Hi ha una llegenda que, sense ser part de la Revelació, ens ensenya el que Déu espera de nosaltres:
S’explica que hi havia un quart Rei Mag (ARTABÁN), que també va veure brillar l’estel sobre Betlem i decidí seguir-la. Com a regal pensava oferir-li al Nen un cofre ple de perles precioses. En canvi,, en el seu camí es va anar trobant amb diverses persones que anaven sol·licitant de la seva ajuda.
Aquest Rei Mag les atenia amb alegria i diligencia, i anava deixant-los una perla a cadascuna. Però això va anar endarrerint la seva arribada i buidant el seu cofre. Va trobar molts pobres, malalts, engarjolats i miserables i no podia deixar-los desatesos. Es quedava amb ells el temps necessari per a alleugerar-los les seves penes i després procedia la seva marxa, que novament era interrompuda per un altre desvalguts.
Va succeir que quan per fi arribà a Betlem, ja no estaven els altres Mags i el Nen havia fugit amb els seus pares vers Egipte,, perquè el Rei Herodes volia matar-lo. El Rei Mag seguí buscant-lo, ja sense l’estel que abans el guiava.
Buscà i buscà i buscà.....i diuen que va estar més de trenta anys recorrent la terra, buscant al Nen i ajudant als necessitats. Fins que un dia arribà a Jerusalem just en el moment que la multitud enfurismada demanava la mort d’un pobre home Mirant-lo, reconegué en els seus ulls alguna cosa familiar. Entre el dolor la sang i el patiment,, podia veure en els seus ulls la brillantor de l’estel. Aquell miserable que estava sent ajusticiat era ¡el Nen que per tant de temps havia buscat!
La tristesa omplí el seu cor, ja vell i cansat pel temps. encara ara guardava una perla a la seva bolsa, ja era massa tard per a oferir-la al Nen que ara, convertit en home,, penjava d’una Creu. Havia fallat en la seva missió....
I sense saber a on anar més, es quedà a Jerusalem per a esperar que arribés la seva mort.
No van acabar de passar tres dies quan una llum encara més brillant que la de l’estel, omplí la seva habitació. ¡Era el Ressuscitat que venia al seu encontre!
El Rei Mag, caient de genolls davant d’Ell, prengué la perla que li quedava i va estendre la seva mà mentre feia una reverència. Jesús la va agafar tendrament i li digué:
“Tu no has fracassat. Al contrari, m’has arribat a trobar durant tota la teva vida. Jo estava despullat, i tu em vares vestir. Jo vaig tenir gana i em donares de menjar. Vaig tenir set i em donares de beure. Vaig estar presoner, i em vares visitar. Perquè jo estava en tots els pobres que vares atendre en el teu camí.
Moltes gràcies per tants regals d’amor. Ara estaràs amb mi per sempre, perquè el Cel és la teva recompensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada