Hola família! La nostra vida s’il·lumina segons el que el nostre interior ens va transmetent constantment. Quan s’accepta lo viscut i un aprèn del que li està aportant a nivell de saviesa i enteniment sobre la seva vida, llavors, és quan establim i seguim el veritable camí que un ha de seguir en la vida d’aquest dimensió a la qual es troba. Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres. A tots, una bona abraçada.
Hola família! No hi ha instants que no haguem acordat per a la nostra encarnació. Cadascú d’ells us portarà al sentit de la vostra existència actual. A tots, una bona abraçada.
Una vegada una nena li preguntà a la seva mare:
- Mare, qui sóc jo?
- Tu ets la meva filla estimada. Ets una nena que és capaç de fer grans coses. Tu pots aconseguir tot allò que sentis en tu.
- Mare, jo ja sé que sóc la teva filla, però, qui sóc jo? Tot el que veig no és com ho sento. No veig que es facin les coses bé.
- Tu ets un ser que va voler venir a aquest món on ara jo també estic- li digué la seva mare. Tu vas néixer aquí amb mi i el pare, però tu procedeixes d’una altre lloc. Tots procedim d’un altre lloc, però per a venir a aquí on ara estem, hem necessitat un pare i una mare, per això som els teus pare, i tu la nostra filla.
- D’on vinc, doncs?
La mare acompanyà a la seva filla al balcó i li senyalà el cel.
- Tots venim del cel. Allà és on naixem per a venir a aquí on ara estem. Quan ens morim, tornem al cel. Tot el que estàs veient que no t’agrada, és perquè estàs aprenent a voler estar bé, contenta i alegre. Per això sents tot el que no t’agrada, perquè no segueixis amb allò.
- Però per què els altres fan coses que no et fan sentir bé?
- Per què tu aprenguis i triïs tot allò que et faci sentir bé. Tot el que no t’agradi, és perquè tu decideixis no estar amb aquella gent, o aprendre alguna cosa que has d’aprendre. Això depèn de cadascú, de cada persona. Jo també veig coses que no m’agraden i decideixo no fer all`que no et fa sentir bé. Quan estàs amb algú que sí que et fa sentir bé, llavors estigues amb aquesta persona perquè us sentireu bé els dos junts. Tu estàs bé amb algú? – li preguntà la mare a la seva filla.
- Sí, amb la Silvia, Marisa i la Jana (companyes de classe). Elles són les meves amigues i juguem juntes.
- Doncs procura sempre estar amb persones que et facin sentir bé.
- Llavors, qui sóc jo? – tornà a preguntar la nena.
- Algú que estima molt i sap viure. ets algú que sap fer allò que li agrada i li fa sentir bé. Ets una gran persona, una nena molt afectuosa que ens fa sentir bé a nosaltres, al pare i a mi. Tu tens un gran Amor per ajudar a aquells que ho necessitin. Aquesta ets tu – li digué la mare.
- I tu també ets així? – li preguntà la nena.
- Tots som així, però no tots saben que són així. Tu sí que ho saps, filla, perqujè sents dintre teu tot allò que no et fa sentir bé o que algú fa alguna cosa que no fa sentir bé a un altre. Quan sentim el que ens fa sentir bé i el que no, llavors, ja estem preparats pe a arribar a sentir-nos bé i viure sent feliços. El pare i jo som feliços quan estem amb tu. És perquè t’estimem i volem que tu et sentis bé amb nosaltres.
Dit això, la mare i la filla s’abraçaren i sentiren que mai estan ni estaran soles. Es tenen a elles i al pare, al seu marit.
La nena, llavors, marxà a la seva habitació a jugar.
No importa les pors que puguis arribar a tenir. No importa quines pors tens i la seva intensitat. Tota por és fruit de la no comprensió i coneixement del desconegut o del resultat a obtenir. La por només és fruit del passat, pertanyent a la ment, no del present.
El cor protegeix el teu ser a l’escoltar-lo i sentir-lo. Quan posem l’atenció a la veu del nostre interior, al nostre cor, res hem de témer, perquè el que puguis arribar a percebre “veure o sentir” pertany al present, i aquest no anticipa les possibles “irregularitats o anomalies possibles” que poden arribar a succeir. La teva ment sí.
Les pors pertanyen a un passat viscut des de la manca d’aplicació del teu apoderament. Quan arribes al present, portes amb tu el llastra del teu passat, i aquest, et pronostica el que “segurament” et succeirà, tenint en compte el viscut en el seu temps. Tu erets d’una manera i les circumstàncies unes altres. La teva ment vol fer-te veure que sempre és el mateix i així serà, sense tenir en compte que l’individu va canviant i les circumstàncies, com el planeta, també. Ara no és l’ahir. L’ahir no serà el futur. Tu ets present, i el que va ser en el seu moment ja no té cabuda en el l’ara.
Les pors adquirides varen ser el fruit d’un on coneixement com a ser.
La por desapareix amb la comprensió espiritual.
El no conèixer-se implica una actitud de víctima, degut que l’aprenentatge de generacions rere generacions sobre “les limitacions” del ser humà varen deixar empremta en el nostre ADN. Realment érem sers limitats en el moment d’adquirir la por? Hagués servit d’alguna cosa el tenir el coneixement sobre un mateix al trobar-se amb la situació? Hagués servit d’alguna cosa?
El ser humà està canviant degut a la presa de consciència espiritual que va adquirint part d ela humanitat. Aquest canvi de consciència fa canviar (enlairar) les energies de cadascú i el planeta. És com un bàlsam d’apoderament per a tot aquell que es predisposi a obrir el seu cor i endinsar-se en el seu interior per a connectar amb la seva veritable essència i el veritable món al qual pertany.
En el present, totes les pors són fictícies, il·lusòries, degut a la aprehensió sobre un possible resultat a obtenir no desitjat. És aquesta la millor actitud a mostrar pel nostre ser? On es troba l’Amor davant una predisposició d’aquest tipus? Senzillament no existeix. Quan deixem que la fictícia por en el nostre present es manifesti, estem delegant la nostra essència amorosa al cubell de l’oblit. Quan hi ha temor a la nostra vida, no hi ha amor, i si deixem que l’amor es manifesti, llavors no hi ha temor.
Les pors són una manca d’amor vers nosaltres mateixos. A més pors, més desconeixement hi ha del nostre ser. el nostre potencial espiritual està enterrat per decisió pròpia amb els ciments d’un passat inexistent en el present, però que insistim que prevalgui. És una actitud coneguda, encara que dolorosa, i per tant, “familiar”. Lo familiar ho acceptem, encara que no sigui el correcte i amorós. On es troba la teva responsabilitat davant la vida en situacions com aquestes? Senzillament, amagada en algun armari del passat.
El no saber d’un, ens confon a vegades.
El no saber ens limita.
Quan sabem, llavors bé la comprensió i l’apoderament.
Les pors desapareixen amb la comprensió espiritual.
Sabent qui ets tu, obriràs les portes de la teva realització i la manifestació Divina que hi ha en tu.
La teva divinitat truca a la teva porta per a ser mostrada i expressada a la teva vida.
Ha arribat l’hora que els deus humans compleixin amb el Gran Pla Superior establert per a aquest racó de l’univers de nom Terra.
L’alliberament de les pors permetrà enlairar les ànimes dels sers humans que estan vivint una experiència en la matèria.
Despertem la nostra consciència i deixem que la divinitat que som es manifesti majestuosament al mon.
Res hem de témer, perquè res pot amb la nostra divinitat. Som Déu en la forma.
A major comprensió espiritual major grau d’evolució de la nostra ànima.
Allò que va ser, jua no té perquè ser ni serà, perquè la teva capacitat de decisió en el present pot obrir el teu cor, escoltar-lo i adonar-te que res has de témer.
Només existeix l’Amor. Només existeixes tu amb la teva Divinitat. Deixa que es manifesti i obra’t a la vida, a tot, a tots, a la Llar de la qual pertanys, que sempre ha estat al teu costat, encara que ho hagis oblidat i no haver escoltat la seva guia.
El teu veritable ser espera el moment per a tornar-se a manifestar com quan encara no et trobaves en la forma.
L’Amor permet que la Llum s’imposi i la foscor desaparegui per a sempre del ser humà. La por és la foscor de la ignorància.
Tu ets Amor i Llum.
Deixa que el teu cor et guiï.
Tot va bé. Tot està bé.
Et beneeixo, estimada divinitat, amb el meu Amor.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
L’anar obrint les portes de l’interior d’un mateix, porta a poder sortir de tota situació que pugui arribar a trobar-se. Sempre arriba a trobar la llum que li permetrà sortir dels moments que un pot arribar a viure i no sempre poden arribar a ser desitjats.
Arriba un moment a la seva vida actual que el seu fluir el porta per sí sol als moments acordats abans de la seva vinguda. Llavors és quan ja comença a sentir l’Amor dins d’ell, aquest Amor que és innat en cadascú i sempre un l’ha portat en el seu interior.
Aquest Amor farà que tots aquells que se li apropin i el coneguin s’adonin que aquest ser, manifestant el seu amor innat, mai els reprimeix, ni s’enfada, ni els vol convèncer conforme ell té raó. Hi haurà un respecte total vers ells amb una actitud d’acceptació, fe, pau, serenitat, vivint el seu present en tot moment i obrint els braços per l’abraçada desitjada per tots aquells que ho necessitin.
Aquests sers veuen el distanciament exterior amb el ser interior i el com avançar en aquest camí que es troben actualment per a ajudar i enlairar les vibracions d’aquest mon terrenal.
Són sers que viuen plenament des de la seva essència innata, respectant a tots aquells que els envolten, i com ja he comentat, sense imposar, reprimir, enfadar-se, acceptant el com és cadascú, respectant-lo, veient el camí que haurien de seguir.
L’Amor encarnat no es vanagloria, ni manifesta un ego, ni una supèrbia. No manifesta que tots facin el que ell vol, perquè l’Amor no vol, només sent i manifesta aquesta sentir. Al no viure des del seu exterior, deixa de voler. La seva manifestació és fruit del seu interior, i aquest procedeix de la Llum del seu sentir.
Quan s’arriba a manifestar aquest Amor en aquesta dimensió que un es troba, ja no es vol per voler, sinó que es té la Fe conforme tot està anant com un va acordà abans de néixer.
Són sers que ja estan creuant la cinquena dimensió en aquesta vida que es troben. Creuen les portes de la seva materialització irradiant l’Amor vers tots aquells que l’envolten i d’aquest planeta, per a poder enlairar la seva vibració i seguir el seu procés d’ascensió, motiu pel qual va ser creat, podent venir a ell tots els que ara aquí ens trobem.
El ser ascendit no té por, no s’enutja, no imposa, no es vanagloria. El seu ego ha estat alliberat, manifestant-se segons la seva essència innata, el seu Amor.
Són sers, molt propers, càlids, comprensius, alegres, serens, amb una gran pau interior, amb una gran saviesa interior sobre la veritable vida, fent que tot aquell que se li apropi, obri el seu cor i pugui arribar a veure’s aquell qui en veritat és al veure’s reflectit davant la presència del ser de Llum i Amor.
Ells són el camí a seguir en aquesta vida que un arriba a trobar-se. La seva senzillesa i humilitat, els permet transmetre el camí a seguir davant aquesta experiència que un pot arribar a viure en aquests moments. Les seves presències estableixen la serenor, la pau, l’amor, la saviesa i el sentir que mai s’ha estat sol, perquè des de la seva existència sempre ha tingut a la seva veritable família celestial.
L’Amor sentit i manifestat il·luminarà el vostre camí vers el sentit de la vostra presència en aquesta vida.
Tots sou grans sers amorosos.
L’Univers sempre ha estat amb vosaltres.
Si haguéssim de definir la Gratitud diríem que és un reconeixement, un agraïment vers tots aquells que a un li permet estar rebent una ajuda, volent-los respondre d’alguna manera quan pugui.
Hi ha un sentit, una unió, una Unicitat entre tots els qui habitem aquest sistema de vida que ens trobem, per tant, tots estem aquí per a ajudar-nos els uns amb els altres. No és perquè sí el fet de trobar a algú que ens ajudi, o que un pot arribar a ajudar a algú necessitat.
Tota Gratitud és una obertura interior vers algú del seu exterior.
Quan algú se sent agraït, s’adona que la vida li està oferint les claus que necessita per a avançar en el seu procés i sentir-se com acompanyat, podent arribar a obtenir allò que pugui arribar a necessitar en moments determinats.
La Gratitud obre el teu interior per a ajudar als altres. Aquest ajudar fa que un s’adoni que pot ajudar a algú segons les seves característiques, segons com és i el que pot arribar a tenir.
Tots, absolutament tots, podem ajudar als altres segons com un és. Tots posseeixen unes característiques o propietats que permeten que d’alguna manera i en el seu moment puguin ajudar a algú que necessiti una ajuda. Tots, absolutament tots tenen capacitats per a ajudar als qui l’envolten d’alguna manera, sent aquesta ajuda no tan sols material, sinó també emocional i espiritual. Serà una ajuda, però no té perquè ser, per exemple, exclusivament material. Uns ajuden d’una manera, i d’altres d’una altra manera. Lo important és que cadascú s’obri i pugui donar una mà, del tipus que sigui, a tot aquell que ho necessiti.
Sempre que es pugui, hem d’ajudar a aquell qui ens ho demani o a aquell que està predisposat a rebre l’ajuda. No hem d’ajudar per a ajudar perquè no sempre la persona respon, no veient-se els efectes. Quan algú no és qui demana una ajuda, llavors, per més que la vulguis ajudar no arribaràs a ajudar a aquesta persona amb els resultats que es requereixen. És un gastar la teva energia quan l’altre no està predisposat a rebre la teva ajuda.
Aquestes ajudes ajudaran a adonar-se a tots els qui les rebin, que la vida consisteix en ajudar-nos els uns als altres, i que tots poden ajudar als altres d’una manera o altre. El fet de rebre una ajuda, es desperta la GRATITUD, i per tant, el fet de voler correspondre a qui els hi ha ajudar per a rebre, fa que vulguin ajudar-los també en el seu moment a aquests sers tan oberts de cor per correspondre’ls amb un regal o ajuda cap a ells. Això és la GRATITUD.
Quan algú ajuda a un altre, i aquest sent la GRATITUD, la relació entre aquestes dues persones es produeix des del cor.
La GRATITUD és un sentir-se agraït pel que la vida li dóna, obrint-se a ajudar a tot aquell que li ha ajudat o qui ho necessiti.
La GRATITUD és part de la Unicitat que entre tots existeix. Tots ens ajudem d’alguna manera, i cadascú amb les seves capacitats innates o possessions tingudes, per això tenim l’entorn que cadascú té, perquè és a través d’ell que li permetrà adonar-se del seu paper en aquesta vida i les seves capacitats per a obrir-se i ajudar als altres.
La GRATITUD vindria a ser la resposta a lo rebut: un
agraïment.
És donar les Gràcies per tot el que un està rebent, que
és molt més del que un pot arribar a saber o pensar que és. Darrera de la forma
es troba el fons, i la GRATITUD té a veure amb el fons existencial del seu
procés.
Llavors emana del teu interior, el dir: GRÀCIES.
Tot té el seu Sentit.
“Després de cuinar, un necessita netejar els elements utilitzats com els coberts, gots, plats, olles, paella, etc...; o bé posar-les al rentavaixelles per a posar-lo en marxa i netejar el que s’ha utilitzat.”
Tot el que vivim té un sentit, per tant, el netejar el que s’ha embrutat vindria a ser una metàfora per a la nostra vida.
Tots necessitem un temps per a nosaltres, per a harmonitzar i equilibrar el nostre interior, on es troba la nostra veritable essència, i poder connectar i sentir-la en nosaltres.
Tots necessitem moments per a estar amb nosaltres mateixos, amb aquell qui en veritat som.
Un pot viure situacions, potser no volgudes, però aquestes tenen el seu sentit pel procés del ser. aquestes vivències portar a anar a l’interior d’un per a reconnectar amb la veritable essència que un és. Des de la nostra encarnació, sempre la hem portada com a part de la nostra existència.
Anar a l’interior de cadascú és com agafar una goma d’esborrar i esborrar tot el malestar, el dolor emocional que un hagi pogut tenir.
Aquests moments d’estar amb un mateix us portarà a sentir aquell qui en veritat sou. Tornareu a sentir la serenitat, la pau, l’amor que cadascú és.
Vosaltres sou l’energia que us portarà a tot alliberament d’allò que no és innat en cadascú.
Els moments d’anar al nostre interior equilibraran al nostre ser per a viure des de la veritable vida, i no l’establerta.
Estar amb un mateix, permet poder sentir la Claredat i la Veritat de la Vida, d’aquell qui en veritat cadascú és. És com activar la nostra energia interior per a arribar a ser vosaltres mateixos.
El Silenci i els moments de Solitud us ajudaran a avançar en el vostre procés evolutiu. Us permetran adonar-vos d’aquell qui en veritat sou i del veritable sentit de la vida.
Quan la serenitat, la pau i l’equilibri interior se senten, l’Amor es manifesta, obrint les portes de la vostra materialització en aquesta vida.
Llavors veureu la Llum del vostre camí a seguir, entendreu el per què de lo viscut i us activarà la vostra veritable essència per a portar a terme tot lo sentit estant amb vosaltres i superar qualsevol adversitat en el vostre procés.
Tots necessitem un temps per a estar amb nosaltres. Aquesta connexió amb un mateix, us permetrà sentir el major benestar existent, abraçant l’Amor de la vostra essència innata i adonar-vos que la Font de la vostra vida és cadascú, creant allò que el seu procés necessita. En el nostre interior trobareu la clau mestre del vostre procés i el vostre veritable ser.
Tot se encarnat necessita el seu temps per a estar amb sí mateix. Serà l’alimentació adequada per a portar a terme allò que ha vingut a fer.
En aquests moments per a tu podràs arribar a sentir el recolzament, l’acompanyament i l’Amor de la teva veritable família celestial, de la qual procedeixes. Tu ets Amor, i anant al teu interior percebràs el teu potencial innat i la Veritat d’aquell qui en veritat ets.
Ja vares acordar tenir un temps, uns moments per a tu. Accepta’ls i sent-los.
El teu veritable ser t’espera.
A vegades un vol arribar a conèixer-se i saber d’ell en el seu present. El mirall és el reflex d’un mateix adonant-te de l’estat que et trobes. A partir d’aquí és quan comences a sentir el teu interior per a saber del teu present. Mai esteu sols, i els miralls són una clau per a conèixer la veritat del vostre ser. Sentiu el que veieu.
A tots, una bona abraçada.
Hola família! Les paraules d’avui ens transmeten el veritable sentit de la prosperitat. Ella no depèn de lo material. Tots portem en el nostre interior la veritable prosperitat. Aquestes paraules les podeu escoltar també en el vídeo publicat i gravat personalment en la meva pàgina de Facebook. A tots, una bona abraçada.
La prosperitat es troba dins de cadascú. I en aquest món que vivim, la prosperitat es defineix com lo material, obtenir tot lo material, però la prosperitat no és material. La prosperitat és el rebre tot allò el que un necessiti pel seu procés.
La prosperitat no depèn del nostre exterior, sinó del nostre interior.
La prosperitat consisteix en l’Acceptació, no en el voler i voler aconseguir, sinó en l’acceptació d’allò que un està vivint. D’aquesta manera, rebrà tot lo adequat pel seu procés evolutiu, tot allò que necessiti.
La prosperitat és l’aconseguir tot el que un necessiti per a la materialització del que ha vingut a fer en aquesta dimensió. Depèn de com un és, atraurà el necessari pel seu procés evolutiu, la seva ascensió. Depèn de com sigui, atraurà o no atraurà el necessari per a la seva materialització del sentit de la seva existència en aquesta vida.
La veritable prosperitat està relacionada amb la nostra essència espiritual, no material. El sentit de les nostres obtencions, no té a veure amb el voler aconseguir, sinó en tot allò que podem necessitar per a adonar-nos del nostre procés i de la nostra ascensió vibracional, podent portar a terme, la materialització de lo acordat abans de la nostra encarnació actual.
Tot lo rebut, incloent la mancança, té a veure amb la nostra missió en aquesta vida.
Tot té el seu sentit.
Vivim en un món material, i la prosperitat se la relaciona amb lo material, quan lo material només és un decorat pel nostre enlairament. Aprenguem de tot el que un pot arribar a viure, perquè això el portarà al benestar interior i a realitzar allò que va acordar abans de la seva encarnació.
El tenir o no tenir, no està relacionat amb lo terrenal, sinó amb la nostra essència espiritual. Som sers espirituals, i aquesta essència innata és las que ens porta a l’obtenció de tot allò que puguem arribar a necessitar.
Tot allò que un necessiti pel seu procés, li serà donat.
Sempre ha estat així, i serà. no és qüestió de guanyar molt diner, sinó de ser un mateix vivint des del seu interior, on el seu cor li anirà xiuxiuejant constantment el sentit dels passos a donar i del seu present actual; atraient lo adequat pel seu ser.
Sent tu, atrauràs l’abundància necessària pel teu ser.
Tot té el seu sentit.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
- Mestre, hi ha alguna manera perquè no t’influenciï tot el que t’envolta? A vegades em sento molt malament degut al que veig o se’m diu segons aquell qui em parla. Com puc viure en aquest món on em trobo i no afectar-me tot el que veig o se’m diu segons la visió mental de la vida que un pot arribar a tenir?
El mestre l’escoltà. Va convidar al deixeble a asseure’s a un banc que allà hi havia. Quan s’hagué assegut, el mestre li digué:
- Encara que un vulgui canviar aquesta situació que pot estar vivint, en el fons, aquells que en ella es troben, continuaran fent el que fins ara han anat fent. No sempre aquells que poden sentir el malestar del que viuen, i donen passos per a alliberar-se de la baixa vibració que comporta, ells, els qui l’envolten, continuaran fent el que fins ara han estat fent. Qui ha de prendre una decisió ets tu – li digué el mestre.
- Però jo no faig res malament, són ells que veuen en mi a algú que no faig tot el que ells diuen, trobant-me constantment, detalls no certs, que em fan sentir malament, i segons com, com algú que no sap fer res bé. No es pot viure així. Em sento malament amb aquestes situacions – comentà el deixeble.
- Qui ha de canviar ets tu, estimat ser. en moments com aquest no has de tenir en compte tot el que et diuen o veus. Ells continuaran fent lo seu, i no t’acceptaran tal com tu ets. (Pauta). Per més que vulguis canviar aquestes situacions, no sempre s’aconsegueix, perquè qui han de canviar són aquells que volen imposar o realitzar alguna cosa que ells creuen que així ha de ser.
- Llavors, què puc fer? – preguntà el deixeble.
- Fes allò que sentis en el teu interior, independentment del que vegis o se’t vulgui imposar. Ells continuaran igual, per tant, sent el teu interior i porta’l a terme. Al ser tu, ja no valoraràs el que es vulgui imposar o tu puguis veure, adonant-te que no es correspon amb la veritat de la vida.
- ....
- Fes allò que sentis en tu. Això et permetrà sentir el benestar i a aquell qui en veritat ets. El teu Sentir t’enlairarà, i quan arribi el seu moment, aniràs transmutant les energies que puguin estar envoltant-te segons l’ambient on et trobis. Ells, en aquests moments no canviaran, per tant, procura ser tu i deixa de valorar tot el que puguin arribar a dir-te. Sent la veritat en el teu interior, i al no centrar-te en el que no està sent adequadament, et permetrà sentir el benestar i la pau dins teu. Al sentir la Pau del teu interior, aniràs alliberant-te de les energies despreses per aquells que t’envoltin. Centra’t en tu i en com et sents segons la teva essència. Deixa que ells segueixin el seu procés, i tu, segueix el teu. Sent la Paz i la Serenitat en tu, llavors, t’alliberaràs d’aquestes energies per a enlaira al teu ser. No et centris en elles. Tu, sent el teu interior i al veritable ser que ets.
El deixeble es quedà uns moments en silenci com tenint present tot el que se li havia transmès. Va fer una respiració profunda, i al finalitzar-la, li digué al mestre:
- Gràcies mestre. Així ho faré.
Aquell deixeble va anar adquirint mestria al llarg dels dies i portant a terme lo rebut per part del mestre.
Al final, ja no tenia present el que li deien o veia, sincerament sentia la seva pau interior i l’equilibri en ell, independentment de les energies del seu entorn. Va aconseguí canviar la seva actitud davant aquella situació viscuda, i poder anar-se donant compte, com aquells que l’envoltaven, cada vegada li anaven criticant i imposant menys, respectant-lo una mica més.
En unes dues setmanes ja començà a adonar-se que la seva nova presència, la seva nova actitud anava transmutant, enlairant les energies d’aquells amb qui es trobava.
La Font de la vida es troba dins d’un, en el seu interior. Sentint el seu cor, i portant a terme allò que li xiuxiuegi, permetrà anar ascendint i anar enlairant aquest dimensió en la qual un pot arribar a trobar-se en aquesta vida actual.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
