Una eruga, després de temps avançant arrestant-se i veure al seu entorn d’altres animals que podien saltar i volar, va decidir parlar amb Déu en relació a la seva manera de desplaçar-se.
Estant contemplant la llum de la sortida del sol, expressà:
- Escolta Déu cóm és que hi ha animals que poden realitzar més moviments dels que jo puc fer? M’agradaria deixar d’arrastrant-me per a emprendre altres maneres de desplaçar-me i poder gaudir més de la vida que estic vivint.
Aquesta llum solar que s’enlairava en aquest nou dia li respongué:
- El que hi ha en tu et permetrà iniciar una nova vida en el seu moment.
- Però jo vull començar-la ara – digué l’eruga.
- Tots els sers que habiteu aquesta terra seguiu un camí per a arribar a la vostra plenitud i ascensió.
- Sí, però ja només puc arrastrant-me, i anar pel terra, o com a molt, trepar per un arbre fins el nivell de les branques. Només això. Després haig de baixar, però sempre en contacte amb el tronc i anar novament pel terra. No hi hauria alguna altra manera d’avançar amb d’altres moviments?
- La vostra evolució ha de seguir un procés, el qual us arribarà a enlairar i iniciar una nova vida – li respongué Déu.
- A vegades m’he preguntat si estaré així tota la meva vida en aquesta terra.
- La teva vida canviarà notablement. Degut a la teva manera d’avançar et dóna la sensació que no podràs arribar allà on t’agradaria arribar a nivell de desplaçaments i fer, però quan vares començar a ser eruga, ja vares acordar seguir aquest procés fins arribar al nivell tan esperat pel teu ser. Degut que estàs seguint aquest sistema de vida actual, sembla que no hagis de tenir cap sortida pels grans canvis que es produiran en tu. (Pausa). Tots els que aquí habiteu, la majoria no recordeu lo acordat. Les vostres vides us poden semblar limitades i lentes però on jo em trobo, veig la vostra evolució per a arribar a la bellesa de la vostra plenitud ja manifestada.
- Tardaré molt per a arribar a aquest nou estat?
- Deixa que cada pas que donis et porti allà on vares acordar. Arribarà el dia que aniràs al teu interior per després ressuscitar sent una altra en relació a qui ara ets. Llavors, si que recordaràs lo acordat abans de ser eruga i les teves possibilitats a realitzar. Aquest dia no tardarà en arribar. Al final veuràs els resultats que ja comences a voler – li respongué Déu.
De sobte la Llum abraçà a tot el cel que allà hi havia deixant pensativa a aquella eruga.
Passaren els dies, i en un d’ells, l’eruga sentí que havia de pujar-se a una de les branques d’un arbre dels que allà es trobaven.
Una vegada en una d’elles, va fer un encaixament per a no caure’s i decidí relaxar-se perquè sentia que així ho havia de fer. Poc a poc tota la seva pell va començar a endurir-se com si fos una protecció de cara a l’exterior.
L’eruga decidí quedar-se quieta i deixar que tot succeís. Poc a poc la seva pell fins ara, començà a convertir-se en una mena de cuirassa per poder-la protegir en aquest canvi que s’hauria de realitzat en ella.
Estant en el seu interior va començà a sentir el seu procés en la seva existència, començant a percebre conforme ella estava deixant de ser qui era fins llavors per a creuar la sortida vers aquella qui en veritat era. Va veure com el seu cos estava canviant, percebent com en les seves parts laterals anava creixent alguna cosa que l’abraçava i la cobria a tota ella dins de la seva protecció.
Així va estar un temps fins que sentí que ja havia arribat l’hora de sortir d’on es trobava. Tota ella ja era una altra. La crisàlide on es trobava va començar a esquinçar-se fins a obrir-se lateralment i la nostra eruga manifestar-se segons qui ara era. Poc a poc va anar sortint d’allà agafant-se amb les seves noves potes a una fulla que allà al costat tenia.
Quan així va fer, sentí un gran alliberament, un gran amor i una pau en ella que en temps passats no els podia arribar a sentir. Va moure les seves ales que tenia als dos costats del seu nou cos i quedà sorpresa per la nova imatge i la plena sensació de llibertat que sentia dins d’ella.
Va moure una mica les seves ales perquè se sequessin i pogués aplicar-les segons la seva funció. Quan arribà el moment il·luminà tot l’espai en el qual es trobava mostrant la seva bellesa i els moviments que temps enrere anhelava tenir aquest moment havia arribat. L’eruga deixà de ser eruga i es convertí en una preciosa papallona degut al temps que va estar al seu interior.
El vol tan esperat al final es realitzà.
La papallona va trobar a d’altres semblants a ella, i fins i tot a d’altres de diferents colors però totes s’acceptaven i es respectaven, perquè totes veien en les altres, com una part d’elles i la Unicitat que havia amb tot lo existent.
La seva vida canvià i la Felicitat estigué amb ella.
Així succeeix amb tots els sers que habiten aquest planeta. Anar a l’interior d’un el portarà a enlairar-se i a emprendre el procés d’enlairament de tot el seu ser per a manifestar i irradiar aquell qui en veritat cadascú és.
Així ho vares acordar.
Així és i serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada