llum (àngels, arcàngels, mestres, i d’altres sers de Llum, incloent-hi a tu, Pare).

Cada vegada penso menys i faig més segons el meu cor. Cada vegada més, deixo de fer, intervenint menys i ESTANT més. Senzillament SÓC. Quan més és així, més em manifesto.

Estic vivint en mig d’una dualitat enfortida, però continuo sentint-me centrat i connectat amb qui sóc i les meves arrels divines. Estic, però no com els altres. Parlo, però no com ho fan qui m’envolten. Actuo des del meu cor i els passos ens porten cap a la millor resolució per a tots. Quan menys vull controlar, més tot surt. Quan menys vull responsabilitzar-me, més avancem cap el final de la situació que estem vivint.

No penso. No controlo. No imposo,.......només Sóc. Llavors, tot és possible.

No sóc diferent a vosaltres. Sóc Un amb tots aquells que esteu llegint aquestes paraules ara. Sóc Un amb cadascú de vosaltres, i allò que viviu, d’alguna manera, jo també ho he viscut. Ens hem conegut en altres temps, i no és perquè sí, que ara aquestes paraules ens uneixin novament.

Seguim el procés d’un Gran Pla Diví on tots som una peça d’aquest trencaclosques, i així, amb la Unicitat, poder confeccionar amb plenitud allò que hem vingut a fer.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Un fill amb el Pare

Avui m’agradaria regalar-vos un fragment d’una trobada del Pare Celestial amb un dels seus fills aquí a la Terra . Va passar de veritat. Comença el ser humà expressant una sensació interior, comentant-li a Déu:

- Sento amb els dies, cada vegada més pau interior. Em sento segur, seguretat, protecció. Percebo com si estigués blindat i res no em pogués ferir. Sento confiança i tranquil•litat. Una vegada vaig sentir unes paraules que vindrien a dir: “Era un desert el meu cor, i ara, la gespa creix per a tot arreu”. Sento protecció i amor. No sé ben bé com explicar-ho. Vindria a ser tot això junt. Saps què? Les paraules em resulten limitades. El que sento és molt més que això que t’he dit. És com si tingués serenitat i escoltés, cada vegada més, la meva veu interior. És tot això junt. És una sensació diferent. D’aquesta manera no m’he sentit mai. Temps enrere sentia una mica d’alguns dels aspectes comentats abans, però com ara,......no. El que sento a dins és diferent. Què em passa realment?

Llavors el Pare li respon:

- El meu fill està creixent i veig que ell s’adona de tot el procés. Se sent estrany perquè experimenta la serenor i la pau que Jo li dono. Percep l’amor que li ofereixo i això li contrasta amb el que ha sentit tants anys. El meu fill s’està apropant a les portes de la Llum del Pare i això el fa trontollar. Sap que camina, però cada pas és una novetat no experimentada fins ara, encara que sí desitjada. El meu fill experimenta, juga, aprèn i creix seguint el camí que s’ha marcat. No tinguis por, estimat. Sigues valent com ara. Saps el què vols i ets decidit. Faràs tot el possible per a arribar allà on tu vols. Ho aconseguiràs. El procés serà ric. Tu vols passar per aquí. Saps el què vols, però no les situacions a viure per a arribar a l’objectiu. Veig que hi arribaràs. Veig força i valentia en tu. Arribaràs a aconseguir a la teva vida actual tot el que et proposis. El Pare sempre serà amb tu. La teva voluntat, en aquests moments, coincideix amb la meva. Has trobat el camí principal que et porta directament a mi. A vegades, el teu afany et fa prendre dreceres que no et porten a enlloc. Saps com rectificar. Estàs aprenent, fill meu. Amb el temps, aprens cada vegada més ràpid. Encara et queda molt, però m’alegro que hagis entès que el temps no existeix, quan es tracta d’evolucionar el teu esperit. M’has entès el que et vull dir?

I tu, l’has entès?

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu.

El Cel a la Terra

Les paraules d’avui són especials per a mi. Durant temps les he mantingut en la privacitat, però avui he sentit la guia dels que m’acompanyen, conforme havia d’expressar-les per a tots aquells que les pugueu arribar a llegir. Pel que sembla, ha arribat l’hora de manifestar el que durant anys va ser informació pel meu ser. Els meus acompanyants m’han comunicat que us les ofereixi.

Amb tota la meva humilitat i des del cor us les transmeto:

Porto molts anys connectant amb la Llar d’on tots procedim. A mesura que va passant el temps de la nostra dimensió, les portes amb les dimensions superiors a la nostra vida van obrint-se cada vegada més.

La meva vida ha anat obrint-se pas entre la dualitat, arribant a un punt on vaig deixar d’acceptar-la, endinsant-me vers el món subtil de lo no material.

Vivia a la matèria, però el meu món interior seguia la seva instrucció vers l’espiritualitat del ser, deixant d’identificar-se amb l’ensenyat i instruït des del raciocini, la cultura, les pautes socials i la religió d’on vaig néixer.

El meu ser necessitava un alliberament i vaig decidir, en el seu moment, manifestar el lliure albir per a sentir i recordar qui era jo amb tot el meu potencial segons la meva naturalesa, que per descomptat, no era la forma.

A mesura que anava creant el meu espai, anava coneixent el ser que veritablement era. Recordava vides passades, entenent el meu present. Vaig enretirar el vel vetat durant anys i vaig poder veure, sentir i comunicar-me amb els meus germans de la Llum, habitant a la cinquena y altres dimensions.

Em van parlar durant anys i la manifestació del meu potencial, Un amb ells, anava en augment.

Vaig començar d’una manera notòria a entendre el per què de certes sensacions i inquietuds, així com l’enteniment del meu ser i les meves preferències en aquest món actual. Anava entenent la meva vida i la dels altres. El meu univers interior era Un amb l’univers físic i el de tots els que m’envoltaven.

Durant anys vaig rebre una formació espiritual per part dels meus germans de la Llum, com els deia. Se’m van presentar tots els que en aquell moment formaven l’equip de la Germanor de la Llum, els meus guies, que vetllaven per tot el meu ser, la meva ànima.

Un a un van anar presentant-se comunicant-me el per què de la seva presència en mi. Vaig entendre molt més, llavors, el per què estava sent el que era i tot el que sentia.

La meva ànima es va enlairar més enllà del terrenal.

Amb ells vaig saber què havia vingut a fer, i amb el pas del temps tridimensional, sabent cada vegada més, com portar a terme la meva funció en aquesta vida.

Vàries vegades, en diferents moments em transmeteren el que havia vingut a fer. Vaig saber de seguida, que això havia de ser així. Va haver una ressonància interna en el meu interior, mostrant, alhora, uns símptomes físics a la meva biologia que vaig aprendre a interpretar quan alguna cosa que “escoltava o sentia” sintonitzava i ressonava amb la veracitat i la certesa en mi, segons un Gran Pla Diví:

 

“Portaràs el Cel a la Terra.

Obriràs els cors i les portes de tots aquells

que vinguin a tu per a alliberar les seves limitacions

i mostrar-los el camí per a arribar a Mi,

el Déu que cadascú és.

Seràs pont perquè passin de la dualitat a la divinitat,

i puguin mostrar-se segons la seva veritable naturalesa.

La teva Paraula serà la meva.

Jo seré qui parlarà a través teu. “

Durant anys vaig estar a la discreció, instruït per Sers de la cinquena dimensió i més.

Va arribar un moment que per a poder portar a la humanitat el missatge rebut al llarg dels anys i el pactat per a aquesta encarnació, em “van fer baixar a la terrenalitat”. Va ser tan brusc l’apropament a les vibracions d’aquesta dimensió que el que vaig viure va ser com “una adaptació comprimida” – en poc temps – perquè la meva funció necessitava manifestar-se aviat. “Vaig baixar dels núvols” – com es diria – per a conèixer a la humanitat del dia a dia, arrelada fortament a una dualitat.

Havia d’experimentar el conviure amb totes les emocions més humanes, i aprendre a la vegada, a saber mantenir-me connectat en el meu centre interior. Vaig aprendre a viure a la matèria per a posar la meva Llum allà on es requerís. Quan més acceptava les vibracions dels altres, més enfortia les meves sense deixar-me portar per elles. Per a la meva condició humana va ser un “cop dur”.

Actualment serveixo a la Font de Tot i Tots, sent Un amb ella i amb tots els sers més enllà de la nostra dimensió.

La discreció en la qual em trobava, van fer que fos canviada per la presència, cada vegada més constant al meu entorn.

El meu cor em dicta què fer a cada instant, sent protegit, vetllat, guiat i estimat pels meus germans de la Llum, que junts, portem a terme la Voluntat Divina.

Ajudo a Despertar les Consciències i que el ser humà pugui donar un pas més per a alliberar i manifestar la divinitat que és.

Amb tota la meva humilitat expresso aquestes paraules impulsades pels designis del meu veritable ser, i mostrar així, la Voluntat Divina en mi.

Sóc Un amb vosaltres, d’igual a igual, units pel cor i la naturalesa que som.

Tots som Un, on cadascú aporta la seva presència, i fer així, allò que hem vingut a fer, enlairant la vibració del nostre estimat planeta i la consciència col•lectiva de la humanitat.

Segueixo el camí del pactat amb mi amb Amor, Acceptació i Comprensió.

Recordar ens portarà a l’opció de manifestar amb plenitud al veritable ser que som.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Activitats

El proper divendres, dia 18 de novembre, es farà una xerrada al centre Darsana de Granollers per a presentar el Seminari "Connexió Divina".

La conferència està oberta a tothom i és gratuïta. Començarà a les 20'15h.

 Per un altre cantó us anuncio, també, la realització de la primera part del Seminari els dies 2, 3 i 4 de desembre.

Aquells que estigueu interessats, bé per les inscripcions o més informació, podeu trucar al telèfon de Darsana: 938795217.

El centre Darsana està situat al c/ Bruniquer 3, baixos, de la població de Granollers (Barcelona).

Us esperem!!!

Una abraçada a tots i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.