-
Hola David! M’alegro poder estar novament amb tu i
poder transmetre a tots aquells que puguin llegir aquest encontre, les teves
paraules.
-
Els períodes de grans canvis, com són els que vivim
en el present, comporten una intensificació de la teva predisposició per a anar
al teu interior. (Pausa). Són moments
per a no desconnectar-nos del que sentim. El nostre interior ens parla i
necessitem temps per a escoltar el nostre cor – comença dient.
-
Et comprenc perquè la nostra consciència ja no ens
deixa “deixar-ho per després”, sinó que fa que ens posem ara a centrar-nos en
el que sentim. Per cert, què diries del que es transmet actualment sobre
l’espiritualitat?
-
L’espiritualitat comença a estar integrada en
cadascú. Ja no es centra en el que pugueu arribar a llegir o veure en els medis
socials, sinó que les portes que ara estan obertes per a ser creuades, són les
de la responsabilitat i la consciència. És qüestió, de cadascú, il·luminar i
sentir cada vegada més la seva essència. (Pausa). Les ànimes estan més
predisposades a entendre el que es pugui arribar a transmetre. El cor va
prenent el seu lloc, i va convertint-se en la guia dels nostres passos. Per un
altre cantó, sento com les meves paraules han de reposar un temps perquè és
cadascú qui ha d’entrar en contacte amb la seva essència. És anant al seu
interior com començarà a conèixer el camí a seguir. Cadascú ha de
responsabilitzar-se del seu procés, i deixar de dependre del seu entorn.
-
....
-
El que s’hauria de transmetre ja s’ha dit. No hi ha
res nou, en aquests moments, per a ser anunciat al nostre món. És el propi ser
que ha d’anar al seu interior i connectar amb qui és per a rebre tot allò que
li ajudarà a portar a terme el que ha vingut a fer en aquesta vida. Seran aspectes
molt concrets, dirigits a cadascú. Els grans missatges que haurien d’impulsar
el gran despertar ja han estat transmesos. No espereu res de nou perquè és i
serà cadascú qui anirà, a partir d’aquests temps, rebent per a ell mateix.
-
I els cursos, tallers i seminaris?
-
Gran part
d’ells ja no tenen la seva utilitat en els temps que vivim. S’ha d’ajudar al
ser en tot el seu resplendor, amb tota la seva integritat perquè aprengui a
anar al seu interior i començar a recordar i reconèixer-se per ell mateix. Tot
el que pugui arribar a organitzar-se hauria d’anar encaminat a sentir
l’interior cadascú i aprendre a connectar amb aquell qui en veritat és. Això
els portarà a un aprenentatge i una consciència que anirà en augment cada
vegada més. Serà ell mateix qui comenci a adonar-se de qui és i a fer els
canvis necessària per a arribar a manifestar la divinitat de la seva
existència. (Pausa). Les trobades que es facin haurien de ser miralls pels
propis assistents. Lo mental ja no té el sentit que bastants anys enrere podia
arribar a tenir. Ara és el cor qui ha de guiar-nos a la nostra vida.
-
....
-
Molts del qui transmeten coneixements denominats
espirituals, encara continuen amb aspectes relacionats amb el que es
coneix om la vella energia. No s’acaba
de deixar anar el que va ser, per a
donar pas al que és. aquell qui
tingui el seu cor obert, discernirà el que pertany a aquesta energia actual o a
la ja obsoleta. Estem en el temps de manifestar i transmetre la puresa.
-
Tenint present el que acabes de dir David, gran part
dels cursos anunciats que poden veure’s per Internet o els centres propers al
teu domicili, d’alguna manera, van reafirmant un passat que hauria
d’alliberar-se?
-
El que vull dir és que s’hauria d’anar a l’essència
i no a una dependència de fets, objectes, rituals o creences que encara es
presenten, bé amb paraules o amb fets. Cadascú presenta el que creu que ha de
transmetre, per a poder ajudar als altres. Ara bé, que sigui el cor de cadascú
qui decideixi si assistir o no a aquestes trobades.
-
Tu, segons la teva manera de viure pel que veig i
sento de tu David, és que mostres la puresa dels temps qeu vivim, de l’energia
crística que es troba actuant i activant a les ànimes disposades a donar aquest
pas d’integrar la nova energia en un mateix.
-
-
Sento en lo més profund del meu ser que viure en la
puresa enlaira la teva ànima i et permet realitzar allò que has vingut a fer en
aquest món. Això et fa sentir l’amor que cadascú és. sento en el meu interior
que quan més purs siguem més enlairament aquest planeta amb tot el que això
comporta.
-
Valores molt
la puresa.
-
Quan no estem sent nosaltres, estem permetent que la
vida, com es diu, pugui amb tu. Estic parlant de la vida encarnada basant-se en
unes lleis terrenals. (Pausa). El ser humà ja no és ell mateix. Se li ha
Activat la seva capacitat de decidir, la seva voluntat perquè decideixi quina
vida vol portar. Ara pot. La felicitat, l’amor i l’alegria són reflexos de la
integritat d’un mateix. Som sers purs, plens d’amor i de llum. Quan manifestem
les nostres capacitats espirituals, estem mostrant- nos aquell qui som, i cada
vegada més.
-
Què és per a tu, David, la puresa?
-
La manifestació de la divinitat que cadascú és. és
la teva essència, la de cadascú, manifestant-se amb tota la seva plenitud. És
mostrar l’univers aquí a la Terra a través teu. Quan algú es mostra tal qual
és, llavors, tot és claredat , benestar i amor sentit en el seu estat més pur i
incondicional. Quan així és, la divinitat que hi ha en tu es manifesta amb tot
el seu resplendor. La puresa és la manifestació d’un mateix en el seu estat
innat celestial.
-
Llavors, no hi ha malentesos, ni tristeses ni dolor
i d’altres manifestacions que un pot arribar a tenir que li crea malestar, oi?
-
Quan se sent l’amor en un mateix, el que pot arribar
a viure està en consonància amb el que sent. L’Amor ens allibera, ens enlaira i
ens protegeix. Com podem patir si estem sent abraçats per la nostra essència?
Estimeu-vos i deixeu que aquell qui sou es manifesti en vosaltres!
-
Llavors, pel que estàs comentant, escoltant el
nostre cor evitarem el que no heu de viure.
-
Encara que cadascú no evitarà el que la seva ànima
necessita – afegeix David.
-
Recordant, segons el que has dit abans, ens estàs
recomanant que abans d’assistir a algun grup o curs, abans hauríem de consultar
amb el nostre cor.
-
Cert. Ell ens portarà al nostre aliment interior.
Es produeix una pausa i a
continuació se li pregunta:
-
Vols dir unes darreres paraules en aquesta trobada
d’avui?
-
No s’ha d’ensenyar a posar remei al que està espatllat i distorsionat, així com
prevenir el que pot arribar a crear dolor. Això és centrar-se en les
limitacions i incapacitat de l’ànima encarnada. El que la meva energia ens
transmet, és el fet d’ensenyar a ser un mateix, a reconèixer-se i a saber del
potencial, per dir-ho d’alguna manera, que en cadascú hi ha. Quan es posa en pràctica
aquest potencial, el passat i les arrels que han creat el malestar, arriben a
desaparèixer. Quan ens sanem en el present, sanem el nostre passat. No hem de
centrar-nos en les possibles alternatives per quan ens caiguem, sinó en
transmetre que no tenim perquè caure, i si ho fem, ens podem aixecar sense cap
parafernàlia externa a la nostra essència. Nosaltres sols podem.
-
....
-
(Pausa). Estimeu-vos i obriu el vostre cor perquè
allò que heu de divisar en el vostre camí, es troba en el vostre interior. el vostre
exterior és un reflex del que sentiu i com us trobeu interiorment. Accepteu el
que viviu, veient el fos de la seva forma., perquè allò que ens ha d’alimentar,
sovint ve embolicat en un paper que ens confon. El vostre cor us dirà del
veritable aliment que hem d’ingerir, tant per la nostra ànima com pel nostre
cos. Estimeu-vos i no temeu, perquè aquell qui sou està trucant a la vostra
porta per a manifestar-se plena i lliurament.
-
Gràcies David per permetre, novament, que aquesta
trobada pugui ser transmès a tots aquells que arrib in a llegir-lo. Gràcies.
Una abraçada.
-
Un altre per a tu – digué en David.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada