El meu ser interior avançava pel camí on es trobava. La pluja abraçà tot el meu ser, arribant a fer brotar l’essència haguda en mi en aquell moment. Jo prosseguia donant els passos segons sentia dins meu.
Al final, en mig del meu caminar, em vaig aturar. Vaig començar a percebre tota una sèrie de sensacions desitjades al llarg del meu procés conscient. Tot lo anhelat s’anava produint en el meu interior, sentint a grans nivells, aquests moments tan desitjats des de feia molt de temps. al final els vaig arribar a sentir estant amb mi.
Els meus ulls es van humitejar, sentint un gran amor en mi. El meu interior es va estendre i començà a flotar dins de la immensitat on em trobava. Va ser com reconèixer que em trobava en el meu món innat i del qual procedia.
No estava sol. Era com si sers de Llum i la meva pròpia essència es trobessin a prop de mi. No necessitava expressar res, només sentir el que estava vivint en el meu present actual.
Aquestes sensacions em permetien adonar-me d’aquell qui era, i que en el fons sempre he estat. El temps no existia, ni l’espai. Podia estar flotant en mig de l’univers, com estar amb un tipus de sers de Llum, o amb d’altres, però en tot moment acompanyat per la meva veritable Família de la Llar.
Aquests moments em van fer alliberar tot allò que estava associat a lo terrenal per a obrir-me les portes de la meva essència espiritual, que és la font de la qual tots procedim. L’Amor era part de mi, el qual m’apropava a tots i em feia tenir una visió totalment diferent a l’establerta i relacionada amb el món on em trobava. Més enllà d’ell ens trobem cadascú de nosaltres per a crear una vida segons la nostra veritable essència pel major bé de tots.
Abraçant aquest silenci, aquests moments sentits i tot el que anava rebent des d’aquesta Llar Celestial, el meu ser es va anar renovant cada vegada més fent-me sentir la serenitat, la pau, l’amor i la saviesa conforme aquesta no pertany al coneixement mental, sinó a la nostra veritable essència.
Varen ser moments, els quals varen restablir tot el meu ser en relació a qui en veritat jo era. Em vaig sentir alliberat del tot, buit de qualsevol tema existent, i on tan sols existia la meva essència enlairada per les sensacions que estava tenint, en una dimensió molt superior a les conegudes.
El temps i l’espai no existien en mi, només el present i la meva essència innata, procedent de l’Amor Universal.
Amb el temps, i la meva pràctica conscient, aquests instants es varen convertir en part de mi d’una manera constant i permanent al llarg de la meva vida, anant a més. Quan així és, tota la teva vida canvia, passi el que passi en ella. La teva presència es manifesta amb una gran pau interior, serenitat i comprensió de tot el succeït. Tots els per què varen desaparèixer, sentint a cada instant la comprensió d’aquests per què, i entenent el seu sentit pel qual apareixien.
La saviesa és en tu plenament, comprenent i podent-te apropar, cada vegada més, a tots aquells que t’envolten. Llavors és quan el sentit de la teva existència en aquesta vida actual comença a materialitzar-se a nivells inimaginables.
Tot es troba dins teu. Quan has obert el teu cor i t’has lliurat a la Divinitat Superior, llavors, totes les portes del teu procés s’obren per a materialitzar l’acord que es va fer abans d’encarnar en aquest món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada