Ens trobem en uns moments on anem avançant per a tancar un cercle on la interpretació i l’actitud davant la vida, que actualment predominen, aniran alliberant-se en relació a com ha estat sent fins ara. El cercle, cada vegada anirà tancant-se més per a iniciar una nova etapa.
Dins d’aquest cercle es troba l’expressió de la preocupació per part d’aquells sers que han viscut la seva vida fins aquests moments segons lo establert en el seu exterior.
Les preocupacions són manifestacions de la ment del ser, havent aplicat el seu procés segons lo establert, i per tant, segons el que un està veient a la seva vida i no es correspon amb el que ell voldria. Tota preocupació està basada en el predomini de la ment de l’individu. Lo racional porta a unes limitacions del benestar d’un que el porta en moments concrets a activar el seu sistema nerviós i a preocupar-se, a no veler que algú o una situació visqui el que està vivint o està succeint.
Les preocupacions només existeixen quan el ser no està sent ell mateix. És quan el ser vol que les coses sempre surtin com a ell li agradaria o voldria. En aquesta actitud d’inquietud mostra com l’individu no està sent ell mateix. Quan més preocupació tingui un, indica que menys està sent ell.
Tota preocupació comporta una no acceptació del que li pot arribar a succeir a un. Aquesta no acceptació és fruit de la ignorància de l’autoconeixement del ser.
Per a entendre i acceptar el que s’entén com “pre-ocupació”, s’ha de tenir en compte el sentit de la vostra presència en aquesta vida i el que comporta en cadascú l’aprendre del que viu.
La “pre-ocupació” indica l’ocupar-se d’un mateix abans de donar el pas vers el motiu de la situació o la persona. Aquest pas d’anar a l’interior de cadascú, els portarà a entendre el significat de lo viscut de l’actitud d’inquietud manifestada en ell. Això indica la falta de coneixement i respecte vers aquell que està patint pel motiu que sigui. Per tant, l’”ocupar-se”abans del que un vol, fa que el “pre” de l’ocupació, quedi anul·lat per no anar al seu interior. Aquest seria el primer pas, a l’anar a l’interior d’un mateix. Per tant, un primer ha de dedicar-se a ell per a aconseguir l’objectiu del seu procés.
Les preocupacions són manifestacions creades per l’acceptació de lo establert en el seu entorn, en el seu ambient social on es trobi. Aquest, l’ambient social, comporta una activació de la ment racional perquè s’estableixi lo integrat en un bast en lo implant en el seu entorn. Quan es viu des del món exterior i no des del món interior d’un, llavors, és quan apareixen els símptomes no innats, establerts pel seu món exterior.
Realment un pot viure sense preocupar-se a la vida?
La resposta és sí. Quan el ser ha connectat amb la seva essència interior i ha començat a viure des d’aquell qui en veritat és, llavors, el que s’entén com a preocupacions, deixa de manifestar-se cada vegada més.
Els sers d’alta consciència, d’alta vibració, no mostren els estat de preocupació, ni dubtes, temors, tristesa, inquietuds o pors, perquè ells estan sent ells mateixos, i quan un està sent ell mateix, llavors l’Amor, la Pau, la Serenitat, la Comprensió del viscut i el respecte vers tots aquells que l’envolten, fan presència a la seva vida. així va ser i està sent amb el que es denomina com a mestres espirituals que ha tingut aquest planeta on ens trobem. A nivell Celestial serien els Mestres Ascendits, regant les llavors d’aquest planeta per a poder evolucionar i fer brotar una nova vida.
La preocupació ens indica el no ser un mateix. Un pot voler i desitjar el millor per a tots aquells sers propers a ell, com els membres de la seva família, però al manifestar la preocupació indica que no està acceptant el que un pot arribar a viure, degut a la manca de coneixement conforme cadascú ha vingut a aquesta vida per a portar a terme una missió, i aquesta té a veure amb el procés evolutiu que ha de seguit per a arribar a materialitzar el sentit de la seva presència encarnada.
Quan més un sigui ell mateix, menys preocupacions i més felicitat sentirà en ell. Això, alhora, ajudarà a poder avançar a tots aquells que puguin trobar-se en estats no volguts. Serà l’actitud adequada, perquè aquet ser se sentirà com comprès i acompanyat, i si és en un mateix serà com el fet de tenir la sensació que ho podrà superar, obrint la porta de poder arribar a aprendre del que representa per a ell i el seu procés.
Les inquietuds són terrenals, no elements de la veritable vida.
La veritable vida no conté preocupació ni inquietuds.
La veritable vida comporta la sensació d’estar acompanyat constantment per la nostra veritable Llar i conforme tot el viscut en un el portarà a la seva Ascensió i Benestar. Llavors, la Felicitat la Llibertat, l’Alegria i l’Amor l’acompanyaran al llarg de tot el seu procés espiritual, sent un exemple per a tots aquells que l’envoltin i estiguin oberts de cor.
Tots som Amor, i cadascú és la Font Amorosa, de Benestar a la seva Vida.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada