Cada vegada són més les ànimes que donen nous passos vers la materialització del seu sentit en aquesta vida actual.
Són moments on el viscut és el sentit pe a arribar allà on un va acordà abans del seu naixement.
Cada vegada són més els qui viuen situacions dures, trobant-se en elles sense saber que succeirien. No és perquè si el fet de viure-les. D’un temps cap a aquí un anirà trobant-se amb moments no desitjats a la seva vida.
La Llum fa la seva presència.
Es pot viure el no desitjat i superar-ho, sent una de les bases perquè així sigui el trobar-se en un estat de serenitat, pau i equilibri interior. Només així un podrà creuar el túnel de la foscor per a dirigir-se vers la Llum i poder entendre el per què d’aquestes situacions.
Són moments de grans interioritzacions on tot aquell ser que vagi al seu interior podrà comprendre i entendre el sentit de tot el viscut. No és perquè si que un es trobi on es troba. Tot està basat en l’evolució d’un mateix.
Cert que aquestes situacions no són volgudes per ningú i el sentit d’elles es arribar a prendre una decisió i portar-la a terme pel major bé de tots. Potser aquells que t’envoltin no entenguin les teves paraules o no acceptin el que senten o viuen. No us preocupeu perquè aquells que estiguin preparats en les seves vides canviaran i les seves ànimes s’alliberaran de tot l’establert que arribar a limitar al ser.
Aquests moments et fan anar al teu interior on t’adones que és l’únic lloc dins de tota la adversitat que pot arribar a viure, on el benestar és present i la serenitat, estant amb tu mateix, et faci sentir la teva procedència i la teva veritable essència. Quan així és, els moments viscuts deixen de ser adversitats perquè arribar a prendre la decisió adequada davant d’elles, irradiant la teva llum, la teva pau i la teva presència amorosa on el que fa sentir malament pels altres no t’arriba a tu. T’adones del per què del que vius i això comporta la presa d’una decisió davant la vida diferent a la tinguda fins ara per a poder arribar a viure ascendint en el seu procés evolutiu.
Tot el dia és una benedicció universal perquè un comenci a adonar-se.
Tot dia és una mà universal perquè l’agaféssim i ens adonéssim del que ens està aportant a la nostra vida. Agraïm aquests inicis de cada jornada per a arribar a nosaltres mateixos i adonar-nos del camí a seguir a la nostra vida.
No estem sols, i mai ho hem estat.
Són moments de grans canvis per a cadascú i la humanitat. Perquè així es produeixen un ha de trobar-se amb situacions diferents al que sent. Llavors és quan arriba el moment d’adonar-se que la realitat depèn de cadascú; i segons el que visqui, haurà estat fruit del seu interior i la visió de vida.
Quan es flueix i es té la plena fe conforme el camí que un està seguint és l’adequat per a materialitzar la seva missió en aquesta vida i el sentit pel qual va encarnà, llavors, aquell qui en veritat un és es manifesta i sent en el seu interior el xiuxiueig de la seva essència innata.
Només així arribarem a la manifestació d’aquell qui en veritat som.
Tot és temporal, apareixent en els moments adequats a la vida d’un. Al final percebrà i entendrà el per què del viscut i l’amor que ha comportat malgrat la seva aparença.
Tot té el seu sentit tenint present que els temps que vivim ens porten al nostre enlairament i a l’enlairament del nostre planeta.
Gràcies per la teva presència.
Més enllà de la forma es troba el fons del que es percep.
Res és el que sembla. Tot, absolutament tot, ens porta a adonar-nos i a discernir què és l’adequat pel procés evolutiu del nostre ser i el de la nova vida per a aquest planeta.
El que vivim és part del Gran Pla Diví per a aquesta humanitat.
El sol existeix, així com la lluna.
L’aigua existeix, així com en el foc.
Tot té el seu sentit existencial.
A tots, des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada