En el Paradís

Com molts matins, a primera hora, agafo la bicicleta i em dirigeixo cap a un racó del paradís aquí on visc.
Quan hi arribo, la deixo repenjada a un arbre i m’assec en un banc de fusta d’esquena alta, i des d’aquí contemplo la petita cascada, amb la seva remor posant melodia en aquest lloc ombrívol per les branques dels arbres que protegeixen aquest santuari de la perfecció de la Creació.
Les aigües que cauen formen un petit embassament, poc profund, atrinxerat per una renglera de pedres que resguarden la poca profunditat d’aquest petit llac imaginari, però que deixen, alhora, transcórrer l’aigua i permetre la fluïdesa del seu curs, creant més enllà de la renglera de pedres ben posades un petit rierol d’aigües clares i fresques que aromatitzen la terra, desprenent el seu olor tan esponjós de “terra mullada”.
Assegut en aquest petit paradís sento la vida existent en ell per arreu: papallones, diferents tipus d’ocells amb els seus cants variats, de grans a petits, insectes sense interferir en la nostra presència, donant cabuda i peu a la convivència entre tots els que allà ens trobem. No puc deixar de nombrar els esquirols que pots veure, en comptagotes, com creuen les branques, just, per sobre el teu cap o d’un cantó a l’altre d’aquesta perfecció de natura sense tocar terra.
En espais així, el teu esperit s’esponja i es relaxa amb la més relaxant melodia d’unes aigües, que com el ser humà, segueixen el seu curs.
Tot té una inèrcia, i quan més sintonitzem amb el flux del què ha de ser, més ens magnificarem i enlairament la nostra ànima al sentir l’amor, l’harmonia i el perfecte ordre en nosaltres.
La Font dels Olms, que és com es coneix el lloc on ara sóc, només ens recorda que tots, ja vivim en el paradís, cal que anem al nostre interior i gaudirem d’un meravellós paisatge amb la serenor, pau i benestar inimaginables que un pot arribar a imaginar-se.
En algun moment del dia apareix un nen o un gos acompanyat que s’endinsen en aquestes aigües poc profundes per a remullar-se els peus, sent la metàfora de purificar els seus peus, “el seu caminar” per a poder continuar amb més coratge, fortalesa i llum en la nostra vida.
És un espai on les energies ens transporten lluny d’allà. Aquí tot és puresa, un encant pels nostres ulls i un relaxament pel nostre esperit.
En aquests moments estic sol en mig del Paradís, encara que les garses, tórtores, puputs i d’altres ocells manifesten les seves presències amb els seus variats cants. Ben mirat, en cap moment estic sol, perquè fins i tot els meus germans de la Llum són amb mi, i amb més motiu en aquesta porció de naturalesa pura i estimulant alhora.
Tot flueix. Res està aturat. Tot segueix el seu curs, fins i tot la petita brisa que en aquests instants refresca la meva pell, el meu cos a primera hora del matí.
Dono gràcies a Déu per la seva presència a través d’un racó pur i inspirador.
L’Amor crea bellesa. Només des de l’Amor podem crear les majors obres que l’home pot arribar a realitzar.
Tots som la puresa de la Voluntat Divina.
Tu ets Amor. Tu ets un ser complert, perfecte i d’una gran bellesa. Tu ets un paradís aquí a la Terra. Ves a ell, al teu interior i gaudeix plenament d’allò que la vida t’ha concedit.
Des d’un indret on em fa sentir la meva divinitat,

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.