Una vegada una nena li preguntà a la seva mare:
- Mare, qui sóc jo?
- Tu ets la meva filla estimada. Ets una nena que és capaç de fer grans coses. Tu pots aconseguir tot allò que sentis en tu.
- Mare, jo ja sé que sóc la teva filla, però, qui sóc jo? Tot el que veig no és com ho sento. No veig que es facin les coses bé.
- Tu ets un ser que va voler venir a aquest món on ara jo també estic- li digué la seva mare. Tu vas néixer aquí amb mi i el pare, però tu procedeixes d’una altre lloc. Tots procedim d’un altre lloc, però per a venir a aquí on ara estem, hem necessitat un pare i una mare, per això som els teus pare, i tu la nostra filla.
- D’on vinc, doncs?
La mare acompanyà a la seva filla al balcó i li senyalà el cel.
- Tots venim del cel. Allà és on naixem per a venir a aquí on ara estem. Quan ens morim, tornem al cel. Tot el que estàs veient que no t’agrada, és perquè estàs aprenent a voler estar bé, contenta i alegre. Per això sents tot el que no t’agrada, perquè no segueixis amb allò.
- Però per què els altres fan coses que no et fan sentir bé?
- Per què tu aprenguis i triïs tot allò que et faci sentir bé. Tot el que no t’agradi, és perquè tu decideixis no estar amb aquella gent, o aprendre alguna cosa que has d’aprendre. Això depèn de cadascú, de cada persona. Jo també veig coses que no m’agraden i decideixo no fer all`que no et fa sentir bé. Quan estàs amb algú que sí que et fa sentir bé, llavors estigues amb aquesta persona perquè us sentireu bé els dos junts. Tu estàs bé amb algú? – li preguntà la mare a la seva filla.
- Sí, amb la Silvia, Marisa i la Jana (companyes de classe). Elles són les meves amigues i juguem juntes.
- Doncs procura sempre estar amb persones que et facin sentir bé.
- Llavors, qui sóc jo? – tornà a preguntar la nena.
- Algú que estima molt i sap viure. ets algú que sap fer allò que li agrada i li fa sentir bé. Ets una gran persona, una nena molt afectuosa que ens fa sentir bé a nosaltres, al pare i a mi. Tu tens un gran Amor per ajudar a aquells que ho necessitin. Aquesta ets tu – li digué la mare.
- I tu també ets així? – li preguntà la nena.
- Tots som així, però no tots saben que són així. Tu sí que ho saps, filla, perqujè sents dintre teu tot allò que no et fa sentir bé o que algú fa alguna cosa que no fa sentir bé a un altre. Quan sentim el que ens fa sentir bé i el que no, llavors, ja estem preparats pe a arribar a sentir-nos bé i viure sent feliços. El pare i jo som feliços quan estem amb tu. És perquè t’estimem i volem que tu et sentis bé amb nosaltres.
Dit això, la mare i la filla s’abraçaren i sentiren que mai estan ni estaran soles. Es tenen a elles i al pare, al seu marit.
La nena, llavors, marxà a la seva habitació a jugar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada